Canvis

En [[novembre]] de [[1915]] Einstein presentà una série de conferencies en l'[[Acadèmia de Ciències de Prússia]] en les que descrigué la teoria de la relativitat general. L'última d'estes conferencies conclogué en la presentació de l'equació que reemplaça a la llei de gravetat de [[Isaac Newton|Newton]]. En esta teoria tots els observadors estan considerats equivalents i no únicament aquells que se mouen en una velocitat uniforme. La gravetat no és ya una força o [[acció a distancia]], com era en la gravetat newtoniana, sino una conseqüència de la curvatura del [[espai-temps]]. La teoria proporcionava les bases per al estudi de la [[cosmologia]] i permetia comprendre les característiques essencials del [[Univers]], moltes de les quals no serien descobertes sino en posterioritat a la mort d'Einstein.<ref name="Einstein">pgs. 74-77</ref>

En [[novembre]] de [[1915]] Einstein presentà una série de conferencies en l'[[Acadèmia de Ciències de Prússia]] en les que descrigué la teoria de la relativitat general. L'última d'estes conferencies conclogué en la presentació de l'equació que reemplaça a la llei de gravetat de [[Isaac Newton|Newton]]. En esta teoria tots els observadors estan considerats equivalents i no únicament aquells que se mouen en una velocitat uniforme. La gravetat no és ya una força o [[acció a distancia]], com era en la gravetat newtoniana, sino una conseqüència de la curvatura del [[espai-temps]]. La teoria proporcionava les bases per al estudi de la [[cosmologia]] i permetia comprendre les característiques essencials del [[Univers]], moltes de les quals no serien descobertes sino en posterioritat a la mort d'Einstein.<ref name="Einstein">pgs. 74-77</ref>

La relativitat general fon obtinguda per Einstein a partir de raonaments matemàtics, experiments hipotetics ''(Gedanken experiment)'' i rigorosa deducció matemàtica sense contar realment en una base experimental. El principi fonamental de la teoria era el denominat [[principi d'equivalencia]]. A pesar de l'abstracció matemàtica de la teoria, les equacions permetien deduir fenòmens comprovables. El [[29 de maig]] de [[1919]] [[Arthur Stanley Eddington|Arthur Eddington]] fon capaç de mesurar, durant un [[eclipse]], la desviació de la llum d'una estrela al passar prop del [[Sol]], una de les prediccions de la relativitat general. Quan se feu publica esta confirmació la fama d'Einstein s'incrementà enormement i se considerà un pas revolucionari en la [[física]]. Des de llavors la teoria s'ha verificat en tots i cada un dels experiments i verificacions realisats fins el moment.<ref name="Einstein">pgs. 76</ref>

La relativitat general fon obtinguda per Einstein a partir de raonaments matemàtics, experiments hipotetics ''(Gedanken experiment)'' i rigorosa deducció matemàtica sense contar realment en una base experimental. El principi fonamental de la teoria era el denominat [[principi d'equivalencia]]. A pesar de l'abstracció matemàtica de la teoria, les equacions permetien deduir fenòmens comprovables. El [[29 de maig]] de [[1919]] [[Arthur Stanley Eddington|Arthur Eddington]] fon capaç de mesurar, durant un [[eclipse]], la desviació de la llum d'una estrela al passar prop del [[Sol]], una de les prediccions de la relativitat general. Quan se feu publica esta confirmació la fama d'Einstein s'incrementà enormement i se considerà un pas revolucionari en la [[física]]. Des de llavors la teoria s'ha verificat en tots i cada un dels experiments i verificacions realisats fins el moment.<ref name="Einstein">pgs. 76</ref>

A pesar de la seua popularitat, o potser precisament per ella, la teoria contà en importants detractors entre la comunitat cientifica que no podien acceptar una física sense un Sistema de referencia absoluta.

A pesar de la seua popularitat, o potser precisament per ella, la teoria contà en importants detractors entre la comunitat científica que no podien acceptar una física sense un Sistema de referencia absoluta.

=== Estadístiques de Bose-Einstein ===

=== Estadístiques de Bose-Einstein ===