78 863
edicions
Canvis
→Equivalència massa-energia
El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer va reformular el principi de simultaneïtat, introduït per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la física deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va més alla de les conseqüències previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningú dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rep el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguir-la de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduïda per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleració]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>
El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer va reformular el principi de simultaneïtat, introduït per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la física deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va més alla de les conseqüències previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningú dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rep el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguir-la de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduïda per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleració]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>
==== Equivalència massa-energia ====
==== Equivalència massa-energia ====
{{AP|Equivalencia entre massa i energia}}
{{AP|Equivalència entre massa i energia}}
El quart artícul d'aquell any se titulava ''Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energieinhalt abhängig'' i mostrava una deducció de la fòrmula de la relativitat que relaciona massa i energia. En este artícul s'exponia que "la variació de massa d'un objecte que emet una energia ''L'', es:
El quart artícul d'aquell any se titulava ''Ist die Trägheit eines Körpers von seinem Energieinhalt abhängig'' i mostrava una deducció de la fòrmula de la relativitat que relaciona massa i energia. En este artícul s'exponia que "la variació de massa d'un objecte que emet una energia ''L'', es: