Canvis

Cursà, en singular aprofitament, estudis de Filosofia, Teologia, Moral, Escolàstica i Mística, sòlida base per als seus sermons, a la que unia la seua aptitut natural.

Cursà, en singular aprofitament, estudis de Filosofia, Teologia, Moral, Escolàstica i Mística, sòlida base per als seus sermons, a la que unia la seua aptitut natural.

La seua vida eixemplar, els seus dots i les seues virtuts mogueren als seus superiors a nomenar-lo en [[1614]] Comissari de Terra Santa, càrrec que va eixercir per espai de quarantaquatre anys, per la qual cosa degué recórrer tota la Província de l'Orde predicant i arreplegant [[Almoina|almoines]] per als Sants Llocs. Poc despuix fon nomenat predicador apostòlic en virtut d'un rescripte de Pau V.

La seua vida eixemplar, els seus dots i les seues virtuts mogueren als seus superiors a nomenar-lo en [[1614]] Comissari de Terra Santa, càrrec que va eixercir per espai de quarantaquatre anys, per lo que degué recórrer tota la Província de l'Orde predicant i arreplegant [[Almoina|almoines]] per als Sants Llocs. Poc despuix fon nomenat predicador apostòlic en virtut d'un rescripte de [[Pau V]].

Predicava de poble en poble. Li agradava parlar en les places públiques i el valencià era la llengua que amprava sempre. Ell dia que la seua oratòria era pròpia de gent del poble, pero persones molt principals tenien a gran plaer escoltar-lo, com el mateix virrei de Valéncia, [[Ferrando de Borja]], el qual va parlar de les seues virtuts i fama de santitat a [[Felip IV]], qui el cridà a la Cort, i quedà tan captivat pel seu tracte i discreta senzillea que li ordenà que el visitara en freqüència i que no s'absentara de [[Madrit]] sense llicència seua.  

Predicava de poble en poble. Li agradava parlar en les places públiques i el [[valencià]] era la llengua que amprava sempre. Ell dia que la seua oratòria era pròpia de gent del poble, pero persones molt principals tenien a gran plaer escoltar-lo, com el mateix [[virrei de Valéncia]], [[Ferrando de Borja]], el qual va parlar de les seues virtuts i fama de santitat a [[Felip IV]], qui el cridà a la Cort, i quedà tan captivat pel seu tracte i discreta senzillea que li ordenà que el visitara en freqüència i que no s'absentara de [[Madrit]] sense llicència seua.  

El rei li oferí al pare Pere un bisbat en [[Galícia]] que estava vacant, que el rebujà en estes paraules:

El rei li oferí al pare Pere un bisbat en [[Galícia]] que estava vacant, que el rebujà en estes paraules:

{{Cita|Senyor, Deu a mi no em vol bisbe, sino predicador de brivons.}}

{{Cita|Senyor, Deu a mi no em vol bisbe, sino predicador de brivons.}}

Quan el monarca li donà llicència per a retornar a [[Valéncia]] (viage que feu a peu, com de costum), mamprengué en interés les seues predicacions per terres valencianes. La seua fama anà creixent degut a les diverses curacions i fets miraculosos que havia realisat durant l'epidèmia de pesta en Valéncia.  

Quan el monarca li donà llicència per a retornar a [[Valéncia]] (viage que feu a peu, com de costum), mamprengué en interés les seues predicacions per terres valencianes. La seua fama anà creixent degut a les diverses curacions i fets miraculosos que havia realisat durant l'[[epidèmia]] de [[pesta]] en Valéncia.  

Quan en les seues correries pels pobles passava prop de [[Dénia]], solia retirar-se uns dies en soletat al [[Parc Natural del Massiç del Mongó|Mongó]] -al que comparava en el mont del Calvari-, en la caseta que ell mateixa havia edificat per a meditar i preparar temes per als seus sermons. Allí rebé la gràcia de visitar en espírit els Sants Llocs.

Quan en les seues correries pels pobles passava prop de [[Dénia]], solia retirar-se uns dies en soletat al [[Parc Natural del Massiç del Mongó|Mongó]] -al que comparava en el mont del Calvari-, en la caseta que ell mateixa havia edificat per a meditar i preparar temes per als seus sermons. Allí rebé la gràcia de visitar en espírit els Sants Llocs.

En [[1633]], en ocasió de patir Dénia unes febres contagioses que causaren una catàstrofe en la població, va convéncer als jurats de la ciutat a que feren una solemne festa a la Santíssima Sanc. Predicà durant la missa i, en acabar el Sant Sacrifi, va repartir entre els malalts trossos de pa que havia beneït i, ¡cosa admirable!, tots els que tastaren aquell pa quedaren completament curats.

En l'any [[1633]], en ocasió de patir Dénia unes febres contagioses que causaren una catàstrofe en la població, va convéncer als jurats de la ciutat a que feren una solemne festa a la Santíssima Sanc. Predicà durant la missa i, en acabar el Sant Sacrifi, va repartir entre els malalts trossos de [[pa]] que havia beneït i, ¡cosa admirable!, tots els que tastaren aquell pa quedaren completament curats.

Volent erigir un santuari per a l'image de Jesús Pobre que posseïa, elegí com a emplaçament el caseriu de [[Benissa]], en el mateix Mongó. En el primer viage que feu a Madrit donà a conéixer a la Cort el seu proyecte i immediatament contà en l'ajuda de la reina Isabel de Borbó, que li feu entrega de 4.000 reals, i de l'infanta Maria Teresa (futura reina de [[França]]), també de la comtesa de Medellín, que li donà 15.000 reals, i de la marquesa dels Vélez i unes atres grans senyores.

Volent erigir un santuari per a l'image de Jesús Pobre que posseïa, elegí com a emplaçament el caseriu de [[Benissa]], en el mateix Mongó. En el primer viage que feu a [[Madrit]] donà a conéixer a la Cort el seu proyecte i immediatament contà en l'ajuda de la reina Isabel de Borbó, que li feu entrega de 4.000 reals, i de l'infanta Maria Teresa (futura reina de [[França]]), també de la comtesa de Medellín, que li donà 15.000 reals, i de la marquesa dels Vélez i unes atres grans senyores.

Deu concedí al pare Pere el poder de curar malalties en la senyal de la creu i al contacte de la seua saliva. Consten numeroses curacions i uns atres [[Milacre|milacres]]; feu numeroses [[Profecia|profecies]] que es compliren vivint ell, i unes atres despuix de la seua mort; va fer diversos viages en espírit, concretament un a [[Alcalà d'Henares]]; donà vida a un chiquet que havia naixcut mort, i feu que es multiplicaren les hòsties durant una de les seues misses. Poc abans de la seua mort va profetisar repetidament la mateixa i diverses circumstàncies relacionades en ella.  

Deu concedí al pare Pere el poder de curar malalties en la senyal de la creu i al contacte de la seua saliva. Consten numeroses curacions i uns atres [[Milacre|milacres]]; feu numeroses [[Profecia|profecies]] que es compliren vivint ell, i unes atres despuix de la seua mort; va fer diversos viages en espírit, concretament un a [[Alcalà d'Henares]]; donà vida a un chiquet que havia naixcut mort, i feu que es multiplicaren les hòsties durant una de les seues misses. Poc abans de la seua mort va profetisar repetidament la mateixa i diverses circumstàncies relacionades en ella.  

Va fallir a la mijanit del dumenge 3 de novembre de 1658, als setantassis anys i quinze dies, en suma quietut i admirable assossec.  

Va fallir a la mijanit del [[dumenge]] 3 de novembre de 1658, als setantassis anys i quinze dies, en suma quietut i admirable assossec.  

Per a que no es moguera una multitut, degut a la seua santetat, fama i popularitat, els seus superiors no anunciaren la seua mort i manaren que no feren senyal les campanes. No obstant, la notícia es va divulgar ràpidament per la ciutat i, ya molt de matí, la gent omplia l'iglésia de Sant Francesc, proclamant-lo tots com a [[sant]]. Els religiosos, tement un atropell per la devoció dels fidels, determinaren enterrar-lo a tota pressa en la sepultura comuna.

Per a que no es moguera una multitut, degut a la seua santetat, fama i popularitat, els seus superiors no anunciaren la seua mort i manaren que no feren senyal les campanes. No obstant, la notícia es va divulgar ràpidament per la ciutat i, ya molt de matí, la gent omplia l'iglésia de Sant Francesc, proclamant-lo tots com a [[sant]]. Els religiosos, tement un atropell per la devoció dels fidels, determinaren enterrar-lo a tota pressa en la sepultura comuna.

Cinc dies despuix de la seua mort, a petició de tota la ciutat, del clero i la noblea, el convent de Sant Francesc li va fer solemnes honres fúnebres, a les que varen assistir el Capítul de la Metropolitana i els jurats en les seues insígnies en representació de la ciutat.  

Cinc dies despuix de la seua mort, a petició de tota la ciutat, del clero i la noblea, el convent de Sant Francesc li va fer solemnes honres fúnebres, a les que varen assistir el Capítul de la Metropolitana i els jurats en les seues insígnies en representació de la ciutat.  

A la nit següent fon tret el cos del venerable de la fossa comuna dels religiosos i, tancat en una arca de fusta, fon depositat en la caseta de la paret de la capella de sant Lluís Bisbe, a on va permanéixer fins al 20 de febrer de [[1839]], quan, exclaustrats els religiosos i ocupat el convent com a quarter, uns soldats varen descobrir la caseta, i en ella l'arca. En aplegar la notícia a Dénia, varen ser comissionats immediatament dos delegats per a que es presentaren en Valéncia i reclamaren el dret de Dénia a posseir les despulles del venerable Pare, cosa que fon concedida en l'acte.

A la nit següent fon tret el cos del venerable de la fossa comuna dels religiosos i, tancat en una arca de [[fusta]], fon depositat en la caseta de la paret de la capella de sant Lluís Bisbe, a on va permanéixer fins al [[20 de febrer]] de [[1839]], quan, exclaustrats els religiosos i ocupat el convent com a quarter, uns soldats varen descobrir la caseta, i en ella l'arca. En aplegar la notícia a Dénia, varen ser comissionats immediatament dos delegats per a que es presentaren en Valéncia i reclamaren el dret de Dénia a posseir les despulles del venerable Pare, cosa que fon concedida en l'acte.

Llavors va ser soterrat en l'archiu parroquial, permaneixent en este lloc fins que la barbàrie anticlerical en [[1936]] el va arrancar del seu descans. S'havien propost cremar-lo alegant que només es tractava d'un ninot, demostrant-se lo contrari en tallar-li un dit i vore que era de carn i os. A la fi, les despulles foren portades al cementeri municipal i soterrades en una caseta.

Llavors va ser soterrat en l'archiu parroquial, permaneixent en este lloc fins que la barbàrie anticlerical en l'any [[1936]] el va arrancar del seu descans. S'havien propost cremar-lo alegant que només es tractava d'un ninot, demostrant-se lo contrari en tallar-li un dit i vore que era de carn i os. A la fi, les despulles foren portades al cementeri municipal i soterrades en una caseta.

Despuix de l'entrada en Dénia de les tropes "nacionals" en [[1939]], varen ser tornades les despulles del pare Pere a l'iglésia parroquial en solemne provessó, quedant expostes al públic i sent despositades definitivament en la paret lateral dreta del presbiteri, colocant-se una làpida de marbre blanc que, en l'escut de Dénia i l'emblema franciscà, ostenta la següent llegenda:

Despuix de l'entrada en Dénia de les tropes "nacionals" en [[1939]], varen ser tornades les despulles del pare Pere a l'iglésia parroquial en solemne provessó, quedant expostes al públic i sent depositades definitivament en la paret lateral dreta del presbiteri, colocant-se una làpida de [[marbre]] blanc que, en l'escut de Dénia i l'emblema franciscà, ostenta la següent llegenda:

{{Cita|''Aquí yace el cuerpo del P. Esteve ornamento de la Orden Franciscana e hijo ilustre de esta ciudad''}}

{{Cita|''Aquí yace el cuerpo del P. Esteve ornamento de la Orden Franciscana e hijo ilustre de esta ciudad''}}

{{Cita|Deixeu fer a Deu y fasssam lo que Deu mana. ¿Qué mana Deu? Que l'amem de bona gana.}}

{{Cita|Deixeu fer a Deu y fasssam lo que Deu mana. ¿Qué mana Deu? Que l'amem de bona gana.}}

Se li atribuïx també al Pare Pere la construcció d'un pou que encara existix, situat en l'actualitat just baix de la plaça de l'ajuntament, que segons el dit popular mai faltà l'aigua fins i tot en els anys de gran escassea de pluges.

Se li atribuïx també al Pare Pere la construcció d'un pou que encara existix, situat en l'actualitat just baix de la plaça de l'ajuntament, que segons el dit popular mai faltà l'[[aigua]] fins i tot en els anys de gran escassea de pluges.

== El Pare Pere i Jesús Pobre ==

== El Pare Pere i Jesús Pobre ==

{{Cita|L'història de Jesús Pobre, no està deslligada de la del restant de la comarca. La seua ascendència romana i àrap ha deixat encara vestigis (Els Bisserot, la Bassa dels Moros, etc.)}}

{{Cita|L'història de Jesús Pobre, no està deslligada de la del restant de la comarca. La seua ascendència romana i àrap ha deixat encara vestigis (Els Bisserot, la Bassa dels Moros, etc.)}}

La població es denominava Benissadeví, i contava en una sòlida presència de moriscs. No obstant, despuix de l'expulsió de [[1609]], la consegüent decadència i la minva del poble, varen fer que es convertira en alqueria, encara que conservant alguns dels seus antics drets, com el tindre un lloc en el Consell General de Contribució. En el nom de Benissadeví continuarà figurant en la documentació fins a principis del [[sigle XVIII]].

La població es denominava Benissadeví, i contava en una sòlida presència de moriscs. No obstant, despuix de l'expulsió de l'any [[1609]], la consegüent decadència i la minva del poble, varen fer que es convertira en alqueria, encara que conservant alguns dels seus antics drets, com el tindre un lloc en el Consell General de Contribució. En el nom de Benissadeví continuarà figurant en la documentació fins a principis del [[sigle XVIII]].

Canvià el nom gràcies a la figura de Fra Pere Esteve Puig, natural de Dénia, franciscà, predicador apostòlic, que venia a fer els seus retirs espirituals en la cova de la Magdalena del Mongó.

Canvià el nom gràcies a la figura de Fra Pere Esteve Puig, natural de Dénia, franciscà, predicador apostòlic, que venia a fer els seus retirs espirituals en la cova de la Magdalena del Mongó.

El Pare Pere afirmava que Deu li havia inspirat la fundació d'un hospici i una ermita, que va colocar baix l'advocació de Jesús Pobre, i allí va poder celebrar la primera missa el 24 de maig de [[1649]]. En el temps el nom de la menuda ermita i hospici substituiria a l'antic àrap de l'alqueria. Des de [[1735]] figura ya la població com a Jesús Pobre en la documentació de l'Archiu Municipal de Dénia.

El Pare Pere afirmava que Deu li havia inspirat la fundació d'un hospici i una [[ermita]], que va colocar baix l'advocació de Jesús Pobre, i allí va poder celebrar la primera missa el 24 de maig de [[1649]]. En el temps el nom de la menuda ermita i hospici substituiria a l'antic àrap de l'[[alqueria]]. Des de [[1735]] figura ya la població com a Jesús Pobre en la documentació de l'Archiu Municipal de Dénia.

L'ermitori de Jesús Pobre es va situar en la població del mateix nom, antiga alqueria de Benissadeví, documentada en actes del Consell de Dénia des de l'any [[1492]], encara que la seua fundació deu ser més anterior.

L'ermitori de Jesús Pobre es va situar en la població del mateix nom, antiga alqueria de Benissadeví, documentada en actes del Consell de Dénia des de l'any [[1492]], encara que la seua fundació deu ser més anterior.

La devoció a Jesús Pobre i la fundació del convent dedicat al seu cult, portaren al fi al canvi del nom de la pròpia entitat original de la població, a finals del [[sigle XVII]].

La devoció a Jesús Pobre i la fundació del convent dedicat al seu cult, portaren al fi al canvi del nom de la pròpia entitat original de la població, a finals del [[sigle XVII]].

La comunitat franciscana va durar fins a [[1836]], any de la [[Desamortisació]] en que el convent fon alienat, passant a mans particulars.

La comunitat franciscana va durar fins a l'any [[1836]], any de la [[Desamortisació]] en que el convent fon alienat, passant a mans particulars.

== Beatificació ==

== Beatificació ==