| La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], despuix de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Bhutan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguizistan]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]]. | | La República Popular China és el segon país més extens d'[[Àsia]], despuix de [[Rússia]], i el tercer o quart més extens del món. La incertea quant a la seua superfície és deguda a les disputes territorials entre China i [[Índia]], en específic [[Aksai Chin]] i l'[[Extensió Trans-Karakoram]], i als mètodos utilisats per calcular la superfície dels [[Estats Units]]. China té fronteres polítiques en catorze nacions: [[Vietnam]], [[Laos]], [[Birmània]], [[Índia]], [[Bhutan]], [[Nepal]], [[Pakistan]] (en el territori disputat per l'Índia del [[Cachemir]]), [[Afganistan]], [[Taykistan]], [[Kirguizistan]], [[Kazahstan]], [[Rússia]], [[Mongòlia]] i [[Corea del Nort]]. |
− | Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de paisages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]]. | + | Atesa la seua extensió territorial China conté una gran varietat de païsages i zones climàtiques. A l'est, a lo llarc de la costa de la [[mar Groga]] i de la [[mar de la China Oriental]], hi ha planes aluvials en una alta densitat de població. La zona costera de la [[mar de la China Meridional]] és més montanyosa i al sur de China domina l'[[orografia]] de chicotetes serres. Al centre de l'àrea oriental hi són els deltes dels rius més grans: el [[riu Groc]] i el [[Yangzi]]. Atres rius importants són el [[Riu de les Perles]], el [[Mekong]], el [[Brahmputra]], l'[[Amur]], el [[Huai He]] i el [[Xi Jiang]]. |
| A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del païsage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el de [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, e inclús a [[Corea]] i a [[Japó]]. | | A l'oest dominen les grans serres, sobretot l'[[Himalaya]], la major altitut de la qual és el mont [[Everest]], i pels altiplans que caracterisen la major part del païsage àrit dels deserts del [[Takla-Makan]] i el de [[Gobi]]. Atesa la sequea i les pràctiques agrícoles perjudicials, les tempestats d'arena són comuns durant la [[primavera]]. L'expansió del desert de Gobi és la causa principal d'estes tempestats que afecten el nordest chinenc, e inclús a [[Corea]] i a [[Japó]]. |