3843
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{Infotaula persona
{{Infotaula
|nom = Rodrigo Díaz de Vivar
|nom = Rodrigo Díaz de Vivar
|image = Estatua del Cid (Burgos).jpg
|image = Estatua del Cid (Burgos).jpg
|data_mort = [[1099]]
|data_mort = [[1099]]
|lloc_mort = [[Valéncia]]
|lloc_mort = [[Valéncia]]
|signatura = Ego Ruderico.jpg}}
|signatura = Ego Ruderico.jpg
'''Rodrigo Díaz de Vivar "El Cid Campeador"''', conegut com a ''El Sit''<ref>{{Ref-web|url=https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=sit&l=1|títul="Sit", sobrenom valencià de Ruyz Díaz de Vivar|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> en [[valencià]] (també escrit ''El Cit'')<ref>{{Ref-web|url=https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=cit|títul="Sit", variant ortogràfica de "sit"|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> i com a ''El Cid'' en castellà, fon un guerrer i gentilhome [[Castella|castellà]]. Naixqué en [[Vivar]], ([[Burgos]]) en l'any [[1043]] i morí en [[Valéncia]] el dumenge [[10 de juliol]] de [[1099]].
}}
'''Rodrigo Díaz de Vivar "El Cid Campeador"''', conegut com a ''El Sit''<ref>{{Ref-web|url=https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=sit&l=1|títul="Sit", sobrenom valencià de Ruyz Díaz de Vivar|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> en [[valencià]] (també escrit ''El Cit'')<ref>{{Ref-web|url=https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta?t=cit|títul="Sit", variant ortogràfica de "sit"|consulta=12 juny 2018|llengua=|editor=Real Acadèmia de Cultura Valenciana|data=}}</ref> i com a ''El Cid'' en castellà, fon un guerrer, gentilhome d'orige [[Castella|castellà]], príncip del [[Regne de Valéncia]] de [[1094]] a [[1099]]. Naixqué en [[Vivar]], ([[Burgos]]) en l'any [[1043]] i morí en [[Valéncia]] el dumenge [[10 de juliol]] de [[1099]].
[[Vivar]] és una chicoteta aldea situada a 7 quilómetros de la ciutat de Burgos, fronterera llavors en el [[Regne de Navarra|regne de Navarra]].
[[Vivar]] és una chicoteta aldea situada a 7 quilómetros de la ciutat de Burgos, fronterera llavors en el [[Regne de Navarra|regne de Navarra]].
===Governant Valéncia===
===Governant Valéncia===
El Sit decidix venjar a al-Qádir. Les sospites recaigueren sobre el cadí ibn Yahháf. Un tribunal musulmà condenà a ibn Yahháf a ser lapidat, pero el Sit, aplicant un Dret castellà, feu que fera mort en la foguera (maig [[1095]]). Pronte és produïren escarots, això feu que el Sit canviara l'estatut que havia concedit als musulmans per un atre manco tolerant que seria l'aplicat pels cristians en les seues conquistes durant el [[sigle XII]]. La mesquita major, fon convertida en iglésia i més tart en la catedral de Santa Maria en l'any [[1097]].
[[Archiu:Dotación del Cid a la catedral de Valencia 1098.jpg|thumb|250px|Diploma de dotació del Sit a la [[Catedral de Valéncia]].]]
El Sit decidix venjar a al-Qádir. Les sospites recaigueren sobre el cadí ibn Yahháf. Un tribunal musulmà condenà a ibn Yahháf a ser lapidat, pero el Sit, aplicant un Dret castellà, feu que fera mort en la foguera (maig [[1095]]). Pronte és produïren escarots, això feu que el Sit canviara l'estatut que havia concedit als musulmans per un atre manco tolerant que seria l'aplicat pels cristians en les seues conquistes durant el [[sigle XII]]. La mesquita major, fon convertida en iglésia i més tart en la [[Catedral de Valéncia|Catedral de Santa Maria]] en l'any [[1097]].
===Últimes batalles===
===Últimes batalles===
El [[dumenge]] 10 de juliol de [[1099]], mor el Sit en [[Valéncia]]. Tota la cristiandat plorà la seua mort.
El [[dumenge]] 10 de juliol de [[1099]], mor el Sit en [[Valéncia]]. Tota la cristiandat plorà la seua mort.
El Sit morí en [[Valéncia]] el 10 de juliol de 1099, la seua viuda vixqué durant tres anys en [[Valéncia]]. Sitiada en [[1101]], Jimena demanà auxili a [[Anfós VI]], que acodí en el seu socors i davant de quina presència els almoràvits es retiraren. Pero el monarca considerà impossible mantindre's en la plaça, molt alluntada de [[Regne LLeó|Lleó]], i ordenà que fora abandonada i incendiada en [[maig]] de [[1102]].
El Sit morí en [[Valéncia]] el 10 de juliol de 1099, la seua viuda vixqué durant tres anys en [[Valéncia]]. Sitiada en [[1101]], Jimena demanà auxili a [[Anfós VI]], que acodí en el seu socors i davant de quina presència els almoràvits es retiraren. Pero el monarca considerà impossible mantindre's en la plaça, molt alluntada de [[Regne de LLeó|Lleó]], i ordenà que fora abandonada i incendiada en [[maig]] de [[1102]].
Els restos mortals del Sit foren conduïts pels seus vassalls al [[monasteri de Sant Pere de Cardeña]].
Els restos mortals del Sit foren conduïts pels seus vassalls al [[monasteri de Sant Pere de Cardeña]].