Canvis

Cosí germà de Sabicas, entre els seus sis germans es conten ademés el guitarriste Juan José Castelló Vargas i, sobretot, [[Dolores Vargas]] “La Terremot”, a qui va acompanyar en les seues primeres cançons, com ''Penas de la gorriona'' o ''Málaga bella''.

Cosí germà de Sabicas, entre els seus sis germans es conten ademés el guitarriste Juan José Castelló Vargas i, sobretot, [[Dolores Vargas]] “La Terremot”, a qui va acompanyar en les seues primeres cançons, com ''Penas de la gorriona'' o ''Málaga bella''.

Feu carrera artística en [[Madrit]] despuix de recórrer mija [[Espanya]] junt ad ells, practicant el cante flamenc i estils diversos com la zambra i la rumba. En decenes d'espectàculs que varen recórrer varis paisos, la seua companyia va servir ademés de plataforma d'envolament per a moltes atres figures, com a [[Rocío Jurado]], [[Carmen Sevilla]] o [[Manolo Escobar]]. Es conta que fon precisament en un d'eixos espectàculs quan Escobar va escoltar de la seua boca per primera volta interpretar ''El porompompero'' i que ho incorporia al seu propi repertori. Una situació semblant es va repetir anys despuix en ''Tengo miedo'', que va acabar popularisant “la més gran”, i de nou en ''Obí, Obá, cada dia te quiero más'', que va obtindre major repercussió en la versió que varen estrenar els Gipsy Kings a finals dels [[anys 80]]. Entre els temes que sí varen transcendir en la seua veu es troben ''¡Ay, Mi Dolores!'', ''Tani'' o ''Cariño de Legionario'' i versions de ''Delilah'' i ''Obladí Obladá''.

Feu carrera artística en [[Madrit]] despuix de recórrer mija [[Espanya]] junt ad ells, practicant el cante flamenc i estils diversos com la zambra i la rumba. En decenes d'espectàculs que varen recórrer varis països, la seua companyia va servir ademés de plataforma d'envolament per a moltes atres figures, com a [[Rocío Jurado]], [[Carmen Sevilla]] o [[Manolo Escobar]]. Es conta que fon precisament en un d'eixos espectàculs quan Escobar va escoltar de la seua boca per primera volta interpretar ''El porompompero'' i que ho incorporia al seu propi repertori. Una situació semblant es va repetir anys despuix en ''Tengo miedo'', que va acabar popularisant “la més gran”, i de nou en ''Obí, Obá, cada dia te quiero más'', que va obtindre major repercussió en la versió que varen estrenar els Gipsy Kings a finals dels [[anys 80]]. Entre els temes que sí varen transcendir en la seua veu es troben ''¡Ay, Mi Dolores!'', ''Tani'' o ''Cariño de Legionario'' i versions de ''Delilah'' i ''Obladí Obladá''.

Els seus ídols eren pures ceps del flamenc: citava sobretot a Manolo Caracol, La Niña de los Peines i Antonio Mairena. No fon un cantant en grans qualitats, pero sí un artiste en personalitat. D'això no hi ha dubte. Ell mateixa ho va reconéixer aixina: “No sé si soc millor o pijor que uns atres, pero Deu em va donar una personalitat molt gran. L'escenari se'm queda menut”.

Els seus ídols eren pures ceps del flamenc: citava sobretot a Manolo Caracol, La Niña de los Peines i Antonio Mairena. No fon un cantant en grans qualitats, pero sí un artiste en personalitat. D'això no hi ha dubte. Ell mateixa ho va reconéixer aixina: “No sé si soc millor o pijor que uns atres, pero Deu em va donar una personalitat molt gran. L'escenari se'm queda menut”.