| De [[1912]] a [[1950]], l'[[Tíbet (1912–1951)|estat del Tíbet]] se convertí ''de facto'' en independent en la caiguda de la [[dianstia Qing]], igual que atres regions vasalles que se deslligaren de la [[República de China (1912–1949)|República de China]]. China estava massa preocupada en guerres internes , la [[Guerra Civil Chinenca]] (1927–1949) i l'invasió [[Japó|japonesa]] com per a poder afirmar la seua autoritat sobre el Tíbet. | | De [[1912]] a [[1950]], l'[[Tíbet (1912–1951)|estat del Tíbet]] se convertí ''de facto'' en independent en la caiguda de la [[dianstia Qing]], igual que atres regions vasalles que se deslligaren de la [[República de China (1912–1949)|República de China]]. China estava massa preocupada en guerres internes , la [[Guerra Civil Chinenca]] (1927–1949) i l'invasió [[Japó|japonesa]] com per a poder afirmar la seua autoritat sobre el Tíbet. |
− | En l'any [[1950]], una volta establida la [[República popular China]], l'[[Eixèrcit Pupular de Lliberació]] avançà sobre Tíbet i derrotà l'eixèrcit tibetà local en la [[Batalla de Chamdo]]. En [[1951]], els representant tibetans firmaren l'[[Acort de dèset punts per a la lliberació pacífica del Tíbet]] en el govern central de China, afirmant la sobirania de China sobre el Tíbet i la seua incorporació en el país. Despuix d'un [[alçament tibetà 1959|alçament violent]] fallit, el [[Tenzin Gyatso|Dalai Lama]], cap de l'estat del Tíbet, fugí a Índia a on rebujà l'acort de 17 punts. La regió autònoma del Tíbet se creà en l'any [[1965]] convertint-lo en una divisió provincial de China. L'incorporació a la China [[comunisme|comunista]] supongué la destrucció sistemàtica de la cultura tibetana, la percecució religiosa, el martiri dels [[budisme tibetà|budistes tibetans]], la destrucció dels [[monasteri|monasteris]] que eren els centres culturals del Tíbet i la reeducació forçosa de la població. | + | En l'any [[1950]], una volta establida la [[República popular China]], l'[[Eixèrcit Pupular de Lliberació]] avançà sobre Tíbet i derrotà l'eixèrcit tibetà local en la [[Batalla de Chamdo]]. En [[1951]], els representant tibetans firmaren l'[[Acort de dèset punts per a la lliberació pacífica del Tíbet]] en el govern central de China, afirmant la sobirania de China sobre el Tíbet i la seua incorporació en el país. Despuix d'un [[alçament tibetà 1959|alçament violent]] fallit, el [[Tenzin Gyatso|dalai-lama]], cap de l'estat del Tíbet, fugí a Índia a on rebujà l'acort de 17 punts. La regió autònoma del Tíbet se creà en l'any [[1965]] convertint-lo en una divisió provincial de China. L'incorporació a la China [[comunisme|comunista]] supongué la destrucció sistemàtica de la cultura tibetana, la percecució religiosa, el martiri dels [[budisme tibetà|budistes tibetans]], la destrucció dels [[monasteri|monasteris]] que eren els centres culturals del Tíbet i la reeducació forçosa de la població. |