Canvis

[[Archiu: Kievan Rus en.jpg|thumb|290px|Mapa del Principat de Kíev, [[sigle XI]]]]

[[Archiu: Kievan Rus en.jpg|thumb|290px|Mapa del Principat de Kíev, [[sigle XI]]]]

La ''' Rus de Kíev '''<ref> Les fonts migevals es referixen a est Estat com ''' Rus''' o la ''' Terra de la Rus'''. El terme ''' Rus de Kíev ''' va ser introduït posteriorment pels historiadors. </ref> fon el primer estat [[Primers eslaus orientals|eslau oriental]], dirigit des de la ciutat de [[Kiev]], ciutat capital de l'actual [[Ucrània]], des d'aproximadament l'any  [[880]] fins a mijans del [[sigle XII]].  

La ''' Rus de Kíev '''<ref> Les fonts migevals es referixen a est Estat com ''' Rus''' o la ''' Terra de la Rus'''. El terme ''' Rus de Kíev ''' va ser introduït posteriorment pels historiadors. </ref> fon el primer estat [[Primers eslaus orientals|eslau oriental]], dirigit des de la ciutat de [[Kíev]], ciutat capital de l'actual [[Ucrània]], des d'aproximadament l'any  [[880]] fins a mijans del [[sigle XII]].  

Els regnats de [[Vladimir I de Kíev|Vladimir el Gran]] ([[980]]-[[1015]]) i el seu fill [[Yaroslav I de Kíev|Yaroslav I ''el Sabi'']] ([[1019]]-[[1054]]) varen supondre l'edat d'[[or]] de [[Kíev]], que va vore l'acceptació del [[cristianisme ortodox]] i la creació del primer còdic o cos llegal escrit en llengua paleoslava, la '' [[Rússkaia Pravda]] ''. Rus de Kíev va ser el major Estat europeu de l'[[Edat Mija]].

Els regnats de [[Vladimir I de Kíev|Vladimir el Gran]] ([[980]]-[[1015]]) i el seu fill [[Yaroslav I de Kíev|Yaroslav I ''el Sabi'']] ([[1019]]-[[1054]]) varen supondre l'edat d'[[or]] de [[Kíev]], que va vore l'acceptació del [[cristianisme ortodox]] i la creació del primer còdic o cos llegal escrit en llengua paleoslava, la '' [[Rússkaia Pravda]] ''. Rus de Kíev va ser el major Estat europeu de l'[[Edat Mija]].