Canvis

[[Archiu:Tayyip Erdoğan.JPG|thumb|upright|[[Recep Tayyip Erdoğan]], actual president de Turquia.]]

[[Archiu:Tayyip Erdoğan.JPG|thumb|upright|[[Recep Tayyip Erdoğan]], actual president de Turquia.]]

Turquia és una [[República semipresidencialista|república semipresidencial]] i la [[Constitució]] dispon que és un Estat [[democràtic]], [[Llaïcisme|llaic]], [[social]] i de [[dret]]. El poder llegislatiu residix en la Gran Assamblea Nacional de Turquia, composta per 550 [[diputat]]s elegits per a una llegislatura de cinc anys en els vots dels ciutadans turcs majors de 18 anys. La seua constitució actual va ser adoptada el [[7 de novembre]] de [[1982]] despuix d'un periodo de govern militar, i està basada fermament en els principis d'un llaïcisme sui generis. El poder eixecutiu residix en un president. El poder llegislatiu està radicat en els 550 escanys de la [[Gran Assamblea Nacional de Turquia]] (''Türkiye Büyük Millet *Meclisi''), que representa a les [[Organisació territorial de Turquia|81 províncies]]. Per a tindre representació en el Parlament, un partit deu obtindre per lo manco el 10% del total de vots en les eleccions parlamentàries nacionals. Els candidats independents poden participar i ser elegits, i per a això a soles deuen obtindre el 10% del vot en la província per la qual pretenen ser elegits. Els militars turcs eixerciten un paper polític en l'ombra, encara que important, ya que es consideren els guardians de la naturalea secular i unitària de la república.

Turquia és una [[República semipresidencialista|república semipresidencial]] i la [[Constitució]] dispon que és un Estat [[democràtic]], [[Llaïcisme|llaic]], [[social]] i de [[dret]]. El poder llegislatiu residix en la Gran Assamblea Nacional de Turquia, composta per 550 [[diputat]]s elegits per a una llegislatura de cinc anys en els vots dels ciutadans turcs majors de 18 anys. La seua constitució actual va ser adoptada el [[7 de novembre]] de [[1982]] despuix d'un periodo de govern militar, i està basada fermament en els principis d'un llaïcisme sui generis. El poder eixecutiu residix en un president. El poder llegislatiu està radicat en els 550 escans de la [[Gran Assamblea Nacional de Turquia]] (''Türkiye Büyük Millet *Meclisi''), que representa a les [[Organisació territorial de Turquia|81 províncies]]. Per a tindre representació en el Parlament, un partit deu obtindre per lo manco el 10% del total de vots en les eleccions parlamentàries nacionals. Els candidats independents poden participar i ser elegits, i per a això a soles deuen obtindre el 10% del vot en la província per la qual pretenen ser elegits. Els militars turcs eixerciten un paper polític en l'ombra, encara que important, ya que es consideren els guardians de la naturalea secular i unitària de la república.

El president de la república i el primer ministre es dividixen les funcions del poder eixecutiu de forma semblant a la de [[República semipresidencialiste|França]]. El President actual és [[Recep Tayyip Erdoğan]]. El primer ministre és [[Binali Yildirim]].

El president de la república i el primer ministre es dividixen les funcions del poder eixecutiu de forma semblant a la de [[República semipresidencialiste|França]]. El President actual és [[Recep Tayyip Erdoğan]]. El primer ministre és [[Binali Yildirim]].

Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] ([[1973]]) el [[Grup dels 20 (països industrialisats)|Grup dels 20]] ([[1999]]) i el [[Consell Túrquic|Consell Turc]] ([[2009]]).

Turquia és membre fundador de les [[Nacions Unides]] (1945), la [[OCDE]] (1961), la [[OSCE]] ([[1973]]) el [[Grup dels 20 (països industrialisats)|Grup dels 20]] ([[1999]]) i el [[Consell Túrquic|Consell Turc]] ([[2009]]).

Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en l'UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].

Sent la seua tradicional orientació occidental, les relacions en Europa sempre han segut una part central de la política exterior turca. Turquia es va convertir en membre del [[Consell d'Europa]] en [[1949]], va solicitar ser membre associat de la CEE (predecessora de l'Unió Europea) en [[1959]] i es va convertir en membre associat en [[1963]]. Despuix de décades de negociacions polítiques, Turquia es va convertir en membre associat de la [[Unió Europea Occidental]] en [[1992]], va aplegar a un acort d'Unió Aduanera en la UE en 1995 i ha començat oficialment les negociacions formals d'adheriment en l'UE el [[3 d'octubre]] de [[2005]]. Es creu que el procés d'adheriment tindrà una duració mínima de 15 anys pel tamany de Turquia i la profunditat dels desacorts sobre algunes qüestions. Estos inclouen les controvèrsies en membres de l'UE sobre l'intervenció militar de la República de Turquia en Chipre per a impedir la [[Enosis|anexió de l'illa a Grècia]] en [[1974]]. Des de llavors, Turquia no reconeix la República de Chipre com l'única autoritat en l'illa, sino que recolza [[de facto]] la comunitat [[turcochipriota]] que forma la [[República Turca del Nort de Chipre]].

Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies de [[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.

Des de finals del deceni de 1980, Turquia va començar a cooperar cada volta més en les principals economies de [[Àsia oriental]], en particular en [[Japó]] i [[Corea del Sur]], en un gran número de sectors industrials, que van des de la co-producció d'automotors i atres equips de transport, bens electrònics, electrodomèstics, materials de construcció i equipament militar.