124 718
edicions
Canvis
sense resum d'edició
La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidada, per a la que se varen utilisar roques de pedreres pròximes com [[Alginet]] i [[Rocafort]].
La fabrica està realisada en murs de maçoneria i selleria molt cuidada, per a la que se varen utilisar roques de pedreres pròximes com [[Alginet]] i [[Rocafort]].
Tota la part que dona cap a l'exterior de la ciutat tenia un remat de marlets, perdut el de la zona central per damunt de la porta; no obstant això, sí que es conserva en la cuidadosa restauració de fins del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], la llabor de traçaria calada d'arqueries cegues sobre columnetes, que junt en l'escut real i els escuts de la ciutat subjectats per àngels, proporcionen el caràcter essencialment ornamental d'esta zona central de la porta. Per damunt d'esta llabor decorativa i unint les torres dels extrems es trobava el camí de ronda o barbacana en els seus corresponents marlets recolzats sobre grossos elements escalonats i revoltons.
Tota la part que dona cap a l'exterior de la ciutat tenia un remat de [[Marlet|marlets]], perdut el de la zona central per damunt de la porta; no obstant això, sí que es conserva en la cuidadosa restauració de fins del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]], la llabor de traçaria calada d'arqueries cegues sobre columnetes, que junt en l'escut real i els escuts de la ciutat subjectats per àngels, proporcionen el caràcter essencialment ornamental d'esta zona central de la porta. Per damunt d'esta llabor decorativa i unint les torres dels extrems es trobava el camí de ronda o barbacana en els seus corresponents marlets recolzats sobre grossos elements escalonats i revoltons.
[[File:Valencia - Torres de Serranos - Noche 2015-11-13.jpg|rigth|thumb|<center>Les Torres dels Serrans per la nit</center>]]En l'interior criden l'atenció les mènsules sobre les que arranquen els nervis de les voltes. En la decoració de les estàncies interiors treballaren insignes artistes de l'época com els pintors Pere Nicolau i Marçal Pintor, Estos s'encarregaren de dorar i colocar les claus i els escuts que rematen les voltes.
[[File:Valencia - Torres de Serranos - Noche 2015-11-13.jpg|rigth|thumb|<center>Les Torres dels Serrans per la nit</center>]]En l'interior criden l'atenció les mènsules sobre les que arranquen els nervis de les voltes. En la decoració de les estàncies interiors treballaren insignes artistes de l'época com els pintors Pere Nicolau i Marçal Pintor, estos s'encarregaren de dorar i colocar les claus i els escuts que rematen les voltes.
En algunes parts de la selleria i la mamposteria es poden localisar alguns signes lapidaris que utilisaven els canterers per a facilitar el recont dels blocs que s'anaven utilisant en la construcció.
En algunes parts de la selleria i la mamposteria es poden localisar alguns signes lapidaris que utilisaven els canterers per a facilitar el recont dels blocs que s'anaven utilisant en la construcció.
===Presó===
===Presó===
En [[juliol]] de [[1586]], l'incendi provocat en la càrcel de la Casa de la Ciutat obligà a traslladar als presos nobles, cavallers i generosos a atres dependències, entre elles les Torres dels Serrans. Aixina que les torres albergarien des de fins del [[sigle XVI]] i fins al [[sigle XIX]] una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de [[1865]] començà el derrocament de la [[muralla de Valéncia]].
En [[juliol]] de l'any [[1586]], l'incendi provocat en la càrcel de la Casa de la Ciutat obligà a traslladar als presos nobles, cavallers i generosos a atres dependències, entre elles les Torres dels Serrans. Aixina que les torres albergarien des de fins del [[sigle XVI]] i fins al [[sigle XIX]] una de les presons de la ciutat, lo que motivà el tancament de les estàncies cap a la zona interna, la seua subdivisió interior i atres obres de acondicionament per a este fi, com successius enreixats, que varen alterar substancialment el conjunt, encara que serviren en part per a conservar les torres, quan a partir de [[1865]] començà el derrocament de la [[muralla de Valéncia]].
A continuació aportem algunes senyes històriques i anècdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor [[Ricart Garcia Moya]], que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del [[Regne de Valéncia|Regne]] i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal.
A continuació aportem algunes senyes històriques i anècdotes procedents dels treballs de l'historiador el senyor [[Ricart Garcia Moya]], que sense dubte mos seran de gran utilitat per a cerciorar-nos de lo emblemàtic i funcional que era este símbol del [[Regne de Valéncia|Regne]] i atres aportacions de la web del senyor J. Diez Arnal.
“En la seua part posterior podem observar la bella escala que dona accés a la planta noble, a on els jurats i els cavallers rebien les visites ilustres de la ciutat, i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, aixina com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abat, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en [[1363]] alertà a la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor [[Pere IV el Cerimoniós]].
“En la seua part posterior podem observar la bella escala que dona accés a la planta noble, a on els jurats i els cavallers rebien les visites ilustres de la ciutat, i els arcs gòtics que mantenen l'estructura defensiva, aixina com la campana procedent del convent de Sant Antoni Abat, situat llavors en l'horta, hui en el carrer de Sagunt, que en [[1363]] alertà a la població de l'atac de les tropes del Rei de Castella, el senyor Pedro I el Cruel, en guerra contra el Rei d'Aragó, el senyor [[Pere IV el Cerimoniós]].
Esta campana va patir una mossa en [[1813]] durant el sege de les tropes franceses en la [[Guerra de la Independència]], per lo que està fora d' us.
Esta campana va patir una mossa en [[1813]] durant el sege de les tropes franceses en la [[Guerra de l'Independència]], per lo que està fora d' us.
(...)
(...)