Llínea 1: |
Llínea 1: |
− | [[Archiu:Bordeaux - Grand Théâtre 4.jpg|300px|thumbnail|right|Gran Teatre de Burdeus.]] | + | [[File:Le Grand Escalier.jpg|250px|thumbnail|right|Marsella]] |
− | [[Archiu:GaronneBordeaux.jpg|thumbnail|El riu Garona al seu pas per Burdeus.]]
| + | |
− | '''Burdeus''' (''Bordèu'' en [[occità]]; ''Bordeaux'' en [[francés]]) és un [[municipi]] [[França|francès]], situat en el departament de [[Gironda]] i en la regió d'[[Aquitània]]. En l'any [[2007]] tenia 230.000 habitants. | + | |
| + | '''Marsella''' (Marselha [maʀˈsejɔ, maʀˈsijɔ] en [[occità]], Marseille en [[francès]]) és una ciutat francesa que es troba en el departament de les Boques del Roine i en la regió Provença-Alps-Costa Blava. Els habitants de Marsella es nomenen marsellesos. |
| + | |
| + | Marsella és la segona ciutat més habitada de [[França]] en una població de més de 820.900 habitants, és un important centre econòmic ifrancès, agrupant prop d'1.605.000 persones en l'àrea urbana de Marseille-Aix-en-Provence. És el port comercial més important de França i del [[Mediterraneu]], tercer en importància d'[[Europa]] despuix de [[Rotterdam]] i [[Anvers]], centre d'important activitat industrial especialisat en la petroquímica i el refinament de [[petroleu]], construcció naval i indústries diverses, és també un nuc de comunicacions de les rutes d'enllaç entre [[París]], [[Itàlia]], [[Suïssa]] i [[Espanya]]. |
| + | |
| + | Marsella és també seu d'un arquebisbat i centre universitari de primer orde fundat en l'any [[1409]]. |
| + | |
| | | |
| == Geografia == | | == Geografia == |
− | Està atravessada pel riu [[Garona]]. Té un port accessible per als barcs, ademés la major part fan parada abans, en la [[Gironda]], principalment en [[Verdon]]. Té l'últim pont sobre el riu Garona, el pont d'Aquitània, més avant, el Garona solament és franquejable per mig de transbordadors.
| + | Marsella és una aglomeració urbana del sur de França, Marsella, del grec Massilia, és el primer port francès, i fa gala de capital del sur de França. |
| | | |
− | Despuix d'un ràpit período de despoblació i d'importants treballs de renovació dels barris més antics, la població de la ciutat s'ha estabilisat. Al mateix temps, la seua àrea metropolitana es desenrrolla en un ritme ràpit, a causa d'una forta expansió urbanística. Esta expansió és deguda al fet de que les cases rarament excedixen de les dos o tres plantes, inclús en els suburbis pròxims al centre de la ciutat.
| + | == Història == |
| + | Se la coneix com la Ciutat Focèa en occità (i la Cité Phocéenne en francès), ya que va ser fundada en l'any [[600 a. C.]] per uns mariners grecs de Focea. Va ser nomenada al començament Phokaia, de la mateixa manera que l'antiga capital dels foceus. Este nom, va passar a Massília en l'época [[Antiga Roma|romana]]. |
| | | |
− | Despuix d'haver abandonat un proyecte de metro llauger automàtic del tipo VAL (Vehícul Automàtic Llauger), la ciutat es va dotar d'una ret de tramvia, inaugurada el [[21 de decembre]] de [[2003]]. Una de les seues particularitats és l'absència de catenària en les zones turístiques ya que els tranvies reben el suministre elèctric des del sòl.
| + | == Llocs d'interès == |
| | | |
− | == Demografia ==
| + | * Les Calanques |
− | Segons el cens de l'any [[1999]], tenia 215.363 habitants en el districte municipal i 925.253 en l'àrea metropolitana. En febrer de [[2004]], s'estimava una població d'uns 229.500 habitants en la ciutat.
| + | * La basílica de Notre-Dame de la Garde, d'estil romànic-bizantí. |
− | {{DemogFR
| + | * L'abadia de Sant Victor |
− | | 1793 = {{formatnum:104676}}
| + | * El barri històric dels artesans del Panier |
− | | 1800 = {{formatnum:91652}}
| + | * La Vielle Charité, construïda en el sigle XVII |
− | | 1806 = {{formatnum:92219}}
| + | * El Port Vell, en l'ajuntament |
− | | 1821 = {{formatnum:89202}}
| + | * La catedral de Santa Maria la Major, d'estil romànic-bizantí |
− | | 1831 = {{formatnum:99062}}
| + | * La font monumental de Palais Longchamp |
− | | 1836 = {{formatnum:98705}}
| + | * La gran escala, accés monumental a l'estació de ferrocarril de Sant Carles. |
− | | 1841 = {{formatnum:104686}}
| + | * La Unitat d'Habitació de Le Corbusier, que figura inscrita en la llista de Patrimoni Mundial de la [[Unesco]]. |
− | | 1846 = {{formatnum:125520}}
| + | * Estadi Velòdrom, de l'Olympique de Marseille |
− | | 1851 = {{formatnum:130927}}
| + | * Les calanques de Marsella (o Cales de Cassis) |
− | | 1856 = {{formatnum:149928}}
| + | * L'illa i el castell d'If. |
− | | 1861 = {{formatnum:162750}}
| + | * El passeig de la Corniche. |
− | | 1866 = {{formatnum:194241}}
| + | * El barri de l'Estaca (un paisage pintat assíduament per Cézanne) i el de Château Gombert |
− | | 1872 = {{formatnum:194055}}
| + | * Museu Cantini, dedicat a l'art modern |
− | | 1876 = {{formatnum:215140}}
| + | * Museu d'Història de Marsella, completament renovat en l'any [[2013]], en una important colecció arqueològica |
− | | 1881 = {{formatnum:221305}}
| |
− | | 1886 = {{formatnum:240582}}
| |
− | | 1891 = {{formatnum:252415}}
| |
− | | 1896 = {{formatnum:256906}}
| |
− | | 1901 = {{formatnum:256638}}
| |
− | | 1906 = {{formatnum:251947}}
| |
− | | 1911 = {{formatnum:261678}}
| |
− | | 1921 = {{formatnum:267409}}
| |
− | | 1926 = {{formatnum:256026}}
| |
− | | 1931 = {{formatnum:262990}}
| |
− | | 1936 = {{formatnum:258348}}
| |
− | | 1946 = {{formatnum:253751}}
| |
− | | 1954 = {{formatnum:257946}}
| |
− | | 1962 = {{formatnum:249688}}
| |
− | | 1968 = {{formatnum:266662}}
| |
− | | 1975 = {{formatnum:223131}}
| |
− | | 1982 = {{formatnum:208159}}
| |
− | | 1990 = {{formatnum:210336}}
| |
− | | 1999 = {{formatnum:215374}}
| |
− | | date1 =2006|pop1 = {{formatnum:232260}}
| |
− | | date2= 2008|pop2 = {{formatnum:235891}}
| |
− | | date3= 2009|pop3 = {{formatnum:236725}}
| |
− | | date4= 2010|pop4 = {{formatnum:239157}}
| |
− | |sources= EHESS
| |
− | }}
| |
| | | |
− | == Enllaços externs == | + | == Referències == |
− | * [http://www.bordeaux.fr/ Ajuntament de Burdeus] | + | * {{ref-llibre|cognom= Bouiron|nom=Marc|capítol= De l'Antiquité tardive au Moyen Âge|títol= Marseille au Moyen Âge, entre Provence et Méditerranée. Les horizons d'une ville portuaire|editorial= Desiris Eds|any= 2009|isbn= 2915418357}} |
− | * [http://www.bordeaux-tourisme.com/ Oficina de turisme de Burdeus] | + | * {{ref-llibre|cognom=Brunaux|nom=Jean-Louis|títol=Nos ancêtres les Gaulois|editorial=Seuil|any=2012}} |
| + | * {{ref-llibre|cognom= Hogain|nom=Raithi O.|títol=The Celts: a history|editorial=Boydell and Brewer |any=2006}} |
| + | * {{ref-llibre|cognom= Kinzl|nom=Konrad H.|títol=A Companion to the Classical Greek World| editorial=Blackwell |any=2006}} |
| + | * {{ref-llibre|cognom=Rosières|nom=Raoul|títol=Recherches critiques sur l'histoire religieuse de la France|editorial=Laisney|any=1879}} |
| + | * {{ref-llibre|cognom= Dhondt|nom= Jan|títol=L'Alta Edat Mitjana|editorial= Siglo XXI|lloc= Mèxic|any= 1999|isbn=968-23-0026-6}} |
| + | * {{ref-llibre|cognom=Taylor|nom=R.A.|títol=A Bibliographical Guide to the Study of Troubadours and Old Occitan Literature|editorial=Literary Criticism|any=2015}} |
| | | |
| [[Categoria:Municipis de França]] | | [[Categoria:Municipis de França]] |