25 995
edicions
Canvis
→1982-1983 - Primeres elecccions autonòmiques
[[Image:Extensio_del_valencia12.png|220px|right]]
[[Archiu:Extensiovalencià.jpg|thumb|250px|Extensió de l'idioma valencià]]
Els valencians sempre han tengut una consciència idiomàtica clara, la [[llengua valenciana]], que és una llengua neollatina, en un substrat ibèric determinant, que evolucionà a partir del [[llatí]] vulgar en terres valencianes que, com les atres llengües peninsulars, primer conegué una aportació germànica i més tart una intensa arabisació durant la dominació musulmana peninsular i que, en major o menor mida, es mantingué pels mossàraps valencians (el mossàrap, llengua constituïda per diferents dialectes aromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'àrap, que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]]) fins a la conquista de les terres valencianes per [[Jaume I]], moment en que experimentà una aportació definitiva per part dels nous pobladors procedents d'Aragó, Catalunya, Occitània, Navarra, Castella… sense oblidar que existien judeus i àraps en el territori i que convixqueren llarc temps en la població cristiana dominant.
Els valencians sempre han tengut una consciència idiomàtica clara, la [[llengua valenciana]], que és una llengua neollatina, en un substrat ibèric determinant, que evolucionà a partir del [[llatí]] vulgar en terres valencianes que, com les atres llengües peninsulars, primer conegué una aportació germànica i més tart una intensa arabisació durant la dominació musulmana peninsular i que, en major o menor mida, es mantingué pels mossàraps valencians (el mossàrap, llengua constituïda per diferents dialectes aromançats, derivats del llatí vulgar i en influència de l'àrap, que es parlava en l'històric [[Regne de Valéncia]]) fins a la conquista de les terres valencianes per [[Jaume I]], moment en que experimentà una aportació definitiva per part dels nous pobladors procedents d'Aragó, Catalunya, Occitània, Navarra, Castella… sense oblidar que existien judeus i àraps en el territori i que convixqueren llarc temps en la població cristiana dominant.
== Antecedents ==
== Antecedents ==
{{AP|Furs de Valencia}}
[[Jaume I]], al conquistar la [[ciutat de Valéncia]] en la redacció dels [[Furs]]: ''Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los'', va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el [[Romanç|romanç]].
[[Jaume I]], al conquistar la [[ciutat de Valéncia]] en la redacció dels [[Furs]]: ''Per a que els valencians de tot el regne els entenguen i puguen complir-los'', va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el [[Romanç|romanç]].
=== El Llemosí ===
=== El Llemosí ===
{{AP|Llemosí}}
Durant el regnat d'[[Isabel II]] s'oficialisa l'ensenyança obligatòria del [[Castellà|castellà]]. A través de la que es denominarà “llei Moyano” ([[1857]]), s'establixen les pautes llegislatives per a l'ensenyança en castellà, en marginació absoluta de les llengües vernàcules.
Durant el regnat d'[[Isabel II]] s'oficialisa l'ensenyança obligatòria del [[Castellà|castellà]]. A través de la que es denominarà “llei Moyano” ([[1857]]), s'establixen les pautes llegislatives per a l'ensenyança en castellà, en marginació absoluta de les llengües vernàcules.
=== La Renaixença ===
=== La Renaixença ===
{{AP|Renaixença}}
[[Image:Brevecros.jpg|thumb|250px|Portada del "Breve Diccionario Valenciano-Castellano" de l'any [[1739]] de [[Carles Ros]]]]
Entre els anys [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes que en eixos sigles passats s'havien intentat llevar.
Entre els anys [[1870]] i [[1930]] el [[Regne de Valéncia]] viu un periodo d'esplendor soles comparable en el [[Sigle d'Or]] en el qual se recuperaren les senyes d'identitat valencianes que en eixos sigles passats s'havien intentat llevar.
Per a mantindre aquella tentació totalitaria i unificadora, no tingueren atre remei més que inventar-se falses històries, com ha seguit sent costum continuada. Aixina, puix, els allumenats catalans se tragueren de la cofeta, que sa llengua nos arribà als valencians per mig de la conquista. Pero quan en l'any [[1955]], [[Germà Colón]], manifestà publicament que: {{Cita|''ese romance no pudo ser suplantado por una colonización tan poco intensa... i resulta, pués, casi inverosímil acceptar esta rápida asimilación de la lengua catalana, condicionada sólo por el hecho de la Reconquista''}}, tocaren a arrebat.
Per a mantindre aquella tentació totalitaria i unificadora, no tingueren atre remei més que inventar-se falses històries, com ha seguit sent costum continuada. Aixina, puix, els allumenats catalans se tragueren de la cofeta, que sa llengua nos arribà als valencians per mig de la conquista. Pero quan en l'any [[1955]], [[Germà Colón]], manifestà publicament que: {{Cita|''ese romance no pudo ser suplantado por una colonización tan poco intensa... i resulta, pués, casi inverosímil acceptar esta rápida asimilación de la lengua catalana, condicionada sólo por el hecho de la Reconquista''}}, tocaren a arrebat.
[[Archiu:Grama.jpg|right|thumb|250px|Portada del llibre del [[Pare Fullana]]
'''Gramática Elemental de la Llengua Valenciana''']]
Des de llavors, se'ls van ocorrer numeroses falsetats mai demostrades, fins arribar a cometre la gosadia d'afirmar que la [[Llengua Valenciana]], no havia existit mai, que lo parlat entre els valencians no era atra cosa que la llengua catalana a la que el poble, ignorant, li diu ''valencià''; quan es ben sabut que l'autoestima del poble valencià cap a sa llengua, se troba a nivells irreprochables.
Des de llavors, se'ls van ocorrer numeroses falsetats mai demostrades, fins arribar a cometre la gosadia d'afirmar que la [[Llengua Valenciana]], no havia existit mai, que lo parlat entre els valencians no era atra cosa que la llengua catalana a la que el poble, ignorant, li diu ''valencià''; quan es ben sabut que l'autoestima del poble valencià cap a sa llengua, se troba a nivells irreprochables.
=== L'Archiu de la Corona d'Aragó ===
=== L'Archiu de la Corona d'Aragó ===
{{AP|Archiu de la Corona d'Aragó}}
[[Archiu:Arcoar.jpg|thumb|250px|Archiu de la Corona d'Aragó]]
Un atre fet important, per la seua vilea, va ser la manipulació dels documents valencians de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]] (ACA), de sèu en Barcelona, portada a terme per la família Bofarull, una família d'archivers que s'encarregaren durant uns anys del ACA. [[Pròspe de Bofarull i Mascaró|Pròsper de Bofarull]], director de l'Archiu de la Corona d'Aragó, va decidir, cap a l'any [[1847]], reescriure el [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]] de l'Edat Mija en l'objectiu d'engrandir i magnificar el paper que varen tindre els catalans en la conquista del Regne de Valéncia de 1238. Va suprimir en la seua edició facsímil de l'històric volum llinages aragonesos, navarresos i castellans per a donar-li més importància numèrica als catalans.
Un atre fet important, per la seua vilea, va ser la manipulació dels documents valencians de l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]] (ACA), de sèu en Barcelona, portada a terme per la família Bofarull, una família d'archivers que s'encarregaren durant uns anys del ACA. [[Pròspe de Bofarull i Mascaró|Pròsper de Bofarull]], director de l'Archiu de la Corona d'Aragó, va decidir, cap a l'any [[1847]], reescriure el [[Llibre del Repartiment]] del [[Regne de Valéncia]] de l'Edat Mija en l'objectiu d'engrandir i magnificar el paper que varen tindre els catalans en la conquista del Regne de Valéncia de 1238. Va suprimir en la seua edició facsímil de l'històric volum llinages aragonesos, navarresos i castellans per a donar-li més importància numèrica als catalans.
=== Centre de Cultura Valenciana ===
=== Centre de Cultura Valenciana ===
{{AP|Centre de Cultura Valenciana}}
[[Image:Real academia de cultura valenciana.jpg|right|200px|thumb|<center>Frontera de la sèu de la '''RACV'''</center>]]
En l'any [[1915]] naix el Centre de Cultura Valenciana, en l'actualitat [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]. Fon el 15 de giner de 1915 quan, de la mà del llavors President de la Diputació de Valéncia, José Martínez Aloy i del diputat Juan Pérez Lucia, es fundà el que en aquell temps rebé la denominació de Centre de Cultura Valenciana.
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és una fundació pública de la Diputació Provincial de Valéncia, esta corporació provincial pensà en crear una entitat que treballara i estudiara la llengua i cultura pròpies dels valencians i és conseqüència llògica de la consolidació de la Renaixença. A pesar del seu orige en la [[Diputació de Valéncia]], l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament de la ciutat de Valéncia]] pronte es sumà ad este proyecte, fent costat a la nova entitat cultural creada.
La Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és una fundació pública de la Diputació Provincial de Valéncia, esta corporació provincial pensà en crear una entitat que treballara i estudiara la llengua i cultura pròpies dels valencians i és conseqüència llògica de la consolidació de la Renaixença. A pesar del seu orige en la [[Diputació de Valéncia]], l'[[Ajuntament de Valéncia|Ajuntament de la ciutat de Valéncia]] pronte es sumà ad este proyecte, fent costat a la nova entitat cultural creada.
[[Voro López i Verdejo|Joan S. López i Verdejo]], en el seu treball ''Introduccio a la Lexicografia Valenciana'' (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, série Filològica nº 13, Valéncia 1994), referint-se a [[Lluís Fullana]], diu:
[[Voro López i Verdejo|Joan S. López i Verdejo]], en el seu treball ''Introduccio a la Lexicografia Valenciana'' (Real Acadèmia de Cultura Valenciana, série Filològica nº 13, Valéncia 1994), referint-se a [[Lluís Fullana]], diu:
{{Cita|''L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del segle XIX.''}}
{{Cita|''L'ortografia, la gramatica i el vocabulari, junt als atres estudis llingüistics podien haver segut els fonaments d'una normativisacio llingüistica valenciana a principis del sigle XIX.''}}
=== La Declaració Valencianista ===
=== La Declaració Valencianista ===
{{AP|Declaració Valencianista de 1918}}
El 14 de novembre de l'any [[1918]], el diari ''La Correspondencia de Valencia'' publicava en primera plana i en lloc preferent la [[La Declaració Valencianista|Declaració Valencianista]]. La Declaració constava de huit bases que, més tart, varen ser comentades pels diferents membres de les organisacions firmants de dita Declaració en huit artículs publicats en el mateix diari entre el 16 de novembre i el 7 de decembre de 1918. [[Eduart Martínez-Sabater i Seguí|Eduart Martínez-Sabater]], [[Ignaci Villalonga]], [[Josep García Conejos]], [[Eduart Martínez Ferrando]], [[Pasqual Asins]], [[Salvador Ferrandis i Luna]], [[Maximilià Thous i Orts]] i [[Lluís Cebrian Ibor]], publicaren cada u un artícul dels huit. Els diaris alacantins ''La Región'' i ''Diario de Alicante'' també reproduïren les huit bases el 16 i el 18 de novembre, respectivament.
El 14 de novembre de l'any [[1918]], el diari ''La Correspondencia de Valencia'' publicava en primera plana i en lloc preferent la [[La Declaració Valencianista|Declaració Valencianista]]. La Declaració constava de huit bases que, més tart, varen ser comentades pels diferents membres de les organisacions firmants de dita Declaració en huit artículs publicats en el mateix diari entre el 16 de novembre i el 7 de decembre de 1918. [[Eduart Martínez-Sabater i Seguí|Eduart Martínez-Sabater]], [[Ignaci Villalonga]], [[Josep García Conejos]], [[Eduart Martínez Ferrando]], [[Pasqual Asins]], [[Salvador Ferrandis i Luna]], [[Maximilià Thous i Orts]] i [[Lluís Cebrian Ibor]], publicaren cada u un artícul dels huit. Els diaris alacantins ''La Región'' i ''Diario de Alicante'' també reproduïren les huit bases el 16 i el 18 de novembre, respectivament.
La Declaració fon un document que constava de huit punts o bases i en uns atres tants comentaris o "glosses" que feren destacats membres de les agrupacions o entitats. El primer punt parlava sobre la [[llengua valenciana]]:
La Declaració fon un document que constava de huit punts o bases i en uns atres tants comentaris o "glosses" que feren destacats membres de les agrupacions o entitats. El primer punt parlava sobre la [[llengua valenciana]]:
{{Cita|''1. El Poble valencià, integrat pels habitants de les tres províncies actuals constituix una fòrta personalitat social caracteritzada (sic) per la possessió d'una llengua pròpia, per la seua modalitat racial, per la comunitat de història i de condicions econòmiques.''}}
{{Cita|''1. El Poble valencià, integrat pels habitants de les tres províncies actuals constituïx una fòrta personalitat social caracteritzada (sic) per la possessió d'una llengua pròpia, per la seua modalitat racial, per la comunitat de història i de condicions econòmiques.''}}
L'encarregat del desenroll i comentaris d'este punt o base fon Eduart Martínez Sabater i Seguí que, entre atres coses, digué sobre la llengua valenciana:
L'encarregat del desenroll i comentaris d'este punt o base fon Eduart Martínez Sabater i Seguí que, entre atres coses, digué sobre la llengua valenciana:
{{Cita|''La personalitat valenciana existix. [...] En primer lloc, la llengua valenciana, que parlen les tres quartes parts de la població nos diferencia notoriament del rest d'Espanya. Sobre tindre un mateix orige que la catalana i la mallorquina, encara adopta una modalitat dialectal més dolsa (sic), més suau, que la fa distinta a d'elles.''|''La Declaracio Valencianista de 1918 (Revisio d'un text clau per al valencianisme) per [[Juli Moreno]], 23.1.2011)''}}
{{Cita|''La personalitat valenciana existix. [...] En primer lloc, la llengua valenciana, que parlen les tres quartes parts de la població nos diferencia notoriament del rest d'Espanya. Sobre tindre un mateix orige que la catalana i la mallorquina, encara adopta una modalitat dialectal més dolsa (sic), més suau, que la fa distinta a d'elles.''|''La Declaracio Valencianista de 1918 (Revisio d'un text clau per al valencianisme) per [[Juli Moreno]], 23.1.2011)''}}
=== Càtedra de Filologia Valenciana ===
{{AP|Lluís Fullana i Mira}}
En l'any [[1918]] es crea la Càtedra de Filologia Valenciana en l'Universitat Lliterària de Valéncia, el seu director fon [[Lluís Fullana]].
El filòlec i director de la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Secció de Llengua de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV)]] [[Voro López]], diu lo següent:
{{Cita|Ortografia i gramàtica estaven a punt; Fullana havia publicat en [[1914]] les Normes Ortogràfiques, treball que [[Lo Rat Penat]] li encomanà. El filòlec feu una crida als escritors, enviant qüestionaris en els punts a tractar i en eixe material redactà les normes que s'estudiaren durant huit assamblees i que s'aprovaren pels assambleistes en Lo Rat Penat. El Centre de Cultura Valenciana (hui Real Acadèmia de Cultura Valenciana) s'havia creat en [[1915]] per la Diputació de Valéncia i lo primer que feu fon encomanar al filòlec Lluís Fullana la redacció de la Gramàtica elemental de la llengua valenciana, la primera gramàtica valenciana que hauria de ser considerada BIC (Be d'Interés Cultural). Les lliçons escomençaren en gran assitència de públic i intelectuals. L'alumne [[Felip Mateu i Llopis|Felip Mateu]] aixina ho recorda: «Fullana representava l'autèntica gramàtica popular, era un gramàtic docent i no un filòlec en ambicions ni ensuperbides posicions doctrinals, sino l'home eixit del camp, que parlava un valencià correctíssim i ensenyava la gramàtica a base de la pròpia llengua i del llatí». La càtedra fon suprimida durant la dictadura de Primo de Rivera i no fon restaurada al final d'esta.|''Creación de una Cátedra de lengua valenciana'' (''[[Las Provincias]]'', 16.01.2018) per [[Voro López]]}}
== 1932 - Les bases d'ortografia valenciana ==
== 1932 - Les bases d'ortografia valenciana ==
{{AP|Normes de Castelló}}
La desorientació ortogràfica encara durava en Valéncia a principis de la tercera década del [[sigle XX]]. Dels escritors valencians, uns seguien l'ortografia espanyola, com els discípuls de [[Josep Nebot i Pérez|Nebot Pérez]]; atres, com el Pare [[Fullana]], preferien la propia valenciana, que reflectia la tradició i s'adequava a la fonètica pròpia; i atres, cregueren que l'ortografia catalana podria servir també per a la valenciana.
La desorientació ortogràfica encara durava en Valéncia a principis de la tercera década del [[sigle XX]]. Dels escritors valencians, uns seguien l'ortografia espanyola, com els discípuls de [[Josep Nebot i Pérez|Nebot Pérez]]; atres, com el Pare [[Fullana]], preferien la propia valenciana, que reflectia la tradició i s'adequava a la fonètica pròpia; i atres, cregueren que l'ortografia catalana podria servir també per a la valenciana.
Fullana havia publicat en eixe mateix any de [[1932]], la seua ''Ortografia Valenciana''. Esta edició tingué molt bona acceptació i s'havia venut tota en poc de temps. No quedava un atre remei que reimprimir-la una atra vegada de nou. I aixina fon. La nova edició de la ''Ortografia Valenciana'' es publicava en l'any [[1933]]. Llavors ¿Perqué no s'aprofità esta Ortografia Valenciana de Lluís Fullana per a la reunió de Castelló de 1932? Pareix que les intencions dels organisadors eren atres molt diferents.
Fullana havia publicat en eixe mateix any de [[1932]], la seua ''Ortografia Valenciana''. Esta edició tingué molt bona acceptació i s'havia venut tota en poc de temps. No quedava un atre remei que reimprimir-la una atra vegada de nou. I aixina fon. La nova edició de la ''Ortografia Valenciana'' es publicava en l'any [[1933]]. Llavors ¿Perqué no s'aprofità esta Ortografia Valenciana de Lluís Fullana per a la reunió de Castelló de 1932? Pareix que les intencions dels organisadors eren atres molt diferents.
En primer lloc se diu que ''no hi ha cap vençut'' lo que ve a significar que les discrepàncies eren fondes. S'atribuixen, ells mateixa la nominació d'autoritats filològiques que mantenen punts de vista científics, quan d'autoritat no ne tenien cap perque ningú els havia revestit d'eixa distinció per a negociar en nom de ningú i, per supost en nom del poble valencià; de científics, menys encara perque de tots els firmants, a soles hi havia un filòlec de prestigi que era el pare Fullana, els demés, si exceptuem a [[Lluís Revest i Corzo|Revest]] que era filòsof, eren tots o erudits, o socis de la Societat Castellonenca de Cultura o arquitectes, pintors, o músics que no sabien res de filologia, gent ''sense esment'' com anys més tart diria [[Germà Colón]].
En primer lloc se diu que ''no hi ha cap vençut'' lo que ve a significar que les discrepàncies eren fondes. S'atribuïxen, ells mateixa, la nominació d'autoritats filològiques que mantenen punts de vista científics, quan d'autoritat no ne tenien cap perque ningú els havia revestit d'eixa distinció per a negociar en nom de ningú i, per supost, en nom del poble valencià; de científics, menys encara perque de tots els firmants, a soles hi havia un filòlec de prestigi que era el pare Fullana, els demés, si exceptuem a [[Lluís Revest i Corzo|Revest]] que era filòsof, eren tots o erudits, o socis de la [[Societat Castellonenca de Cultura]] o arquitectes, pintors, o músics que no sabien res de filologia, gent ''sense esment'' com anys més tart diria [[Germà Colón]].
Les normes de Castelló establixen que per a modificar-les se necessitarà ''amples acords i maximes adhesions''. I això és cert, pero lo cert és també que les normes de Castelló no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que tindrien més avant les de l'[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Academia de Cultura Valenciana]], conegudes com a [[Normes d'El Puig]] o Normes de la RACV.
Les "normes de Castelló" establixen que per a modificar-les se necessitarà ''amples acords i maximes adhesions''. I això és cert, pero lo cert és també que les "normes de Castelló" no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que tindrien més avant les de l'[[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|Academia de Cultura Valenciana]], conegudes com a [[Normes d'El Puig]] o Normes de la RACV.
Puix, be, ni les generacions futures han arreglat res, ni allò poc madurat s'ha revisat a base d'amples acorts. ¿Perqué? senzillament perque eixes normes no les seguix ningú i perque els encabotats en fer desaparéixer la Llengua Valenciana, s'han preocupat ben seriament d'ometre tota referència i han traçat el camí seguint les pautes, tan sintàctiques, com morfològiques o ortogràfiques que se dicten des de l'Institut d'Estudis Catalans, que no deixa de ser, per a tots els valencians, un agravi. La sola intervenció d'eixa entitat en els assunts de la nostra comunitat, delit arreplegat en la Constitucio espanyola, deuria de ser prou per a que als defensors del català sel's caiguera la cara de vergonya.
Puix, be, ni les generacions futures han arreglat res, ni allò poc madurat s'ha revisat a base d'amples acorts. ¿Perqué? senzillament perque eixes "normes" no les ha seguit ningú i perque els encabotats en fer desaparéixer la Llengua Valenciana, s'han preocupat ben seriament d'ometre tota referència i han traçat el camí seguint les pautes, tan sintàctiques, com morfològiques o ortogràfiques que se dicten des de l'[[Institut d'Estudis Catalans]], que no deixa de ser, per a tots els valencians, un agravi. La sola intervenció d'eixa entitat en els assunts de la nostra [[Comunitat Valenciana|Comunitat]], delit arreplegat en la Constitució espanyola, deuria de ser prou per a que als defensors del català sel's caiguera la cara de vergonya.
En [[Josep Maria Guinot]], filòlec castellonenc, digué:
En [[Josep Maria Guinot]], filòlec castellonenc, digué:
En el periòdic, ya desaparegut, [[Valéncia Hui]] (8.1.2008) en un artícul titulat ''Un apologista del catalán: Germán Colón'' el Dr. [[José Vicente Gómez Bayarri]], comenta lo següent:
En el periòdic, ya desaparegut, [[Valéncia Hui]] (8.1.2008) en un artícul titulat ''Un apologista del catalán: Germán Colón'' el Dr. [[José Vicente Gómez Bayarri]], comenta lo següent:
{{Cita|El Dr. G. Colón achaca a los grupos ''bla veros'' que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, còpia de las 'Normes de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer.}}
{{Cita|El Dr. G. Colón achaca a los grupos ''bla veros'' que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, copia de las 'Normes de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer.}}
En resum, les ''Normes del 32 o de Castelló'' són unes bases ortogràfiques provisionals que cap entitat o organisme oficial les complix.
En resum, les ''Normes del 32 o de Castelló'' són unes bases ortogràfiques provisionals que cap entitat o organisme oficial les complix.
=== Lluís Fullana ===
{{AP|Lluís Fullana i Mira}}
[[File:Primera pàgina de les Normes de Castelló.jpg|thumb|250px|Signatura de les Normes del 32]]
Sí que és cert que el [[Lluís Fullana|Pare Lluís Fullana]] accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana conegudes per alguns com a "[[Normes del 32|Normes del 32 o de Castelló]]", pero va afegir al costat un text a on ficava que les signava pel seu caracter provisional.
El Pare Fullana, pressionat, les signà quan estava en [[Madrit]], el sol representant de la llengua valenciana, des de [[1928]], en que pren possessió del seu sitial en la Real Acadèmia Espanyola.
Acceptar les "Normes de Castelló de 1932" no era lo que el Pare Fullana volia, era lo que [[Sanchis Guarner]] li demanava per a poder contar en el consens de tots els que estaven presents. N'hi havien dos més que tampoc volien firmar, pero per atres raons, i també firmaren... I aixina diria Sanchis Guarner en un atre lloc: "Gràcies a la transigència del Pare Lluis Fullana..."
Pero això no vol dir que el Pare Fullana renunciara al seu paréixer filològic i acceptara de cor i ànima lo que signava. Fullana escrigué damunt de la seua firma:
{{Cita|Atés lo caracter provisional que tenen les Bases anteriors no tenim inconvenient en firmarles}}
El Pare Fullana havia publicat recentment, en eixe mateix any de [[1932]], una ''Ortografia Valenciana'', en l'Imprenta Gràfica, de Valéncia ciutat. Esta edició s'havia venut tota en poc de temps, lo que vol dir que fon molt ben acceptada i no quedava cap atre remei que reimprimir-la una atra volta de nou.
Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa ''Ortografia Valenciana'', que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en [[1933]], com aixina va ser.
== 1956-1959 - L'Universitat Lliterària de Valéncia ==
== 1956-1959 - L'Universitat Lliterària de Valéncia ==
{{AP|Universitat de Valéncia}}
A finals dels anys cinquanta i principis dels xixanta del [[sigle XX]] se va produir un atre fet que encara afonaria més a la Llengua Valenciana, fon l'invasió premeditada i alevosa de l'[[Universitat de Valéncia|Universitat Lliterària de Valéncia]], per catedràtics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme i a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que d'arqueologia n'havien ensenyat poca, ''pero hem fet país''. Ad estos els seguirien més tart els natius, com Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sánchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisació de l'Universitat.
A finals dels anys cinquanta i principis dels xixanta del [[sigle XX]] se va produir un atre fet que encara afonaria més a la Llengua Valenciana, fon l'invasió premeditada i alevosa de l'[[Universitat de Valéncia|Universitat Lliterària de Valéncia]], per catedràtics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme i a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que d'arqueologia n'havien ensenyat poca, ''pero hem fet país''. Ad estos els seguirien més tart els natius, com Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sánchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisació de l'Universitat.
{{Cita|''El Claustro de Lapiedra, por ejemplo, mantiene singular combate para catalanizar lo más eficazmente nuestro territorio; y una de las cuestiones que más les motiva consiste en eliminar la imagen de la Virgen de Sapiencia en el escudo de la Universidad.''|"Un bárbaro censor tacha las referencias a lengua valenciana en el catálogo de la Biblioteca Nacional" (''Las Provincias'', 15/02/1992) pel professor [[Ricart Garcia Moya]]}}
{{Cita|''El Claustro de Lapiedra, por ejemplo, mantiene singular combate para catalanizar lo más eficazmente nuestro territorio; y una de las cuestiones que más les motiva consiste en eliminar la imagen de la Virgen de Sapiencia en el escudo de la Universidad.''|"Un bárbaro censor tacha las referencias a lengua valenciana en el catálogo de la Biblioteca Nacional" (''Las Provincias'', 15/02/1992) pel professor [[Ricart Garcia Moya]]}}
Al final, tota eixa catalanisació en les universitats valencianes ha desembocat i han pogut conseguir de la justícia i de la política, que dins dels murs, dins dels campus a on se reclouen alumnes i professorat, se puga denominar a la llengua d'ells, que no dels valencians: ''acadèmicament llengua catalana''.
{{Cita|L'invasio de l'Universitat Lliteraria de Valencia. Tingue que transcorrer tota la llamentable creuada del 36, per a que se donara un atre fet que encara afonara més a la Llengua Valenciana i obrira una nova brecha en el valencianisme. Estem parlant de l'invasio premeditada i alevosa de l'Universitat, per catedratics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que arqueologia n'havien ensenyat poca, "pero hem fet pais". Ad estos els seguirien més tart els natius, com ara Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sanchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisacio de l'Universitat. Mentres tant nos seguiem preguntant els valencians, qué s'ha fet de la primera catedra de Llengua Valenciana, regentada pel pare Fullana qui, ademes, va ser Academic de la Real Academia Espanyola en representacio, precisament de la Llengua Valenciana. En 1964 algunes veus s'alçaren contra esta invasio destructora, i desvalencianisadora, que el pancatalanisme havia iniciat i estes veus afirmaren, intentant obrir-li els ulls al poble que "l'enemic el tenim dins de casa i tan dins que els majors enemics dels valencians son... els propis valencians". Mes tart, esta mateixa Universitat dirigida pel rector Lapiedra, hui membre del Consell de Cultura, tingue la gosadia de fer desapareixer l'image de la mare de Deu de la Sapiencia de l'escut centenari d'eixa institucio, per a humiliar a tant d'antic alumne que vea en la Mare de Deu un simbol universitari insustituible. Els pleits en contra del poble representat per Alternativa Universitaria, han segut renombrats. Al final han pogut conseguir de la justicia i de la politica, que dins dels murs, dins del campus on se reclouen alumnes i professorat, se puga denominar a la llengua dells, que no dels valencians, llengua catalana, per a major oprobi d'un poble que no se mereix que els seus fills tinguen que educar-se baix de la direccio d'un professorat que renuncia a les seues arrels i al propi estigma que la terra dona. Son els que tot ho avalen en la "ciencia" i, en canvi, se callen que la normativa que ells estan utilisant no va necessitar de cap cientific per a pautar-la. L'inventor no fon atre que Pompeu Fabra, un quimic aficionat a la filologia. Son evidents els desgavells que en la norma brollen. Tan es aixina que els propis catalans, i algun catalaniste en moments de sinceritat, com ara Pitarch membre de l'IEC o, natius com Pericai, Toutain o Ivan Tubau, ho reconeixen palmariament. Es este, el classic cas en el que nomes veuen la palla en l'ull dels atres i no se veuen la viga en el d'ells; quan acodixen a la "ciencia" per a denostar a la Llengua Valenciana, no se donen conter de que eixa ciencia com excusa, no passaria un riguros examen més que en un suspens grandissim. En estos mimbres: ¿pensa el CVC, que estes institucions poderoses, totalment politisades, poden marcar la pauta del idioma valencià?|[[Pedro Fuentes Caballero]], president de l'Associacio Cultural Roc Chabas-La Marina, 20.7.2021}}
Al final, tota eixa catalanisació en les universitats valencianes ha desembocat i han pogut conseguir de la justícia i de la política, que dins dels murs, dins dels campus a on se reclouen alumnes i professorat, se puga denominar a la llengua d'ells, que no la dels valencians: ''acadèmicament llengua catalana''.
== 1959-1970 - La Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE) ==
== 1959-1970 - La Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE) ==
{{AP|Real Acadèmia Espanyola}}
La [[Real Acadèmia Espanyola|Real Acadèmia Espanyola de la Llengua]] (RAE) ha canviat durant el temps sobre la definició de ''Valenciano''. L'any [[1926]], el 26 de novembre, es publicà un Real Decret que dia lo següent:
La [[Real Acadèmia Espanyola|Real Acadèmia Espanyola de la Llengua]] (RAE) ha canviat durant el temps sobre la definició de ''Valenciano''. L'any [[1926]], el 26 de novembre, es publicà un Real Decret que dia lo següent:
== 1976 - Declaració Universal dels Drets dels Pobles ==
== 1976 - Declaració Universal dels Drets dels Pobles ==
{{AP|Declaració universal dels drets dels pobles}}
Segons la Declaració Universal dels Drets dels Pobles (Argel, 4 de juliol de 1976), també nomenada ''Carta d'Argel'', diu lo següent:
Segons la Declaració Universal dels Drets dels Pobles (Alger, 4 de juliol de 1976), també nomenada ''Carta d'Alger'', diu lo següent:
{{Cita|''Secció IV. Dret a la cultura.}}
{{Cita|''Secció IV. Dret a la cultura.}}
== 1976-81 - La Batalla de Valéncia ==
== 1976-81 - La Batalla de Valéncia ==
{{AP|Batalla de Valéncia}}
Durant els últims anys del [[franquisme]] i els primers anys de la [[Transició espanyola|transició democràtica]] en la Comunitat Valenciana foren temps d'alta convulsió, sobretot, centrats en la [[ciutat de Valéncia]], eixe periodo s'ha denominat la [[Batalla de Valéncia]].
Durant els últims anys del [[franquisme]] i els primers anys de la [[Transició espanyola|transició democràtica]] en la Comunitat Valenciana foren temps d'alta convulsió, sobretot, centrats en la [[ciutat de Valéncia]], eixe periodo s'ha denominat la [[Batalla de Valéncia]].
En l'any [[1976]] es crea la [[Coordinadora d'Entitats Culturals del Regne de Valéncia]] (FCERV) una federació d'entitats culturals valencianes. La Coordinadora convocà les principals movilisacions de la nomenada [[Batalla de Valéncia]]. Des de l'acte d'afirmació valencianista de la plaça de bous (1978), fins a una multitudinària que eixiren als carrers del [[Cap i Casal]] més de 500.000 persones en defensa de la llengua valenciana, el 13 de juny de 1997, passant per les històriques i multitudinàries manifestacions de 1979 reclamant l'autonomia valenciana sense ingerències del nort i de 1982 en defensa dels símbols valencians.
En l'any [[1977]] es crea el [[Grup d'Accio Valencianista]] (GAV) per a promoure la cultura i llengua valencianes i en defensa dels interessos valencians i per a fer front a l'imposició [[catalanista]]. Fon fundat durant l'octubre de 1977 per [[Manuel Zarzo i Lozano]].
En l'any 1977, es crea l'[[Unió Regional Valenciana]] (URV), partit que agrupava a tot el valencianisme sense importar l'ideologia dels seus membres. En URV militaren, entre atres, [[Miquel Ramón Izquierdo]] i [[Vicent González Lizondo]]. En el I Congrés de la URV, en octubre de 1979, es va impondre per majoria la corrent més progressista i nacionalista, desembocant en una refundació del partit en la que va canviar el seu nom pel d'[[Esquerra Nacionalista Valenciana]] i bona part del seu ideari, adoptant una llínea fortament d'esquerres i nacionalista. Açò va provocar l'eixida del sector més conservador i regionaliste, encapçalat pel propi Miguel Ramón.
En l'any 1977, el juriste valencià [[Miquel Adlert]] (1911-1988) edita el seu llibre ''En defensa de la Llengua Valenciana. Perqué i cóm s'ha d'escriure la que es parla'', tot un referent. Resenyem unes quantes paraules del llibre d'Adlert:
{{Cita|La realitat és que l'autèntica llengua valenciana en sa evolució, en l'estat actual, ha segut desconeguda pels literats valencians actuals, primer pels arcaïsants i despuix, i ara, pels catalanisants. I així s'han condenat, com a "incorrectes", formes evolucionades de la llengua valenciana, substituint-les, primer per les arcaiques i despuix per les catalanes evolucionades.}}
{{Cita|La realitat és que l'autèntica llengua valenciana en sa evolució, en l'estat actual, ha segut desconeguda pels literats valencians actuals, primer pels arcaïsants i despuix, i ara, pels catalanisants. I així s'han condenat, com a "incorrectes", formes evolucionades de la llengua valenciana, substituint-les, primer per les arcaiques i despuix per les catalanes evolucionades.}}
{{Cita|El cas és que, en la catalanisació de la llengua valenciana, s'ha arribat a escriure una llengua que, com veem en la lletra impresa que apareix, no és valencià ni català, sinó un híbrit, perqué és o valencià catalanisat o català valencianisat, als que, per brevetat, denomine respectivament, valcat i cataval.}}
{{Cita|El cas és que, en la catalanisació de la llengua valenciana, s'ha arribat a escriure una llengua que, com veem en la lletra impresa que apareix, no és valencià ni català, sinó un híbrit, perqué és o [[valencià catalanisat]] o català valencianisat, als que, per brevetat, denomine respectivament, valcat i cataval.}}
{{Cita|I ací, ara, català i valencià són diferents per haver tengut diferent evolució i diferents influències…}}
{{Cita|I ací, ara, català i valencià són diferents per haver tengut diferent evolució i diferents influències…}}
{{Cita|Perque les diferències entre valencià i català són: De lèxic: Per conservació de la paraula ibérica, germànica, àrab, mossarab. De procedència estrangera en adaptació pròpia o no. Per no ser el mateix etim llatí. Morfològiques: Diferència de lletres de més o de manco. Semàntiques: Paraules de diferent accepció o més o manco accepcions en valencià. I Fonètiques, que són les més.}}
{{Cita|Perque les diferències entre valencià i català són: De lèxic: Per conservació de la paraula ibérica, germànica, àrab, mossarab. De procedència estrangera en adaptació pròpia o no. Per no ser el mateix etim llatí. Morfològiques: Diferència de lletres de més o de manco. Semàntiques: Paraules de diferent accepció o més o manco accepcions en valencià. I Fonètiques, que són les més.}}
En l'any [[1978]] es crea l'entitat pancatalanista [[Acció Cultural del País Valencià]] (ACPV) sent el seu primer president, [[Joan Fuster]]. ACPV sería l'encarregada de promoure la cultura i llengua catalanes, aixina com, la desaparició de la llengua valenciana per absorció del català, i de ser el paraigües d'una ret d'associacions i entitats, entre elles, la Fundació Ausiàs March, l'Institut Internacional d'Estudis Borgians o Edicions del País Valencià, totes encaminades al mateix fi, rebent fortes subvencions de la Generalitat de Catalunya. ACPV va ser la responsable, durant més de 20 anys, de l'emissió de la senyal analògica i, més recentment, de la senyal digital, de les cadenes catalanes TV3, 33, Canal Super 3/3XL, Catalunya Ràdio i iCat FM en la Comunitat Valenciana. Durant el temps, ACPV ha creat una ret de ''Casals Jaume I'' per totes les comarques valencianes i és la propietaria d'un edifici (antic edifici ''El Siglo Valenciano'') en el mateix centre de la ciutat de Valéncia, denominat ''Centre Octubre'', i finançat pel govern català. Va ser adquirit per [[Eliseu Climent]] quan era president de ACPV durant l'any [[2005]]. ACPV és l'entitat encarregada d'organisar tots els anys el [[Correllengua]], és una campanya escolar obligatòria de protesta, amagada baix un acte lúdic i festiu, destinada a la defensa i promoció de la llengua i cultura catalanes.
{{Cita|Climent y su esposa, Rosa Raga, están vinculados a 17 organizaciones que habían recibido más de 15 millones de euros de las arcas públicas catalanas entre el 2002 y el 2010.}} (Valéncia oberta, 22.11.2015)
{{Cita|Climent y su esposa, Rosa Raga, están vinculados a 17 organizaciones que habían recibido más de 15 millones de euros de las arcas públicas catalanas entre el 2002 y el 2010.}} (Valéncia oberta, 22.11.2015)
== 1978 - La Constitució espanyola ==
== 1978 - La Constitució espanyola ==
{{AP|Constitució espanyola de 1978}}
La mort del cap de l'Estat, el general [[Francisco Franco]], el 20 de novembre de [[1975]], va marcar l'inici del procés de la [[Transició Espanyola]] cap a la democràcia representativa. Dos dies despuix de la mort de Franco, Joan Carles I va ser proclamat rei d'Espanya, qui havia segut designat pel dictador.
La mort del cap de l'Estat, el general [[Francisco Franco]], el 20 de novembre de [[1975]], va marcar l'inici del procés de la [[Transició Espanyola]] cap a la democràcia representativa. Dos dies despuix de la mort de Franco, Joan Carles I va ser proclamat rei d'Espanya, qui havia segut designat pel dictador.
== 1980 - XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques ==
== 1980 - XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques ==
{{AP|XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques}}
En abril de l'any [[1980]], es va celebrar en [[Palma de Mallorca]], el [[XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques]], patrocinat per la ''Societe de Lingüistique Romane'' i organisada per la ''Càtedra Ramon Llull'' de l'Universitat de Barcelona i el ''Estudi Llul.lia'' de Palma de Mallorca. Es va celebrar durant els dies 7 al 12 d'abril i van acodir 723 congressistes de 31 països.
En abril de l'any [[1980]], es va celebrar en [[Palma de Mallorca]], el [[XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques]], patrocinat per la ''Societe de Lingüistique Romane'' i organisada per la ''Càtedra Ramon Llull'' de l'Universitat de Barcelona i el ''Estudi Llul.lia'' de Palma de Mallorca. Es va celebrar durant els dies 7 al 12 d'abril i van acodir 723 congressistes de 31 països.
== 1979-82 - Les Normes d'El Puig ==
== 1979-82 - Les Normes d'El Puig ==
{{AP|Normes d'El Puig}}
En l'any [[1979]], ans de la promulgació de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]], un Real Decret (2003/79) regulava l'incorporació de l'[[idioma valencià]] en el sistema educatiu de la [[Comunitat Valenciana]].
[[Archiu:Fnpuig.jpg|thumb|250px|Acte de la firma de les Normes del Puig]]
La confecció i estudi de l'ortografia de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|RACV]], que durant més de cinc anys dugueren a terme un equip de filòlecs, pintorescament, llicenciats en filologia catalana, per l'Universitat Lliterària de Valéncia, se va presentar en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]], en el més de març de [[1981]] i, el notari de [[Massamagrell]] donà fe del plec de firmes de més de mil intelectuals i associacions valencianes, com aixina també, de cent deu mil firmes més, cotejades pel mateix notari, i depositades en el Banc de Santander, recolzant ad esta obra valiosa i extraordinàriament minuciosa, per mig de la qual la RACV, dotà a la llengua dels valencians d'un instrument valiosíssim, perfectament adaptat a la sintàxis, la fonètica i la morfologia del parlar del poble valencià que, ademés, l'avalà per mig d'una ''Documentació formal'', més tart publicada, en la qual se fa afermament del minuciós estudi que s'hagué de dur a terme, per a completar esta magnífica obra.
La confecció i estudi de l'ortografia de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana|RACV]], que durant més de cinc anys dugueren a terme un equip de filòlecs, pintorescament, llicenciats en filologia catalana, per l'Universitat Lliterària de Valéncia, se va presentar en el [[Monasteri de Santa Maria del Puig]], en el més de març de [[1981]] i, el notari de [[Massamagrell]] donà fe del plec de firmes de més de mil intelectuals i associacions valencianes, com aixina també, de cent deu mil firmes més, cotejades pel mateix notari, i depositades en el Banc de Santander, recolzant ad esta obra valiosa i extraordinàriament minuciosa, per mig de la qual la RACV, dotà a la llengua dels valencians d'un instrument valiosíssim, perfectament adaptat a la sintàxis, la fonètica i la morfologia del parlar del poble valencià que, ademés, l'avalà per mig d'una ''Documentació formal'', més tart publicada, en la qual se fa afermament del minuciós estudi que s'hagué de dur a terme, per a completar esta magnífica obra.
La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes és l'encarregada de l'estudi i promoció de la llengua i lliteratura valencianes, aixina com de la normativisació, a tots els nivells, i de l'us oral i escrit de l'idioma, basant-se en la realitat llingüística valenciana i en criteris científics que s'ha concretat en la seua ortografia, diccionari, estàndart oral, etc.
La Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes és l'encarregada de l'estudi i promoció de la llengua i lliteratura valencianes, aixina com de la normativisació, a tots els nivells, i de l'us oral i escrit de l'idioma, basant-se en la realitat llingüística valenciana i en criteris científics que s'ha concretat en la seua ortografia, diccionari, estàndart oral, etc.
En l'any [[1981]] l'entitat [[Valéncia-2000]] edita (en Normes d'El Puig) el llibre de [[Josep Alminyana i Vallés|Josep Alminyana]] titulat ''El Crit de la llengua'', una obra mestra de la llengua valenciana que com diu el seu autor:
{{Cita|El Crit de la llengua és un analisis dels autors més importants de la nostra lliteratura, de les seues obres i una aportació de testimonis grafics a on es ratifiquen una volta i una atra sobre el nom de la nostra llengua: llengua valenciana. Josep Alminyana}}
{{Cita|El Crit de la llengua és un analisis dels autors més importants de la nostra lliteratura, de les seues obres i una aportació de testimonis grafics a on es ratifiquen una volta i una atra sobre el nom de la nostra llengua: llengua valenciana. Josep Alminyana}}
== 1982-1983 - Primeres elecccions autonòmiques ==
== 1982-1983 - Primeres elecccions autonòmiques ==
El 19 de setembre de [[1982]], la Consellera de Cultura i Educació, [[Ampar Cabanes Pecourt|Ampar Cabanes]], va oficialisar l'ortografia general de la [[Llengua Valenciana]], per a aplicar-la al món de l'ensenyança. Se tractava de la normativa científica, pensada i ajustada per al poble valencià, feta pels filòlecs valencians de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], en aquells temps Centre de Cultura Valenciana, fundat per la [[Diputació de Valéncia]] l'any [[1915]]. La Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educació edità una publicació titulada ''[[Normes Ortografiques de l'Idioma Valencia]]'', l'any 1982, a on s'explicaven les normes ortogràfiques ([[Normes d'El Puig]]) per a l'escritura de la llengua valenciana.
En l'any [[1982]], la Consellera d'Educació, [[Ampar Cabanes]], firma el decret de 19 de juliol de 1982 pel qual es reconeixen els títuls de professor de valencià de [[Lo Rat Penat]] i del [[Grup d'Acció Valencianista]] i s'establixen les normes d'ortografia de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) com a oficials per a la [[Llengua Valenciana]] i la seua incorporació al sistema d'ensenyança.
En giner de 1982, l'ensenyança del valencià era una realitat, gràcies al treball de la Conselleria d'Educació d'UCD d´Ampar Cabanes, José Manuel Ricart, Vicente Insa i Justo Almela. El 19 de juliol de [[1982]], la Consellera de Cultura i Educació, [[Ampar Cabanes Pecourt|Ampar Cabanes]], va oficialisar l'ortografia general de la [[Llengua Valenciana]], per a aplicar-la al món de l'ensenyança. Se tractava de la normativa científica, pensada i ajustada per al poble valencià, feta pels filòlecs valencians de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]], en aquells temps Centre de Cultura Valenciana, fundat per la [[Diputació de Valéncia]] l'any [[1915]]. La Secretaria General Tecnica de la Conselleria d'Educació edità una publicació titulada ''[[Normes Ortografiques de l'Idioma Valencia]]'', l'any 1982, a on s'explicaven les normes ortogràfiques ([[Normes d'El Puig]]) per a l'escritura de la llengua valenciana.
Se convoquen eleccions locals i autonòmiques (8 de maig [[1983]]) i el govern de la [[UCD]] en el poder, pert les eleccions estrepitosament, front a una avasalladora victoria del socialisme [[PSPV]]. Vintinou dies despuix de l'entrada en vigor de la normativa aprovada per la Conselleria d'un govern llegalment constituït, el nou Conseller d'Educació, [[Ciprià Císcar Casaban|Ceprià Císcar]], soterrava aquell fet que haguera pogut ser el de la normalisació pacificadora de la Llengua Valenciana. La nova Conselleria d'Educació invalida els contractes dels professors de valencià aprovats per l'anterior Conselleria d'Educació. Se produïx un greu conflicte social i laboral. Sense més, se canvia la normativa del valencià per la del català que en aquell moment no estava regulada per ningún ent valencià. Fon el primer atac polític al valencià, a la [[llengua valenciana]].
L'arribada al poder del [[PSPV-PSOE]] propicià la des-oficialisació dels títuls de valencià de [[Lo Rat Penat]], la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), el [[Grup d'Acció Valencianista]] (GAV) i atres institucions i entitats valencianes, i la catalanisació definitiva del sistema educatiu valencià durant 12 anys, que el [[PPCV]] ha proseguit en els seus següents anys de govern.
{{Cita|''El citado decreto pesoísta ha dejado cesantes a más de doscientos profesores de lengua valenciana, acogidos al real decreto de 3 de agosto de 1979, orden del 7 de julio de 1980 y decretos posteriores del Consell, ha vulnerado este real texto que propugna explícitamente la enseñanza de la lengua valenciana; ha invalidado los títulos expedidos por la centenaria entidad Lo Rat Penat y por el Grup de Acción Valencianista, así como la normativa de la Academia de Cultura Valenciana; por el contrario, ha impuesto la llamada de Castellón, es decir, la del "Institut d'Estudis Catalans", y, por fin, tiende a deformar la mentalidad de los escolares, arrancándoles de su tradición histórica.''|''Nuevo conflicto lingüístico'' per [[Vicente Ramos]] (Diputado de AP - Unión Valenciana)}}
{{Cita|''El citado decreto pesoísta ha dejado cesantes a más de doscientos profesores de lengua valenciana, acogidos al real decreto de 3 de agosto de 1979, orden del 7 de julio de 1980 y decretos posteriores del Consell, ha vulnerado este real texto que propugna explícitamente la enseñanza de la lengua valenciana; ha invalidado los títulos expedidos por la centenaria entidad Lo Rat Penat y por el Grup de Acción Valencianista, así como la normativa de la Academia de Cultura Valenciana; por el contrario, ha impuesto la llamada de Castellón, es decir, la del "Institut d'Estudis Catalans", y, por fin, tiende a deformar la mentalidad de los escolares, arrancándoles de su tradición histórica.''|''Nuevo conflicto lingüístico'' per [[Vicente Ramos]], publicat en el periòdic ''[[Las Provincias]]'', (Diputado de AP - Unión Valenciana)}}
Se va fer desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les [[Corts Valencianes]] tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la [[Llei d'Us|Llei d'Ús]] del Valencià.
Se feu desaparéixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Ampar Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuïda i, en un acte d'imposició més propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasió de l'administració, ràdio, televisió, coleges, instituts, universitats, etc., ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. No va haver cap tipo de consens en les [[Corts Valencianes]] tampoc cap decret o llei per a fer efectiva l'implantació. Encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la [[Llei d'Us|Llei d'Ús]] del Valencià.
El govern socialiste de [[Joan Lerma]] va governar en la [[Comunitat Valenciana]] des de 1982 fins a [[1995]] i, apart d'atres coses, aprovaria una llei del valencià, la [[Llei d'Us|Llei d'ús i ensenyament (sic) del valencià]], l'any [[1983]] i crearia l'any [[1994]] un Institut Universitari ([[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]]) per a fer-li ombra a la força cultural i científica de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].
El govern socialiste de [[Joan Lerma]] va governar en la [[Comunitat Valenciana]] des de 1982 fins a [[1995]] i, apart d'atres coses, aprovaria una llei del valencià, la [[Llei d'Us|Llei d'ús i ensenyament (sic) del valencià]], l'any [[1983]] i crearia l'any [[1994]] un Institut Universitari ([[Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana]]) per a fer-li ombra a la força cultural i científica de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]].
=== L'Estatut d'Autonomia ===
=== L'Estatut d'Autonomia ===
{{AP|Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana}}
De fet, des dels orígens del [[Regne de Valéncia]], mai se li ha donat a la [[llengua valenciana]] el nom de ''català''; ha rebut moltes denominacions: romanç, vulgar, vulgada llengua materna valenciana, vulgar llengua valenciana, ydiomate valentino, valentino idiomate, llengua plana valenciana, valenciana prosa, valentina lingua, vulgar valenciana, valentinum, lingua vulgare valentina, vulgar valencià, idioma valencià o simplement valencià. Pero la denominació que més es repetix durant tots els temps fins a hui és la de llengua valenciana, nom que li donaren els clàssics valencians en un [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or]] que conseguí un prestigi internacional. Hui en dia el seu nom oficial és ''idioma valencià'', segons l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]], el qual es referix també al valencià com a llengua.
De fet, des dels orígens del [[Regne de Valéncia]], mai se li ha donat a la [[llengua valenciana]] el nom de ''català''; ha rebut moltes denominacions: romanç, vulgar, vulgada llengua materna valenciana, vulgar llengua valenciana, ydiomate valentino, valentino idiomate, llengua plana valenciana, valenciana prosa, valentina lingua, vulgar valenciana, valentinum, lingua vulgare valentina, vulgar valencià, idioma valencià o simplement valencià. Pero la denominació que més es repetix durant tots els temps fins a hui és la de llengua valenciana, nom que li donaren els clàssics valencians en un [[Sigle d'Or valencià|Sigle d'Or]] que conseguí un prestigi internacional. Hui en dia el seu nom oficial és ''idioma valencià'', segons l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]], el qual es referix també al valencià com a llengua.
En quan a l'inclusió de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en l'Estatut, l'advocat i sociòlec segorbí, José Mª Adán García, diu lo següent:
En quan a l'inclusió de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua en l'Estatut, l'advocat i sociòlec segorbí, José Mª Adán García, diu lo següent:
{{Cita|En esta misma dirección se sitúa el reconocimiento estatutario de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, cuya normativa lingüística “será de aplicación obligatoria a todas las Administraciones públicas de la Comunidad Valenciana”. Todos sabemos que, por un inexplicable contubernio, está constituida por una mayoría catalanista, que no intenta potenciar nuestra lengua, sino homologarla a la catalana. Blindarla estatutariamente es consolidar ese propósito, lo cual además de ser contradictorio con nuestras señas de identidad, es contrario al sentir mayoritariamente democrático del pueblo Valenciano.}}
{{Cita|En esta misma dirección se sitúa el reconocimiento estatutario de la Acadèmia Valenciana de la Llengua, cuya normativa lingüística “será de aplicación obligatoria a todas las Administraciones públicas de la Comunidad Valenciana”. Todos sabemos que, por un inexplicable contubernio, está constituïda por una mayoría catalanista, que no intenta potenciar nuestra lengua, sino homologarla a la catalana. Blindarla estatutariamente es consolidar ese propósito, lo cual además de ser contradictorio con nuestras señas de identidad, es contrario al sentir mayoritariamente democrático del pueblo Valenciano.}}
* ''Pros y contras en el proyecto de estatuto'' (Las Provincias, 10.8.2005)
* ''Pros y contras en el proyecto de estatuto'' (Las Provincias, 10.8.2005)
=== Unió Valenciana ===
=== Unió Valenciana ===
{{AP|Unió Valenciana}}
En l'any 1982 va ser fundat el partit polític [[Unió Valenciana]] (UV), un partit d'ideologia, en els seus primers moments, regionalista i valencianista, pero a partir de l'any [[2008]] va passar a definir-se com a nacionalista, lliberal progressista i valencianista, fundat per l'empresari [[Vicent González Lizondo]], l'exalcalde de la ciutat de Valéncia (1973-1976 i 1976-1979) [[Miquel Ramón Izquierdo]], l'historiador alacantí [[Vicent Ramos]] i la mestra i empresària, Mª [[Dolors Garcia Broch]], entre atres. UV aspirava a ser el partit majoritari de la [[Comunitat Valenciana]], per a defendre els interessos del poble valencià, i treballar pel benestar i calitat de vida de tots els seus ciutadans. En les eleccions autonòmiques de l'any 1983 a les [[Corts Valencianes]], que conformarien la I llegislatura, Unió Valenciana es va presentar en Coalició junt ad atres partits (Alianza Popular, Partido Demócrata Popular, Unión Liberal i la mateixa UV) obtenint uns bons resultats: 32,11 % dels vots i 32 escans. Va obtindre el seu major èxit a finals de la década de 1980 i principis de la de 1990 (baix el liderage de Vicent González Lizondo): UV va obtindre representació en el [[Congrés dels Diputats]] i les [[Corts Valencianes]], aixina com una important representació municipal (en especial en la ciutat de Valéncia), apart de moltes alcaldies en la Comunitat Valenciana.
{| {{tablabonita}}
{| {{tablabonita}}
La mort de Vicent González Lizondo, i la gestió dels dirigents posteriors va provocar que el partit fora disminuint progressivament la seua implantació, fins a aplegar a uns resultats testimonials.
La mort de Vicent González Lizondo, i la gestió dels dirigents posteriors va provocar que el partit fora disminuint progressivament la seua implantació, fins a aplegar a uns resultats testimonials.
En l'any [[2006]], diversos valencianistes provinents d'una Unió Valenciana en descomposició, pensen en crear atre partit [[valencianiste]] que responga al seu ideal valencianiste i recuperar el vell partit de [[Miquel Adlert]] i [[Xavier Casp]]. En eixe any realisen diversos actes, ya com a [[Acció Nacionalista Valenciana]], i serà oficialment en [[febrer]] de 2006 quan Acció Nacionalista Valenciana es reactiva i es refunda de manera oficial. ACNV, un partit històric que va ser fundat en l'agost de l'any [[1933]], partit de centre moderat, lliberal, i valencianiste. Nacionaliste en lo econòmic i en lo polític, més allà del regionalisme d'Unió Valenciana.
En l'any [[2011]], sent el seu president, [[Josep Manuel Miralles]], el partit va ser entregat al [[PPCV]] que presidia en aquells anys, [[Francisco Camps]], donant fi a la seua existència. Despuix de les eleccions de l'any [[2011]], que el [[PPCV]] tornà a guanyar, es feu públic que Miralles treballaria en la Conselleria de Governació com a director general de Coordinació del Desenroll Estatutari i Consultes Electorals, càrrec del que sería rellevat en l'any [[2014]].
== 1983 - La Llei d'Us ==
== 1983 - La Llei d'Us ==
{{AP|Llei d'us i ensenyament del Valencià}}
La ''Llei d'Us i ensenyament (sic) del valencià'' (Llei 4/1983, de 23 de novembre), fon aprovada pel govern socialiste de [[Joan Lerma]], sent el seu Conseller d'Educació, [[Ciprià Císcar Casaban|Ciprià Císcar]], i publicada en el [[DOCV]] nº 133 del día 1 de decembre de 1983 i que contínua vigent encara que haja canviat el color polític durant els anys posteriors.
La ''Llei d'Us i ensenyament (sic) del valencià'' (Llei 4/1983, de 23 de novembre), fon aprovada pel govern socialiste de [[Joan Lerma]], sent el seu Conseller d'Educació, [[Ciprià Císcar Casaban|Ciprià Císcar]], i publicada en el [[DOCV]] nº 133 del día 1 de decembre de 1983 i que contínua vigent encara que haja canviat el color polític durant els anys posteriors.
=== I Congrés de la Llengua Valenciana ===
=== I Congrés de la Llengua Valenciana ===
{{AP|I Congrés de la Llengua Valenciana}}
El I Congrés de la Llengua Valenciana, organisat pel [[Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig]] (PHACE), sent uns dels organisadors [[Josep Payà]] i [[Josep Esteve Rico Sogorb]], es va celebrar en la ciutat alacantina d'[[Elig]] durant els dies 17, 18 i 19 de maig de l'any 1985. El discurs d'apertura del Congrés va ser pronunciat pel professor [[Antonio Ubieto]]. Entre els participants que acodiren al Congrés i participaren en el mateix en determinades ponències sobre la llengua valenciana: [[Josep Payà]], [[Josep Boronat]], [[Lleopolt Penyarroja]], [[Francesc de Borja Cremades]], [[Antonia Vila i Ferri]], [[Voro Lopez]], [[Emili Miedes]], [[Manuel Mourelle de Lema]], [[Carles Recio]], [[Chimo Lanuza]], [[Antoni Fontelles]], [[Manuel Gimeno Juan|Manolo Gimeno]], [[Julián San Valero|Julià San Valero]], [[Josep Marín i Morell]], [[Antoni Garcia i Carpio]], [[Miquel Navarro i Sala]], Mn. [[Josep Mª Guinot]], [[Miquel Carbonell i Roig]],..
El I Congrés de la Llengua Valenciana, organisat pel [[Patronat Històric Artístic Cultural d'Elig]] (PHACE), sent uns dels organisadors [[Josep Payà]] i [[Josep Esteve Rico Sogorb]], es va celebrar en la ciutat alacantina d'[[Elig]] durant els dies 17, 18 i 19 de maig de l'any 1985. El discurs d'apertura del Congrés va ser pronunciat pel professor [[Antonio Ubieto]]. Entre els participants que acodiren al Congrés i participaren en el mateix en determinades ponències sobre la llengua valenciana: [[Josep Payà]], [[Josep Boronat]], [[Lleopolt Penyarroja]], [[Francesc de Borja Cremades i Marco|Francesc de Borja Cremades]], [[Antonia Vila i Ferri]], [[Voro Lopez]], [[Emili Miedes]], [[Manuel Mourelle de Lema]], [[Carles Recio]], [[Chimo Lanuza]], [[Antoni Fontelles]], [[Manuel Gimeno Juan|Manolo Gimeno]], [[Julián San Valero|Julià San Valero]], [[Josep Marín i Morell]], [[Antoni Garcia i Carpio]], [[Miquel Navarro i Sala]], Mn. [[Josep Mª Guinot]], [[Miquel Carbonell i Roig]],..
{{Cita|''Vaya por delante mi felicitación, pues ya era hora que en esta tierra se interesaran por sus raíces; que la primera lengua que tuvo un Siglo de Oro en España, celebrara unas sesiones para aportar sus estudios debidamente documentados e ir adaptándola a las exigencias de la época, y dejar constancia de la personalidad de un pueblo que ama lo suyo y sabe respetar lo que, aún cercano, no le pertenece.''|Discurs d'Apertura del I Congrés de la Llengua Valenciana per Antonio Ubieto Arteta}}
{{Cita|''Vaya por delante mi felicitación, pues ya era hora que en esta tierra se interesaran por sus raíces; que la primera lengua que tuvo un Siglo de Oro en España, celebrara unas sesiones para aportar sus estudios debidamente documentados e ir adaptándola a las exigencias de la época, y dejar constancia de la personalidad de un pueblo que ama lo suyo y sabe respetar lo que, aún cercano, no le pertenece.''|Discurs d'Apertura del I Congrés de la Llengua Valenciana per Antonio Ubieto Arteta}}
=== El Consell Valencià de Cultura ===
=== El Consell Valencià de Cultura ===
{{AP|Consell Valencià de Cultura}}
Joan Lerma, president de la Generalitat Valenciana, en l'any [[1985]] creà el [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC), ratificat per [[Eduardo Zaplana]]. Per cert este senyor va nomenar en l'any [[1996]] a [[Santiago Grisolía]], com a president i encara seguix en el càrrec en l'any [[2018]].
Joan Lerma, president de la Generalitat Valenciana, en l'any [[1985]] creà el [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC), ratificat per [[Eduardo Zaplana]]. Per cert este senyor va nomenar en l'any [[1996]] a [[Santiago Grisolía]], com a president i encara seguix en el càrrec en l'any [[2018]].
== 1989 - Canal Nou ==
== 1989 - Canal Nou ==
{{AP|Radiotelevisió Valenciana}}
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 va possibilitar la creació d'uns mijos de comunicació social destinats a fomentar l'intercomunicació entre valencians i a potenciar la seua identitat cultural i llingüística. En el mes de juliol de 1984, les Corts Valencianes aprovaren la Llei de creació de Radiotelevisió Valenciana ([[RTVV]]).
L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 1982 va possibilitar la creació d'uns mijos de comunicació social destinats a fomentar l'intercomunicació entre valencians i a potenciar la seua identitat cultural i llingüística. En el mes de juliol de 1984, les Corts Valencianes aprovaren la Llei de creació de Radiotelevisió Valenciana ([[RTVV]]).
Les emissions de Canal 9, que en l'últim any (2013) passà a denominar-se ''NOU'', i Punt 2 (segon canal de RTVV), arribaren ad atres zones limítrofes a la Comunitat Valenciana, com [[Tarragona]], les [[Illes Balears]], [[Múrcia]], [[Terol]] i la part est de [[Castella-La Mancha]].
Les emissions de Canal 9, que en l'últim any (2013) passà a denominar-se ''NOU'', i Punt 2 (segon canal de RTVV), arribaren ad atres zones llimítrofes a la Comunitat Valenciana, com [[Tarragona]], les [[Illes Balears]], [[Múrcia]], [[Terol]] i la part est de [[Castella-La Mancha]].
Apart dels informatius i alguns documentals de calitat, programes d'entreteniment, de producció pròpia, que tingueren prou d'èxit, com el programa dirigit per [[Joan Monleón]], ''El show de Joan Monleón'' que incloïa el concurs de la ''Paella musical'', que se quedà en la gent la cançoneta: ''A guanyar diners, ¿A on estan?, ¿A on estan?, a guanyar diners...'', programes considerats de "telefem" com ''Tómbola'', programes de série com ''L'Alqueria Blanca'' o un programa concurs com ''Cantem de Cor'', que va reunir a les millors corals del [[Regne de Valéncia]].
Apart dels informatius i alguns documentals de calitat, programes d'entreteniment, de producció pròpia, que tingueren prou d'èxit, com el programa dirigit per [[Joan Monleón]], ''El show de Joan Monleón'' que incloïa el concurs de la ''Paella musical'', que se quedà en la gent la cançoneta: ''A guanyar diners, ¿A on estan?, ¿A on estan?, a guanyar diners...'', programes considerats de "telefem" com ''Tómbola'', programes de série com ''L'Alqueria Blanca'' o un programa concurs com ''Cantem de Cor'', que va reunir a les millors corals del [[Regne de Valéncia]].
{{Cita|La enseñanza del catalán en el extranjero es casi imposible, porque primero es prioritario extender y consolidar el catalán en Catalunya, Valencia y Baleares.|(El Periódico, 8.4.1989)}}
{{Cita|La enseñanza del catalán en el extranjero es casi imposible, porque primero es prioritario extender y consolidar el catalán en Catalunya, Valencia y Baleares.|(El Periódico, 8.4.1989)}}
== 1991 - Resolució Killilea ==
{{AP|Resolució Killilea}}
La [[Resolució Killilea]] o Killilea resolution, sobre les llengües minoritaries d'[[Europa]]
Des del [[13 de maig]] de [[1991]] l'[[Unió Europea]] reconeix la denominació de l'[[idioma valencià]]. En eixa data el Consell va firmar un conveni en l'Oficina de Publicacions de les Comunitats Europees per a traduir en llengua valenciana la segona edició del document "Tesauro Eurovoc", un indexador plurilingüe de conceptes. Conveni rubricat per Lucien Emringer com a director d'esta institució europea o organisme oficial que autorisa les publicacions en les llengües oficials dels Estats i Regions i el llavors conseller d'Administració Pública Emèrit Bono. Curiós: en Madrit i Valéncia governava el PSOE i en Barcelona, CiU. Llavors no va haver problema i ara tot són tràves per al valencià.
== 1992 - Carta Europea de Llengües Minoritàries ==
== 1992 - Carta Europea de Llengües Minoritàries ==
{{AP|Carta Europea de Llengües Minoritàries}}
La [[Carta Europea de Llengües Minoritàries]] o Regionals va ser un acort ratificat pels estats membres del Consell d'Europa - entre ells, [[Espanya]] -, per a la defensa i promoció de totes les llengües d'Europa, firmat en Estrasburc, el 5 de novembre de [[1992]], en el que la llengua valenciana està inclosa i calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana. En l'actualitat, el quart informe sobre Espanya del Comité d'experts del Consell d'Europa l'han ratificat i diferèncien el valencià del català.
La [[Carta Europea de Llengües Minoritàries]] o Regionals va ser un acort ratificat pels estats membres del Consell d'Europa - entre ells, [[Espanya]] -, per a la defensa i promoció de totes les llengües d'Europa, firmat en Estrasburc, el 5 de novembre de [[1992]], en el que la llengua valenciana està inclosa i calificada com a Idioma amenaçat per ser un idioma discriminat i perseguit en la Comunitat Valenciana. En l'actualitat, el quart informe sobre Espanya del Comité d'experts del Consell d'Europa l'han ratificat i diferèncien el valencià del català.
== Plataforma Normes d'El Puig ==
[[Archiu:Plataf5.jpg|thumb|200px|Publicació]]
{{AP|Plataforma Normes d'El Puig}}
La [[Plataforma Normes d'El Puig]] (PNP) fon una entitat cultural fundada a mitan dels [[anys 1990|anys 90]] i estava formada per més de xixanta associacions valencianes i [[valencianiste|valencianistes]] de tot tipo. En un principi esta Plataforma fon creada per a la realisació d'una ampla campanya en defensa de les [[Normes d'El Puig]] que va donar pas a un "Manifest per l'Identitat i l'Idioma Valencià" i la posterior arreplegada de firmes en favor del mateix manifest. L'intenció era respondre de forma contundent al Dictamen del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) que donà pas a la Llei de Creació de l'[[AVL]] en l'any [[1998]].
Editaren algunes publicacions en relació a la defensa de la [[llengua valenciana]], entre elles, la titulada ''[[Llengua valenciana. Situacio politica actual. Analisis sintetic de la llei de creacio de la Academia Valenciana de la llengua -AVLl-. Apunts de futur.]]'', de [[Joan Sancho]], secretari de la Plataforma, a on s'explicava el moment actual i situacio de la [[llengua valenciana]], el dictamen del [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC), un analisis de dit dictamen i els vots particulars i la llei de creacio de l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]], uns apunts de futur acompanyat d'una bibliografia recomanada, un recull de prensa i el manifest de la Plataforma.
== 1996 - L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ==
== 1996 - L'Acadèmia Valenciana de la Llengua ==
[[Archiu:Ltextca.jpg|thumb|250px|Enquesta del diari [[Las Provincias]]]]
{{AP|Acadèmia Valenciana de la Llengua}}
En l'any 1996, governant el [[PPCV|PP]] en la [[Comunitat Valenciana]] i en el govern espanyol, [[Jordi Pujol]] amenaça a [[José María Aznar]] i l'obliga a que en la [[Comunitat Valenciana]] s'accepte l'unitat del valencià i del català -unitat que en realitat és una suplantació d'una per l'atra- per a deixar-lo governar en tranquilitat en el govern de l'Estat, sense l'opressió dels partits nacionalistes catalans. Els vots a canvi de la Llengua Valenciana (vore [[Pacte de Reus]]).
{{Cita|Como ya reveló en una entrevista concedida a Levante-EMV, Pujol afirmó que "Zaplana cumplió" con el compromiso de acabar con el secesionismo lingüístico con la creación de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. "Le dije a Aznar que si quería nuestro apoyo en 1996 tenía que acabar con esto. Me reuní con Zaplana en un mas de Reus y la AVL ha sido un progreso en todo este sentido", explicó. (Levante, 6.2.2008)}}
{{Cita|''Como ya reveló en una entrevista concedida a Levante-EMV, Pujol afirmó que "Zaplana cumplió" con el compromiso de acabar con el secesionismo lingüístico con la creación de la Acadèmia Valenciana de la Llengua. "Le dije a Aznar que si quería nuestro apoyo en 1996 tenía que acabar con esto. Me reuní con Zaplana en un mas de Reus y la AVL ha sido un progreso en todo este sentido", explicó''. (''[[Levante-EMV]]'', 6.2.2008)}}
Les [[Corts Valencianes]] acordaren el 17 de setembre de l'any 1997 solicitar al [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) que dictaminara sobre les ''qüestions llingüístiques'' valencianes.
Les [[Corts Valencianes]] acordaren el 17 de setembre de l'any 1997 solicitar al [[Consell Valencià de Cultura]] (CVC) que dictaminara sobre les ''qüestions llingüístiques'' valencianes.
{{Cita|''El Consell Valencià de Cultura propone la creación de un ente de referencia normativa del valenciano, para el cual propone las siguientes características:''}}
{{Cita|''El Consell Valencià de Cultura propone la creación de un ente de referencia normativa del valenciano, para el cual propone las siguientes características:''}}
{{Cita|''I. Que tenga personalidad jurídica propia, con independencia funcional y presupuestaria.
{{Cita|''''I. Que tenga personalidad jurídica propia, con independencia funcional y presupuestaria.
II. Que tenga capacidad para determinar la normativa en materia lingüística, reconocida por una Ley. Que sus decisiones en la materia sean vinculantes para las administraciones públicas, el sistema educativo, los medios públicos de comunicación y otras entidades u órganos de titularidad pública o que cuenten con financiación pública.
II. Que tenga capacidad para determinar la normativa en materia lingüística, reconocida por una Ley. Que sus decisiones en la materia sean vinculantes para las administraciones públicas, el sistema educativo, los medios públicos de comunicación y otras entidades u órganos de titularidad pública o que cuenten con financiación pública.''
III. Que los miembros del ente de referencia normativa sean 21, nombrados por periodos de diez años. Que las vacantes que se puedan producir por renovación u otros motivos se cubran por cooptación interna.
''III. Que los miembros del ente de referencia normativa sean 21, nombrados por periodos de diez años. Que las vacantes que se puedan producir por renovación u otros motivos se cubran por cooptación interna.
IV. Que los miembros iniciales sean elegidos por las Cortes Valencianas por una mayoría de dos tercios, y por lo menos dos tercios de estos miembros sean expertos en valenciano con una acreditada competencia científica y académica, según criterios de evaluación objetiva. Y que el resto, hasta los 21 miembros, sean destacadas personalidades de las letras y de la enseñanza con una competencia lingüística y una producción reconocidas en el campo del valenciano.
IV. Que los miembros iniciales sean elegidos por las Cortes Valencianas por una mayoría de dos tercios, y por lo menos dos tercios de estos miembros sean expertos en valenciano con una acreditada competencia científica y académica, según criterios de evaluación objetiva. Y que el resto, hasta los 21 miembros, sean destacadas personalidades de las letras y de la enseñanza con una competencia lingüística y una producción reconocidas en el campo del valenciano.
V. El ente podrá tener relaciones horizontales con las diversas entidades normativas de las otras lenguas del Estado.}}
V. El ente podrá tener relaciones horizontales con las diversas entidades normativas de las otras lenguas del Estado.''}}
{{Cita|Al tratarse de un encargo de las propias Cortes Valencianas, el Consell Valencià de Cultura sugiere a la alta institución que la citada Ley sea tramitada parlamentariamente por vía de urgencia.''}}
{{Cita|''Al tratarse de un encargo de las propias Cortes Valencianas, el Consell Valencià de Cultura sugiere a la alta institución que la citada Ley sea tramitada parlamentariamente por vía de urgencia.''}}
En quan al ''nom i naturalea'' de l'Idioma Valencià el referit dictàmen del Consell Valencià de Cultura (CVC) va establir lo següent:
En quan al ''nom i naturalea'' de l'Idioma Valencià el referit dictàmen del Consell Valencià de Cultura (CVC) va establir lo següent:
== 1997 - Una gran manifestació ==
== 1997 - Una gran manifestació ==
[[Archiu:Antecd.jpg|thumb|250px|Manifestació de l'any [[1997]]]]
[[Archiu:Antecd.jpg|thumb|250px|Manifestació de l'any [[1997]]]]
{{AP|Manifestació del 13 de juny de 1997}}
La Comissió d'Educació i Cultura del [[Congrés dels Diputats]] de [[Madrit]], va presentar una proposta amparada en els vots dels grups polítics PSOE, IU i CiU per a que se votara en el mateix Congrés sobre l'unitat de les llengües valenciana i catalana la qual declararia que el valencià és català. La notícia va aparéixer publicada en el periòdic ''Las Provincias'' el dumenge 18 de maig de 1997, dient, entre atres coses, lo següent:
La Comissió d'Educació i Cultura del [[Congrés dels Diputats]] de [[Madrit]], va presentar una proposta amparada en els vots dels grups polítics PSOE, IU i CiU per a que se votara en el mateix Congrés sobre l'unitat de les llengües valenciana i catalana la qual declararia que el valencià és català. La notícia va aparéixer publicada en el periòdic ''Las Provincias'' el dumenge 18 de maig de 1997, dient, entre atres coses, lo següent:
{{Cita|… diem prou, perque no hi ha tribunals de justícia ni Congressos que nos tinguen que dir als valencians quina és la nostra llengua.}}
{{Cita|… diem prou, perque no hi ha tribunals de justícia ni Congressos que nos tinguen que dir als valencians quina és la nostra llengua.}}
{{Cita|… diem prou, perque els valencians volem una Llengua Valenciana sense mixtificacions estranyes. Prou de valencià ‘normalitzat’ que l'únic que està ocultant és l'absorció de la nostra llengua.}}
{{Cita|… diem prou, perque els valencians volem una Llengua Valenciana sense mixtificacions estranyes. Prou de valencià ‘normalitzat’ que lo únic que està ocultant és l'absorció de la nostra llengua.}}
{{Cita|Hem de dir prou i ho diem, perque els valencians, únicament volem ser això: valencians.}}
{{Cita|Hem de dir prou i ho diem, perque els valencians, únicament volem ser això: valencians.}}
El número de manifestants va ser sifrat en mig milló de persones. L'eufòria estava servida en el carrer. El poble bollia en clamor, un poble que de nou va demostrar ser i sentir-se clamorosament valencià.
El número de manifestants va ser sifrat en mig milló de persones. L'eufòria estava servida en el carrer. El poble bollia en clamor, un poble que de nou va demostrar ser i sentir-se clamorosament valencià.
La consigna més cridada: ''La llengua és nostra, i és, i la volem, valenciana''. Entre els manifestants estaven [[Federico Félix]], [[Francisco Roig Alfonso|Paco Roig]], [[Carlos Climent]], [[Fernando Bonilla]], [[Martín Quirós]], [[Vicente Hernández]], [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró]], [[Antonio Gil-Terrón]], [[Josep Maria Guinot]], entre atres.
La consigna mes cridà: ''La llengua és nostra, i és, i la volem, valenciana''. Entre els manifestants estaven [[Federico Félix]], [[Francisco Roig Alfonso|Paco Roig]], [[Carlos Climent]], [[Fernando Bonilla]], [[Martín Quirós]], [[Vicente Hernández]], [[Juan Lladró Dolz|Joan Lladró]], [[Antonio Gil-Terrón]], [[Josep Maria Guinot]], entre atres.
[[Archiu:Manife4.jpg|thumb|250px|Artícul de prensa]]
El milacre de reunir a tants valencians en defensa de la seua llengua ho havia conseguit el [[Grup d'Accio Valencianista]] i un bon número d'entitats culturals valencianes.
El milacre de reunir a tants valencians en defensa de la seua llengua ho havia conseguit el [[Grup d'Accio Valencianista]] i un bon número d'entitats culturals valencianes.
== 2001 - El IEC en terres valencianes ==
== 2001 - El IEC en terres valencianes ==
{{AP|Institut d'Estudis Catalans}}
En l'any [[2001]], l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), l'entitat normativa de la llengua catalana, va inaugurar una sèu en la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. Fon la primera sèu del IEC en terres valencianes, en el [[Regne de Valéncia]]. L'[[Ajuntament de Castelló]] estava governat pel Partit Popular ([[PPCV]]) sent l'alcalde de la ciutat, José Luis Gimeno, i el regidor de cultura, Miguel Angel Mulet, abdós del PPCV. El PPCV va cedir un local públic (en la Casa de Cultura del carrer Antonio Maura) per a la seua instalació.
En l'any [[2001]], l'[[Institut d'Estudis Catalans]] (IEC), l'entitat normativa de la llengua catalana, va inaugurar una sèu en la ciutat de [[Castelló de la Plana]]. Fon la primera sèu del IEC en terres valencianes, en el [[Regne de Valéncia]]. L'[[Ajuntament de Castelló]] estava governat pel Partit Popular ([[PPCV]]) sent l'alcalde de la ciutat, José Luis Gimeno, i el regidor de cultura, Miguel Angel Mulet, abdós del PPCV. El PPCV va cedir un local públic (en la Casa de Cultura del carrer Antonio Maura) per a la seua instalació.
El pancatalanisme valencià se va alegrar de l'entrada del IEC en terres valencianes, publicant en prensa tota classe de lloes en opinions, comentaris i notícies de prensa:
El [[pancatalanisme]] valencià se va alegrar de l'entrada del IEC en terres valencianes, publicant en prensa tota classe de lloes en opinions, comentaris i notícies de prensa:
{{Cita|L'Institut d'Estudis Catalans, una institució per al progrés. Josep Lluís Blasco (Levante, 6.6.2001)}}
{{Cita|L'Institut d'Estudis Catalans, una institució per al progrés. Josep Lluís Blasco (Levante, 6.6.2001)}}
== 2002 - I Seminari Internacional de Llengües Minoritàries ==
== 2002 - I Seminari Internacional de Llengües Minoritàries ==
{{AP|I Seminari Internacional de Llengües Minoritàries}}
El '''I Seminari Internacional de Llengües Minoritàries''' (SILM), organisat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), és celebrà en el [[Palau de Congressos de Valéncia|Palau de Congressos]] de la ciutat de [[Valéncia]], els dies 11 i 12 de juliol de l'any [[2002]].
El '''I Seminari Internacional de Llengües Minoritàries''' (SILM), organisat per la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), és celebrà en el [[Palau de Congressos de Valéncia|Palau de Congressos]] de la ciutat de [[Valéncia]], els dies 11 i 12 de juliol de l'any [[2002]].
== 2003 - II Congrés de la Llengua Valenciana ==
== 2003 - II Congrés de la Llengua Valenciana ==
{{AP|II Congrés de la Llengua Valenciana}}
El II Congrés de la Llengua Valenciana es va celebrar els dies 23 al 26 de novembre de l'any 2003. El Congrés és va compondre d'un Patronat, un Comité Organisador, un Comité d'Experts, i un gerent, el filòlec [[Jesualdo Masià Alamar]]. El redactor de les conclusions va ser el filòlec de la RACV, [[Chimo Lanuza]]. Intervingueren membres de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), com: l'historiador [[Vicent Lluís Simó Santonja|Simó Santonja]], el mateix Lanuza, el filòlec [[Manuel Gimeno]], el filòlec [[Antoni Fontelles]], l'historiador [[Benjamin Agulló|Benjamín Agulló]], l'historiador [[Lleopolt Penyarroja]], el filòlec [[Josep Mª Guinot]], l'historiaor [[José Ángeles Castelló|Josep Àngels Castelló]], el politòlec [[Juan Garcia Sentandreu]], l'historiador [[Joan Romero]] i atres persones fins a 200 acreditats. Es presentaren 7 ponències congressuals i 30 comunicacions al Congrés. Els filòlecs estrangers acreditats, [[Hans-Josef Niederehe|Hans Niederehe]] i [[Philippe Blanchet]] donaren una lliçó magistral del coneiximent sobre la problemàtica del valencià en els seus respectius paíssos, [[Alemanya]] i [[França]].
El II Congrés de la Llengua Valenciana es va celebrar els dies 23 al 26 de novembre de l'any 2003. El Congrés és va compondre d'un Patronat, un Comité Organisador, un Comité d'Experts, i un gerent, el filòlec [[Jesualt Masià|Jesualt Masià i Alamar]]. El redactor de les conclusions va ser el filòlec de la RACV, [[Chimo Lanuza]]. Intervingueren membres de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), com: l'historiador [[Vicent Lluís Simó Santonja|Simó Santonja]], el mateix Lanuza, el filòlec [[Manuel Gimeno]], el filòlec [[Antoni Fontelles]], l'historiador [[Benjamin Agulló|Benjamín Agulló]], l'historiador [[Lleopolt Penyarroja]], el filòlec [[Josep Mª Guinot]], l'historiaor [[José Ángeles Castelló|Josep Àngels Castelló]], el politòlec [[Juan Garcia Sentandreu]], l'historiador [[Joan Romero i Moya|Joan Romero]] i atres persones fins a 200 acreditats. Es presentaren 7 ponències congressuals i 30 comunicacions al Congrés. Els filòlecs estrangers acreditats, [[Hans-Josef Niederehe|Hans Niederehe]] i [[Philippe Blanchet]] donaren una lliçó magistral del coneiximent sobre la problemàtica del valencià en els seus respectius paíssos, [[Alemanya]] i [[França]].
{{Cita|''El professor de sociolingüística de la Universidad de Rennes Philippe Blanchet ha realizado un estudio comparativo sobre el provenzal y el valenciano en el que sostiene que ambos son idiomas singulares diferentes del occitano y del catalán, respectivamente.''|(Diario de Valencia, 9.12.2003}}
{{Cita|''El professor de sociolingüística de la Universidad de Rennes Philippe Blanchet ha realizado un estudio comparativo sobre el provenzal y el valenciano en el que sostiene que ambos son idiomas singulares diferentes del occitano y del catalán, respectivamente.''|(Diario de Valencia, 9.12.2003}}
El filòlec Chimo Lanuza, en la llectura de les conclusions del II Congrés va resaltar lo següent:
El filòlec [[Chimo Lanuza]], en la llectura de les conclusions del II Congrés va resaltar lo següent:
{{Cita|''En tot cas és important senyalar en preocupació l'abandó progressiu de les úniques normes codificadores del valencià, les [[Normes d'El Puig]], i l'acostament a models normativisadors aliens a la llengua valenciana.''}}
{{Cita|''En tot cas és important senyalar en preocupació l'abandó progressiu de les úniques normes codificadores del valencià, les [[Normes d'El Puig]], i l'acostament a models normativisadors aliens a la llengua valenciana.''}}
=== Rosa Regàs i la Biblioteca Nacional ===
=== Rosa Regàs i la Biblioteca Nacional ===
{{AP|Biblioteca Nacional d'Espanya}}
El 14 de maig de l'any [[2004]], l'escritora catalana [[Rosa Regàs]], fon nomenada directora de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] (BNE) per la ministra de cultura Carmen Calvo, pertanyent al govern espanyol de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] (PSOE), càrrec que ocupà fins a l'any [[2007]]. Esta dòna, entre atres coses, es dedicà a descatalogar els archius i registres (manuscrits, plecs, llibres, etc...) valencians de dita biblioteca, que estaven escrits en [[Llengua Valenciana]] i catalogats com a [[Valencià]] (VAL), en obres catalanes (CAT). Segons ella, basant-se en el dictàmen de la [[AVL]] i en un informe de l'[[Xàrcia d'Universitats Institut Joan Lluís Vives|Institut Lluís Vives]] que agrupa a la ''ret d'universitats en les que se parla català'', segons diuen.
El 14 de maig de l'any [[2004]], l'escritora catalana [[Rosa Regàs]], fon nomenada directora de la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]] (BNE) per la ministra de cultura Carmen Calvo, pertanyent al govern espanyol de [[José Luis Rodríguez Zapatero]] (PSOE), càrrec que ocupà fins a l'any [[2007]]. Esta dòna, entre atres coses, es dedicà a descatalogar els archius i registres (manuscrits, plecs, llibres, etc...) valencians de dita biblioteca, que estaven escrits en [[Llengua Valenciana]] i catalogats com a [[Valencià]] (VAL), en obres catalanes (CAT). Segons ella, basant-se en el dictàmen de la [[AVL]] i en un informe de l'[[Xàrcia d'Universitats Institut Joan Lluís Vives|Institut Lluís Vives]] que agrupa a la ''ret d'universitats en les que se parla català'', segons diuen.
=== 2005 - El dictamen de la AVL ===
=== 2005 - El dictamen de la AVL ===
{{AP|Acadèmia Valenciana de la Llengua}}
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que naixqué d'un pacte polític (CiU-PP), va emetre un dictamen el 9 de febrer de l'any 2005 en el qual negava a la llengua valenciana la seua autoctonia i independència:
L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL), que naixqué d'un [[Pacte de Reus|pacte polític (CiU-PP)]], va emetre un dictamen el 9 de febrer de l'any 2005 en el qual negava a la llengua valenciana la seua autoctonia i independència:
{{Cita|''... la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autónomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)...''}}
{{Cita|''... la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autónomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)...''}}
=== 2005 - La Constitució Europea en valencià ===
=== 2005 - La Constitució Europea en valencià ===
{{AP|Unió Europea}}
El nomenat ''Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa'' (TCE), més conegut com a Constitució Europea o Tractat Constitucional, era el proyecte que havia segut aprovat el 18 de juny de 2003 i que ho varen firmar en [[Roma]] els caps del govern dels paíssos que formaven l'Unió Europea a 29 d'octubre de 2004. El 12 de giner de 2005, el Parlament Europeu va aprovar una resolució per 500 vots a favor, 137 en contra i 40 abstencions, en la que va recomanar als Estats membres que ratificaren la Constitució. El referèndum consultiu sobre el TCE es va celebrar en Espanya el 20 de febrer de 2005. La pregunta que es va sometre a consulta va ser ''¿Aprova vosté el Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa?''.
El nomenat ''Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa'' (TCE), més conegut com a '''Constitució Europea''' o Tractat Constitucional, era el proyecte que havia segut aprovat el 18 de juny de 2003 i que ho varen firmar en [[Roma]] els caps del govern dels paíssos que formaven l'[[Unió Europea]] a 29 d'octubre de 2004. El 12 de giner de 2005, el Parlament Europeu va aprovar una resolució per 500 vots a favor, 137 en contra i 40 abstencions, en la que va recomanar als Estats membres que ratificaren la Constitució. El referèndum consultiu sobre el TCE es va celebrar en Espanya el 20 de febrer de 2005. La pregunta que es va sometre a consulta va ser ''¿Aprova vosté el Tractat pel que s'establix una Constitució per a Europa?''.
En el cas d'Espanya, sent el president del govern espanyol el socialiste, [[José Luis Rodríguez Zapatero]], i el ministre d'Assunts Exteriors, [[Miguel Ángel Moratinos]] va presentar al Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]], per mig del seu secretari general, [[Javier Solana]], els eixemplars de la Constitució europea traduïts a les diferents llengües oficials d'Espanya: castellà, vasc, gallec, català i valencià. Se va prendre com a base allò que determinaven els respectius estatuts de les comunitats autònomes, creant-se certa polèmica per part del [[catalanisme]] a l'haver-se presentat en valencià una traducció de la Constitució europea. El govern tripartit català va presentar la mateixa traducció (utilisant el traductor ''Salt'' de la Generalitat Valenciana) que havia presentat el govern valencià per a donar a entendre davant la UE que les dos llengües eren una mateixa llengua.
En el cas d'Espanya, sent el president del govern espanyol el socialiste, [[José Luis Rodríguez Zapatero]], i el ministre d'Assunts Exteriors, [[Miguel Ángel Moratinos]] va presentar al Consell de Ministres de l'[[Unió Europea]], per mig del seu secretari general, [[Javier Solana]], els eixemplars de la Constitució europea traduïts a les diferents llengües oficials d'Espanya: castellà, vasc, gallec, català i valencià. Se va prendre com a base allò que determinaven els respectius estatuts de les comunitats autònomes, creant-se certa polèmica per part del [[catalanisme]] a l'haver-se presentat en valencià una traducció de la Constitució europea. El govern tripartit català va presentar la mateixa traducció (utilisant el traductor ''Salt'' de la Generalitat Valenciana) que havia presentat el govern valencià per a donar a entendre davant la UE que les dos llengües eren una mateixa llengua.
=== 2006 - Modificació de l'Estatut valencià ===
=== 2006 - Modificació de l'Estatut valencià ===
{{AP|Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana de 2006}}
Despuix de la reforma estatutària realisada a través de la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, en el preàmbul s'afirma en claritat que un dels objectius de la referida modificació fon:
Despuix de la reforma estatutària realisada a través de la Llei Orgànica 1/2006, de 10 d'abril, en el preàmbul s'afirma en claritat que un dels objectius de la referida modificació fon:
{{Cita|«l'impuls i desenroll del Dret Civil Foral Valencià aplicable, del coneiximent i us de la llengua valenciana, de la cultura pròpia i singular del nostre poble, de les seues costums i tradicions»}}
{{Cita|«l'impuls i desenroll del Dret Civil Foral Valencià aplicable, del coneiximent i us de la llengua valenciana, de la cultura pròpia i singular del nostre poble, de les seues costums i tradicions»}}
En l'any [[2006]], el [[PPCV]], baix el govern de [[Francisco Camps]] i el [[PSOE-PSPV]] de [[Joan Ignasi Pla]] en l'oposició, aprovaren la reforma de l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana|Estatut d'Autonomia]] que incloïa a l'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL) com a ent estatutari i normatiu del valencià (despuix d'haver dictaminat en l'any anterior, [[2005]], que el valencià és català), blindant dita acadèmia (per a la seua derogació són necessaris 2/3 parts de les [[Corts Valencianes]] i per a la reforma de la seua Llei de Creació 3/5 parts).
El proyecte de reforma d'Estatut de la Comunitat Valenciana fon aprovat en el [[Congrés dels Diputats]] per 294 vots a favor (PSOE, PP i [[Coalició Canària|CC]]) i 32 en contra ([[Convergència i Unió|CiU]], [[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]], [[Partit Nacionaliste Vasc|PNV]], [[Esquerra Unida|IU-ICV]] i el [[Grup Mixt del Congrés dels Diputats|Grup Mixt]]). Durant l'aprovació del nou Estatut en el Congrés dels Diputats i en quan a la llengua, [[Esquerra Unida]] i [[ERC]] pretenien suprimir el terme "idioma valencià" per a deixar-lo únicament en "valencià" per a llevar-li valor filològic al valencià front al català. [[Carles Arnal]] (EU-l'Entesa), va aplegar a mostrar públicament un cartell que clamava contra el "Estatut de vergonya". I [[Joan Ribó]] (que acabà sent alcalde de la ciutat de Valéncia per la [[Coalició Compromís]]), va criticar que PPCV i PSPV-PSOE "blindaren" el concepte "idioma" perque "atacava l'unitat de la llengua catalana". Ribó va aplegar a parlar d'un estatut que "consagrava el secessionisme llingüístic".
=== 2007 - Un còdic ISO per al valencià ===
=== 2007 - Un còdic ISO per al valencià ===
=== La Convencio Valencianista ===
=== La Convencio Valencianista ===
{{AP|Convencio Valencianista}}
El 21 d'abril de l'any 2012 es va celebrar en la [[ciutat de Valéncia]] (en un hotel de l'avinguda del Port) la [[Convencio Valencianista|Convencio Valencianista V2012]]. Creada una comissió preparatòria i organisadora, una presidència de taula i uns participants acreditats, es va expondre un ''Document Marc'' aprovant-se o no els diferents punts despuix de la presentació d'esmenes, debat, si calia, i votació.
El 21 d'abril de l'any 2012 es va celebrar en la [[ciutat de Valéncia]] (en un hotel de l'avinguda del Port) la [[Convencio Valencianista|Convencio Valencianista V2012]]. Creada una comissió preparatòria i organisadora, una presidència de taula i uns participants acreditats, es va expondre un ''Document Marc'' aprovant-se o no els diferents punts despuix de la presentació d'esmenes, debat, si calia, i votació.
En el ''Document Marc'' aprovat per la Convencio Valencianista, en el punt 1 denominat ''Idiosincrasia del Poble Valencià'', en l'apartat 1.3 Senyes d'identitat, en quan a la [[llengua valenciana]] se diu lo següent:
En el ''Document Marc'' aprovat per la Convencio Valencianista, en el punt 1 denominat ''Idiosincrasia del Poble Valencià'', en l'apartat 1.3 Senyes d'identitat, en quan a la [[llengua valenciana]] se diu lo següent:
{{Cita|''La llengua valenciana es una llengua romanica independent i auctoctona. Deriva del baix llati, modificat a partir de les influencies i aportacions de tots els pobles i cultures que s'han relacionat en el Poble Valencià en uns moments claus per a la conformacio del mateix i del seu idioma. Es propia i particular del Regne de Valencia i ad ella s'ha de prestar especial dedicacio i proteccio. Es parla en tota la part nort del territori, i va estenent-se cap al sur en una ampla faixa costera fins al llimit de Murcia. Les variants dialectals i locals que l'enriquixen constituixen unes diferencies tant minimes que molts llingüistes han resaltat el fet de que el valencià es una llengua especialment homogenea -tant en l'aspecte lexic, com gramatical, com fonetic- entre les llengües romaniques, lo qual es producte d'una forta consciencia idiomatica propia, manifestada en continuïtat a lo llarc de l'Historia. El castella es primer idioma en un ambit geografic que s'esten de manera paralela, tambe de nort a sur, en una faixa interior.''}}
{{Cita|''La llengua valenciana es una llengua romanica independent i auctoctona. Deriva del baix llati, modificat a partir de les influencies i aportacions de tots els pobles i cultures que s'han relacionat en el Poble Valencià en uns moments claus per a la conformacio del mateix i del seu idioma. Es propia i particular del Regne de Valencia i ad ella s'ha de prestar especial dedicacio i proteccio. Es parla en tota la part nort del territori, i va estenent-se cap al sur en una ampla faixa costera fins al llimit de Murcia. Les variants dialectals i locals que l'enriquixen constituïxen unes diferencies tant mínimes que molts llingüistes han resaltat el fet de que el valencià es una llengua especialment homogenea -tant en l'aspecte lexic, com gramatical, com fonetic- entre les llengües romaniques, lo qual es producte d'una forta consciencia idiomatica propia, manifestada en continuïtat a lo llarc de l'Historia. El castella es primer idioma en un ambit geografic que s'esten de manera paralela, tambe de nort a sur, en una faixa interior.''}}
La [[Convencio Valencianista]] seguix vigent com a entitat cívic-cultural organisant diferents actes i publicacions, com l'activitat ''Tots els dies 9'' ademés de la publicació d'un bolletí d'informació i diferents iniciatives tot encaminat a la defensa de la cultura i llengua valencianes.
La [[Convencio Valencianista]] seguix vigent com a entitat cívic-cultural organisant diferents actes i publicacions, com l'activitat ''Tots els dies 9'' ademés de la publicació d'un bolletí d'informació i diferents iniciatives tot encaminat a la defensa de la cultura i llengua valencianes.
* Diari digital El Palleter (22.1.2022)
* Diari digital El Palleter (22.1.2022)
== 2022 - XL Aniversari Normes d'El Puig ==
El [[7 de març]] de l'any [[2021]] se complia el [[XL Aniversari Normes d'El Puig]], que foren ratificades en l'any [[1981]] en un acte popular multitudinari d'adhesió a la normativa, lo que se coneix popularment com a [[Normes d'El Puig]], i que la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Secció de Llengua i Lliteratura]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV), en aquell temps Centre de Cultura Valenciana, decidí en l'any [[1979]] per a la [[llengua valenciana]], en l'objectiu de recuperar la tradició i l'esperit de l'acort ortogràfic de [[1914]].
Durant l'any 2021 i degut a la [[pandèmia]] del [[coronavirus]] COVID-19 sofrida per [[Espanya]], no se pogué celebrar cap acte commemoratiu. Fon en l'any [[2022]] quan se celebrà l'acte commemoratiu. El [[6 d'abril]] de 2022, la RACV convocà i reuní, en l'[[Ateneu Mercantil]] de [[Valéncia]], en un acte públic d'homenage a totes aquelles persones i institucions que han tengut, en les últimes décades, un paper clau en la creació, difusió, defensa, ensenyança, estudi científic, us social i lliterari de la normativa de la llengua valenciana.
== Supervivència del valencià ==
== Supervivència del valencià ==
El valencià sobreviu com pot gràcies a moltes entitats culturals que seguixen escrivint en valencià, a un bon grapat d'escritors que tenen l'orgull i la valentia d'escriure en valencià encara que estiga prohibit i perseguit com en temps totalitaris i gens democràtics. També gràcies a unes poques editorials valencianes que editen els seus llibres en llengua valenciana. Pero sobretot sobreviu perque la gent del carrer el parla, en abundància de castellanismes i alguns que atres catalanismes perque no ha tengut l'oportunitat de deprendre'l, pero el parla i el manté viu.
El valencià sobreviu com pot gràcies a moltes entitats culturals que seguixen escrivint en valencià, a un bon grapat d'escritors que tenen l'orgull i la valentia d'escriure en valencià encara que estiga prohibit i perseguit com en temps totalitaris i gens democràtics. També gràcies a unes poques editorials valencianes que editen els seus llibres en llengua valenciana. Pero sobretot sobreviu perque la gent del carrer el parla, en abundància de castellanismes i alguns que atres catalanismes perque no ha tengut l'oportunitat de deprendre'l, pero el parla i el manté viu.
Destaquen dos institucions centenàries, per una banda [[Lo Rat Penat]], que oferix els seus cursos de llengua valenciana, per l'atra, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) en la seua [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]], i que seguix treballant pel valencià en valentia i pocs recursos econòmics. Edita diccionaris i gramàtiques de [[llengua valenciana]]. El seu treball és encomiable.
Destaquen dos institucions centenàries, per una banda [[Lo Rat Penat]], que oferix els seus cursos de llengua i cultura valencianes, per l'atra, la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) en la seua [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]], i que seguix treballant pel valencià en valentia i pocs recursos econòmics. Edita diccionaris i gramàtiques de [[llengua valenciana]]. El seu treball és encomiable.
L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL), que rep subvencions millonàries enveja son treball i és incapaç de crear una producció normativa per a la llengua dels valencians, i en tanta calitat científica, com ho fa la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Secció de llengua i lliteratura de la RACV]].
L'[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]] (AVL), que rep subvencions millonàries enveja son treball i és incapaç de crear una producció normativa per a la llengua dels valencians, i en tanta calitat científica, com ho fa la [[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes|Secció de llengua i lliteratura de la RACV]].
Com diu la filòloga [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (''[[Las Provincias]]'', dijous, 16 de novembre de 2006), la llengua valenciana complix totes les condicions per a ser una llengua:
Com diu la filòloga [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]] en el seu artícul titulat: ''Llengua valenciana vs. dialecte barceloní'' (''[[Las Provincias]]'', dijous, 16 de novembre de 2006), la llengua valenciana complix totes les condicions per a ser una llengua:
{{Cita|L'ilustre gramàtic espanyol [[Ramón Menéndez Pidal]], en la seua ''Gramática Histórica'' (Madrid, 1977) de la qual hem begut la majoria de filòlecs del segle XX, sempre va reconéixer la independència i categoria històrica de la Llengua Valenciana, en la seua trayectòria evolutiva, respalada pels tres elements indispensables que fonamenten una llengua:}}
{{Cita|L'ilustre gramàtic espanyol [[Ramón Menéndez Pidal]], en la seua ''Gramática Histórica'' (Madrid, 1977) de la qual hem begut la majoria de filòlecs del sigle XX, sempre va reconéixer la independència i categoria històrica de la Llengua Valenciana, en la seua trayectòria evolutiva, respalada pels tres elements indispensables que fonamenten una llengua:}}
{{Cita|
{{Cita|
2. la seua trayectòria d'acort en els principis i lleis d'evolució de la llengua.
2. la seua trayectòria d'acort en els principis i lleis d'evolució de la llengua.
3. l'autoritat indiscutible d'uns Clàssics que l'han desenrollat i consagrat al llarc d'un Segle d'Or Lliterari.
3. l'autoritat indiscutible d'uns Clàssics que l'han desenrollat i consagrat al llarc d'un Sigle d'Or Lliterari.
La Llengua Valenciana té eixos tres elements indispensables junt ad atres, també, d'essencial calibre:
La Llengua Valenciana té eixos tres elements indispensables junt ad atres, també, d'essencial calibre:
1. posseïx des del segle XV d'una koiné o substrat llingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica;
1. posseïx des del sigle XV d'una koiné o substrat llingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica;
2. posseïx gramàtiques que la estructuren com a llengua (Gramàtica d'Andreu Sempere. Alcoy 1546).
2. posseïx gramàtiques que la estructuren com a llengua (Gramàtica d'Andreu Sempere. Alcoy 1546).
5. posseïx un Kempis, traduït del llatí per Miquel Perez (1482).
5. posseïx un Kempis, traduït del llatí per Miquel Perez (1482).
6. i..., sobretot, posseïx el primer Segle d'Or Lliterari d'una llengua neollatina europea durant el qual centenars d'autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.}}
6. i..., sobretot, posseïx el primer Sigle d'Or Lliterari d'una llengua neollatina europea durant el qual centenars d'autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.}}
== Bibliografia i documentació ==
== Bibliografia i documentació ==
*[[Llemosí (Occità)]]
*[[Llemosí (Occità)]]
*[[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]]
*[[Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes]]
*[[Declaració Valencianista de 1918]]
*[[Declaració Valencianista de 1918]]
*[[Normes de Castelló]]
*[[Normes de Castelló]]
*[[Batalla de Valéncia]]
*[[Batalla de Valéncia]]
*[[Normes d'El Puig]]
*[[Normes d'El Puig]]
*[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]]
*[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]]
*[[I Congrés de la Llengua Valenciana]]
*[[XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques]]
*[[XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques]]
*[[Pacte de Reus]]
*[[Pacte de Reus]]
*[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]
*[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]
*[[Convencio Valencianista]]
*[[II Congrés de la Llengua Valenciana]]
*[[Convencio Valencianista|Convencio Valencianista Valencianisme2012]]
*[[Congrés Valencianisme 2018]]
*[[Congrés Valencianisme 2018]]
*[[Xavier Casp]]
*[[Xavier Casp]]
*[[Miquel Adlert]]
== Referències ==
== Enllaços externs ==
*[https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/prolec Pròlec Diccionari General de la Llengua Valenciana RACV]
*[http://diccionari.llenguavalenciana.com/general/prolec Pròlec Diccionari General de la Llengua Valenciana RACV]
*[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Origen del valenciano Idiomavalenciano.com]
*[http://www.idiomavalenciano.com/origen-del-valenciano.html Origen del valenciano Idiomavalenciano.com]
*[http://www.lenguacatalana.com/origen-del-catalanismo.htm Origen del catalanismo Lenguacatalana.com]
*[http://www.lenguacatalana.com/origen-del-catalanismo.htm Origen del catalanismo Lenguacatalana.com]
*[http://www.filosofia.org/cod/c1976pue.htm Declaración universal de los derechos de los pueblos Filosofia.org]
*[http://www.filosofia.org/cod/c1976pue.htm Declaración universal de los derechos de los pueblos Filosofia.org]
*[http://miqueladlert.blogspot.com.es/ Blog ''En defensa de la llengua valenciana'' - Llibre d'Adlert]
*[http://miqueladlert.blogspot.com.es/ Blog ''En defensa de la llengua valenciana'' - Llibre d'Adlert]
*[http://llenguavalenciana.com/_media/documents/1982_801892.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (DOGV nº 74, 15.7.1982)]
*[https://www.llenguavalenciana.com/_media/documents/1982_801892.pdf Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (DOGV nº 74, 15.7.1982)]
*[https://es.wikipedia.org/wiki/Correllengua Significat del Correllengua en la Wikipedia]
*[https://es.wikipedia.org/wiki/Correllengua Significat del Correllengua en la Wikipedia]
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/08/30/audiencia-picado-23-4/932080.html Audiencia en picado: del 23 al 4 %-Canal 9 Levante]
*[http://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2012/08/30/audiencia-picado-23-4/932080.html Audiencia en picado: del 23 al 4 %-Canal 9 Levante]
*[http://www.idiomavalencia.com/docs/var/discurscongres.htm Discurs d'apertura del I Congrés de la Llengua Valenciana Idioma Valencià]
*[http://www.idiomavalencia.com/docs/var/discurscongres.htm Discurs d'apertura del I Congrés de la Llengua Valenciana Idioma Valencià]
*[http://www.cardonavives.com/informe.asp Informe de la Cardona Vives enviat al CVC Cardona Vives]
*[http://www.cardonavives.com/informe.asp Informe de la Cardona Vives enviat al CVC Cardona Vives]
*[http://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes RACV]
*[https://www.llenguavalenciana.com/ Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes RACV]
*[http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1998-24262 Ley 7/1998, de 16 de septiembre, de Creación de la Academia Valenciana de la Lengua - BOE]
*[http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-1998-24262 Ley 7/1998, de 16 de septiembre, de Creación de la Academia Valenciana de la Lengua - BOE]
*[https://www.youtube.com/watch?v=ZHYc3FSsO_8&feature=youtu.be Vídeo sobre la manifestació en Defensa de la Llengua Valenciana (13 de juny de 1997) - Youtube]
*[https://www.youtube.com/watch?v=ZHYc3FSsO_8&feature=youtu.be Vídeo sobre la manifestació en Defensa de la Llengua Valenciana (13 de juny de 1997) - Youtube]
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/2005/Comunicadocv20-12.html Javier Tomás acusa al gobierno valenciano en el debate de los Presupuestos de mantener una institución como la AVL que pretende imponer el catalán a los valencianos - El Palleter]
*[http://www.elpalleter.com/actualitat/politica/noticies/2005/Comunicadocv20-12.html Javier Tomás acusa al gobierno valenciano en el debate de los Presupuestos de mantener una institución como la AVL que pretende imponer el catalán a los valencianos - El Palleter]
*[http://www.levante-emv.com/portada/3806/pujol-hay-distanciamiento-penoso-comunitat-valenciana-cataluna/403825.html Pujol: "Hay un distanciamiento penoso entre la Comunitat Valenciana y Cataluña" - Levante]
*[http://www.levante-emv.com/portada/3806/pujol-hay-distanciamiento-penoso-comunitat-valenciana-cataluna/403825.html Pujol: "Hay un distanciamiento penoso entre la Comunitat Valenciana y Cataluña" - Levante]
*[http://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_de_rtvv Informe sobre la llengua de RTVV RACV]
*[https://www.llenguavalenciana.com/documents/informes/informe_sobre_la_llengua_de_rtvv Informe sobre la llengua de RTVV RACV]
*[http://www.loratpenat.org/biblioteca/_CRIT_1.pdf El Crit de la llengua de Josep Alminyana - Lo Rat Penat]
*[http://www.loratpenat.org/biblioteca/_CRIT_1.pdf El Crit de la llengua de Josep Alminyana - Lo Rat Penat]
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=157&tit=La%20reforma%20del%20Estatut%20oficializar%E1%20el%20catal%E1n La reforma del Estatut oficializará el catalán - Joan Ignaci Culla - Cardona Vives]
*[http://www.cardonavives.com/artdocumentos.asp?id=157&tit=La%20reforma%20del%20Estatut%20oficializar%E1%20el%20catal%E1n La reforma del Estatut oficializará el catalán - Joan Ignaci Culla - Cardona Vives]
* [http://www.lasprovincias.es/politica/201409/01/academia-valenciana-llengua-reniega-20140901104828.html Acadèmia de la Llengua: el PP reniega de su criatura - Las Provincias]
* [http://www.lasprovincias.es/politica/201409/01/academia-valenciana-llengua-reniega-20140901104828.html Acadèmia de la Llengua: el PP reniega de su criatura - Las Provincias]
*[http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/escola-valenciana-lleva-onu-caso-valencia-herrero_915169.html Escola Valenciana lleva a la ONU el caso del ‘valencià’ en el Herrero - Mediterráneo]
*[http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/escola-valenciana-lleva-onu-caso-valencia-herrero_915169.html Escola Valenciana lleva a la ONU el caso del ‘valencià’ en el Herrero - Mediterráneo]
*[http://www.levante-emv.com/castello/2015/02/07/pp-castello-reafirma-unidad-lengua/1222706.html El PP de Castelló reafirma la unidad de la lengua frente al secesionismo de Fabra - Levante]
*[http://www.levante-emv.com/castello/2015/02/07/pp-castello-reafirma-unidad-lengua/1222706.html El PP de Castelló reafirma la unidad de la lengua frente al secesionismo de Fabra - Levante-EMV]
*[http://www.lasprovincias.es/culturas/201510/15/gramatica-elaborada-racv-penat-20151015002317-v.html Una gramática elaborada por la RACV y Lo Rat Penat ratifica la identidad del valenciano - Las Provincias]
*[http://www.lasprovincias.es/culturas/201510/15/gramatica-elaborada-racv-penat-20151015002317-v.html Una gramática elaborada por la RACV y Lo Rat Penat ratifica la identidad del valenciano - Las Provincias]
*[http://valenciaoberta.es/2015/11/subvenciones-a-entidades-fantasma-y-terroristas-en-actos-culturales/ Desvelamos el entramado asociativo y empresarial del catalanismo valenciano - Valéncia oberta]
*[http://valenciaoberta.es/2015/11/subvenciones-a-entidades-fantasma-y-terroristas-en-actos-culturales/ Desvelamos el entramado asociativo y empresarial del catalanismo valenciano - Valéncia oberta]
*[http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-asociacion-pide-disolver-avl-extralimitacion-funciones-deriva-catalan-20150708150642.html Una asociación pide disolver la AVL por extralimitación de funciones y deriva al catalán - Europa Press]
*[http://www.europapress.es/comunitat-valenciana/noticia-asociacion-pide-disolver-avl-extralimitacion-funciones-deriva-catalan-20150708150642.html Una asociación pide disolver la AVL por extralimitación de funciones y deriva al catalán - Europa Press]
*[https://www.youtube.com/watch?v=2O459jhv6h0 Vídeo Denúncia de Junts Front l'AVL a L'acadèmia "valenciana" de la llengua - Youtube]
*[https://www.youtube.com/watch?v=2O459jhv6h0 Vídeo Denúncia de Junts Front l'AVL a L'acadèmia "valenciana" de la llengua - Youtube]
*[https://www.levante-emv.com/comunitat-valenciana/2015/03/25/pp-aprueba-solitario-ley-senas-12609876.html El PP aprueba en solitario la ley de Señas de identidad - Levante-EMV]
*[http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/01/18/valencia/1453120064_471889.html La AVL entrega la memoria anual a las Cortes Valencianas El País]
*[http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/01/18/valencia/1453120064_471889.html La AVL entrega la memoria anual a las Cortes Valencianas El País]
*[https://www.youtube.com/watch?v=wBA0pRhsdxo&feature=share Vídeo Immersió Llingüística i Catalanisació en els Coleges Valencians]
*[https://www.youtube.com/watch?v=wBA0pRhsdxo&feature=share Vídeo Immersió Llingüística i Catalanisació en els Coleges Valencians]
*[https://www.lasprovincias.es/politica/factura-catalanismo-consell-valencia-20181118224352-nt.html Un millón en dos semanas, la factura del catalanismo - Las Provincias]
*[https://www.lasprovincias.es/politica/factura-catalanismo-consell-valencia-20181118224352-nt.html Un millón en dos semanas, la factura del catalanismo - Las Provincias]
*[https://valencianews.es/portada/el-catalanismo-un-negocio-muy-rentable/ El catalanismo: Un negocio muy rentable - Valencia News]
*[https://valencianews.es/portada/el-catalanismo-un-negocio-muy-rentable/ El catalanismo: Un negocio muy rentable - Valencia News]
*[https://www.lasprovincias.es/comunitat/opinion/creacion-catedra-lengua-20180116233504-ntvo.html Creación de una Cátedra de lengua valenciana - Voro López - Las Provincias]
*[https://www.lasprovincias.es/politica/racv-denuncian-ante-20181129001156-ntvo.html Lo Rat y la RACV denuncian ante la UE la marginación del valenciano - Las Provincias]
*[https://www.lasprovincias.es/politica/racv-denuncian-ante-20181129001156-ntvo.html Lo Rat y la RACV denuncian ante la UE la marginación del valenciano - Las Provincias]
*[https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2019/01/14/5c3b6ad9fc6c836c7a8b46fe.html El Gobierno valenciano defiende la unidad de catalán y valenciano ante una queja ciudadana - El Mundo]
*[https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/2019/01/14/5c3b6ad9fc6c836c7a8b46fe.html El Gobierno valenciano defiende la unidad de catalán y valenciano ante una queja ciudadana - El Mundo]
* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valencia-fon-lunica-llengua-oficial-deste-regne-des-de-la-seua-creacio-en-1238/ El valencià fon l'única llengua oficial d'este Regne, des de la seua creació, en 1238- Cultura Valenciana]
* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/el-valencia-fon-lunica-llengua-oficial-deste-regne-des-de-la-seua-creacio-en-1238/ El valencià fon l'única llengua oficial d'este Regne, des de la seua creació, en 1238- Cultura Valenciana]
* [https://valenciaextra.com/es/tribuan-constitucional-valenciano-catalan-misma-lengua-unidad-linguistica/ Para el Tribunal Constitucional es la misma lengua el valenciano y el catalán - Valencia Extra]
* [https://valenciaextra.com/es/tribuan-constitucional-valenciano-catalan-misma-lengua-unidad-linguistica/ Para el Tribunal Constitucional es la misma lengua el valenciano y el catalán - Valencia Extra]
* [https://www.elespanol.com/alicante/20230820/misma-lengua-valenciano-catalan-nuevas-normas-no-tratan-ambos-idiomas-igualdad/787921224_0.html ¿Son la misma lengua valenciano y catalán? Las nuevas normas no tratan ambos idiomas por igual - ''El Español'']
* [https://www.abc.es/espana/comunidad-valenciana/teoria-sobre-origen-valenciano-prehistoria-lengua-anterior-20230928090651-nt.html La teoría sobre el origen del valenciano en la Prehistoria como lengua anterior al vasco - ''ABC'']
{{Llengua valenciana}}
{{Llengua valenciana}}
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
[[Categoria:Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]
[[Categoria:AVLL]]
[[Categoria:AVLL]]
[[Categoria:Normes d'El Puig]]