36 054
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:L'Ènova 04.jpg|thumb|Énova]]
[[File:L'Ènova 04.jpg|thumb|Vista d'Énova]]
'''Énova''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca de la [[Ribera Alta]], en la [[província de Valéncia]].
== Geografia ==
La superfície del terme és plana, llevat de la zona sur a on s'alcen les suaus ondulacions en la Lloma del Baladre i el Cabeçó. Hi ha un vèrtiç geodèsic de tercer orde en el Castellet (121 m.).
Drenen el terme els barrancs del Poble, Llarc i Collado. Les terres del terme es reguen en la séquia Comuna d'Énova, que pren aigües del [[riu Albaida]], en el terme de Xàtiva, i l'antiguetat del qual es remonta al [[sigle XIV]]. El poble està situat en la part de la montanya.
==== Localitats fitants ====
Llimita en [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]] i [[Rafelguaraf]] (en la mateixa comarca); i en [[Barcheta]] i [[Xàtiva]] (en la comarca de la [[Costera]]).
Llimita en [[Manuel]], [[la Pobla Llarga]] i [[Rafelguaraf]] (en la mateixa comarca); i en [[Barcheta]] i [[Xàtiva]] (en la comarca de la [[Costera]]).
== Geografia ==
== Administració ==
La superfície del terme és plana, llevat de la zona sur a on s'alcen les suaus ondulacions en la Lloma del Baladre i el Cabeçó. Hi ha un vèrtiç geodèsic de tercer orde en el Castellet (121 m.).
{{Alcaldes_Espanya
| Alcalde_1 = José Cerda Sanchis
| Partit_1 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_2 = Felipe Cerda Sanchis
| Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_3 = José Ramón Navarro
| Partit_3 = [[UV]]
| Alcalde_4 = Vicente Ros-Antonio Tormo
| Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_5 = José Ramón Navarro
| Partit_5 = [[UV]]
| Alcalde_6 = Francisco Ordiñana Martínez
| Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_7 = Francisco Ordiñana Martínez
| Partit_7 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_8 = Francisco Ordiñana Martínez
| Partit_8 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_9 = Francisco Ordiñana Martínez
| Partit_9 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_10 = Tomás Giner Esparza
| Partit_10 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_11 = Tomás Giner Esparza
| Partit_11 = [[PSPV-PSOE]]
| Alcalde_12 = Tomás Giner Esparza
| Partit_12 = [[PSPV-PSOE]]
}}
== Demografia ==
Segons el [[INE]] de l'any [[2022]], conta en una població de 908 habitants.
<center>
{| align="center" {{tablabonita}}
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
|-
![[1900]] !! [[1910]] !![[1920]] !![[1930]] !![[1940]] !! [[1950]] !![[1960]] !! [[1970]] !! [[1981]] !! [[1991]] !! [[2001]] !! [[2006]] !! [[2011]] !! [[2022]]
|-
| align=center| 1312|| align=center| 1405||align=center| 1348|| align=center| 1465|| align=center| 1490||align=center| 1447||align=center| 1412||align=center| 1368||align=center| 1227||align=center| 1179||align=center| 1034||align=center| 981||align=center| 998||align=center| 908
|}
</center>
== Economia ==
Enova ha segut de la mateixa manera que molts atres municipis de la Comunitat Valenciana, una terra d'agricultors, tant és aixina que durant la presència musulmana fins a la conquista aragonesa el territori estava articulat a través d'[[Alqueria|alqueries]] àraps, sent estes les que supondrien la base per a l'articulació cristiana.
La seua economia per tant ha estat basada tradicionalment en l'agricultura, a on predominen els cultius de regadiu, cítrics i [[hortalices]], i també predominen els cultius de secà dedicats a [[oliveres]] i [[armelers]]. Ademés, Énova té 334 hectàrees de monts que s'aprofitaven per a pastures. Fa algun temps hi havia extenses plantacions d'[[arròs]] i numerosos caps de ganado, pero actualment ya no existixen, eixos cultius d'arròs.
Associat a l'agricultura tenim un dels elements més reconeixibles del patrimoni enovero: la séquia comuna d'Énova, que no solament recorre la localitat que li dona nom si no que recorre alguns municipis veïns com [[Manuel]], [[Rafelguaraf]], [[la Pobla Llarga]], açò no solament marcaria l'economia si no també la geografia de la zona.
Énova ademés conta en uns monts molt rics en herbes aromàtiques i atres plantes, sent molt abundant també l'[[espart]], un material que encara simple en apariència servia i servix per a usos molt diversos, es poden confeccionar espardenyes, cistelles per als treballs de l'horta, cordes, etc.
== Vore també ==
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
== Referències ==
<references/>
* [https://www.lenova.es/ Ajuntament d'Énova]
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Énova INE. Població d'Énova]
* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
== Bibliografia ==
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
* Gaspar Juan Escolano. ''Décadas de la Historia de Valencia''
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
* Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
{{commonscat|L'Énova}}
{{commonscat|L'Ènova}}
{{Municipis de La Ribera Alta}}
{{Municipis de La Ribera Alta}}