Canvis

Esta famosa publicació està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omitix citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de [[Henri Poincaré|Poincaré]]. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicació fenomològica a observacions desconcertants. El mèrit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeït en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüència final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicació ''[[ad hoc|ad-hoc]] '' o fenomenologica d'un fenomen observat.<ref name="Einstein">pg.124</ref>

Esta famosa publicació està qüestionada com treball original d'Einstein, degut a que en ella omitix citar tota referencia a les idees o conceptes desenrollats per estos autors aixina com els treballs de [[Henri Poincaré|Poincaré]]. En realitat Einstein desenrollava la seua teoria d'una manera totalment diferent a estos autors deduint fets experimentals a partir de principis fonamentals i no donant una explicació fenomològica a observacions desconcertants. El mèrit d'Einstein estava per lo tant en explicar lo succeït en l'experiment de Michelson i Morley com conseqüència final d'una teoria completa i elegant basada en principis fonamentals i no com una explicació ''[[ad hoc|ad-hoc]] '' o fenomenologica d'un fenomen observat.<ref name="Einstein">pg.124</ref>

El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer va reformular el principi de simultaneïtat, introduït per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la física deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va més alla de les conseqüències previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningú dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rep el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguir-la de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduïda per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleració]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>

El seu raonament se basà en dos axiomes simples: En el primer va reformular el principi de simultaneïtat, introduït per [[Galileu Galilei|Galileu]] sigles abans, pel que les lleis de la física deuen ser invariants per a tots els observadors que se mouen a velocitats constants entre ells, i el segon, que la velocitat de la llum es constant per a qualsevol observador. Este segon axioma, revolucionari, va més alla de les conseqüències previstes per Lorentz o Poincaré que simplement relataven un mecanisme per a explicar l'acurtament d'un dels braços de l'experiment de Michelson i Morley. Este postulat implica que si un destello de llum se llança al creuar-se dos observadors en moviment relatiu, abdós voran alluntar-se la llum produint un circul perfecte en cada un d'ells en el centre. Si a abdós costats dels observadors se posara un detector, ningú dels observadors se posaria d'acort en que detector s'activà primer (se perden els conceptes de temps absolut i simultaneïtat).<ref name="Einstein">pgs42-51</ref>La teoria rep el nom de "teoria especial de la relativitat" o "teoria restreta de la relativitat" per a distinguir-la de la [[teoria de la relativitat general]], que fon introduïda per Einstein en 1915 i en la que se consideren els efectes de la gravetat i la [[acceleració]].<ref name="Einstein">pgs. 66-77</ref>

==== Equivalencia massa-energia ====

==== Equivalència massa-energia ====

{{AP|Equivalencia entre massa i energia}}

{{AP|Equivalencia entre massa i energia}}