Canvis

En el [[sigle XI]] en la caiguda del [[Califat de Córdoba]], [[Al-Àndalus]] se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen dos, la [[Taifa de Valéncia]] (Balansiya) i la [[Taifa de Dénia]] (Dàniyya) que també governava les [[Illes Balears]]. Els reis de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] transformaren la ciutat en muralles, jardins, palaus com el [[Palau Real de Valéncia]], temples i adoquinament dels carrers.

En el [[sigle XI]] en la caiguda del [[Califat de Córdoba]], [[Al-Àndalus]] se disgregà en taifes, en la Comunitat Valenciana se'n crearen dos, la [[Taifa de Valéncia]] (Balansiya) i la [[Taifa de Dénia]] (Dàniyya) que també governava les [[Illes Balears]]. Els reis de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] transformaren la ciutat en muralles, jardins, palaus com el [[Palau Real de Valéncia]], temples i adoquinament dels carrers.

En [[Astúries]] la resistència cristiana conseguí detindre l'invasió musulmana i donà inici al procés de [[Reconquista]]. En el [[sigle XI]], el Regne de Valéncia fon conquistat per En Ruyz Diaz de Vivar, [[El Sit]] a on creà el senyoriu cristià de Valéncia independent de qualsevol atre regne (1094-1102). A la mort d'El Cit en [[1099]] fon succesït per la seua esposa Na [[Ximena Diaz]] qui gobernà Valéncia hasda [[1102]].  

En [[Astúries]] la resistència cristiana conseguí detindre l'invasió musulmana i donà inici al procés de [[Reconquista]]. En el [[sigle XI]], el Regne de Valéncia fon conquistat per En Ruyz Diaz de Vivar, [[El Sit]], a on creà el senyoriu cristià de Valéncia independent de qualsevol atre regne (1094-1102). A la mort d'El Sit en [[1099]] fon succesït per la seua esposa Na [[Ximena Diaz]] qui gobernà Valéncia hasda [[1102]].  

[[File:RebeliónDeIbnMardanis1160,svg.svg|thumb|300px|Regnes de Valéncia i Múrcia en el [[Rei Llop]] (1147-1172)]]

[[File:RebeliónDeIbnMardanis1160,svg.svg|thumb|300px|Regnes de Valéncia i Múrcia en el [[Rei Llop]] (1147-1172)]]

====L'unitat del regne====

====L'unitat del regne====

En la primera mitat del [[sigle XIV]] s'intentà revertir el sistema foral valencià. [[Alfons I de Valéncia]] vullgué impondre els furs d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] per a llevar-li la autonomia a Valéncia. Per això feu una consulta en el regne en la que els valencians votaren tots en contra exepte quatre municipis feus de nobles aragonesos. [[Alfons II de Valéncia]] estava casat en [[Leonor de Castella, reina d'Aragó]] la qual demanà la ciutat de [[Castelló]] i la seua comarca com a propietat del seu fill [[Infant Ferrando d'Aragó|Ferrando]]. El rei volgué saber l'opinió de les [[corts valencianes|corts de Valéncia]]. En elles parlà [[Francesc de Vinatea]] que sabé mostrar que els valencians jamai acceptarien pedre els privilegis que el rei en [[Jaume I|Jaume]] els havia concedit.  

En la primera mitat del [[sigle XIV]] s'intentà revertir el sistema foral valencià. [[Alfons I de Valéncia]] vullgué impondre els furs d'[[Regne d'Aragó|Aragó]] per a llevar-li la autonomia a Valéncia. Per això feu una consulta en el regne en la que els valencians votaren tots en contra exepte quatre municipis, feus de nobles aragonesos. Per atra part, [[Alfons II de Valéncia]] estava casat en [[Leonor de Castella, reina d'Aragó]] la qual demanà la ciutat de [[Castelló]] i la seua comarca com a propietat del seu fill [[Infant Ferrando d'Aragó|Ferrando]]. El rei volgué saber l'opinió de les [[corts valencianes|corts de Valéncia]]. En elles parlà [[Francesc de Vinatea]] que sabé mostrar que els valencians jamai acceptarien pedre els privilegis que el rei en [[Jaume I|Jaume]] els havia concedit.  

====Sant Vicent Ferrer====

====Sant Vicent Ferrer====

[[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|240px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]]

[[File:El Compromiso de Caspe 1867 Dióscoro Puebla.jpg|thumb|right|240px|Proclamació de [[Ferran d'Antequera]] en [[Valéncia]] com a rei d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] ]]

{{AP|Sant Vicent Ferrer}}

{{AP|Sant Vicent Ferrer}}

Sant Vicent Ferrer ([[1350]]-[[1419]]) fon u dels personages més detacats del seu temps. Naixqué en [[Valéncia]] el [[23 de giner]] de [[1350]]. En [[1367]] entrà en lo convet dels Domenecs de Valéncia. Vicent estudià en diferents universitats de fòra de Valéncia aixina com la promoció dels estudis en Valéncia base l'ensenyança universitaria. Sant Vicent fundà en 1410 en [[Valéncia]] el primer orfanat del món. Fon un gran predicador, teòlec i diplomàtic. A Sant Vicent Ferrer se li atribuïxen numerosos milacres. Viajà per països de l'Europa occidental i l'Europa central predicant l'austeritat i l'oració seguit de grans multitus parlant en [[lengua valenciana]].  

Sant Vicent Ferrer ([[1350]]-[[1419]]) fon u dels personages més detacats del seu temps. Naixqué en [[Valéncia]] el [[23 de giner]] de [[1350]]. En [[1367]] entrà en lo convet dels Domenecs de Valéncia. Vicent estudià en diferents universitats de fòra de Valéncia aixina com la creació d'un Estudi General ([[1411]]) en acort del bisbe i la ciutat de Valéncia que serà la base de l'[[Universitat de Valéncia]]. Sant Vicent fundà en [[1410]] en [[Valéncia]] el primer orfanat del món. Fon un gran predicador, teòlec i diplomàtic. A Sant Vicent Ferrer se li atribuïxen numerosos milacres. Viajà per països de l'Europa occidental i l'Europa central predicant l'austeritat i l'oració seguit de grans multitus parlant en [[lengua valenciana]].  

Sant Vicent Ferrer fon clau en els acontenyiments polítics importants de l'época. Fon designat compromisari en el [[Compromís de Casp]], junt en son germà [[Bonifaci Ferrer]], dos dels represents del [[Regne de Valéncia]]. Sant Vicent va ser l'home clau del compromís per a la designació de [[Ferran d'Antequera]] d'orige [[Corona de Castella|Castellà]] com a rei d'Aragó iniciant aixina la dinastia [[Trastàmara]] en la Corona, pas essencial per a la futura unió d'[[Espanya]]. Atra molt important intervenció fon en el [[Cisma d'Occident]] en el que tres papes lluitaven pel poder. Prengué partit per [[Papa Martí V|Martí V]] i buscà el recolçament del rei. Este candidat estava enfrontat en el seu amic aragonés [[Benet XIII]] el Papa Lluna, qui se retirà a [[Peníscola]]. Sant Vicent Ferrer és el patró de la [[Comunitat Valenciana]].

Sant Vicent Ferrer fon clau en els acontenyiments polítics importants de l'época. Fon designat compromisari en el [[Compromís de Casp]], junt en son germà [[Bonifaci Ferrer]], dos dels represents del [[Regne de Valéncia]]. Sant Vicent va ser l'home clau del compromís per a la designació de [[Ferran d'Antequera]] d'orige [[Corona de Castella|Castellà]] com a rei d'Aragó iniciant aixina la dinastia [[Trastàmara]] en la Corona, pas essencial per a la futura unió d'[[Espanya]]. Atra molt important intervenció fon en el [[Cisma d'Occident]] en el que tres papes lluitaven pel poder. Prengué partit per [[Papa Martí V|Martí V]] i buscà el recolçament del rei. Este candidat estava enfrontat en el seu amic aragonés [[Benet XIII]] el Papa Lluna, qui se retirà a [[Peníscola]]. Sant Vicent Ferrer és el patró de la [[Comunitat Valenciana]].

Calixt III ([[1378]]-[[1458]]) que naixqué en la [[Torre de Canals]] en el nom d'Alfons de Borja i Cavanilles. Des de jove demostrà tindre una gran inteligència i ser molt treballador i ademés tingué els apoyos de [[Sant Vicent Ferrer]] que el guià per a que se dedicara a la vida religiosa i [[Alfons V el Magnànim]] que l'ajudà a arribar al [[Vaticà]] com Sant Vicent havia profetisat. Calixt III organisà una creuada contra els [[Imperi Otomà|turcs]] que conseguí la victòria en [[Belgrat]]. També canonisà a Sant Vicent Ferrer.

Calixt III ([[1378]]-[[1458]]) que naixqué en la [[Torre de Canals]] en el nom d'Alfons de Borja i Cavanilles. Des de jove demostrà tindre una gran inteligència i ser molt treballador i ademés tingué els apoyos de [[Sant Vicent Ferrer]] que el guià per a que se dedicara a la vida religiosa i [[Alfons V el Magnànim]] que l'ajudà a arribar al [[Vaticà]] com Sant Vicent havia profetisat. Calixt III organisà una creuada contra els [[Imperi Otomà|turcs]] que conseguí la victòria en [[Belgrat]]. També canonisà a Sant Vicent Ferrer.

També arribà a ser Papa [[Aleixandre VI]] que naixqué en [[Xàtiva]] en el nom de Rodèric Borja i nebot de Calixt III que l'ajudà en el seu ascens en el Vaticà. Com a Papa tingué un gran poder i intervingué en molts confictes en [[Itàlia]]. En [[1496]] donà la bula ''Si convenit'' als monarques [[Isabel I de Castella|Isabel]] i [[Ferran II d'Aragó|Ferran]] el títul de ''[[Reis Catòlics]] de les Espanyes'' i les bules que organisarien l'evangelisació i conquista del Nou Món en favor del mateixos. També, en [[1501]] donà la bula per a la creació de l'[[Universitat de Valéncia]] que agrupava els estudis ya existents.

També arribà a ser Papa [[Aleixandre VI]] que naixqué en [[Xàtiva]] en el nom de Rodèric Borja i nebot de Calixt III que l'ajudà en el seu ascens en el Vaticà. Com a Papa tingué un gran poder i intervingué en molts confictes en [[Itàlia]]. En [[1496]] donà la bula ''Si convenit'' als monarques [[Isabel I de Castella|Isabel]] i [[Ferran II d'Aragó|Ferran]] el títul de ''[[Reis Catòlics]] de les Espanyes'' i les bules que organisarien l'evangelisació i conquista del Nou Món en favor del mateixos. També, en [[1501]] donà la bula per a la formalisació de l'[[Universitat de Valéncia]] que agrupava els estudis ya existents.

== Edat Moderna ==

== Edat Moderna ==

==Referències==

==Referències==

*http://www.turisvalencia.es/es/sugerencia-vlc/ruta-de-la-seda-en-valencia

*http://www.turisvalencia.es/es/sugerencia-vlc/ruta-de-la-seda-en-valencia

*http://www.culturvalencia.com/cultural/menoresvalencia/torredecanals/index.htm

*http://www.culturvalencia.com/cultural/menoresvalencia/torredecanals/index.htm

*Les Arrels de l'Història de Valéncia - Ed. Lo Rat Penat (2015)

*http://www.centenardelaploma-manises.com/bio-SantVicentFerrer.htm

*http://webcatolicodejavier.org/svftiempo.html

*http://www.idiomavalenciano.com/conflicto-politico-de-la-lengua-valenciana.html

*http://www.idiomavalenciano.com/conflicto-politico-de-la-lengua-valenciana.html