126 541
edicions
Canvis
sense resum d'edició
En l'any [[1885]], els senyors Ros i Urgell varen construir una fàbrica de ceràmica d'estil neo-mudèjar, prop del camí vell de Burjassot: La Ceramo- "Fábrica de mayólicas hispano-árabes con reflejo metálico". En 1897, Josep Ros i Furió ya era l'únic propietari de la fàbrica, que ya havia començat a ser la més destacada del sigle XIX gràcies als incessants processos d'investigació i millores tècniques de dita fàbrica que va fer que les seues peces, tant de forma ([[plat|plats]], [[Picher|pichers]], [[Got (recipient)|gots]]...) com d'aplicació arquitectònica ([[Taulell|taulells]], [[Teula|teules]], fonts, pinàculs, frontons...), foren reclamades per a participar en multitut d'exposicions nacionals i internacionals, i exportades a les ciutats més importants d'[[Espanya]] i [[Europa]].
En l'any [[1885]], els senyors Ros i Urgell varen construir una fàbrica de ceràmica d'estil neo-mudèjar, prop del camí vell de Burjassot: La Ceramo- "Fábrica de mayólicas hispano-árabes con reflejo metálico". En 1897, Josep Ros i Furió ya era l'únic propietari de la fàbrica, que ya havia començat a ser la més destacada del sigle XIX gràcies als incessants processos d'investigació i millores tècniques de dita fàbrica que va fer que les seues peces, tant de forma ([[plat|plats]], [[Picher|pichers]], [[Got (recipient)|gots]]...) com d'aplicació arquitectònica ([[Taulell|taulells]], [[Teula|teules]], fonts, pinàculs, frontons...), foren reclamades per a participar en multitut d'exposicions nacionals i internacionals, i exportades a les ciutats més importants d'[[Espanya]] i [[Europa]].
La Ceramo va estar en funcionament fins a l'any [[1992]], quan l'actual propietari de la marca hagué de tancar-la. Hui en dia, la seua producció és considerada de coleccionista i podem trobar-ne mostres de peces arquitectòniques que sorgiren de La Ceramo en alguns dels edificis i jardins més importants de la ciutat de València: l'"[[Estació del Nort]]", el "[[Mercat Central]]", els "[[Jardí de Monforte]]", el "[[Mercat de Colon]]" o la "Farmàcia Cañizares".
La Ceramo va estar en funcionament fins a l'any [[1992]], quan l'actual propietari de la marca hagué de tancar-la. Hui en dia, la seua producció és considerada de coleccionista i podem trobar-ne mostres de peces arquitectòniques que sorgiren de La Ceramo en alguns dels edificis i jardins més importants de la ciutat de València: l'"[[Estació del Nort]]", el "[[Mercat Central]]", el "[[Jardí de Monforte]]", el "[[Mercat de Colon]]" o la "Farmàcia Cañizares".
En l'any [[1902]], l'iglésia de Benicalap és elevada a la categoria de parròquia, i el barri va passar a ser pedania de Valéncia, en el seu alcalde pedàneu. Això va durar fins a l'any [[1979]] en que Valéncia va engolir definitivament a Benicalap, retirant l'alcalde pedàneu i qualsevol tipo de particularitat.
En l'any [[1902]], l'iglésia de Benicalap és elevada a la categoria de parròquia, i el barri va passar a ser pedania de Valéncia, en el seu alcalde pedàneu. Això va durar fins a l'any [[1979]] en que Valéncia va engolir definitivament a Benicalap, retirant l'alcalde pedàneu i qualsevol tipo de particularitat.