78 863
edicions
Canvis
sense resum d'edició
=== Idiomes dominants ===
=== Idiomes dominants ===
El [[idioma grec|grec clàssic]], el [[llatí]], l'[[idioma àrap|àrap]], el [[idioma francés|francés]], l'[[idioma espanyol|espanyol]] i l'[[idioma anglés|anglés]], entre uns atres, es varen convertir, en diverses époques, en llengües auxiliars internacionals per l'importància que varen tindre els imperis en que es parlaven, importància que en freqüència va transcendre a l'existència dels imperis mateixos.
El [[idioma grec|grec clàssic]], el [[llatí]], l'[[idioma àrap|àrap]], el [[idioma francés|francés]], l'[[idioma espanyol|espanyol]] i l'[[idioma anglés|anglés]], entre uns atres, es varen convertir, en diverses époques, en llengües auxiliars internacionals per l'importància que varen tindre els imperis en que es parlaven, importància que en freqüència va transcendir a l'existència dels imperis mateixos.
En temps antics es varen utilisar atres idiomes com [[Llengua vehicular|llengua franca]], i entre ells correspon particularment senyalar a l'[[Idioma arameu|arameu]], entre atres coses per haver segut molt provablement la llengua materna de [[Jesús de Nazaret]].
En temps antics es varen utilisar atres idiomes com [[Llengua vehicular|llengua franca]], i entre ells correspon particularment senyalar a l'[[Idioma arameu|arameu]], entre atres coses per haver segut molt provablement la llengua materna de [[Jesús de Nazaret]].
=== Llengües nacionals normalisades ===
=== Llengües nacionals normalisades ===
El [[idioma filipí|filipí]], basat principalment en el [[idioma tagalo|tagalo]], i l'''[[idioma indonesi]]'', basat en gran part en el [[idioma malay|malay]], són eixemples d'idiomes creats com a llengües nacionals, encara que estiguen basats en idiomes preexistents, per a permetre la comunicació en països en els quals existixen moltes atres llengües i dialectes.
El [[idioma filipí|filipí]], basat principalment en el [[idioma tagal|tagal]], i l'''[[idioma indonesi]]'', basat en gran part en el [[idioma malai|malai]], són eixemples d'idiomes creats com a llengües nacionals, encara que estiguen basats en idiomes preexistents, per a permetre la comunicació en països en els quals existixen moltes atres llengües i dialectes.
Si ben l'indonesi és un cas d'una llengua casi totalment creada, moltes atres llengües nacionals busquen normalisar i impondre un "dialecte neutral de prestigi", basat, moltes voltes, en el parla de la capital, en el qual es pretén la comunicació entre persones en dialectes distints. L'[[idioma italià|italià]] és un eixemple d'això.
Si ben l'indonesi és un cas d'una llengua casi totalment creada, moltes atres llengües nacionals busquen normalisar i impondre un "dialecte neutral de prestigi", basat, moltes voltes, en el parla de la capital, en el qual es pretén la comunicació entre persones en dialectes distints. L'[[idioma italià|italià]] és un eixemple d'això.
Potser la llengua planificada més exitosa és l'[[idioma indonesi]], que sent la llengua oficial de la quarta nació més populosa, és la segona llengua per a la major part d'una població de 230 millons de persones.
Potser la llengua planificada més exitosa és l'[[idioma indonesi]], que sent la llengua oficial de la quarta nació més populosa, és la segona llengua per a la major part d'una població de 230 millons de persones.
L'indonesi, com també se li coneix en forma nativa, és una forma de malay que ha segut normalisada i regulada i ha pres aportes d'atres llengües indonèsies.
L'indonesi, com també se li coneix en forma nativa, és una forma de malai que ha segut normalisada i regulada i ha pres aportes d'atres llengües indonèsies.
En varis països s'han creat idiomes oficials nacionals basats en algun dialecte local. El [[idioma filipí|filipí]], basat en el [[Idioma tagalo|tagalo]], i l'[[Idioma italià|italià]], basat en la llengua [[toscana]], són eixemples d'açò. Encara quan estes llengües són moltes voltes normalisades i controlades per alguna acadèmia, se solen considerar llengües naturals i no idiomes artificials.
En varis països s'han creat idiomes oficials nacionals basats en algun dialecte local. El [[idioma filipí|filipí]], basat en el [[Idioma tagal|tagal]], i l'[[Idioma italià|italià]], basat en la llengua [[toscana]], són eixemples d'açò. Encara quan estes llengües són moltes voltes normalisades i controlades per alguna acadèmia, se solen considerar llengües naturals i no idiomes artificials.
Les llengües nacionals solen convertir-se en llengües auxiliars entre els pobles d'una nació, be siga que utilisen dialectes de la llengua nacional, llengües relacionades o idiomes pertanyents a atres famílies. D'esta forma, l'espanyol és la principal llengua auxiliar entre els pobles indígenes d'Hispanoamèrica, o entre un gallec i un valencià. Igualment l'italià "nacional" (toscano) és la llengua de comunicació entre un napolità i un piamontés.
Les llengües nacionals solen convertir-se en llengües auxiliars entre els pobles d'una nació, be siga que utilisen dialectes de la llengua nacional, llengües relacionades o idiomes pertanyents a atres famílies. D'esta forma, l'espanyol és la principal llengua auxiliar entre els pobles indígenes d'Hispanoamèrica, o entre un gallec i un valencià. Igualment l'italià "nacional" (toscà) és la llengua de comunicació entre un napolità i un piamontés.
Entre les llengües lliteràries, el [[chinenc mandarí]] en [[China]] (també llengua nacional) i el [[idioma àrap|àrap]] clàssic o corànic en el món àrap, són les més esteses.
Entre les llengües lliteràries, el [[chinenc mandarí]] en [[China]] (també llengua nacional) i el [[idioma àrap|àrap]] clàssic o corànic en el món àrap, són les més esteses.