Canvis

== Idiomes ==

== Idiomes ==

[[Image:Llengues de suissa.png|thumb|right|300px|Llengües de Suïssa. En taronja l'alemà, en morat clar el italià, en morat fosc romanche i en vert francés.]]

[[Image:Llengues de suissa.png|thumb|right|300px|Llengües de Suïssa. En taronja l'alemà, en morat clar el italià, en morat fosc romanche i en vert francés.]]

Suïssa es troba en la creu d'algunes de les grans cultures europees, les quals han influenciat fortament en el idioma i la cultura del país. Suïssa té quatre idiomes oficials: l'[[alemà]], en el nort, est i centre del país; el [[Idioma francés|francés]], en el oest; el [[Idioma italià|italià]] en el sur. El romanche, una llengua romanç que és parlada localment per una minoria en el sur-est en el cantó de [[Grisons]], és designat per la constitució federal com un idioma nacional junt en el alemany, el francés i el italià, i com un idioma oficial si les autoritats deisgen comunicar-se en persones que parlen este idioma, pero les lleis federals i atres documents oficials no deuen ser escrites obligatòriamente n este idioma. El govern federal deu de comunicar-se en els idiomes oficials, i en el parlament federal se dona una traducció simultànea en [[alemà]], [[francés]] i [[italià]].

Suïssa es troba en la creu d'algunes de les grans cultures europees, les quals han influenciat fortament en el idioma i la cultura del país. Suïssa té quatre idiomes oficials: l'[[alemà]], en el nort, est i centre del país; el [[Idioma francés|francés]], en el oest; el [[Idioma italià|italià]] en el sur. El romanche, una llengua romanç que és parlada localment per una minoria en el sur-est en el cantó de [[Grisons]], és designat per la constitució federal com un idioma nacional junt en el alemany, el francés i el italià, i com un idioma oficial si les autoritats desigen comunicar-se en persones que parlen este idioma, pero les lleis federals i atres documents oficials no deuen ser escrites obligatòriamente n este idioma. El govern federal deu de comunicar-se en els idiomes oficials, i en el parlament federal se dona una traducció simultànea en [[alemà]], [[francés]] i [[italià]].

L'[[alemà]] parlat en Suïssa és predominant un grup de dialectes del alemà coneguts com [[Alemà suís]], encara que en les d'escoles i mijos escrits s'usa el alemany estàndart. La majoria de les transmissions de ràdio i televisió se donen en alemany suís. De forma similar,existixen dialectes del franco-provençal que són parlats en algunes comunitats rurals en la part francòfona, coneguda com Romandia, entre les que es troben Vaudois, Gruérien, Jurassien, Empro, Friborgeois i Neuchatelois. Finalment, en la part italiana del país se parla el tesinés (un dialecte lombart). Ademés, els tres idiomes oficials conten en alguns térmens que no són entesos fora de Suïssa, per eixemple, paraules extretes d'atre idioma (en alemà utilisen la paraula billete que prové del francés), o de paraules paregudes en atre idioma (en italià se gasta el terme azione no per a acció, sino com a descontar o rebaixar, que prové del alemany Aktion). Deprendre atre dels idiomes nacionals és obligatori per a tots els escolars suïssos, per lo que se supon que la majoria dels suïssos són bilingües.

L'[[alemà]] parlat en Suïssa és predominant un grup de dialectes del alemà coneguts com [[Alemà suís]], encara que en les d'escoles i mijos escrits s'usa el alemany estàndart. La majoria de les transmissions de ràdio i televisió se donen en alemany suís. De forma similar,existixen dialectes del franc-provençal que són parlats en algunes comunitats rurals en la part francòfona, coneguda com Romandia, entre les que es troben Vaudois, Gruérien, Jurassien, Empro, Friborgeois i Neuchatelois. Finalment, en la part italiana del país se parla el tesinés (un dialecte llombart). Ademés, els tres idiomes oficials conten en alguns térmens que no són entesos fora de Suïssa, per eixemple, paraules extretes d'atre idioma (en alemà utilisen la paraula billete que prové del francés), o de paraules paregudes en atre idioma (en italià es gasta el terme azione no per a acció, sino com a descontar o rebaixar, que prové del alemany Aktion). Deprendre atre dels idiomes nacionals és obligatori per a tots els escolars suïssos, per lo que se supon que la majoria dels suïssos són bilingües.

 

{{Països Europa}}

{{Països Europa}}