Canvis

[[File:Ihya 'Ulumuddin jilid 1 Imam Khairul Annas.JPG|197px|right]]

[[File:Ihya 'Ulumuddin jilid 1 Imam Khairul Annas.JPG|197px|right]]

'''El resorgiment de les ciències religioses'''; en [[àrap]], احياء علوم الدين‎‎) és un llibre del [[sigle XI]], escrit pel teòlec persa [[Abū Ḥāmid Muḥammad ibn Muḥammad al-Ghazali]].​ El llibre va ser escrit en àrap i està basat en l'experiència religiosa personal de l'autor. És considerada com una de les seues principals obres, i també com una introducció clàssica per al camí del piadós musulmà cap a [[Deu]].​ Originalment comprén més de 40 volums, en els quals aborda els principis i pràctiques de l'[[islam]] i demostra cóm estos poden ser la base d'una vida religiosa reflexiva, mantenint aixina els nivells més alts del [[sufisme]]. Alguns consideren erròneament que el llibre Kimiyā al-Sa'ādat (L'alquímia de la felicitat) és una reescritura d'esta obra. Kimyā al-Sa'ādat és més breu que esta, pero Ghazali va dir que ell va escriure ''El resorgiment de les ciències religioses'' per a reflectir la naturalea del segon, aixina com atres escrits teològics.

'''El resorgiment de les ciències religioses'''; en [[àrap]], احياء علوم الدين‎‎) és un llibre del [[sigle XI]], escrit pel teòlec persa [[Al-Ghazali|Abū Ḥāmid Muḥammad ibn Muḥammad al-Ghazali]].​ El llibre va ser escrit en àrap i està basat en l'experiència religiosa personal de l'autor. És considerada com una de les seues principals obres, i també com una introducció clàssica per al camí del piadós musulmà cap a [[Deu]].​ Originalment comprén més de 40 volums, en els quals aborda els principis i pràctiques de l'[[islam]] i demostra cóm estos poden ser la base d'una vida religiosa reflexiva, mantenint aixina els nivells més alts del [[sufisme]]. Alguns consideren erròneament que el llibre Kimiyā al-Sa'ādat (L'alquímia de la felicitat) és una reescritura d'esta obra. Kimyā al-Sa'ādat és més breu que esta, pero Ghazali va dir que ell va escriure ''El resorgiment de les ciències religioses'' per a reflectir la naturalea del segon, aixina com atres escrits teològics.

[[Categoria:Sufisme]]

[[Categoria:Sufisme]]