Llínea 14: |
Llínea 14: |
| |superfície = 134,65 km² | | |superfície = 134,65 km² |
| |altitut = 15 msnm | | |altitut = 15 msnm |
− | |població = 800.215 (INE 2020) | + | |població = 807.693 (INE 2023) |
| |densitat = 5.850,78 hab./km² | | |densitat = 5.850,78 hab./km² |
| |gentilici = Valencià/na o Valentí/ina | | |gentilici = Valencià/na o Valentí/ina |
Llínea 20: |
Llínea 20: |
| |còdic_postal = 46000 | | |còdic_postal = 46000 |
| |festes = [[Falles de Valéncia]] | | |festes = [[Falles de Valéncia]] |
− | |alcalde = [[Joan Ribó|Joan Ribó i Canut]] ([[Compromís]]) | + | |alcalde = [[María José Català Verdet]] ([[PP]]) |
− | |uep = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia] | + | |web = [http://www.valencia.es Web Oficial de Valéncia] |
| |notes = | | |notes = |
| }} | | }} |
− | | + | La ciutat de ''' Valéncia''' o Cap i Casal del [[Regne de Valéncia|Regne]], és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. Des d'un punt de vista històric i tradicional, és la capital del Regne al que dona nom. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 800.215 habitants en el municipi ([[INE]] [[2020]]) i 1.581.057 habitants en l'[[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] 2020). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], és va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a. C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]]. |
− | La ciutat de ''' Valéncia''' o Cap i Casal del [[Regne de Valéncia|Regne]] és la capital de la [[Comunitat Valenciana]] i de la [[província de Valéncia]]. Des d'un punt de vista històric i tradicional, és la capital del Regne al que dona nom. És la tercera ciutat d'[[Espanya]] per importància i població, i la 15ª de l'[[Unió Europea]]: 800.215 habitants en el municipi ([[INE]] [[2020]]) i 1.581.057 habitants en l'[[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] ([[Institut Nacional de Estadística d'Espanya|INE]] 2020). És coneguda popularment com el ''Cap i Casal'' i la ''Capital del Túria''. Situada a la vora del riu [[Túria]], és va fundar com ''Valentia Edetanorum'' en l'any [[138 a. C.]], mentres el cònsul romà era [[Decimus Junius Brutus Callaicus]]. | |
| | | |
| ==Història== | | ==Història== |
Llínea 165: |
Llínea 164: |
| La ciutat de Valéncia es troba dividida administrativament en 19 districtes, que a la seua volta estan composts per 87 barris i pedanies | | La ciutat de Valéncia es troba dividida administrativament en 19 districtes, que a la seua volta estan composts per 87 barris i pedanies |
| | | |
− | <nowiki>[</nowiki>[[:Imagen:Districtes Valencia.jpg|''Vore pla per districtes'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div> | + | <nowiki>[</nowiki>[[:File:València-Barris.png|''Vore pla per districtes i barris'']]<nowiki>]</nowiki><small></small><div style="text-align:right"></div> |
| {|{{tablabonita}} | | {|{{tablabonita}} |
− | |+'''Districtes i Barris de la ciutat per districtes''' | + | |+'''Districtes i Barris de la ciutat de Valéncia''' |
| |- | | |- |
| ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Districtes de Valéncia | | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|Districtes de Valéncia |
Llínea 173: |
Llínea 172: |
| |- | | |- |
| ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Ciutat Vella]] | | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Ciutat Vella]] |
− | |[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[Velluters|El Pilar]] o [[Velluters]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc]] | + | |[[La Seu]] - [[La Xerea]] - [[Barri del Carme (Valéncia)|El Carme]] - [[Velluters|El Pilar]] o [[Velluters]] - [[El Mercat]] - [[Sant Francesc (barri de Valéncia)|Sant Francesc]] |
| |- | | |- |
| ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[L'Eixample]] | | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[L'Eixample]] |
Llínea 182: |
Llínea 181: |
| |- | | |- |
| ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Campanar|Campanar]] | | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Campanar|Campanar]] |
− | |[[Campanar (Valéncia)|Campanar]]- [[Les Tendetes]] - [[El Calvari]] - [[Sant Pau]] | + | |[[Campanar (Barri)|Campanar]]- [[Les Tendetes]] - [[El Calvari]] - [[Sant Pau]] |
| |- | | |- |
| ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[La Saïdia]] | | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[La Saïdia]] |
− | |[[Marchalenes]] - [[Morvedre]] - [[Trinitat]] - [[Tormos]] - [[Sant Antoni]] | + | |[[Marchalenes]] - [[Morvedre (Barri)|Morvedre]] - [[Trinitat]] - [[Tormos (Barri)|Tormos]] - [[Sant Antoni]] |
| |- | | |- |
| ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[El Pla del Real]] | | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[El Pla del Real]] |
− | |[[Exposició]] - [[Mestalla (barri)|Mestalla]] - [[Jaume Roig]] - [[Ciutat Universitària]] | + | |[[Exposició]] - [[Mestalla (barri)|Mestalla]] - [[Barri de Jaume Roig|Jaume Roig]] - [[Ciutat Universitària]] |
| |- | | |- |
| ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Olivereta]] | | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Olivereta]] |
Llínea 197: |
Llínea 196: |
| |- | | |- |
| ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Jesús|Jesús]] | | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Jesús|Jesús]] |
− | |[[La Rayosa (Valéncia)|La Rayosa]] - [[L'Hort De Senabre (Valéncia)|L'Hort De Senabre]] - [[La Creu Coberta (Valéncia)|La Creu Coberta]] - [[San Marceli (Valéncia)|Sant Marceli]] - [[Cami Real (Valéncia)|Camí Real]] | + | |[[La Rayosa]] - [[L'Hort De Senabre (Valéncia)|L'Hort De Senabre]] - [[La Creu Coberta (Valéncia)|La Creu Coberta]] - [[Sant Marcelí (Valéncia)|Sant Marcelí]] - [[Camí Real (Valéncia)|Camí Real]] |
| |- | | |- |
| ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Quatre Carreres]] | | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Quatre Carreres]] |
Llínea 203: |
Llínea 202: |
| |- | | |- |
| ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats Marítims]] | | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats Marítims]] |
− | |[[Grao (Valencia)|El Grau]] - [[Cabanyal]] - [[El Canyamelar]] - [[La Malvarrosa (Valéncia)|La Malvarrosa]] - [[Beteró]] - [[Nazaret]] | + | |[[Grao (Valencia)|El Grau]] - [[Cabanyal-Canyamelar]] - [[La Malvarrosa]] - [[Beteró]] - [[Nazaret]] |
| |- | | |- |
| ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Camins Al Grau]] | | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Camins Al Grau]] |
− | |[[Ayora]] - [[Albors]] - [[La Creu del Grau]] - [[Camí Fondo]] - [[Penya-roja]] | + | |[[Ayora (Barri)|Ayora]] - [[Albors]] - [[La Creu del Grau]] - [[Camí Fondo]] - [[Penya-roja]] |
| |- | | |- |
| ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Algirós]] | | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Algirós]] |
| |[[L'Illa perduda]] - [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]] - [[L'Amistat]] - [[La Vega Baixa]] - [[La Carrasca]] | | |[[L'Illa perduda]] - [[Ciutat Jardí (Valéncia)|Ciutat Jardí]] - [[L'Amistat]] - [[La Vega Baixa]] - [[La Carrasca]] |
| |- | | |- |
− | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benimaclet]] | + | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benimaclet (Districte)|Benimaclet]] |
− | |[[Benimaclet]]- [[Camí de Vera]] | + | |[[Benimaclet (Barri)|Benimaclet]] - [[Camí de Vera]] |
| |- | | |- |
| ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Rascanya|Rascanya]] | | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Districte de Rascanya|Rascanya]] |
| |[[Orriols]] - [[Torrefiel]] - [[Sant Llorenç]] | | |[[Orriols]] - [[Torrefiel]] - [[Sant Llorenç]] |
| |- | | |- |
− | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benicalap]] | + | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Benicalap (Districte)|Benicalap]] |
− | |[[Benicalap]] - [[Ciutat Fallera]] | + | |[[Benicalap (Barri)|Benicalap]] - [[Ciutat Fallera]] |
| |} | | |} |
| {|{{tablabonita}} | | {|{{tablabonita}} |
Llínea 224: |
Llínea 223: |
| |- | | |- |
| ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats del Nort]] | | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats del Nort]] |
− | |[[Benifaraig]] - [[Poble Nou]] - [[Carpesa]] - [[Cases de Bàrcena]] - [[Mauella i Tauladella]] - [[Massarrochos]] - [[Borbotó]] | + | |[[Benifaraig]] - [[Poble Nou]] - [[Carpesa]] - [[Cases de Bàrcena]] - [[Mauella]] - [[Tauladella]] - [[Massarrojos]] - [[Borbotó]] |
| |- | | |- |
| ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats de l'Oest]] | | ! style="background:#efefef;font-weight:bold"|[[Poblats de l'Oest]] |
Llínea 233: |
Llínea 232: |
| |} | | |} |
| | | |
− | Alguns d'estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos son: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' i '''Russafa''' al voltant de l'any [[1877]]. '''Benimàmet''' i '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borboto''', '''Campanar''', '''Mauella''', '''Poble Nou del Mar''' i '''Vilanova del Grao''' al voltant de l'any [[1897]]. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Masarrochos''' al voltant de [[1900]]. | + | Alguns d'estos barris i pedanies eren antigament municipis independents que s´incorporaren a la ciutat fonamentalment en la segona mitat del [[sigle XIX]]. Estos són: '''Beniferri''', '''Benimaclet''', '''Patraix''' i '''Russafa''' al voltant de l'any [[1877]]. '''Benimàmet''' i '''Orriols''' al voltant de [[1887]]. '''Borbotó''', '''Campanar''', '''Mauella''', '''Poble Nou del Mar''' i '''Vilanova del Grau''' al voltant de l'any [[1897]]. I '''Benifaraig''', '''Carpesa''' i '''Massarrojos''' al voltant de [[1900]]. |
| | | |
| ===Parcs i jardins=== | | ===Parcs i jardins=== |
Llínea 355: |
Llínea 354: |
| {{AP|Demografia de Valéncia}} | | {{AP|Demografia de Valéncia}} |
| [[Image:Demografía Valencia (España).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]] | | [[Image:Demografía Valencia (España).PNG|thumb|250px|Evolució demogràfica de Valéncia (1900-2006)]] |
− | La població censada en la ciutat és de 800.215 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2020]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.581.057 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent]] (80.107 hab.), [[Paterna]] (67.340 hab.), [[Mislata]] (43.320 hab.) i [[Burjassot]] (37.546 hab.). | + | La població censada en la ciutat és de 807.6932 habitants ([[INE Espanya|INE]] [[2023]]), mentres que la seua [[Àrea metropolitana de Valéncia|àrea metropolitana]] alberga al voltant de 1.581.057 hab. L'àrea metropolitana de Valéncia està formada principalment per municipis situats en l'[[Horta de Valéncia]]; algunes d'estes localitats se troben completament anexionades en el caixco urbà de Valéncia, com [[Mislata]], mentres que el restant se situen en una primera o en una més difusa segona corona metropolitana. Destaquen per la seua població [[Torrent]] (80.107 hab.), [[Paterna]] (67.340 hab.), [[Mislata]] (43.320 hab.) i [[Burjassot]] (37.546 hab.). |
| | | |
| Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, despuix de l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats). | | Un 12,13% de la població censada en la ciutat és de [[inmigració en Espanya|nacionalitat estrangera]] ([[INE Espanya|INE]] [[2006]]), procedent principalment d'[[Iberoamèrica]] (un 52,36% dels estrangers censats), seguit dels originaris d'atres països [[Europa|europeus]] (un 24,20%). Les nacionalitats més presents en la ciutat són, despuix de l'espanyola, l'[[Equador|equatoriana]] (18.176 censats), la [[Colòmbia|colombiana]] (10.097 censats) i la [[Bolívia|boliviana]] (8.121 censats). |
− | | + | <center> |
| {| {{tablabonita}} | | {| {{tablabonita}} |
− | !bgcolor=black colspan=20 style="color:white;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia | + | !bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica de la ciutat de Valéncia |
| |- | | |- |
| ! !![[1787]]!![[1857]]!! [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]] | | ! !![[1787]]!![[1857]]!! [[1877]]!! [[1887]]!! [[1900]]!![[1910]] !! [[1920]] !! [[1930]] !! [[1940]] !![[1950]] |
Llínea 370: |
Llínea 369: |
| | Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|805.304|| align=center| 786.189|| | | | Població||align=center| 505.066||align=center| 653.690||align=center| 751.734|| align=center|777.427|| align=center| 738.441|| align=center| 750.476|| align=center| 782.846|| align=center| 790.754|| align=center|805.304|| align=center| 786.189|| |
| |- | | |- |
− | ! !! [[2018]]!! | + | ! !! [[2018]] !! [[2022]] !! [[2023]] !! |
| |- | | |- |
− | | Població||align=center| 791.413|| | + | | Població||align=center| 791.413|| align=center| 792.492|| align=center| 807.693|| |
| |- | | |- |
| |} | | |} |
− | | + | </center> |
| <div style="font-size: 90%" > | | <div style="font-size: 90%" > |
| '''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div> | | '''Font''': per a les senyes de [[1857]] a [[2006]], població de fet segons l'[[INE (Espanya)|Instituto Nacional de Estadística]] [http://www.ine.es/intercensal/index].</div> |
Llínea 459: |
Llínea 458: |
| La [[paella]] és el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. És complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques. | | La [[paella]] és el plat valencià més internacional. Rep el nom del propi recipient, i té com a base l'arròs. És complementa en els productes de la zona, que poden ser carn d'animals de corral i llegums fresques. |
| | | |
− | Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'''arròs en fesols i naps'' que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuà]] (en fideus i marisc). | + | Atres plats elaborats en arròs són l'[[arròs a banda]] en base de peix, l'[[arròs en fesols i naps]] que és més propici per a la temporada hivernal. Atres són l'[[Arròs al forn]], que porta tomata, cigrons, pimentó, llonganices, botifarra, creïlles i costelles de porc. També és comú la [[fideuà]] (en fideus i marisc). |
| | | |
| * Begudes | | * Begudes |
Llínea 467: |
Llínea 466: |
| | | |
| * Postres | | * Postres |
− | També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], pastiços de moniato o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'almela, el sucre i la mel. Estos dolços són d'orige [[Al-Àndalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]]. | + | També s'elaboren dolços com les [[peladilla|peladilles]], [[Pasticet de moniato|pastiços de moniato]] o els [[massapà|massapans]]. Els seus ingredients principals són sempre l'[[armela]], el [[sucre]] i la [[mel]]. Estos dolços són d'orige [[Al-Àndalus|àrap]] i formen ya part de la cultura gastronòmica. Lo mateix que el [[torró]], del que existixen diferents modalitats i del qui el màxim referent a nivell autonòmic es troba en [[Xixona]], [[Alacant]]. |
| | | |
| {{VT|Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana}} | | {{VT|Categoria:Gastronomia de la Comunitat Valenciana}} |
Llínea 582: |
Llínea 581: |
| === Alcaldes de la ciutat === | | === Alcaldes de la ciutat === |
| {{AP|Alcaldes de Valéncia}} | | {{AP|Alcaldes de Valéncia}} |
− | U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en l'any [[1840]] [[Domingo Mascarós Vicente]]. Actualment és alcalde [[Joan Ribó]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat. | + | U dels primers alcaldes de la ciutat dels que tenim referències fon en l'any [[1840]] [[Domingo Mascarós Vicente]]. Actualment és alcaldesa [[Mª José Català]] i se calcula un total superior a cinquanta personalitats les que han ostentat este càrrec públic en representació de la ciutat. |
| | | |
| Pots vore en més detall als alcaldes de Valéncia en [[Alcaldes de Valéncia]] '' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]] ''. | | Pots vore en més detall als alcaldes de Valéncia en [[Alcaldes de Valéncia]] '' i per a conéixer els resultats dels processos electorals vore ''[[Eleccions municipals de Valéncia]] ''. |
| | | |
− | ==Vore també== | + | == Vore també == |
− | *[[Àrea metropolitana de Valéncia]] | + | * [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]] |
− | *[[Bandera de la Comunitat Valenciana]] | + | * [[Àrea metropolitana de Valéncia]] |
− | *[[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]] | + | * [[Bandera de la Comunitat Valenciana]] |
− | *[[MetroValéncia]] | + | * [[Escut de Valéncia|Escut de Valéncia, Cap i Casal]] |
− | *[[Plages de la Comunitat Valenciana#Ciutat de Valéncia|Plages de la Ciutat de Valéncia]]
| + | * [[MetroValéncia]] |
− | *[[Universitat de Valéncia]] | + | * [[Universitat de Valéncia]] |
− | *[[Universitat Politècnica de Valéncia]] | + | * [[Universitat Politècnica de Valéncia]] |
− | *[[Alqueria del Moro|Alqueria del Moro en Valéncia]] | + | * [[Alqueria del Moro|Alqueria del Moro en Valéncia]] |
− | *[[Valéncia CF|Valéncia Club de Fútbol]] | + | * [[Valéncia CF|Valéncia Club de Fútbol]] |
− | *[[Llevant Unió Deportiva]] | + | * [[Llevant Unió Deportiva]] |
− | *[[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valéncia]] | + | * [[Wikitravel:es:Valencia (ciudad)|Wikitravel:Valéncia]] |
| | | |
| ==Referències== | | ==Referències== |
− | {{Traduït de|es|Valencia}}
| |
| {{listaref}} | | {{listaref}} |
| + | |
| + | * [https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia] |
| + | * [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia] |
| + | * [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias] |
| + | * [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Valencia INE. Població de Valéncia] |
| + | * Agencia Estatal de Meteorología, ed. (1971-2000). «Valores climatológicos normales. Valencia». www.aemet.es |
| + | * Ayuntamiento de Valencia (ed.). «Padrón de habitantes. Municipios del área metropolitana de Valencia». Web municipal Valencia |
| + | * Ciudad de las Artes y las Ciencias (2011). «Sitio oficial de Ciudad de las Artes y las Ciencias». www.cac.es |
| + | * Conselleria de Infraestructuras, Territorio y Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana (ed.) |
| + | * Conselleria de turisme de la Comunitat Valenciana, ed. (2022) |
| + | * Espinach, G. N. (1999). Los orígenes de la sedería valenciana (siglos XV-XVI) (Vol. 14). Ajuntament de Valencia Oficina D'Estadistica |
| + | * Federación Valenciana de Municipios y Provincias, ed. (2011). www.fvmp.es |
| + | * Felip i Sardá, Josep María; Sanz Díaz, Benito (2006). La construcción política de la Comunidad Valenciana (1962-1983). Valencia: Fundación Alfons el Magnànim |
| + | * Ferrer, Juan Enrique (10 de marzo de 2005). «La fundación de Valencia». www.20minutos.es (Multiprensa y Más) |
| + | * Generalitat Valenciana (ed.). «Instituto Valenciano de Arte Moderno». www.ivam.es |
| + | * Generalitat Valenciana (ed.). «MUSEO DE BELLAS ARTES DE VALENCIA». www.museobellasartesvalencia.gva.es |
| + | * Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Ciencias. editArial PrensaIZA Valenciana. 2009 |
| + | * INE Instituto Nacional de Estadística de España |
| + | * [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística] |
| + | * Olmedo de Cerdá, María Francisca (2003). Callejeando por Valencia. p. 10. ISBN 84-87398-72-3 |
| | | |
| ==Bibliografia== | | ==Bibliografia== |
− | * Vicente Coscollá Sanz, título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8 | + | * [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA. |
| + | * [[Antoni Atienza|Atienza, Antoni]] (2001). La Real Senyera: Bandera nacional dels valencians (en [[valencià]]). [[Real Academia de Cultura Valenciana]]. ISBN 9788489737266 |
| + | * [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit |
| + | * [[Blasco Ibáñez|Blasco Ibáñez, Vicente]] (2001) [1902]. Cañas y barro. Madrid: Alianza. p. 280. ISBN 9788420633473. |
| + | * [[Amparo Cabanes Pecourt|Cabanes Pecourt, M.D.]]; Ferrer Navarro, R. (1979). Libre del Repartiment del Regne de Valéncia. Anúbar Ediciones. ISBN 9788470131240 |
| + | * Coscollá Sanz, Vicente título La Valencia musulmana, 2003, Valéncia, Carena Editors, ISBN 84-87398-75-8 |
| + | * Chust Calero, Manuel (1995). [[Diputació Provincial de Valéncia]], ed. Historia de la Diputación de Valencia. ISBN 8477959781 |
| + | * Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2 |
| + | * Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia |
| + | * [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005] |
| + | * Lorente Pinazo, Jorge (2008). Urbanismo en la Comunidad Valenciana. Homenaje a José Luis Lorente Tallada. Valéncia, Tirant lo Blanch - Homenajes y Congresos. ISBN 978-84-9876-346-1 |
| + | * Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar» |
| + | * Monravana, ''La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana''. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009 |
| + | * Pérez Puche, Francisco (2009). Valéncia 1909 exposición regional. Valéncia: [[Ajuntament de Valéncia]]. ISBN 9788484842804. |
| + | * [[Teresa Puerto Ferré|Puerto Ferre, Teresa]]; [[Joan Ignaci Culla|Culla Hernández, Joan Ignaci]] (2007). Cronología Histórica de la Lengua Valenciana. Valéncia: Diputaciónde Valéncia. ISBN 84-7795-470-4. |
| + | * Solaz Albert, Rafael (2009). [[Exposició Regional Valenciana|La exposición regional valenciana de 1909]]. Valéncia: Ayuntamiento de Valéncia. ISBN 9788484842828 |
| + | * Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520 |
| + | * Sorribes, Josep, ed. (2009). Valéncia 1957-2007: De la riada a la Copa del América. Valéncia: Publicacions de la [[Universitat de Valéncia]]. ISBN 978-84-370-7732-1 |
| + | * Tortosa, Paco; Prósper, Pepa (2009). La Albufera. Guía para descubrir el parque natural. Valéncia, Publicacions de la Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-7399-6 |
| + | * [[Antonio Ubieto Arteta|Ubieto Arteta, Antonio]] (1979). Orígenes del Reino de Valencia. Zaragoza. ISBN 84-7013-154-0 |
| | | |
| ==Enllaços externs== | | ==Enllaços externs== |
| + | {{commonscat|Valencia}} |
| ===Institucions oficials=== | | ===Institucions oficials=== |
| *[https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia] | | *[https://www.valencia.es/ Ajuntament de Valéncia] |
Llínea 618: |
Llínea 656: |
| | | |
| ===Turisme=== | | ===Turisme=== |
− | *[https://www.visitvalencia.com/ Visit Valéncia (Web Oficial)] | + | *[https://www.visitvalencia.com/ Turisme de Valéncia-Visit Valéncia] |
− | *[https://www.cac.es La Ciutat de les Arts i les Ciències] | + | *[https://www.cac.es Ciutat de les Arts i les Ciències] |
| *[https://www.ciberfallas.com Falles de Valéncia] | | *[https://www.ciberfallas.com Falles de Valéncia] |
− | *[https://www.catedraldevalencia.es Web oficial de la Catedral de Santa Maria de Valéncia] | + | *[https://www.catedraldevalencia.es Portal de la Catedral de Santa Maria de Valéncia] |
− | *[http://www.amigosmuseovalencia.es Visita Virtual al Museu Històric Militar de Valéncia des de la web de l'Associació d'Amics] | + | *[https://www.amigosmuseovalencia.es Museu Històric Militar de Valéncia des de l'Associació d'Amics] |
| | | |
| + | {{Capitals comarques}} |
| {{Capitals de província}} | | {{Capitals de província}} |
| + | |
| + | {{Llista artículs destacats}} |
| | | |
| [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] | | [[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]] |
| [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] | | [[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]] |
| [[Categoria:Valéncia]] | | [[Categoria:Valéncia]] |