Canvis

El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que per mig de tribut posaren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del Sit. En l'any [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.

El sometiment d'alguns alcaits i de Mundir i son fill, que per mig de tribut posaren [[Lleida]], [[Tortosa]] i [[Dénia]] baix la protecció del Sit. En l'any [[1090]] dominava pràcticament tot el Llevant espanyol.

Eixe mateix any ajudà a [[Anfós VI]] en contra de [[Granada]], pero una acció del Sit no fon be interpretada pel rei que tornà a enemistar-se en el Sit fins al punt d'intentar Anfós, en ajuda d'[[Aragó]], [[Barcelona]], [[Pisa]] i [[Gènova]] en [[1092]], la conquista de [[Valéncia]], sense respectar el protectorat que sobre ella eixercia el Sit. Éste respongué en un atac devastador a terres de [[Calahorra]] i [[Nájera]], les del seu enemic Garcia Ordóñez, açò obligà a Anfós a abandonar [[Valéncia]] per a acodir en ajuda del seu favorit.

Eixe mateix any ajudà a [[Anfós VI]] en contra de [[Granada]], pero una acció del Sit no fon interpretada be pel rei que tornà a enemistar-se en el Sit fins al punt d'intentar Anfós, en ajuda d'[[Aragó]], [[Barcelona]], [[Pisa]] i [[Gènova]] en [[1092]], la conquista de [[Valéncia]], sense respectar el protectorat que sobre ella eixercia el Sit. Éste respongué en un atac devastador a terres de [[Calahorra]] i [[Nájera]], les del seu enemic Garcia Ordóñez, açò obligà a Anfós a abandonar [[Valéncia]] per a acodir en ajuda del seu favorit.

==Traició de Ibn Yahhaf==

==Traició de Ibn Yahhaf==

===Batalla de Quart===

===Batalla de Quart===

En [[decembre]] de l'any [[1094]] és produí un llògic i esperat atac contra [[Valéncia]], participant un gran eixercit almoràvit baix l'autoritat d'un nebot de l'emir Yusuf ibn Tásufin. El Sit es mantingué dèu dies a la defensiva darrere dels murs de la ciutat, al cap dels quals realisà una inesperada eixida i els derrotà per sancer en el [[Pla de Quart]], apresonà a molts i agarrà un fabulós botí. En [[Quart]] i a mans del Sit, els almoràvits, fins llavors invencibles, conegueren la seua primera gran derrota.

En decembre de l'any [[1094]] és produí un llògic i esperat atac contra [[Valéncia]], participant un gran eixercit almoràvit baix l'autoritat d'un nebot de l'emir Yusuf ibn Tásufin. El Sit es mantingué dèu dies a la defensiva darrere dels murs de la ciutat, al cap dels quals realisà una inesperada eixida i els derrotà per sancer en el [[Pla de Quart]], apresonà a molts i agarrà un fabulós botí. En [[Quart]] i a mans del Sit, els almoràvits, fins llavors invencibles, conegueren la seua primera gran derrota.

===Governant Valéncia===

===Governant Valéncia===

El [[dumenge]] 10 de juliol de [[1099]], mor el Sit en [[Valéncia]]. Tota la cristiandat plorà la seua mort.

El [[dumenge]] 10 de juliol de [[1099]], mor el Sit en [[Valéncia]]. Tota la cristiandat plorà la seua mort.

El Sit morí en [[Valéncia]] el 10 de juliol de 1099, la seua viuda vixqué durant tres anys en [[Valéncia]]. Sitiada en [[1101]], Jimena demanà auxili a [[Anfós VI]], que acodí en el seu socors i davant de quina presència els almoràvits es retiraren. Pero el monarca considerà impossible mantindre's en la plaça, molt alluntada de [[Regne de LLeó|Lleó]], i ordenà que fora abandonada i incendiada en [[maig]] de [[1102]].  

El Sit morí en [[Valéncia]] el 10 de juliol de 1099, la seua viuda [[Ximena Diaz]] vixqué i governà durant tres anys en [[Valéncia]]. Sitiada en [[1101]], Jimena demanà auxili a [[Anfós VI]], que acodí en el seu socors i davant de quina presència els almoràvits es retiraren. Pero el monarca considerà impossible mantindre's en la plaça, molt alluntada de [[Regne de Lleó|Lleó]], i ordenà que fora abandonada i incendiada en maig de [[1102]].  

Els restos mortals del Sit foren conduïts pels seus vassalls al [[monasteri de Sant Pere de Cardeña]].

Els restos mortals del Sit foren conduïts pels seus vassalls al [[Monasteri de Sant Pere de Cardeña]].

==Fills==

==Fills==