1821
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «Les '''Corts Valencianes''' (Oficialment i en valencià '''Les Corts''') són l'òrgan llegislatiu principal de la Generalitat Valenciana i, per tant, de...».
Les '''Corts Valencianes''' (Oficialment i en [[valencià]] '''Les Corts''') són l'òrgan llegislatiu principal de la [[Generalitat Valenciana]] i, per tant, de la [[Comunitat Valenciana]] ([[Espanya]]). Actualment les Corts tenen com a seu el [[Palau de Benicarló]] també conegut com '''Palau dels [[Borja]] a Valéncia'''.
== Organisació, normativa i composició ==
Segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], les Corts Valencianes són la institució de la [[Generalitat Valenciana]] que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, triats per la via de sufragi universal directe, lliure i secret.
La denominació ''Corts Valencianes'' s'origina en la voluntat de la recuperació de la denominació històrica, pero el sistema de representació, competències i funcionament no són semblants a les de les Corts Valencianes històriques, que representaven els tres braços -eclesiàstic, militar (noblea) i real-.
L'Estatut d'Autonomia menciona fonamentalment les Corts Valencianes en el seu segon capítul, títul III, encara que també hi ha referències en atres artículs. L'Estatut simplement indica la composició de les Corts, les seues funcions, els principis bàsics del sistema electoral, i fa un esbós general de l'Estatut dels Diputats. De les lleis que desenrollen l'Estatut, el [[Reglament de les Corts Valencianes]] regula l'organisació i el funcionament de les Corts. El primer Reglament de les Corts es va aprovar en l'etapa transitòria. Des d'eixe moment el reglament s'ha modificat en diverses ocasions. El Reglament actual és del 18 de decembre del 2006.
Segons l'Estatut les Corts Valencianes es componen d'un número no inferior a 99 diputats (la [[Llei Electoral valenciana]] fixa eixe número en 99 diputats). La província és la circumscripció electoral. En la VI llegislatura van correspondre 30 diputats per la circumscripció de [[província d'Alacant|Alacant]], 23 diputats per la de [[província de Castelló|Castelló]] i 36 diputats per la de [[província de Valéncia|Valéncia]]. L'Estatut d'Autonomia també establix que per a poder obtindre un banc, els candidats han de formar part d'una llista que supere, en número de vots, l'exigit per la Llei Electoral valenciana (5% del total de vots emesos en tota la Comunitat). Per a les llistes que superen el 5%, el sistema que s'utilisa és el [[Sistema d'Hondt]].
La seua representació actual, d'acort en els resultats de les [[Eleccions autonòmiques espanyoles de 2007|eleccions autonòmiques]] celebrades el 27 de maig de [[2007]], és la següent:
* [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV), 54 diputats.
* [[Partit Socialista del País Valencià-Partit Socialista Obrer Espanyol]] (PSPV-PSOE), 38 diputats.
* [[Compromís]] (CPV), 7 diputats.
== Història ==
Després de la conquiste i durant el regnat de [[Jaume I d'Aragó|Juime I]], les necessitats econòmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei en representants de les tres classes socials (noblea, que controlava la base militar, el clero i la burguesia), per a obtindre prestacions militars o econòmiques. Les necessitats econòmiques motivaven estes reunions, i a principi del [[sigle XIV]] ya es pot parlar d'una constitució estable i definitiva de les Corts Valencianes.
No obstant, de les del regnat de Jaume I, la més important d'estes reunions fon la de l'any [[1261]] en [[Valéncia]], en la que el rei va jurar i va promulgar els [[Furs de Valéncia]].
Com a mostra de la importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li van fer la ciutat de [[Valéncia]], els llocs i viles de la [[Horta de Valéncia]] que pertanyien a clercs i nobles, i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Ona]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].
En estes Corts, el rei Jaume I va instaurar per als seus successors l'obligació de celebrar Cort general en Valéncia al principi de cada regnat, res més haver arribat a la ciutat. Esta norma es va reiterar en atres Corts el [[1271]], celebrades també per Jaume I, i, més tart, pel seu fill, [[Pere III d'Aragó|Pere III el Gran]], que va fixar la convocatòria de les talls al primer mes de cada regnat.
Estes eren les úniques reunions preceptives pero el rei reunia les Corts a vegades en atres ocasions, segons tinguera necessitat.
El [[1302]], [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]] va establir l'obligació de la seua celebració cada tres anys. Més tart, [[Pere el Cerimoniós]], en les Corts de Valéncia de [[1336]], va confirmar esta celebració trienal, precisant que s'havia de fer per [[Tots Sants]] ([[1 de novembre]]).
És durant el [[sigle XIII]] i principis del XIV quan es van afegir la resta de viles i llocs del [[Regne de Valéncia]], fins a les corts de [[1329]], a on es va conseguir una representativitat territorial completa, sent ya les corts de tot el regne.
A partir d'este moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o atres segons els temes tractats. No obstant, la representació era generalment gran. Per eixemple, a les Corts de Valéncia, de l'any [[1510]]: [[Ademús]], [[Alacant]], [[Alcoy]], [[Alpont]], [[Alzira]], [[Biar]], [[Bocairent]], [[Burriana]], [[Caudete]], [[Castelló de la Plana]], [[Castellfabib]], [[Cullera]], [[Llíria]], [[Morella]], [[Ontinyent]], [[Oriola]], [[Penàguila]], [[Penyíscola]], [[Valéncia]], [[La Vila Joyosa]], [[Vila-real]], [[Xàtiva]], [[Xérica]] i [[Xixona]].
Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del sigle XV quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.
En la unificació de les corones de [[Castella]] i de [[corona d'Aragó|Aragó]], les Corts Valencianes van perdent llaugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el [[sigle XVI]]. Açò es fa més evident en el [[sigle XVII]]. De fet, la decadència és clara i les últimes van ser celebrades a Valéncia en 1645. Finalment, després de la [[Guerra de Successió Espanyola]] en [[1707]] i els [[decrets de Nova Planta]], es va abolir el [[dret foral]] valencià.
Les Corts Valencianes ya no foren convocades ni celebrades en la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de [[1982]]. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a quart llegislatiu representativa en sufragi universal. El quart s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de [[Valéncia]], fet que s'ha impulsat en les últimes llegislatures, per primera vegada en 2006 en la ciutat d'Elig.
Actualment les presidix la [[Novelda|noveldera]] [[Miraculosa Martínez Navarro]] del [[PP]].
== Veja també ==
* [[Parlament Autonòmic]]
* [[Palau de Benicarló]]
* [[El palau dels Borja a Valéncia ]]
== Enllaços externs ==
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Corts_Valencianes Commons|Corts Valencianes}}
* [http://www.cortsvalencianes.Es Web de les Corts Valencianes]
{{Traduït de|es|Cortes_Valencianas}}
[[Categoria:Generalitat Valenciana]]
[[Categoria:Parlaments autonòmics d'Espanya|Comunitat Valenciana]]
== Organisació, normativa i composició ==
Segons el [[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]], les Corts Valencianes són la institució de la [[Generalitat Valenciana]] que representa el poble valencià, a través dels seus parlamentaris, triats per la via de sufragi universal directe, lliure i secret.
La denominació ''Corts Valencianes'' s'origina en la voluntat de la recuperació de la denominació històrica, pero el sistema de representació, competències i funcionament no són semblants a les de les Corts Valencianes històriques, que representaven els tres braços -eclesiàstic, militar (noblea) i real-.
L'Estatut d'Autonomia menciona fonamentalment les Corts Valencianes en el seu segon capítul, títul III, encara que també hi ha referències en atres artículs. L'Estatut simplement indica la composició de les Corts, les seues funcions, els principis bàsics del sistema electoral, i fa un esbós general de l'Estatut dels Diputats. De les lleis que desenrollen l'Estatut, el [[Reglament de les Corts Valencianes]] regula l'organisació i el funcionament de les Corts. El primer Reglament de les Corts es va aprovar en l'etapa transitòria. Des d'eixe moment el reglament s'ha modificat en diverses ocasions. El Reglament actual és del 18 de decembre del 2006.
Segons l'Estatut les Corts Valencianes es componen d'un número no inferior a 99 diputats (la [[Llei Electoral valenciana]] fixa eixe número en 99 diputats). La província és la circumscripció electoral. En la VI llegislatura van correspondre 30 diputats per la circumscripció de [[província d'Alacant|Alacant]], 23 diputats per la de [[província de Castelló|Castelló]] i 36 diputats per la de [[província de Valéncia|Valéncia]]. L'Estatut d'Autonomia també establix que per a poder obtindre un banc, els candidats han de formar part d'una llista que supere, en número de vots, l'exigit per la Llei Electoral valenciana (5% del total de vots emesos en tota la Comunitat). Per a les llistes que superen el 5%, el sistema que s'utilisa és el [[Sistema d'Hondt]].
La seua representació actual, d'acort en els resultats de les [[Eleccions autonòmiques espanyoles de 2007|eleccions autonòmiques]] celebrades el 27 de maig de [[2007]], és la següent:
* [[Partit Popular de la Comunitat Valenciana]] (PPCV), 54 diputats.
* [[Partit Socialista del País Valencià-Partit Socialista Obrer Espanyol]] (PSPV-PSOE), 38 diputats.
* [[Compromís]] (CPV), 7 diputats.
== Història ==
Després de la conquiste i durant el regnat de [[Jaume I d'Aragó|Juime I]], les necessitats econòmiques i militars de la Corona motivaren algunes reunions del rei en representants de les tres classes socials (noblea, que controlava la base militar, el clero i la burguesia), per a obtindre prestacions militars o econòmiques. Les necessitats econòmiques motivaven estes reunions, i a principi del [[sigle XIV]] ya es pot parlar d'una constitució estable i definitiva de les Corts Valencianes.
No obstant, de les del regnat de Jaume I, la més important d'estes reunions fon la de l'any [[1261]] en [[Valéncia]], en la que el rei va jurar i va promulgar els [[Furs de Valéncia]].
Com a mostra de la importància econòmica per a la corona de les Corts, el rei va jurar els furs a canvi de 48.000 sous, que li van fer la ciutat de [[Valéncia]], els llocs i viles de la [[Horta de Valéncia]] que pertanyien a clercs i nobles, i les viles de [[Castelló de la Plana]], [[Vilafamés]], [[Ona]], [[Llíria]], [[Corbera]], [[Cullera]] i [[Gandia]].
En estes Corts, el rei Jaume I va instaurar per als seus successors l'obligació de celebrar Cort general en Valéncia al principi de cada regnat, res més haver arribat a la ciutat. Esta norma es va reiterar en atres Corts el [[1271]], celebrades també per Jaume I, i, més tart, pel seu fill, [[Pere III d'Aragó|Pere III el Gran]], que va fixar la convocatòria de les talls al primer mes de cada regnat.
Estes eren les úniques reunions preceptives pero el rei reunia les Corts a vegades en atres ocasions, segons tinguera necessitat.
El [[1302]], [[Jaume II d'Aragó|Jaume II]] va establir l'obligació de la seua celebració cada tres anys. Més tart, [[Pere el Cerimoniós]], en les Corts de Valéncia de [[1336]], va confirmar esta celebració trienal, precisant que s'havia de fer per [[Tots Sants]] ([[1 de novembre]]).
És durant el [[sigle XIII]] i principis del XIV quan es van afegir la resta de viles i llocs del [[Regne de Valéncia]], fins a les corts de [[1329]], a on es va conseguir una representativitat territorial completa, sent ya les corts de tot el regne.
A partir d'este moment, no sempre es reunien les ciutats i viles més importants, sino que es reunien unes o atres segons els temes tractats. No obstant, la representació era generalment gran. Per eixemple, a les Corts de Valéncia, de l'any [[1510]]: [[Ademús]], [[Alacant]], [[Alcoy]], [[Alpont]], [[Alzira]], [[Biar]], [[Bocairent]], [[Burriana]], [[Caudete]], [[Castelló de la Plana]], [[Castellfabib]], [[Cullera]], [[Llíria]], [[Morella]], [[Ontinyent]], [[Oriola]], [[Penàguila]], [[Penyíscola]], [[Valéncia]], [[La Vila Joyosa]], [[Vila-real]], [[Xàtiva]], [[Xérica]] i [[Xixona]].
Les Corts de Valéncia de l'any [[1418]] crega la [[Generalitat Valenciana]], en una duració dels càrrecs de tres anys. És a mitat del sigle XV quan les institucions valencianes es troben plenament consolidades.
En la unificació de les corones de [[Castella]] i de [[corona d'Aragó|Aragó]], les Corts Valencianes van perdent llaugerament poder i es convoquen menys freqüentment durant el [[sigle XVI]]. Açò es fa més evident en el [[sigle XVII]]. De fet, la decadència és clara i les últimes van ser celebrades a Valéncia en 1645. Finalment, després de la [[Guerra de Successió Espanyola]] en [[1707]] i els [[decrets de Nova Planta]], es va abolir el [[dret foral]] valencià.
Les Corts Valencianes ya no foren convocades ni celebrades en la seua nova implantació per l'Estatut d'Autonomia de [[1982]]. Des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia, les Corts tenen un funcionament modern com a quart llegislatiu representativa en sufragi universal. El quart s'ha reunit diverses vegades fora de la ciutat de [[Valéncia]], fet que s'ha impulsat en les últimes llegislatures, per primera vegada en 2006 en la ciutat d'Elig.
Actualment les presidix la [[Novelda|noveldera]] [[Miraculosa Martínez Navarro]] del [[PP]].
== Veja també ==
* [[Parlament Autonòmic]]
* [[Palau de Benicarló]]
* [[El palau dels Borja a Valéncia ]]
== Enllaços externs ==
*[http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Corts_Valencianes Commons|Corts Valencianes}}
* [http://www.cortsvalencianes.Es Web de les Corts Valencianes]
{{Traduït de|es|Cortes_Valencianas}}
[[Categoria:Generalitat Valenciana]]
[[Categoria:Parlaments autonòmics d'Espanya|Comunitat Valenciana]]