Canvis

[[Archiu:Església Llocnou.jpg|thumb|Iglésia de Llocnou]]

[[Archiu:Església Llocnou.jpg|thumb|Iglésia de Llocnou]]

'''Llocnou de Sant Jeroni''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] en la [[comarca]] de la [[Safor]].

'''Llocnou de Sant Jeroni''' (en [[castellà]] ''Lugar Nuevo de San Jerónimo''), és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] en la [[comarca]] de la [[Safor]].

 

En els seus 6,5 km² de terme, situat en els contraforts de la serra d'[[Ador]] i regat pel [[riu Vernissa]], trobem les partides de la Cuta i l'Ombria, a on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la [[montanya]] i també hi han moltes fonts.

==Història==

==Història==

Excavacions fetes en el jaciment conegut com a la Vinya de la Guapa, datat en els anys [[40]] i [[80]], han tret a la llum recialles [[Imperi Romà|romanes]]. També és romana la vila de la Sort, a on s'han fet importants troballes ceràmiques. En tot cas, el poble té l'orige en una alqueria [[Al-Àndalus|àrap]] nomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al rededor de la qual se poden trobar senyals d'[[ibers]] i romans. En l'any [[1361]], la vila pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós, qui la va vendre a Arnau Sarina; posteriorment passà als ducs de [[Gandia]], que la donaren, en [[1424]], al monasteri de [[Sant Jeroni de Cotalba]].

Excavacions fetes en el jaciment conegut com a la Vinya de la Guapa, datat en els anys [[40]] i [[80]], han tret a la llum recialles [[Imperi Romà|romanes]]. També és romana la vila de la Sort, a on s'han fet importants troballes ceràmiques. En tot cas, el poble té l'orige en una alqueria [[Al-Àndalus|àrap]] nomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al rededor de la qual se poden trobar senyals d'[[ibers]] i romans. En l'any [[1361]], la vila pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós, qui la va vendre a Arnau Sarina; posteriorment passà als ducs de [[Gandia]], que la donaren, en l'any [[1424]], al monasteri de [[Sant Jeroni de Cotalba]].

 

 

 

En [[1505]] els [[moriscs]] abandonaren el Rafalet. En [[1609]], despuix del definitiu [[expulsió dels moriscos|despoblament]] de l'antic emplaçament, els monges donen carta pobla a tretze famílies d'Alfauir i dos de [[Castellonet]] per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble.

El gentilici dels seus 577 habitants és ''llocnouins'', segons el cens del [[INE]] de l'any [[2022]].

A les primeries del [[sigle XX]] els Pobils, que posseïen l'[[almàssera]], i els Tonets, comerciants de [[vi]], eren les famílies més poderoses del poble. Fins a [[1953]] no va conseguir la independència eclesiàstica de la parròquia d'[[Almiserà]], de la qual era annex.

![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2005]] !! [[2007]] !! [[2022]]

El gentilici dels seus 568 habitants (padró de [[2004]]) és ''llocnouins''. L'economia local se basa en l'[[agricultura]] dels cítrics i també, per la situació geogràfica del poble hi han molts llocnouins dedicats al transport.

==Geografia==

== Economia ==

En els seus 6,5 km² de terme, situat en els contraforts de la serra d'[[Ador]] i regat pel [[riu Vernissa]], trobem les partides de la Cuta i l'Ombria, a on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la [[montanya]] i també hi han moltes fonts.

 

Basada tradicionalment en l'agricultura. Els terrenys de cultiu de regadiu són de [[tarongers]] i [[hortalices]] i els de secà són de [[vinya]], [[olivar]] i el restant d'[[armelers]] i garroferes. Els terrenys sense cultivar estan poblats de bones pinades per coincidir en l'umbria de la serra d'Ador. També, per la situació geogràfica del poble hi han molts negocis dedicats al transport.

==Edificis d'interés==

==Edificis d'interés==

Del seu patrimoni tan sols destacar:

Del seu patrimoni es pot destacar:

*La Granja. Antic lloc d'esplai i administració dels monges, que es troba en el Rafalet.

*La Granja. Antic lloc d'esplai i administració dels monges, que es troba en el Rafalet.

*El temple parroquial de Llocnou de Sant Jeroni és una construcció del [[sigle XX]], una obra planificada en l'any [[1951]] per l'arquitecte Pablo Soler Lluch d'acort en uns paràmetros purament classicistes, inspirats en l'academicisme [[Sigle XVIII|dihuitesc]]. El criteri inspirador del proyecte era de lo més simple: fer una iglésia nova segons el model més corrent de les iglésies valencianes, o de les iglésies de la contornada, un llenguage que fora fàcilment assimilable per la massa dels fidels. En atres paraules, se va tractar de fer una iglésia "tradicional" per a que la fe poguera perviure d'acort en les formes tradicionals del món rural. També podria dir-se que es tracta d'un proyecte típic d'un temps també molt especial: la dictadura del general Franco.

*El temple parroquial de Llocnou de Sant Jeroni és una construcció del [[sigle XX]], una obra planificada en l'any [[1951]] per l'arquitecte Pablo Soler Lluch d'acort en uns paràmetros purament classicistes, inspirats en l'academicisme [[Sigle XVIII|dihuitesc]]. El criteri inspirador del proyecte era de lo més simple: fer una iglésia nova segons el model més corrent de les iglésies valencianes, o de les iglésies de la contornada, un llenguage que fora fàcilment assimilable per la massa dels fidels. En atres paraules, se va tractar de fer una iglésia "tradicional" per a que la fe poguera perviure d'acort en les formes tradicionals del món rural. També podria dir-se que es tracta d'un proyecte típic d'un temps també molt especial: la dictadura del general Franco.

El resultat del proyecte, dut a eixecució entre els anys 1951 i següents, va ser un edifici molt peculiar que tenia poc a vore en realitat en els criteris estilístics que originàriament l'inspiraven. Una anècdota que dona fe del resultat conta que el prestigiós crític d'art [[Alfons Roig]], quan a finals dels [[Anys 60|anys xixanta]] se li va preguntar quina era la millor solució per al treginat de l'iglésia, va afirmar que la millor solució era "deixar que es veren les estreles". Probablement Don Alfons, que era contrari a l'arquitectura de sagell [[Franquisme|franquiste]], va voler dir que l'obra era tan desgraciada que no tenia cap solució. D'acort en eixa visió, el proyecte ha segut, segons els seus paràmetros intencionals, un fracàs rotunt. Ara bé, no necessàriament s'havia de compartir eixa opinió tan radical de D. Alfons Roig —típica també de les idees estètiques d'aquell temps postconciliar—, la qual ha tingut el seu pes específic i ha segut causa principal d'un sentiment bastant generalisat de decepció i desamor entre la població cap a un edifici que, al remat, és la joya arquitectònica més preada que ha produït Llocnou en el sigle XX.   

El resultat del proyecte, dut a eixecució entre els anys 1951 i següents, va ser un edifici molt peculiar que tenia poc a vore en realitat en els criteris estilístics que originàriament l'inspiraven. Una anècdota que dona fe del resultat conta que el prestigiós crític d'art [[Alfons Roig]], quan a finals dels [[Anys 60|anys xixanta]] se li va preguntar quina era la millor solució per al treginat de l'iglésia, va afirmar que la millor solució era "deixar que es veren les estreles". Probablement Don Alfons, que era contrari a l'arquitectura de sagell [[Franquisme|franquiste]], va voler dir que l'obra era tan desgraciada que no tenia cap solució. D'acort en eixa visió, el proyecte ha segut, segons els seus paràmetros intencionals, un fracàs rotunt. Ara be, no necessàriament s'havia de compartir eixa opinió tan radical de D. Alfons Roig —típica també de les idees estètiques d'aquell temps postconciliar—, la qual ha tingut el seu pes específic i ha segut causa principal d'un sentiment bastant generalisat de decepció i desamor entre la població cap a un edifici que, al remat, és la joya arquitectònica més preada que ha produït Llocnou en el sigle XX.   

En la darrera década del segle XX, per iniciativa popular, se va plantejar la rehabilitació del sostre interior. Això va desencadenar un replantejament integral del temple que es va materialisar en la rehabilitació/construcció del campanar, a partir del criteri d'apartar-se del neobarroc o el neoacademicisme. Eixe llenguage va quedar reduït exclusivament als elements mobles, i es conservaren en us especialment les images devocionals. En l'interior, se va traure partit decoratiu als elements estructurals: l'armadura de ferro va quedar a la vista i, en l'exterior, els elements de nova construcció (com ara el cos de campanes i el remat del campanar) se va replantejar tractant de trobar l'equilibri entre ruptura i integració en els elements construïts en els anys cinquanta.

En la darrera década del sigle XX, per iniciativa popular, se va plantejar la rehabilitació del sostre interior. Això va desencadenar un replantejament integral del temple que es va materialisar en la rehabilitació/construcció del campanar, a partir del criteri d'apartar-se del neobarroc o el neoacademicisme. Eixe llenguage va quedar reduït exclusivament als elements mobles, i es conservaren en us especialment les imàgens devocionals. En l'interior, se va traure partit decoratiu als elements estructurals: l'armadura de ferro va quedar a la vista i, en l'exterior, els elements de nova construcció (com ara el cos de campanes i el remat del campanar) se va replantejar tractant de trobar l'equilibri entre ruptura i integració en els elements construïts en els anys cinquanta.

==Festes Patronals==

 

 

== Festes ==

Celebra les seues festes patronals del 12 al 16 d'agost en honor de Sant Jeroni, la Mare de Déu del Carmen, la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc.

Celebra les seues festes patronals del 12 al 16 d'agost en honor de Sant Jeroni, la Mare de Déu del Carmen, la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc.

==Política i Govern==

== Vore també ==

===Corporació municipal===

El Ple de l'[[Ajuntament]] està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|Partit Socialista del País Valencià]] (PSPV-PSOE) i 3 de [[Coalició Compromís|Compromís per Llocnou de Sant Jeroni]] (Compromís).

== Referències ==

 

* [https://www.llocnoudesantjeroni.es Ajuntament de Llocnou de Sant Jeroni]

* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]

* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [http://es.wikipedia.org/wiki/Wikipedia:Autorizaci%C3%B3n_de_copia_de_web/Federaci%C3%B3n_Valenciana_de_Municipios_y_Provincias]

* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Jeroni  INE. Població de Llocnou de Sant Jeroni]

* [http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]

 

* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.

* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit

* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]

 

{{commonscat|Llocnou de Sant Jeroni}}

 

* [https://www.saforturisme.org Portal turístic de la Safor]

{{Municipis de La Safor}}

Des de [[2011]] l'[[alcalde]] de Llocnou de Sant Jeroni és Ricard Igualde García de [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV]].

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]

[[Categoria:Pobles de la Província de Valéncia]]