Llínea 8: |
Llínea 8: |
| Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat [[Perot de Granyana]] llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un lledoner, baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de ''Lledó'', sent el frut de l'arbre. | | Com ocorre en la major part d'aparicions marianes, la llegenda portada per la tradició narra que en l'any [[1366]] mentres un llaurador nomenat [[Perot de Granyana]] llaurava en els seus bous, va alçar una pedra junt a les raïls d'un lledoner, baix la qual va aparéixer l'image. El nom que li varen otorgar va ser el de ''Lledó'', sent el frut de l'arbre. |
| | | |
− | En [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), Pio XI ([[1922]]), Joan XXIII ([[1961]]), Pau VI ([[1966]]) i finalment l'últim [[Papa]], [[Benet XVI]], qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any [[2008]]. | + | En l'any [[1375]] el cardenal Pietro Corsini va concedir la gràcia de poder celebrar missa diària en el santuari. Des de llavors varen ser succeint-se diverses gràcies pels pontífexos a favor de la devoció a l'image: Gregori VII ([[1579]]), Clement XI ([[1702]]), Pio XI ([[1922]]), Joan XXIII ([[1961]]), Pau VI ([[1966]]) i finalment l'últim [[Papa]], [[Benet XVI]], qui va concedir especials gràcies en ocasió del Primer Any Marià de Lledó, en l'any [[2008]]. |
| [[Image:Lafarola1-castelloplanaz.jpg|thumb|200px|[[La Farola (Castelló)|Farola]] que commemora el lloc a on es va coronar a la Verge]] | | [[Image:Lafarola1-castelloplanaz.jpg|thumb|200px|[[La Farola (Castelló)|Farola]] que commemora el lloc a on es va coronar a la Verge]] |
| | | |
− | El Papa Pio XI va proclamar el [[8 de novembre]] de [[1922]] a l'image patrona de Castelló. En este motiu l'image és colocada en el pit d'una escultura de major tamany, i comença a ser vestida en robages i mants brodats. El mateix pontífex va aprovar la coronació canònica pontifícia de l'image, que va tindre lloc el [[4 de maig]] de [[1924]] en la plaça de l'Independència (coneguda com ''La Farola''), en una ceremònia oficiada a les dotze del migdia per Francesc Vidal i Barraquer, bisbe de Tarragona. La ciutat es va posar de gala, i el consistori va portar a terme un programa d'activitats compost per corregudes de bous, fires comercials, concerts, misses, processons i atres actes religiosos i culturals. | + | El [[Papa]] [[Pio XI]] va proclamar el [[8 de novembre]] de [[1922]] a l'image patrona de Castelló. En este motiu l'image és colocada en el pit d'una escultura de major tamany, i comença a ser vestida en robages i mants brodats. El mateix pontífex va aprovar la coronació canònica pontifícia de l'image, que va tindre lloc el [[4 de maig]] de [[1924]] en la plaça de l'Independència (coneguda com ''La Farola''), en una ceremònia oficiada a les dotze del migdia per Francesc Vidal i Barraquer, bisbe de Tarragona. La ciutat es va posar de gala, i el consistori va portar a terme un programa d'activitats compost per corregudes de bous, fires comercials, concerts, misses, processons i atres actes religiosos i culturals. |
| | | |
| Durant el transcurs de la [[Guerra Civil Espanyola]] els milicians varen controlar els accessos al temple, impedint que la població poguera acostar-se, i la corona en la que havia segut investida en [[1924]] va ser furtada. Davant el perill que corria l'image, l'alcalde de la ciutat, Sr. Aragonés, va confiar un salvoconducte a l'escultor [[Joan Batiste Adsuara]] i al pintor Ramón Paús, per a que traslladaren l'image al Museu de Belles arts. Posteriorment va ser enterrada baix el campanar de l'iglésia de Sant Vicent Ferrer, a on va permanéixer fins a [[1938]], any en que va ser colocada en el pit de l'image venerada en l'archiprestal de Santa Maria, ya que l'escultura original del [[sigle XVI]] havia segut destruïda. Del llibre ''Història de la Basílica del Lledó'' (1999) de Josep Miquel Francés Camús. [[Diputació de Castelló]]-[[Universitat Jaume I]]. | | Durant el transcurs de la [[Guerra Civil Espanyola]] els milicians varen controlar els accessos al temple, impedint que la població poguera acostar-se, i la corona en la que havia segut investida en [[1924]] va ser furtada. Davant el perill que corria l'image, l'alcalde de la ciutat, Sr. Aragonés, va confiar un salvoconducte a l'escultor [[Joan Batiste Adsuara]] i al pintor Ramón Paús, per a que traslladaren l'image al Museu de Belles arts. Posteriorment va ser enterrada baix el campanar de l'iglésia de Sant Vicent Ferrer, a on va permanéixer fins a [[1938]], any en que va ser colocada en el pit de l'image venerada en l'archiprestal de Santa Maria, ya que l'escultura original del [[sigle XVI]] havia segut destruïda. Del llibre ''Història de la Basílica del Lledó'' (1999) de Josep Miquel Francés Camús. [[Diputació de Castelló]]-[[Universitat Jaume I]]. |