Canvis

• Breyndeback, en el seu llibre Viages de Breyndeback, de l’any [[1484]], creïa que eren els graners construïts pel bíblic José.

• Breyndeback, en el seu llibre Viages de Breyndeback, de l’any [[1484]], creïa que eren els graners construïts pel bíblic José.

• Jean Palerme, germà de [[Enrique III de França]], en l'any [[1581]] va observar que el sarcòfec, si es colpeja, sona com una campana; i es va dur un tros, possiblement el del cantó danyat.<ref>DeSalvo, John: Dessifrant les piràmides. Lisma. 2007. ISBN 9788492447077 pp. 150-152.</ref>

• Jean Palerme, germà de [[Enrique III de França]], en l'any [[1581]] va observar que el [[sarcòfec]], si es colpeja, sona com una campana; i es va dur un tros, possiblement el del cantó danyat.<ref>DeSalvo, John: Dessifrant les piràmides. Lisma. 2007. ISBN 9788492447077 pp. 150-152.</ref>

• John Greaves, [[1638]], professor en [[Oxford]], autor del primer treball científic sobre les piràmides, pensava que havia segut construïda per [[Kheops]], com a tomba.  

• John Greaves, [[1638]], professor en [[Oxford]], autor del primer treball científic sobre les piràmides, pensava que havia segut construïda per [[Kheops]], com a tomba.  

• M. Fialin de Persingny, en [[1845]] expon que la finalitat de les piràmides era la d'actuar com a barrera de les arenes del desert.

• M. Fialin de Persingny, en [[1845]] expon que la finalitat de les piràmides era la d'actuar com a barrera de les arenes del desert.

• [[Flinders Petrie]] en el seu llibre, de l’any [[1883]], Les Piràmides i Temples de Guiza, realisa una medició molt completa de les piràmides.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 158.</ref>

• [[Flinders Petrie]] en el seu llibre, de l’any [[1883]], ''Les Piràmides i Temples de Guiza'', realisa una medició molt completa de les piràmides.<ref>DeSalvo, John. Ibíd. p. 158.</ref>

== La Gran Piràmide en la cultura popular moderna ==

== La Gran Piràmide en la cultura popular moderna ==