2648
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{metaplantilla de avisos
{{esbós}}
{{Infobox_pobles
{{Infobox_pobles
|image_país = [[Image:gijonespanya|120px]]
|image_país = [[Image:gijonespanya|120px]]
*Llínia 21: Pza. el Humedal - Campa Torres
*Llínia 21: Pza. el Humedal - Campa Torres
*Llínia 22: Pza. Europa - Porceyo
*Llínia 22: Pza. Europa - Porceyo
== Economia ==
Ciutat tradicionalment industrial, la economia de Gijón ha patit grans canvis a partir de les dures reconversions del sector industrial desde la dècada dels setanta.
El despegament econòmic de Gijón s'inicià a finals del sigle XIX, degut a la confluència de varis factors:
* L'explotació del [[carbó]] en les conques hulleres del l'interior d'Astúries. La construcció del Ferrocarril de [[Langreu]], tercer ferrocarril espanyol, en 1856, va fer de Gijón el port d'embarcament de la major part de la producció minera d'astúries, estimulant el comerç i la industria local.
* La repatriació de capitals antillans, com a conseqüència de la independència de [[Cuba]], que propiciaren la creació de noves industries i inversions inmobiliaries.
El model industrial generalt, típic de la priemra REvolució Industrial, constava per tant d'un fort sector secundari, en gra npresència d ela indústria metàlica, siderúrgica, ceràmica, vidri i textil. El sector terciari ademés de la activitat comercial generà per la ciutat, va incluir la incipent activitat turística del Gijón de l'època, que també aspirà a convertir-se'n en una gran estació balnearia. En tot i això, no arriba a prosperar lo esperat degut al tariud enllaç ferroviari qeu conectà a [[Astúries]] en la meseta.
La siguient etapa de gran creiximent econòmicd e Gijón es va produir a finals de la dècada dels xixanta, degut a la construcció de la factoria de Uninsa ([[Ensidesa]]) i a l'activitat del port i dels astillers.
Tras una dura crisis i reocnversió en els anys huitanta, en la actualitat, el sector tericiari és el més important de la economia gijonesa, seguit del sector secundari (indústries siderúrgiques i metàliques). El pes del sector primari en la economia del municipi és pràcticament irrellevant.
== Govern i administració ==
El govern municipal està format pels siguients elements:
* Alcalde
* Ple del Ajuntament
* Junta de Govern Local
* Tenients de Alcalde
* Portaveus
* Delegacions Municipals
* Comisions del Ple
=== Alcaldes ===
{|class="wikitable" border="1"
|- style="background:#eee;"
!Nom||Des de||Hasda||Partit
|-
|[[José Manuel Palacio]]||[[1979]]||[[1987]]||[[PSOE]]
|-
|[[Vicente Álvarez Areces]]||[[1987]]||[[1999]]||[[PSOE]]
|-
|[[Paz Fernández Felgueroso]]||[[1999]]||actualidad||[[PSOE]]
|- align="center"
|colspan="6" style="font-size:75%;"|[[Anexe:Alcaldes de Gijón|Llista completa de alcaldes de Gijón desde 1840]]
|}
== Mijos de comunicació ==
=== Periòdics ===
* El Comercio
* La Nueva España
* La Voz de Asturias
* Qué!
* 20 minutos
=== Emisores de ràdio ===
* SER Gijón
* Radio Gijón Cadena COPE
* Onda Cero Gijón
* Medea FM
* Europa FM Asturias
* Cadena Dial Asturias
=== Cadenes de televisió ===
* Radiotelevisión del Principado de ASturias
* Televisión Local Gijón
* Canal 10 TV
* TeleAsturias
* Localia
* Popular TV
== Gastronomia ==
Podem destacar dins del menjar clàssic, com a primers, les fabes, les reines en la cuina asturiana, ya siga en la tan coneguda [[fabada]] en compango (choriç, morcilla i bacó), com en almeixes, centoll, en caça, etc i el [[pote asturiano]]. En els segons el port aporossos peixcats i mariscs del [[Mar Cantàbric|Cantàbric]] en el que es realisen recetes tradicionals com la chopa a la sidra, [[besugo a la espalda]], ventresca de bonito o els oricios, encara que també tenen la seua importància els plats de carn de les parròquies del interior com la ternera o el ''pitu caleya''. Els postres típics son el arroz con leche, tarta charlota o gijonesa, biscuit Gijón i princesitas.
Tot allò es rega en [[sidra]], que servida al modo tradicional (escanciant-la en "culinos") acompanya menjars i les llargues vespraes d'estiu acompanyats a tortilles, choriços a la sidra i empanaes en els "merenderos" que salpiquen les parròquies rurals com [[Deva]], [[Castiello]] o [[Mareo]].
Gijón és cantera també de jòvens cuiners que han rejuveneixcut la cuina astuirana. No és difícil trob en Gijón llocs a on la sofisticació en el menjar no estiga acompanyà d'un tracte amabble i uns preus molt ajustats.
[[Categoria:Localitats d'Astúries]]