25 852
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «L''''Assamblea General de les Nacions Unides''' és l'orgue principal de l'Organisació de les Nacions Unides (ONU). En ella estan representa…»
L''''Assamblea General de les Nacions Unides''' és l'orgue principal de l'[[Nacions Unides|Organisació de les Nacions Unides (ONU)]]. En ella estan representats tots els Estats membres, cada u en votacions sobre qüestions importants, tals com la de pau i seguritat, ingrés de nous membres i qüestions presupostàries.
És un dels sis principals òrguens de les Nacions Unides i l'única en la que tots els països membres tenen igual representació. Entre els seus poders es troben la supervisió del presupost de les Nacions Unides, el nomenament dels membres no permanents al Consell de Seguritat, la recepció d'informes d'atres òrguens de l'ONU i la realisació de recomanacions en forma de resolució de l'Assamblea General de les Nacions Unides.
Dins de l'agenda estan les sessions plenàries ordinàries de l'Assamblea General, en els últims anys han segut inicialment programades per a celebrar-se en el transcurs de només tres mesos, no obstant, les càrregues de treball adicionals han estés estes sessions per a durar a través de just abans de la següent sessió. Les porcions rutinariament programades de les sessions es programen normalment per a començar en "el dimarts de la tercera semana de setembre, contant des de la primera semana en que hi haja a lo manco un dia de treball", segons les Regles de Procediment de l'ONU. Les últimes dos d'estes sessions regulars estaven programades rutinariament a la recreació exactament tres mesos més tart a principis de decembre, pero es varen recomençar en giner i estendre's fins a just abans del començament de les següents sessions.
== Història ==
La primera sessió de l'Assamblea General de l'ONU es va convocar el 10 de giner de [[1946]] en el Methodist Central Hall de [[Londres]] i va incloure a representants de 51 nacions. Les següents sessions anuals es varen portar a terme en diferents ciutats: la segona sessió en la ciutat de [[Nova York]] i la tercera en [[París]]. Es va traslladar a la Sèu permanent de les Nacions Unides en la ciutat de Nova York al començ del seu sèptim periodo ordinari de sessions, el 14 d'octubre de [[1952]]. En decembre de l'any [[1988]], per a escoltar a [[Yasser Arafat]], l'Assamblea General va organisar el seu 29º periodo de sessions en el Palau de les Nacions en [[Ginebra]], [[Suïssa]].
Fins a [[2020]] només quatre dònes han presidit l'Assamblea General de Nacions Unides. La primera fon l'índia Vijaya Lakshmi Pandit (15 de setembre de [[1953]] - 21 de setembre de [[1954]]), la segona Angie Brooks de [[Llibèria]] ([[1969]]-[[1970]]), la tercera Haya Rashed al Khalifa de [[Barein]] en [[2006]] i la quarta María Fernanda Espinosa, d'[[Equador]], en [[2016]].
== Estats membres ==
Els 193 Estats membres de les Nacions Unides componen els integrants de l'Assamblea General, en l'adició de la [[Santa Sèu]] i [[Palestina]] com a Estats no membres. Ademés, l'Assamblea General pot otorgar a una organisació o entitat internacional la posició d'observador permanent. Estos membres funcionen en vàries llimitacions.
== Objectius ==
(Secció per completar)
És un dels sis principals òrguens de les Nacions Unides i l'única en la que tots els països membres tenen igual representació. Entre els seus poders es troben la supervisió del presupost de les Nacions Unides, el nomenament dels membres no permanents al Consell de Seguritat, la recepció d'informes d'atres òrguens de l'ONU i la realisació de recomanacions en forma de resolució de l'Assamblea General de les Nacions Unides.
Dins de l'agenda estan les sessions plenàries ordinàries de l'Assamblea General, en els últims anys han segut inicialment programades per a celebrar-se en el transcurs de només tres mesos, no obstant, les càrregues de treball adicionals han estés estes sessions per a durar a través de just abans de la següent sessió. Les porcions rutinariament programades de les sessions es programen normalment per a començar en "el dimarts de la tercera semana de setembre, contant des de la primera semana en que hi haja a lo manco un dia de treball", segons les Regles de Procediment de l'ONU. Les últimes dos d'estes sessions regulars estaven programades rutinariament a la recreació exactament tres mesos més tart a principis de decembre, pero es varen recomençar en giner i estendre's fins a just abans del començament de les següents sessions.
== Història ==
La primera sessió de l'Assamblea General de l'ONU es va convocar el 10 de giner de [[1946]] en el Methodist Central Hall de [[Londres]] i va incloure a representants de 51 nacions. Les següents sessions anuals es varen portar a terme en diferents ciutats: la segona sessió en la ciutat de [[Nova York]] i la tercera en [[París]]. Es va traslladar a la Sèu permanent de les Nacions Unides en la ciutat de Nova York al començ del seu sèptim periodo ordinari de sessions, el 14 d'octubre de [[1952]]. En decembre de l'any [[1988]], per a escoltar a [[Yasser Arafat]], l'Assamblea General va organisar el seu 29º periodo de sessions en el Palau de les Nacions en [[Ginebra]], [[Suïssa]].
Fins a [[2020]] només quatre dònes han presidit l'Assamblea General de Nacions Unides. La primera fon l'índia Vijaya Lakshmi Pandit (15 de setembre de [[1953]] - 21 de setembre de [[1954]]), la segona Angie Brooks de [[Llibèria]] ([[1969]]-[[1970]]), la tercera Haya Rashed al Khalifa de [[Barein]] en [[2006]] i la quarta María Fernanda Espinosa, d'[[Equador]], en [[2016]].
== Estats membres ==
Els 193 Estats membres de les Nacions Unides componen els integrants de l'Assamblea General, en l'adició de la [[Santa Sèu]] i [[Palestina]] com a Estats no membres. Ademés, l'Assamblea General pot otorgar a una organisació o entitat internacional la posició d'observador permanent. Estos membres funcionen en vàries llimitacions.
== Objectius ==
(Secció per completar)