Canvis

→‎1956-1959 - L'Universitat Lliterària de Valéncia: Pronom "se" (i no verp "ser"). Coma sobrera, accent sobrer.
Llínea 193: Llínea 193:  
== 1956-1959 - L'Universitat Lliterària de Valéncia ==
 
== 1956-1959 - L'Universitat Lliterària de Valéncia ==
   −
A finals dels anys cinquanta i principis dels xixanta del [[sigle XX]] és va produir un atre fet que encara afonaria més a la Llengua Valenciana, fon l'invasió premeditada i alevosa de l'[[Universitat de Valéncia|Universitat Lliterària de Valéncia]], per catedràtics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme i a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que d'arqueologia n'havien ensenyat poca, ''pero hem fet país''. Ad estos els seguirien més tart els natius, com Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sánchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisació de l'Universitat.
+
A finals dels anys cinquanta i principis dels xixanta del [[sigle XX]] se va produir un atre fet que encara afonaria més a la Llengua Valenciana, fon l'invasió premeditada i alevosa de l'[[Universitat de Valéncia|Universitat Lliterària de Valéncia]], per catedràtics venguts de Catalunya, delliberadament. No venien més que a fer proselitisme i a propagar els anhels del catalanisme. Foren els Tarradell, o Giralt, que passat el temps confessarien que d'arqueologia n'havien ensenyat poca, ''pero hem fet país''. Ad estos els seguirien més tart els natius, com Blasco, Cucó, Sanchis, Guía, Sánchez Ayuso, Pitarch, Alpera o Lluch que foren els principals iniciadors de la total catalanisació de l'Universitat.
   −
Mentrestant els valencians se preguntaven, qué s'havia fet de la primera Càtedra de Llengua Valenciana, regentada pel pare Fullana qui, ademés, va ser Acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola en representació, precisament de la Llengua Valenciana (1927-1930).
+
Mentrestant els valencians se preguntaven qué s'havia fet de la primera Càtedra de Llengua Valenciana, regentada pel pare Fullana qui, ademés, va ser Acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola en representació, precisament de la Llengua Valenciana (1927-1930).
    
Com se diu en el llibre de Mª Teresa Puerto, ''Lengua valenciana, una lengua suplantada'' (pàgs. 52 i 53):
 
Com se diu en el llibre de Mª Teresa Puerto, ''Lengua valenciana, una lengua suplantada'' (pàgs. 52 i 53):
Llínea 207: Llínea 207:  
{{Cita|''Noms dels "jòvens universitaris valencians" que varen optar per la catalanisació de Valéncia, aixina com de les seues actuals activitats dins de la docència, o de la política, etc., des de les quals eixercixen la seua influència en la promoció i consolidació dels "paísos catalans".''}}
 
{{Cita|''Noms dels "jòvens universitaris valencians" que varen optar per la catalanisació de Valéncia, aixina com de les seues actuals activitats dins de la docència, o de la política, etc., des de les quals eixercixen la seua influència en la promoció i consolidació dels "paísos catalans".''}}
   −
En la revista ''Serra d'Or'' (2ª época, any III, nº 4) aparéixen els noms de {{Cita|''Els cinquanta-nou joves valencians de 1961'', alguns d'ells alcançarien alts càrrecs i quotes de poder (polítiques, económiques, culturals, socials, lliteràries, en l'educació, etc..) en la societat valenciana. Aparéixen, entre els cinquantanou: Ricart Pérez Casado, que fon alcalde de Valéncia; Alfons Cucó, senador i professor universitari; Joan Ferran Martínez Navarro, director general de Conselleria de la Generalitat Valenciana, tots ells del PSOE. Vicent Alvarez, dirigent de UPV; Vicent de Miguel Diego, fundador de la UDPV; Antoni Borgues del PSUPV; Francesc Codoner, exsecretari tècnic de la Conselleria de Transports i Benestar Social i dirigent del PCPV; Enric Tárrega del PSAN i membre de ACPV; Eliseu Climent, secretari general de ACPV; Joan Francesc Mira, director d'Institut i actual president de ACPV; Adrià Espí, dirigent de les institucions culturals de la Diputació d'Alacant; dos catedràtics d'universitat; tres catedràtics d'institut, un notari, un registrador de la propietat, una bibliotecària, un pedagoc, tres professionals de la difusió de la cultura i el llibre català al ''País Valencià'' (sic), un director de banda de música, un secretari d'Ajuntament i un dirigent del moviment excursioniste valencià.}}     
+
En la revista ''Serra d'Or'' (2ª época, any III, nº 4) apareixen els noms de {{Cita|''Els cinquanta-nou joves valencians de 1961'', alguns d'ells alcançarien alts càrrecs i quotes de poder (polítiques, económiques, culturals, socials, lliteràries, en l'educació, etc..) en la societat valenciana. Aparéixen, entre els cinquantanou: Ricart Pérez Casado, que fon alcalde de Valéncia; Alfons Cucó, senador i professor universitari; Joan Ferran Martínez Navarro, director general de Conselleria de la Generalitat Valenciana, tots ells del PSOE. Vicent Alvarez, dirigent de UPV; Vicent de Miguel Diego, fundador de la UDPV; Antoni Borgues del PSUPV; Francesc Codoner, exsecretari tècnic de la Conselleria de Transports i Benestar Social i dirigent del PCPV; Enric Tárrega del PSAN i membre de ACPV; Eliseu Climent, secretari general de ACPV; Joan Francesc Mira, director d'Institut i actual president de ACPV; Adrià Espí, dirigent de les institucions culturals de la Diputació d'Alacant; dos catedràtics d'universitat; tres catedràtics d'institut, un notari, un registrador de la propietat, una bibliotecària, un pedagoc, tres professionals de la difusió de la cultura i el llibre català al ''País Valencià'' (sic), un director de banda de música, un secretari d'Ajuntament i un dirigent del moviment excursioniste valencià.}}     
    
En [[1964]] algunes veus s'alçaren contra esta invasió destructora, i desvalencianisadora, que el pancatalanisme havia iniciat i estes veus afirmaren, intentant obrir-li els ulls al poble que ''l'enemic el tenim dins de casa'' i tan dins que els majors enemics dels valencians son... els propis valencians.
 
En [[1964]] algunes veus s'alçaren contra esta invasió destructora, i desvalencianisadora, que el pancatalanisme havia iniciat i estes veus afirmaren, intentant obrir-li els ulls al poble que ''l'enemic el tenim dins de casa'' i tan dins que els majors enemics dels valencians son... els propis valencians.