Canvis

==== Relativitat especial ====

==== Relativitat especial ====

{{AP|Teoria de la Relativitat Especial}}[[Image:1919 eclipse positive.jpg|left|thumb|Una de les fotografies preses de l'eclipse de 1919 durant l'expedició de [[Arthur Eddington]], en el que se pogueren confirmar les prediccions d'Einstein al voltant de la curvatura de la llum en presencia d'un camp gravitatori.]]

{{AP|Teoria de la Relativitat Especial}}[[Image:1919 eclipse positive.jpg|left|thumb|Una de les fotografies preses de l'eclipse de 1919 durant l'expedició de [[Arthur Eddington]], en el que se pogueren confirmar les prediccions d'Einstein al voltant de la curvatura de la llum en presencia d'un camp gravitatori.]]

El tercer artícul d'Einstein d'eixe any se titulava ''Zur Elektrodynamik bewegter Körper'' ("Sobre l'electrodinàmica de cossos en moviment"). En este artícul Einstein introduia la teoria de la relativitat especial estudiant el moviment dels cossos i el [[electromagnetisme]] en absència de la força de [[gravetat|interacció gravitatòria]].<ref name="Einstein">pg.124></ref>La relativitat especial resoldria els problemes oberts pel [[experiment de Michelson i Morley]] en el que s'havia demostrat que les ones electromagnètiques que formen la llum se movien en absencia d'un mig. La velocitat de la llum és, per lo tant, constant i no relativa al moviment. Ya en l'any [[1894]] [[George Fitzgerald]] havia estudiat esta qüestió demostrant que l'experiment de Michelson i Morley podia ser explicat si els cossos se contrauen en la direcció del seu moviment. De fet, algunes de les equacions fonamentals de l'artícul d'Einstein havien segut introduïdes anteriorment ([[1903]]) per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]], físic holandés, donant forma matemàtica a la conjectura de Fitzgerald.<ref name="SH"> pgs. 6-7</ref>

El tercer artícul d'Einstein d'eixe any se titulava ''Zur Elektrodynamik bewegter Körper'' ("Sobre l'electrodinàmica de cossos en moviment"). En este artícul Einstein introduïa la teoria de la relativitat especial estudiant el moviment dels cossos i el [[electromagnetisme]] en absència de la força de [[gravetat|interacció gravitatòria]].<ref name="Einstein">pg.124></ref>La relativitat especial resoldria els problemes oberts pel [[experiment de Michelson i Morley]] en el que s'havia demostrat que les ones electromagnètiques que formen la llum se movien en absència d'un mig. La velocitat de la llum és, per lo tant, constant i no relativa al moviment. Ya en l'any [[1894]] [[George Fitzgerald]] havia estudiat esta qüestió demostrant que l'experiment de Michelson i Morley podia ser explicat si els cossos se contrauen en la direcció del seu moviment. De fet, algunes de les equacions fonamentals de l'artícul d'Einstein havien segut introduïdes anteriorment ([[1903]]) per [[Hendrik Antoon Lorentz|Hendrik Lorentz]], físic holandés, donant forma matemàtica a la conjectura de Fitzgerald.<ref name="SH"> pgs. 6-7</ref>

Esta famosa publicació està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omet citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de [[Henri Poincaré|Poincaré]]. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicació fenomològica a observacions desconcertants. El mèrit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeït en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüència final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicació ''[[ad hoc|ad-hoc]] '' o fenomenologica d'un fenomen observat.<ref name="Einstein">pg.124</ref>

Esta famosa publicació està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omet citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de [[Henri Poincaré|Poincaré]]. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicació fenomològica a observacions desconcertants. El mèrit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeït en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüència final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicació ''[[ad hoc|ad-hoc]] '' o fenomenologica d'un fenomen observat.<ref name="Einstein">pg.124</ref>

El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer va reformular el principi de simultaneïtat, introduït per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la física deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va més allà de les conseqüències previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si una llampada de llum es llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningú dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rep el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguir-la de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduïda per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleració]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>

El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer va reformular el principi de simultaneïtat, introduït per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la física deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va més allà de les conseqüències previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si una llampada de llum es llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un círcul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningú dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rep el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguir-la de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduïda per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleració]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>

==== Equivalència massa-energia ====

==== Equivalència massa-energia ====