Canvis

'''Confuci''' en ([[chinenc simplificat]] i [[chinenc tradicional|tradicional]]: 孔子, [[pinyin]]: kǒngzǐ, [[Wade-Giles]]: K'ung-fu-tzu, lliteralment «Mestre Kong») (tradicionalment [[28 de setembre]] de [[551 a. C.]] - [[479 a. C.]]) fon un reconegut pensador [[China|chinenc]] doctrina del qual rep el nom de [[confucianisme]]. Procedent d'una família noble arruinada, a lo llarc de sa vida alternà periodos en els que eixercí com mestre en atres en els que serví com funcionari del chicotet estat de Lu, en el nortest de [[China]], durant l'época de fragmentació del poder baix la [[dinastia Zhou]].

'''Confuci''' en ([[chinenc simplificat]] i [[chinenc tradicional|tradicional]]: 孔子, [[pinyin]]: kǒngzǐ, [[Wade-Giles]]: K'ung-fu-tzu, lliteralment «Mestre Kong») (tradicionalment [[28 de setembre]] de [[551 a. C.]] - [[479 a. C.]]) fon un reconegut pensador [[China|chinenc]] doctrina del qual rep el nom de [[confucianisme]]. Procedent d'una família noble arruinada, a lo llarc de sa vida alternà periodos en los que eixercí com mestre en atres en els que serví com funcionari del chicotet estat de Lu, en el nortest de [[China]], durant l'época de fragmentació del poder baix la [[dinastia Zhou]].

La filosofia de Confuci posa émfasis en la [[moral]] personal i [[govern]]amental, la correcció de la [[relació social]], la [[justícia]] i la [[sinceritat]]. Estos valors varen guanyar la prominència de [[China]] sobre atres doctrines, com el [[Llegalisme (filosofia)|Llegalisme]] (法家) o el [[Daoisme]] (道家) durant la [[dinastia Han]], ([[206 a. C.]] - [[220|220 d. C.]]).  

La filosofia de Confuci posa émfasis en la [[moral]] personal i [[govern]]amental, la correcció de la [[relació social]], la [[justícia]] i la [[sinceritat]]. Estos valors varen guanyar la prominència de [[China]] sobre atres doctrines, com el [[Llegalisme (filosofia)|Llegalisme]] (法家) o el [[Daoisme]] (道家) durant la [[dinastia Han]], ([[206 a. C.]] - [[220|220 d. C.]]).  

Com que no es pot demostrar l'autoria directa de Confuci dels seus texts, i les idees més estretament associats en ell s'han elaborat en escrits que es varen acumular durant el periodo entre la seua mort i la fundació del primer imperi chinenc l'any [[221 a. C.]], molts investigadors són molt cautelosos al atribuir les afirmacions específiques al mateix Confuci. Les seues ensenyances es poden trobar en els ''[[Analectes de Confuci]]'' (论语), un replegada d'[[aforismes]], que va ser compilat molts anys despuix de la seua mort. Durant casi 2.000 anys que es pensava que era l'editor o l'autor de tots els [[Cinc Clàssics]] (五 经), aixina com el ''[[Llibre dels Ritos]]'' (礼记) (editor), i els ''[[Anals de Primavera i Autumne]]'' (春秋) (autor).

Com que no es pot demostrar l'autoria directa de Confuci dels seus texts, i les idees més estretament associats en ell s'han elaborat en escrits que es varen acumular durant el periodo entre la seua mort i la fundació del primer imperi chinenc l'any [[221 a. C.]], molts investigadors són molt cautelosos al atribuir les afirmacions específiques al mateix Confuci. Les seues ensenyances es poden trobar en els ''[[Analectes de Confuci]]'' (论语), un replegada d'[[aforismes]], que va ser compilat molts anys despuix de la seua mort. Durant casi 2.000 anys que es pensava que era l'editor o l'autor de tots els [[Cinc Clàssics]] (五 经), aixina com el ''[[Llibre dels Ritos]]'' (礼记) (editor), i els ''[[Anals de Primavera i Autumne]]'' (春秋) (autor).

Els principis de Confuci tenien una base en la tradició chinenca i la creença comú. Va advocar per la llealtat familiar forta, [[La veneració dels morts|cult als antepassats]], el respecte de la gent gran pels seus fills (i, d'acort en els intérprets posteriors, dels marits de les seues esposes), i la família com a base per a un govern ideal. Va expressar el principi ben conegut: "No faces als atres lo que no vullgues que et facen a tu mateix", una de les versions anteriors de la [[regla d'Or]] o ètica de la reciprocitat.

Els principis de Confuci tenien una base en la tradició chinenca i la creença comú. Advocà per la llealtat familiar forta, [[La veneració dels morts|cult als antepassats]], el respecte de la gent gran pels seus fills (i, d'acort en els intérprets posteriors, dels marits de les seues esposes), i la família com a base per a un govern ideal. Formulà el principi ben conegut: "No faces als atres lo que no vullgues que te facen a tu mateixa", una de les versions anteriors de la [[regla d'Or]] o ètica de la reciprocitat.

==Referències==

==Referències==