755
edicions
Canvis
Creació d'artícul sobre Llocnou de Sant Jeroni.
'''Llocnou de Sant Jeroni''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] en la [[comarca]] de la [[Safor]].
==Història==
Excavacions fetes en el jaciment conegut com a la Vinya de la Guapa, datat en els anys [[40]] i [[80]], han tret a la llum recialles [[Imperi Romà|romanes]]. També és romana la vila de la Sort, a on s'han fet importants troballes ceràmiques. En tot cas, el poble té l'orige en una alqueria [[Al-Àndalus|àrap]] nomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al rededor de la qual se poden trobar senyals d'[[ibers]] i romans. En l'any [[1361]], la vila pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós, qui la va vendre a Arnau Sarina; posteriorment passà als ducs de [[Gandia]], que la donaren, en [[1424]], al monasteri de [[Sant Jeroni de Cotalba]].
En [[1505]] els [[moriscs]] abandonaren el Rafalet. En [[1609]], despuix del definitiu [[expulsió dels moriscos|despoblament]] de l'antic emplaçament, els monges donen carta pobla a tretze famílies d'Alfauir i dos de [[Castellonet]] per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble.
A les primeries del [[sigle XX]] els Pobils, que posseïen l'[[almàssera]], i els Tonets, comerciants de [[vi]], eren les famílies més poderoses del poble. Fins a [[1953]] no va conseguir la independència eclesiàstica de la parròquia d'[[Almiserà]], de la qual era annex.
==Economia i demografia==
El gentilici dels seus 568 habitants (padró de [[2004]]) és ''llocnouins''. L'economia local se basa en l'[[agricultura]] dels cítrics i també, per la situació geogràfica del poble hi han molts llocnouins dedicats al transport.
==Geografia==
En els seus 6,5 km² de terme, situat en els contraforts de la serra d'[[Ador]] i regat pel [[riu Vernissa]], trobem les partides de la Cuta i l'Ombria, a on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la [[montanya]] i també hi han moltes fonts.
==Edificis d'interés==
Del seu patrimoni tan sols destacar:
*La Granja. Antic lloc d'esplai i administració dels monges, que es troba en el Rafalet.
*El temple parroquial de Llocnou de Sant Jeroni és una construcció del [[sigle XX]], una obra planificada en l'any [[1951]] per l'arquitecte Pablo Soler Lluch d'acort en uns paràmetros purament classicistes, inspirats en l'academicisme [[Sigle XVIII|dihuitesc]]. El criteri inspirador del proyecte era de lo més simple: fer una iglésia nova segons el model més corrent de les iglésies valencianes, o de les iglésies de la contornada, un llenguage que fora fàcilment assimilable per la massa dels fidels. En atres paraules, se va tractar de fer una iglésia "tradicional" per a que la fe poguera perviure d'acort en les formes tradicionals del món rural. També podria dir-se que es tracta d'un proyecte típic d'un temps també molt especial: la dictadura del general Franco.
El resultat del proyecte, dut a eixecució entre els anys 1951 i següents, va ser un edifici molt peculiar que tenia poc a vore en realitat en els criteris estilístics que originàriament l'inspiraven. Una anècdota que dona fe del resultat conta que el prestigiós crític d'art [[Alfons Roig]], quan a finals dels [[Anys 60|anys xixanta]] se li va preguntar quina era la millor solució per al treginat de l'iglésia, va afirmar que la millor solució era "deixar que es veren les estreles". Probablement Don Alfons, que era contrari a l'arquitectura de sagell [[Franquisme|franquiste]], va voler dir que l'obra era tan desgraciada que no tenia cap solució. D'acort en eixa visió, el proyecte ha segut, segons els seus paràmetros intencionals, un fracàs rotunt. Ara bé, no necessàriament s'havia de compartir eixa opinió tan radical de D. Alfons Roig —típica també de les idees estètiques d'aquell temps postconciliar—, la qual ha tingut el seu pes específic i ha segut causa principal d'un sentiment bastant generalisat de decepció i desamor entre la població cap a un edifici que, al remat, és la joya arquitectònica més preada que ha produït Llocnou en el sigle XX.
En la darrera década del segle XX, per iniciativa popular, se va plantejar la rehabilitació del sostre interior. Això va desencadenar un replantejament integral del temple que es va materialisar en la rehabilitació/construcció del campanar, a partir del criteri d'apartar-se del neobarroc o el neoacademicisme. Eixe llenguage va quedar reduït exclusivament als elements mobles, i es conservaren en us especialment les images devocionals. En l'interior, se va traure partit decoratiu als elements estructurals: l'armadura de ferro va quedar a la vista i, en l'exterior, els elements de nova construcció (com ara el cos de campanes i el remat del campanar) se va replantejar tractant de trobar l'equilibri entre ruptura i integració en els elements construïts en els anys cinquanta.
==Festes Patronals==
Celebra les seues festes patronals del 12 al 16 d'agost en honor de Sant Jeroni, la Mare de Déu del Carmen, la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc.
==Política i Govern==
===Corporació municipal===
El Ple de l'[[Ajuntament]] està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|Partit Socialista del País Valencià]] (PSPV-PSOE) i 3 de [[Coalició Compromís|Compromís per Llocnou de Sant Jeroni]] (Compromís).
===Alcaldes===
Des de [[2011]] l'[[alcalde]] de Llocnou de Sant Jeroni és Ricard Igualde García de [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV]].<ref name="argos" />
[[Categoria:Municipis de la Safor]]
==Història==
Excavacions fetes en el jaciment conegut com a la Vinya de la Guapa, datat en els anys [[40]] i [[80]], han tret a la llum recialles [[Imperi Romà|romanes]]. També és romana la vila de la Sort, a on s'han fet importants troballes ceràmiques. En tot cas, el poble té l'orige en una alqueria [[Al-Àndalus|àrap]] nomenada el Ràfol o Rafalet de Bonamira, al rededor de la qual se poden trobar senyals d'[[ibers]] i romans. En l'any [[1361]], la vila pertanyia a Ximén Pérez d'Arenós, qui la va vendre a Arnau Sarina; posteriorment passà als ducs de [[Gandia]], que la donaren, en [[1424]], al monasteri de [[Sant Jeroni de Cotalba]].
En [[1505]] els [[moriscs]] abandonaren el Rafalet. En [[1609]], despuix del definitiu [[expulsió dels moriscos|despoblament]] de l'antic emplaçament, els monges donen carta pobla a tretze famílies d'Alfauir i dos de [[Castellonet]] per a repoblar en la part de baix del terme, la qual cosa dona perfecta explicació al topònim del poble.
A les primeries del [[sigle XX]] els Pobils, que posseïen l'[[almàssera]], i els Tonets, comerciants de [[vi]], eren les famílies més poderoses del poble. Fins a [[1953]] no va conseguir la independència eclesiàstica de la parròquia d'[[Almiserà]], de la qual era annex.
==Economia i demografia==
El gentilici dels seus 568 habitants (padró de [[2004]]) és ''llocnouins''. L'economia local se basa en l'[[agricultura]] dels cítrics i també, per la situació geogràfica del poble hi han molts llocnouins dedicats al transport.
==Geografia==
En els seus 6,5 km² de terme, situat en els contraforts de la serra d'[[Ador]] i regat pel [[riu Vernissa]], trobem les partides de la Cuta i l'Ombria, a on s'ha constituït la tradicional reserva natural de bosc i de terrenys de conreu guanyats a la [[montanya]] i també hi han moltes fonts.
==Edificis d'interés==
Del seu patrimoni tan sols destacar:
*La Granja. Antic lloc d'esplai i administració dels monges, que es troba en el Rafalet.
*El temple parroquial de Llocnou de Sant Jeroni és una construcció del [[sigle XX]], una obra planificada en l'any [[1951]] per l'arquitecte Pablo Soler Lluch d'acort en uns paràmetros purament classicistes, inspirats en l'academicisme [[Sigle XVIII|dihuitesc]]. El criteri inspirador del proyecte era de lo més simple: fer una iglésia nova segons el model més corrent de les iglésies valencianes, o de les iglésies de la contornada, un llenguage que fora fàcilment assimilable per la massa dels fidels. En atres paraules, se va tractar de fer una iglésia "tradicional" per a que la fe poguera perviure d'acort en les formes tradicionals del món rural. També podria dir-se que es tracta d'un proyecte típic d'un temps també molt especial: la dictadura del general Franco.
El resultat del proyecte, dut a eixecució entre els anys 1951 i següents, va ser un edifici molt peculiar que tenia poc a vore en realitat en els criteris estilístics que originàriament l'inspiraven. Una anècdota que dona fe del resultat conta que el prestigiós crític d'art [[Alfons Roig]], quan a finals dels [[Anys 60|anys xixanta]] se li va preguntar quina era la millor solució per al treginat de l'iglésia, va afirmar que la millor solució era "deixar que es veren les estreles". Probablement Don Alfons, que era contrari a l'arquitectura de sagell [[Franquisme|franquiste]], va voler dir que l'obra era tan desgraciada que no tenia cap solució. D'acort en eixa visió, el proyecte ha segut, segons els seus paràmetros intencionals, un fracàs rotunt. Ara bé, no necessàriament s'havia de compartir eixa opinió tan radical de D. Alfons Roig —típica també de les idees estètiques d'aquell temps postconciliar—, la qual ha tingut el seu pes específic i ha segut causa principal d'un sentiment bastant generalisat de decepció i desamor entre la població cap a un edifici que, al remat, és la joya arquitectònica més preada que ha produït Llocnou en el sigle XX.
En la darrera década del segle XX, per iniciativa popular, se va plantejar la rehabilitació del sostre interior. Això va desencadenar un replantejament integral del temple que es va materialisar en la rehabilitació/construcció del campanar, a partir del criteri d'apartar-se del neobarroc o el neoacademicisme. Eixe llenguage va quedar reduït exclusivament als elements mobles, i es conservaren en us especialment les images devocionals. En l'interior, se va traure partit decoratiu als elements estructurals: l'armadura de ferro va quedar a la vista i, en l'exterior, els elements de nova construcció (com ara el cos de campanes i el remat del campanar) se va replantejar tractant de trobar l'equilibri entre ruptura i integració en els elements construïts en els anys cinquanta.
==Festes Patronals==
Celebra les seues festes patronals del 12 al 16 d'agost en honor de Sant Jeroni, la Mare de Déu del Carmen, la Mare de Déu d'Agost i Sant Roc.
==Política i Govern==
===Corporació municipal===
El Ple de l'[[Ajuntament]] està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|Partit Socialista del País Valencià]] (PSPV-PSOE) i 3 de [[Coalició Compromís|Compromís per Llocnou de Sant Jeroni]] (Compromís).
===Alcaldes===
Des de [[2011]] l'[[alcalde]] de Llocnou de Sant Jeroni és Ricard Igualde García de [[Partit Socialista del País Valencià-PSOE|PSPV]].<ref name="argos" />
[[Categoria:Municipis de la Safor]]