Canvis

=== Per forces tectoniques ===

=== Per forces tectoniques ===

[[Archiu:Lake Victoria composite satellite photo.jpg|thumb|300px|[[Llac Victòria]].]]

[[Archiu:Lake Victoria composite satellite photo.jpg|thumb|300px|[[Llac Victòria]].]]

Els plegaments de la corfa terrestre (litosfera) creguen depressions que donen cabuda als majors llacs. La corfa s'aona degut a la pressio, lo que provoca alçaments redonejats cridats «domos». Entre dos domos s'aplega a formar una depressio, o «cubeta», en la que quedaria atrapat fins un braç de mar que s'afona i crega una fossa que suele contindre algun llac molt profunt i molt antic. El [[llac Baikal]], el mes profunt del mon, el [[llac Tanganica]], el segon mes profunt, i el [[mar Mort]] se formaren a arraïl d'eixos poderosos moviments tectonics, ocorreguts possiblement fa mes de 20 millons d'anys.

Els plegaments de la corfa terrestre (litosfera) creguen depressions que donen cabuda als majors llacs. La corfa s'aona degut a la pressio, lo que provoca alçaments redonejats cridats «domos». Entre dos domos s'aplega a formar una depressio, o «cubeta», en la que quedaria atrapat fins un braç de mar que s'afona i crega una fossa que suele contindre algun llac molt profunt i molt antic. El [[llac Baikal]], el mes profunt del mon, el [[llac Tanganica]], el segon mes profunt, i el [[mar Mort]] se formaren a arraïl d'eixos poderosos moviments tectonics, ocorreguts possiblement fa més de 20 millons d'anys.

* Llac tectonic format en la depressio d'una [[falla]] o [[fossa tectonica]] que deformen la corfa, per lo que son allargats i profunts, com el [[llac Victoria]], el [[llac Titicaca]] o el [[llac Baikal]] en [[Siberia]], que te mes de 1.600 m de fondaria.

* Llac tectonic format en la depressio d'una [[falla]] o [[fossa tectonica]] que deformen la corfa, per lo que son allargats i profunts, com el [[llac Victoria]], el [[llac Titicaca]] o el [[llac Baikal]] en [[Siberia]], que te mes de 1.600 m de fondaria.

[[Archiu:Toba zoom.jpg|thumb|300px|[[Llac Tova]] en [[Sumatra]].]]

[[Archiu:Toba zoom.jpg|thumb|300px|[[Llac Tova]] en [[Sumatra]].]]

Les erupcions violentes originen depressions que contenen els llacs mes fermosos. A l'esclatar a través d'una obertura, el material fos perfora cràters en forma de vaixell abombada que mesuren fins 1.6 quilómetros de diàmetro. Llacs d'este tipo els hi ha en [[Centroamérica]], [[Islandia]], [[Italia]], [[Alemania]] i [[Nova Zelandia]]. Els llacs de perola son molt mes grans i se produïxen quan el bort d'un volca se desploma cap al interior de la cambra de magma buit. En accessos de destruccio, els llacs de craters cobertts de [[tarquim]] i neu s'obrin pas a través de les seues bordes o noves explosions que els fan esclatar. En [[Luzón]], [[Filipines]] hi ha un llac de crater en el volca [[Taal]] que a la seua volta està dins d'un llac de perola.  

Les erupcions violentes originen depressions que contenen els llacs mes fermosos. A l'esclatar a través d'una obertura, el material fos perfora cràters en forma de vaixell abombada que mesuren fins 1.6 quilómetros de diàmetro. Llacs d'este tipo els hi ha en [[Centroamérica]], [[Islandia]], [[Italia]], [[Alemania]] i [[Nova Zelandia]]. Els llacs de perola son molt mes grans i se produïxen quan el bort d'un volca se desploma cap al interior de la cambra de magma buit. En accessos de destruccio, els llacs de craters cobertts de [[tarquim]] i neu s'obrin pas a través de les seues bordes o noves explosions que els fan esclatar. En [[Luzón]], [[Filipines]] hi ha un llac de crater en el volca [[Taal]] que a la seua volta està dins d'un llac de perola.  

* [[Llac de crater]], format en un [[crater volcanic]] en zones plujoses i està influenciat química i termicament pel [[volca]]. Eixemplets son el [[llac del Crater]] dels  [[Estats Units]] i molts llacs de les [[illes Kuriles]].

* [[Llac de crater]], format en un [[crater volcanic]] en zones plujoses i està influenciat química i termicament pel [[volca]]. Eixemplets son el [[llac del Crater]] dels  [[Estats Units]] i molts llacs de les [[illes Kuriles]].

* [[Llac de crater|Llac de perola]], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola mes gran del món i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]].

* [[Llac de crater|Llac de perola]], format en una [[perola volcanica]] com per ej. el [[llac Tova]] de [[Indonesia]] en 100 Km de llongitut, el [[llac Cocibolca]] de [[Nicaragua]] que se formà en la perola més gran del món i el llac [[Cuicocha]] en [[Equador]].

* [[Llac de lava]], format per [[lava]] fosa en un cràter volcanic o en depressions circumdants, com el de la perola del volca [[Kilauea]] en [[Hawái]].

* [[Llac de lava]], format per [[lava]] fosa en un cràter volcanic o en depressions circumdants, com el de la perola del volca [[Kilauea]] en [[Hawái]].

* Embassament volcanic. Les emanacions de material volcanic poden obstruir les valles dels rius. Aixina s'originà el [[llac Kivu]], en [[Africa]].

* Embassament volcanic. Les emanacions de material volcanic poden obstruir les valles dels rius. Aixina s'originà el [[llac Kivu]], en [[Africa]].

* Els [[Grans llacs]] d'America del Nort s'originen sobre [[fossa tectonica|fosses tectoniques]] a on les forts glaciaciones impediren la seua erosio i copamiento per solages.

* Els [[Grans llacs]] d'America del Nort s'originen sobre [[fossa tectonica|fosses tectoniques]] a on les forts glaciaciones impediren la seua erosio i copamiento per solages.

* El [[llac Titicaca]] en Perú i Bolivia, s'originà per les mateixes forces tectoniques que alçaren les serres occidental i oriental dels [[Andas]] i la depressio entre elles que constituix la [[Replanell del Collao]]. A açò se suma el clima semiárido i arit propi de la [[Sistema endorreico Titicaca-Desembassador-Poopó-Salar de Coipasa|conca endorreica Perú-Boliviana]] que minimisa el drenage. Finalment la seua altitut de 3.812 msnm facilità el seu congelament durant les glaciaciones i impediren el seu reple sedimentari.

* El [[llac Titicaca]] en Perú i Bolivia, s'originà per les mateixes forces tectoniques que alçaren les serres occidental i oriental dels [[Andas]] i la depressio entre elles que constituix la [[Replanell del Collao]]. A açò se suma el clima semiárido i arit propi de la [[Sistema endorreico Titicaca-Desembassador-Poopó-Salar de Coipasa|conca endorreica Perú-Boliviana]] que minimisa el drenage. Finalment la seua altitut de 3.812 msnm facilità el seu congelament durant les glaciaciones i impediren el seu reple sedimentari.

* El [[Mar Mort]] se situa en la conca endorreica mes baixa del món en 416,5 mbnm, que a la seua volta està sobre la fossa tectonica responsable d'esta depressio.

* El [[Mar Mort]] se situa en la conca endorreica més baixa del món en 416,5 mbnm, que a la seua volta està sobre la fossa tectonica responsable d'esta depressio.

== Atres classificacions ==

== Atres classificacions ==