Canvis

=== Mort ===

=== Mort ===

El [[17 d'abril]] de [[1955]], Albert Einstein experimentà una hemorràgia interna causada per la ruptura d'un [[aneurisma]] de la [[aorta]] abdominal, que anteriorment havia segut reforçada quirúrgicament pel ''Dr. Rudolph Nissen'' en l'any [[1948]]. Prengué el borrador d'un discurs que estava preparant per a una aparició en televisió per a commemorar el sèptim aniversari de l'Estat d'[[Israel]] en ell a l'hospital, pero no vixqué lo suficient per a completar-ho. Einstein rebujà la cirugia, dient: ''"Vullc anar-me quan vullc. Es de mal gust prolongar artificialment la vida. He fet la meua part, és hora d'anar-se. Yo ho faré en elegància."'' Morí en l'Hospital de [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]] ([[Nova Jersei]]) a primera hora del '''[[18 d'abril]] de [[1955]] ''' a l'edat de 76 anys. Els restos d'Einstein foren incinerats i les seues cendres foren enramades pels terrenys de l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Durant l'[[autòpsia]], el [[patologia|patologiste]] de l'Hospital de Princeton, ''Thomas Stoltz Harvey''<ref>[http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=4602913 NPR: The Long, Strange Journey of Einstein's Brain]</ref> extrague [[Cervell d'Albert Einstein|el cervell d'Einstein]] per a conservar-ho, sense el permís de la seua família, en l'esperança de que la neurociència del futur fora capaç de descobrir lo que feu a Einstein ser tan inteligent. Ho conservà durant vàries décades fins que finalment ho tornà als laboratoris de Princeton quan tenia més de huitanta anys. Pensava que el cervell d'Einstein  «li revelaria els secrets de la seua genialitat i que aixina se faria famós». Fins ara, l'única senya científica mijament interessant obtingut de l'estudi del cervell és que una part d'ell - la part que, entre atres coses, està relacionada en la capacitat matemàtica - és més gran que la mateixa part d'atres cervells.<ref  name=Einstein">pg 226</ref>

El [[17 d'abril]] de [[1955]], Albert Einstein experimentà una hemorràgia interna causada per la ruptura d'un [[aneurisma]] de la [[aorta]] abdominal, que anteriorment havia segut reforçada quirúrgicament pel ''Dr. Rudolph Nissen'' en l'any [[1948]]. Prengué el borrador d'un discurs que estava preparant per a una aparició en televisió per a commemorar el sèptim aniversari de l'Estat d'[[Israel]] en ell a l'hospital, pero no vixqué lo suficient per a completar-ho. Einstein rebujà la cirugia, dient: ''"Vullc anar-me quan vullc. Es de mal gust prolongar artificialment la vida. He fet la meua part, és hora d'anar-se. Yo ho faré en elegància."'' Morí en l'Hospital de [[Princeton (Nova Jersei)|Princeton]] ([[Nova Jersei]]) a primera hora del '''[[18 d'abril]] de [[1955]] ''' a l'edat de 76 anys. Els restos d'Einstein foren incinerats i les seues cendres foren enramades pels terrenys de l'Institut d'Estudis Alvançats de Princeton. Durant l'[[autòpsia]], el [[patologia|patologiste]] de l'Hospital de Princeton, ''Thomas Stoltz Harvey''<ref>[http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=4602913 NPR: The Long, Strange Journey of Einstein's Brain]</ref> extragué [[Cervell d'Albert Einstein|el cervell d'Einstein]] per a conservar-ho, sense el permís de la seua família, en l'esperança de que la neurociència del futur fora capaç de descobrir lo que feu a Einstein ser tan inteligent. Ho conservà durant vàries décades fins que finalment ho tornà als laboratoris de Princeton quan tenia més de huitanta anys. Pensava que el cervell d'Einstein  «li revelaria els secrets de la seua genialitat i que aixina se faria famós». Fins ara, l'única senya científica mijament interessant obtingut de l'estudi del cervell és que una part d'ell - la part que, entre atres coses, està relacionada en la capacitat matemàtica - és més gran que la mateixa part d'atres cervells.<ref  name=Einstein">pg 226</ref>

Són recents i escassos els estudis detallats del cervell d'Einstein. En l'any [[1985]], per eixemple, el professor Marian Diamond d'Universitat de Californi Berkeley, informà d'un número de cèlules gliales (que nutrixen a les neurones) de superiora calitat en àrees de l'hemisferi esquerre, encarregat del control de les habilitats matemàtiques. En [[1999]], la neurocientífica Sandra Witelson informava que el lòbul parietal inferior d'Einstein, una àrea relacionada en el raonament matemàtic, era un 15% més ample de lo normal. Ademés, trobà la clavill de Slyvian, un regata que normalment s'estén des de la part davantera del cervell fins la part posterior, que no recorria tot el camí en el cas d'Einstein.

Són recents i escassos els estudis detallats del cervell d'Einstein. En l'any [[1985]], per eixemple, el professor Marian Diamond d'Universitat de Californi Berkeley, informà d'un número de cèlules gliales (que nutrixen a les neurones) de superiora calitat en àrees de l'hemisferi esquerre, encarregat del control de les habilitats matemàtiques. En [[1999]], la neurocientífica Sandra Witelson informava que el lòbul parietal inferior d'Einstein, una àrea relacionada en el raonament matemàtic, era un 15% més ample de lo normal. Ademés, trobà la clavill de Slyvian, un regata que normalment s'estén des de la part davantera del cervell fins la part posterior, que no recorria tot el camí en el cas d'Einstein.

== Trayectoria cientifica ==

== Trayectoria cientifica ==

En l'any [[1901]] aparegué el primer treball cientific d'Einstein: tractava de la [[capilaritat|atracció capilar]]. Publicà dos treballs en 1902 i 1903, sobre els fonaments estadístics de la [[termodinàmica]], corroborant experimentalment que la temperatura d'un cos se deu a l'agitació de les seues molecules, una teoria encara discutida en eixa época.<ref>Whitrow, ''Einstein: L'home i la seua obra'', p. 27.</ref>

En l'any [[1901]] aparegué el primer treball cientific d'Einstein: tractava de la [[capilaritat|atracció capilar]]. Publicà dos treballs en 1902 i 1903, sobre els fonaments estadístics de la [[termodinàmica]], corroborant experimentalment que la temperatura d'un cos se deu a l'agitació de les seues molècules, una teoria encara discutida en eixa época.<ref>Whitrow, ''Einstein: L'home i la seua obra'', p. 27.</ref>

=== Els artículs de 1905 ===

=== Els artículs de 1905 ===

En l'any [[1905]] finalisà el seu doctorat presentant una tesis titulada ''Una nova determinació de les dimensions moleculars''. Eixe mateix any escrigué quatre artículs fonamentals sobre la física de chicoteta i gran escala. En ells explicava el moviment browniano, l'efecte fotoelectric i desenrollava la relativitat especial i l'equivalència massa-energia. El treball d'Einstein sobre l'efecte fotoelèctric li proporcionaria el Premi Nobel de fisica en [[1921]]. Estos artículs foren enviats a la revista "Annalen der Physik" i són coneguts generalment com els artículs del "Annus Mirabilis" (del [[Llati]]: Any extraordinari). L'Unió internacional de física pura i aplicada junt en la [[Unesco]] commemoraren [[2005]] com el [[Any mundial de la física 2005|Any mundial de la fisica]]<ref>[http://www.mincyt.gov.ar/noti_unesco_anio_fisica.htm Llançament de l'Any Mundial de la Física]</ref> celebrant el centenari de publicació d'estos treballs.

En l'any [[1905]] finalisà el seu doctorat presentant una tesis titulada ''Una nova determinació de les dimensions moleculars''. Eixe mateix any escrigué quatre artículs fonamentals sobre la física de chicoteta i gran escala. En ells explicava el moviment browniano, l'efecte fotoelectric i desenrollava la relativitat especial i l'equivalència massa-energia. El treball d'Einstein sobre l'efecte fotoelèctric li proporcionaria el Premi Nobel de fisica en [[1921]]. Estos artículs foren enviats a la revista "Annalen der Physik" i són coneguts generalment com els artículs del "Annus Mirabilis" (del [[Llati]]: Any extraordinari). L'Unió internacional de física pura i aplicada junt en la [[Unesco]] commemoraren [[2005]] com el [[Any mundial de la física 2005|Any mundial de la fisica]]<ref>[http://www.mincyt.gov.ar/noti_unesco_anio_fisica.htm Llançament de l'Any Mundial de la Física]</ref> celebrant el centenari de publicació d'estos treballs.