126 464
edicions
Canvis
Text reemplaça - ' mes ' a ' més '
La '''Festa de la Rosa''' és un festeig instaurat en l'any [[1928]], quan l'[[Ajuntament de Castelló]] va decidir integrar la costum d'eixir a rondar en el més de [[maig]] en els actes commemoratius de la [[Mare de Deu del Lledó]], en el que tots els grups musicals tenien que iniciar les seues serenates baix del balcó de l'Ajuntament.
La '''Festa de la Rosa''' és un festeig instaurat en l'any [[1928]], quan l'[[Ajuntament de Castelló]] va decidir integrar la costum d'eixir a rondar en el més de [[maig]] en els actes commemoratius de la [[Mare de Deu del Lledó]], en el que tots els grups musicals tenien que iniciar les seues serenates baix del balcó de l'Ajuntament.
Baix la denominació de Festa de la Rosa, numerosos grups d'aficionats a la cançó de serenata es reunixen el primer dissabte del mes de maig per a oferir lo millor de sí mateixos davant un jurat.
Baix la denominació de Festa de la Rosa, numerosos grups d'aficionats a la cançó de serenata es reunixen el primer dissabte del més de maig per a oferir lo millor de sí mateixos davant un jurat.
Estan en disputa la Rosa d'Or i la Rosa d'Argent. Mils de persones assistixen a les actuacions (dos cançons per cada grup) dels grups participants i dels colaboradors, aquells que en una reconeguda trayectòria no volen deixar de recolzar el certamen, el més antic de quants es celebren en [[Castelló]], ya que hi ha constància del mateix des de principis del [[sigle XX]]. A lo llarc de les matinades de tots els dissabtes de maig, Castelló s'ompli de romàntiques cançons que encara s'interpreten com sempre, és dir, a peu del balcó, encara que el balcó estiga a dèu pisos d'altura.
Estan en disputa la Rosa d'Or i la Rosa d'Argent. Mils de persones assistixen a les actuacions (dos cançons per cada grup) dels grups participants i dels colaboradors, aquells que en una reconeguda trayectòria no volen deixar de recolzar el certamen, el més antic de quants es celebren en [[Castelló]], ya que hi ha constància del mateix des de principis del [[sigle XX]]. A lo llarc de les matinades de tots els dissabtes de maig, Castelló s'ompli de romàntiques cançons que encara s'interpreten com sempre, és dir, a peu del balcó, encara que el balcó estiga a dèu pisos d'altura.