Canvis

De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], adés que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a [[catòlic]], era d'ascendència judeua.<ref>[http://www.fourcourtspress.ie/product.php?intproductid=592 Julius Pokorny]</ref> Fon l'editor de l'important revista [[Zeitschrift für celtische Philologie]] adés de la [[Segona Guerra Mundial]] ([[1921]]-[[1938]]) i fon responsable de la seua reactivació despuix ([[1954]]-[[1967]]).

De [[1920]] a [[1935]], ocupà la càtedra de [[filologia celta]] en la [[Universitat Friedrich Wilhelm]] de [[Berlin]] en substitució de [[Kuno Meyer]], adés que els [[nazi]]s descobriren que, a pesar de ser [[nacionalisme alemà|nacionalista alemà]] i que havia estat batejat com a [[catòlic]], era d'ascendència judeua.<ref>[http://www.fourcourtspress.ie/product.php?intproductid=592 Julius Pokorny]</ref> Fon l'editor de l'important revista [[Zeitschrift für celtische Philologie]] adés de la [[Segona Guerra Mundial]] ([[1921]]-[[1938]]) i fon responsable de la seua reactivació despuix ([[1954]]-[[1967]]).

Fon suspés en la seua càtedra en [[1933]], en marc per la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[jueu]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia firmat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any baix exenció per ad aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En [[1935]], fon acomodat definitivament baix les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament en Berlin almenys fins a [[1939]], pero vixqué una existència semiclandestina des de [[1940]]. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> a on va ensenyar durant uns anys en l'[[Universitat de Berna]] i en l'[[Universitat de Zurich]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], a on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zurich]] en [[1970]] casi tres semanes en acabant de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de sa casa.

Fon suspés en la seua càtedra en [[1933]], en marc per la [[Llei per a la Restauració del Servici Civil Professional]] aprovada pels nazis a causa del seu ascendent [[judeu]]. Per insistència del president [[Paul von Hindenburg]], qui havia firmat el proyecte de llei, fon reincorporat este mateix any baix exenció per ad aquells que havien portat l'uniforme alemà o dels seus aliats en la [[Primera Guerra Mundial]]. En [[1935]], fon acomodat definitivament baix les disposicions de les racistes [[Lleis de Nuremberc]]. Seguí vivint més o menys obertament en Berlin almenys fins a [[1939]], pero vixqué una existència semiclandestina des de [[1940]]. Escapà a [[Suïssa]] en [[1943]],<ref>Keogh p. 103</ref> a on va ensenyar durant uns anys en l'[[Universitat de Berna]] i en l'[[Universitat de Zurich]] fins a la seua [[jubilació]] en [[1959]]. En [[1954]], rebrà el títul honorari de càtedra en la [[Universitat Ludwig Maximilian]] de [[Munich]], a on fon professor de temps parcial en [[1956]] i novament des de [[1960]] fins a [[1965]]. Morí en [[Zurich]] en [[1970]] casi tres semanes en acabant de ser atropellat per un [[tramvia]], no molt llunt de sa casa.

== Obres ==

== Obres ==