Canvis

3 bytes eliminats ,  16:41 3 jun 2022
Text reemplaça - ' bé' a ' be'
Llínea 13: Llínea 13:  
Maria Sklodowska va nàixer el 7 de novembre de 1867 a [[Varsòvia]], la capital de [[Polònia]]. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu yayo, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia ([[1862]]), Józef ([[1863]]), Bronislawa ([[1865]]), Helena ([[1866]]) i, finalment, ella, Maria ([[1867]]). El seu yayo, Józef Skłodowski, havia segut un respectat professor en [[Lublin]] a on, entre d'atres, havia segut mestre del futur novelista i candidat al Premi Nobel de Literatura, [[Boleslau Prus]].<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 12.</ref> El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i va ser successivament director de dos [[Gimnasi|gimnasis]] per a chiquets de Varsòvia. La seua mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de chiquetes de Varsòvia; patia [[tuberculosis]] i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de [[tifus]]. El pare de Maria era ateu, i la seua mare una devota catòlica;<ref name="Eve Curie, Marie Curie">Eve Curie. ''Marie Curie''.</ref> segons Robert William Reid, la mort de la seua mare i germana, fon la causa que Maria abandonara el [[catolicisme]] i es fera [[agnosticisme|agnòstica]].<ref>{{Ref-llibre| cognom = Reid| nom = Robert William| títol = Marie Curie| data = 1974| lloc = Londres| editorial = Collins| pàgines = 19| isbn = 0-00-211539-5}}</ref><ref>"De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que [[Thomas Henry Huxley]] acabava d'inventar una paraula: [[agnosticisme]]"</ref>  
 
Maria Sklodowska va nàixer el 7 de novembre de 1867 a [[Varsòvia]], la capital de [[Polònia]]. Era filla de Władysław Skłodowski, professor com el seu yayo, i de Bronislawa Boguska, qui va ser mestra, pianista i cantant. Ella era la menor de cinc germans: Zofia ([[1862]]), Józef ([[1863]]), Bronislawa ([[1865]]), Helena ([[1866]]) i, finalment, ella, Maria ([[1867]]). El seu yayo, Józef Skłodowski, havia segut un respectat professor en [[Lublin]] a on, entre d'atres, havia segut mestre del futur novelista i candidat al Premi Nobel de Literatura, [[Boleslau Prus]].<ref>Robert Reid, ''Marie Curie'', p. 12.</ref> El seu pare Ladislau Sklodowski impartia matemàtiques i física, les disciplines que Maria triaria, i va ser successivament director de dos [[Gimnasi|gimnasis]] per a chiquets de Varsòvia. La seua mare, Bronislawa, treballava en un prestigiós internat de chiquetes de Varsòvia; patia [[tuberculosis]] i va morir quan Maria tenia dotze anys. Dos anys abans, Zofia, germana gran de Maria, havia mort de [[tifus]]. El pare de Maria era ateu, i la seua mare una devota catòlica;<ref name="Eve Curie, Marie Curie">Eve Curie. ''Marie Curie''.</ref> segons Robert William Reid, la mort de la seua mare i germana, fon la causa que Maria abandonara el [[catolicisme]] i es fera [[agnosticisme|agnòstica]].<ref>{{Ref-llibre| cognom = Reid| nom = Robert William| títol = Marie Curie| data = 1974| lloc = Londres| editorial = Collins| pàgines = 19| isbn = 0-00-211539-5}}</ref><ref>"De manera excepcional, en una edat tan primerenca, va optar per un posicionament religiós per al que [[Thomas Henry Huxley]] acabava d'inventar una paraula: [[agnosticisme]]"</ref>  
   −
Quan tenia deu anys, Maria va començar a anar a l'escola a on la seua mare havia treballat quan encara es trobava . Entre els seus interessos destacava la passió per la llectura, especialment en l'història natural i la física. Maria mostrà la seua afició per la lectura als quatre anys, edat a la que ya llegia perfectament.  
+
Quan tenia deu anys, Maria va començar a anar a l'escola a on la seua mare havia treballat quan encara es trobava be. Entre els seus interessos destacava la passió per la llectura, especialment en l'història natural i la física. Maria mostrà la seua afició per la lectura als quatre anys, edat a la que ya llegia perfectament.  
    
Posteriorment va assistir a un ''gymnasium'' o [[institut]] de secundària femení, a on es va graduar el [[12 de juny]] de [[1883]]. Va passar l'any següent al camp en parents del seu pare, i despuix, juntament en el seu pare, vixqué en Varsòvia, a on varen rebre algunes classes particulars. En la secundària va ser sempre la primera alumna de la seua classe, i es va destacar per influir en les seues companyes l'entusiasme pel treball.Entre les llengües que dominava estava el [[rus]], el polonès, l'[[alemany]] i el [[francès]].
 
Posteriorment va assistir a un ''gymnasium'' o [[institut]] de secundària femení, a on es va graduar el [[12 de juny]] de [[1883]]. Va passar l'any següent al camp en parents del seu pare, i despuix, juntament en el seu pare, vixqué en Varsòvia, a on varen rebre algunes classes particulars. En la secundària va ser sempre la primera alumna de la seua classe, i es va destacar per influir en les seues companyes l'entusiasme pel treball.Entre les llengües que dominava estava el [[rus]], el polonès, l'[[alemany]] i el [[francès]].
Llínea 19: Llínea 19:  
En aquell temps, la major part de Polònia estava ocupada per [[Rússia]] que, despuix de diverses revoltes nacionalistes sufocades de manera violenta, havia imposat la seua llengua i les seues costums. Juntament en la seua germana Helena, Maria assistia a classes clandestines impartides en un pensionat en les que s'ensenyava la cultura polonesa.<ref> Wojciech A. Wierzewski, "''Mazowiecki korzenie Marii''" ( "Maria's [[Mazowsze]] Roots"), p. 16. </ref>
 
En aquell temps, la major part de Polònia estava ocupada per [[Rússia]] que, despuix de diverses revoltes nacionalistes sufocades de manera violenta, havia imposat la seua llengua i les seues costums. Juntament en la seua germana Helena, Maria assistia a classes clandestines impartides en un pensionat en les que s'ensenyava la cultura polonesa.<ref> Wojciech A. Wierzewski, "''Mazowiecki korzenie Marii''" ( "Maria's [[Mazowsze]] Roots"), p. 16. </ref>
   −
Tant pel costat patern com pel matern, la família havia perdut els seus béns i fortunes a través de les implicacions patriòtiques en aixecaments patriòtics polonesos. Este fet condemnà a Maria, a les seues germanes grans i al seu germà, a una difícil lluita per seguir avant en la vida.<ref>Wojciech A. Wierzewski. "''Mazowieckie korzenie Marii''" ("Maria's Mazowsze Roots") [http://www.gwiazdapolarna.com/czytaj.php?nr=813&cat=4&art=04-01.txt ''Gwiazda Polarna''] (L'estrella polar), a Polish-American biweekly, núm. 13, 21 de Juny de 2008, p. 16–17.</ref>
+
Tant pel costat patern com pel matern, la família havia perdut els seus bens i fortunes a través de les implicacions patriòtiques en aixecaments patriòtics polonesos. Este fet condemnà a Maria, a les seues germanes grans i al seu germà, a una difícil lluita per seguir avant en la vida.<ref>Wojciech A. Wierzewski. "''Mazowieckie korzenie Marii''" ("Maria's Mazowsze Roots") [http://www.gwiazdapolarna.com/czytaj.php?nr=813&cat=4&art=04-01.txt ''Gwiazda Polarna''] (L'estrella polar), a Polish-American biweekly, núm. 13, 21 de Juny de 2008, p. 16–17.</ref>
    
== El pacte en Bronisława ==
 
== El pacte en Bronisława ==
Llínea 62: Llínea 62:  
En [[juliol]] de 1898, Marie i Pierre varen publicar un document que anunciava l'existència d'un element al qual varen nomenar "[[poloni]]", en honor de la Polònia natal de Marie que continuava estant repartida entre tres imperis. El [[26 de decembre|26 de decembre]] de 1898, els Curie varen anunciar l'existència d'un segon element, el qual varen nomenar "[[radi (element|radi]]" per la seua intensa radioactivitat, una paraula que ella va acunyar.  
 
En [[juliol]] de 1898, Marie i Pierre varen publicar un document que anunciava l'existència d'un element al qual varen nomenar "[[poloni]]", en honor de la Polònia natal de Marie que continuava estant repartida entre tres imperis. El [[26 de decembre|26 de decembre]] de 1898, els Curie varen anunciar l'existència d'un segon element, el qual varen nomenar "[[radi (element|radi]]" per la seua intensa radioactivitat, una paraula que ella va acunyar.  
   −
La pechblenda és un mineral complex, i la separació química dels seus components és una tasca àrdua. El descobriment del poloni va ser relativament fàcil; químicament es sembla al [[bismut]] i el poloni va ser l'única substància similar al bismut present en el mineral. Ara , el radi ya era més difícil de conseguir, perqué químicament està estretament relacionat en el [[bari (element)|bari]], i la pechblenda conté els dos elements. En 1898, els esposos Curie havien obtengut traces de radi, pero cantitats apreciables, no contaminades per bari, encara estaven fora del seu abast.<ref>L. Pearce Williams, p. 331–332.</ref>
+
La pechblenda és un mineral complex, i la separació química dels seus components és una tasca àrdua. El descobriment del poloni va ser relativament fàcil; químicament es sembla al [[bismut]] i el poloni va ser l'única substància similar al bismut present en el mineral. Ara be, el radi ya era més difícil de conseguir, perqué químicament està estretament relacionat en el [[bari (element)|bari]], i la pechblenda conté els dos elements. En 1898, els esposos Curie havien obtengut traces de radi, pero cantitats apreciables, no contaminades per bari, encara estaven fora del seu abast.<ref>L. Pearce Williams, p. 331–332.</ref>
    
El matrimoni Curie va emprendre la dura tasca de separar la sal de radi per mig del procés de cristalisació diferencial. D'una [[tona (unitat)|tona]] de pechblenda, en l'any [[1902]], varen separar una desena part d'un [[gram]] de clorur de radi. En [[1910]], Marie, treballant ya sense el seu marit que havia mort en [[1906]], va aïllar el radi pur.<ref name="L. Pearce Williams, p. 332">L. Pearce Williams, p. 332.</ref>  
 
El matrimoni Curie va emprendre la dura tasca de separar la sal de radi per mig del procés de cristalisació diferencial. D'una [[tona (unitat)|tona]] de pechblenda, en l'any [[1902]], varen separar una desena part d'un [[gram]] de clorur de radi. En [[1910]], Marie, treballant ya sense el seu marit que havia mort en [[1906]], va aïllar el radi pur.<ref name="L. Pearce Williams, p. 332">L. Pearce Williams, p. 332.</ref>