Canvis

[[File:2pi-unrolled.gif|thumb|right|200px|Pi en una recta, 2π és el doble de π]]

[[File:2pi-unrolled.gif|thumb|right|200px|Pi en una recta, 2π és el doble de π]]

El '''número pi''' '''(π)''' és la relació entre la llongitut de la [[circunferència]] i el seu [[diàmetro]] en [[geometria euclidiana]].<ref>{{Cita libro|título=MATEMÁTICA 6: Reforma Matemática Costa Rica|url=https://books.google.es/books?id=314xCgAAQBAJ&pg=PA61&dq=%CF%80+(pi)++relaci%C3%B3n+entre+la+longitud+de+una+circunferencia+y+su+di%C3%A1metro&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjWl4G-xMbZAhUBvBQKHfj3DdYQ6AEILDAB#v=onepage&q=%CF%80%20(pi)%20%20relaci%C3%B3n%20entre%20la%20longitud%20de%20una%20circunferencia%20y%20su%20di%C3%A1metro&f=false|editorial=F Prima Grupo Consultor|isbn=9789930513101|idioma=es}}</ref> És un [[número irracional]]<ref>{{Cita libro|apellidos=Incorporated|nombre=InterLingua com.google.es/books?id=tqgmdatAt0oC&pg=PA283&dq=%CF%80+(pi)+n%C3%BAmero+irracional&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjs_9DhxMbZAhWF6RQKHU2dBu8Q6AEILTAB#v=onepage&q=%CF%80%20(pi)%20n%C3%BAmero%20irracional&f=false|fecha=2009|editorial=InterLingua Publishing|isbn=9781884730023|idioma=es}}</ref> i una de les constants matemàtiques més importants. S'emplea freqüentment en [[matemàtiques]], [[física]] i [[ingenieria]]. El [[valor numèric]] de π, [[Truncament|truncat]] a les seues primeres sifres, és el següent: π = 3.141 592 653 589 793 238 462...<ref>{{Cita libro|apellidos=Llamas|nombre=Edmundo|título=El libro de las Preguntas de Llamas|url=https://books.google.es/books?id=pm57AgAAQBAJ&pg=PA250&dq=valor+%CF%80+3.1415926535&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiS4ZXbxcbZAhWJ0xQKHTvOAbMQ6AEIJzAA#v=onepage&q=valor%20%CF%80%203.1415926535&f=false|fecha=2013|editorial=Lulu.com|isbn=9780557073979|idioma=}}</ref>

El '''número pi''' '''(π)''' és la relació entre la llongitut d'una [[circunferència]] i el seu [[diàmetro]] en [[geometria euclidiana]].<ref>{{Cita libro|título=MATEMÁTICA 6: Reforma Matemática Costa Rica|url=https://books.google.es/books?id=314xCgAAQBAJ&pg=PA61&dq=%CF%80+(pi)++relaci%C3%B3n+entre+la+longitud+de+una+circunferencia+y+su+di%C3%A1metro&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjWl4G-xMbZAhUBvBQKHfj3DdYQ6AEILDAB#v=onepage&q=%CF%80%20(pi)%20%20relaci%C3%B3n%20entre%20la%20longitud%20de%20una%20circunferencia%20y%20su%20di%C3%A1metro&f=false|editorial=F Prima Grupo Consultor|isbn=9789930513101|idioma=es}}</ref> És un [[número irracional]]<ref>{{Cita libro|apellidos=Incorporated|nombre=InterLingua com.google.es/books?id=tqgmdatAt0oC&pg=PA283&dq=%CF%80+(pi)+n%C3%BAmero+irracional&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjs_9DhxMbZAhWF6RQKHU2dBu8Q6AEILTAB#v=onepage&q=%CF%80%20(pi)%20n%C3%BAmero%20irracional&f=false|fecha=2009|editorial=InterLingua Publishing|isbn=9781884730023|idioma=es}}</ref> i una de les constants matemàtiques més importants. S'emplea freqüentment en [[matemàtiques]], [[física]] i [[ingenieria]]. El [[valor numèric]] de π, [[Truncament|truncat]] a les seues primeres sifres, és el següent: π = 3.141 592 653 589 793 238 462...<ref>{{Cita libro|apellidos=Llamas|nombre=Edmundo|título=El libro de las Preguntas de Llamas|url=https://books.google.es/books?id=pm57AgAAQBAJ&pg=PA250&dq=valor+%CF%80+3.1415926535&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwiS4ZXbxcbZAhWJ0xQKHTvOAbMQ6AEIJzAA#v=onepage&q=valor%20%CF%80%203.1415926535&f=false|fecha=2013|editorial=Lulu.com|isbn=9780557073979|idioma=}}</ref>

El valor de π s'ha obtés en diverses [[aproximació|aproximacions]] a lo llarc de l'història, sent una de les constants matemàtiques que més apareix en les ecuacions de la física, junt en el [[número e]]. Cap destacar que el cocient entre la llongitud de qualsevol circunferència i la del seu diàmetro no és constant en geometries no euclidianes.<ref name=eemGaussianos>{{cita web |url=https://www.gaussianos.com/pi-no-siempre-vale-314159/ |título=Pi no siempre vale 3,14159… |idioma=es}}</ref>

El valor de π s'ha obtés en diverses [[aproximació|aproximacions]] a lo llarc de l'història, sent una de les constants matemàtiques que més apareix en les ecuacions de la física, junt en el [[número e]]. Cap destacar que el cocient entre la llongitud de qualsevol circunferència i la del seu diàmetro no és constant en geometries no euclidianes.<ref name=eemGaussianos>{{cita web |url=https://www.gaussianos.com/pi-no-siempre-vale-314159/ |título=Pi no siempre vale 3,14159… |idioma=es}}</ref>

== Nom ==

== Nom ==

[[Archiu:Pi-CM.svg|thumb|200px|Lletra grega pi. Símbol adoptat en [[1706]] per William Jones i popularisat per [[Leonhard Euler]]]]

[[Archiu:Pi-CM.svg|thumb|200px|Lletra grega pi. Símbol adoptat en [[1706]] per William Jones i popularisat per [[Leonhard Euler]]]]

La notació en la [[alfabeto griego|lletra grega]] [[Pi (letra)|π]] prové de l'inicial de les paraules d'orige [[idioma grec|grec]] περιφέρεια «perifèria» y περίμετρον «perímetro» d'un [[círcul]],<ref>G L Cohen and A G Shannon, John Ward's method for the calculation of pi, Historia Mathematica 8 (2) (1981), 133-144.</ref> notació que fon utilisada primer per [[William Oughtred]] (1574-1660). El seu us fon propost per el matemàtic galés [[William Jones (matemàtic)|William Jones]]<ref>New Introduction to Mathematics, William Jones, 1706, London</ref> (1675-1749); encara que fon el matemàtic [[Leonhard Euler]], en la seua obra ''Introducció al càlcul infinitesimal'', de [[1748]], qui la popularisà. Fon coneguda anteriorment com ''constant de Ludolph'' (en honor al matemàtic [[Ludolph van Ceulen]]) o com ''constant d'Arquímedes'' (que no se deu confondre en el [[número d'Arquímedes]]). Jones planteja el nom i símbol d'este número en l'any [[1706]] i Euler comença a difondre'l en l'any [[1736]].<ref name="beskin">Beskin. ''Fracciones maravillosas''. Mir Moscú, (1987).</ref>

La notació en la [[alfabeto griego|lletra grega]] [[Pi (letra)|π]] prové de l'inicial de les paraules d'orige [[idioma grec|grec]] περιφέρεια «perifèria» i περίμετρον «perímetro» d'un [[círcul]],<ref>G L Cohen and A G Shannon, John Ward's method for the calculation of pi, Historia Mathematica 8 (2) (1981), 133-144.</ref> notació que fon utilisada primer per [[William Oughtred]] (1574-1660). El seu us fon propost per el matemàtic galés [[William Jones (matemàtic)|William Jones]]<ref>New Introduction to Mathematics, William Jones, 1706, London</ref> (1675-1749); encara que fon el matemàtic [[Leonhard Euler]], en la seua obra ''Introducció al càlcul infinitesimal'', de [[1748]], qui la popularisà. Fon coneguda anteriorment com ''constant de Ludolph'' (en honor al matemàtic [[Ludolph van Ceulen]]) o com ''constant d'Arquímedes'' (que no se deu confondre en el [[número d'Arquímedes]]). Jones planteja el nom i símbol d'este número en l'any [[1706]] i Euler comença a difondre'l en l'any [[1736]].<ref name="beskin">Beskin. ''Fracciones maravillosas''. Mir Moscú, (1987).</ref>

== Clasificació ==

== Clasificació ==