124 601
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Totes les órdens sufís tracen la majoria dels seus preceptes originals de Mahoma a través del seu cosí i gendre Alí, en la notable excepció de l'orde Naqshbandi, que rastreja els seus preceptes originals a Mahoma a través del seu companyer i sogre, Abu Bakr.
Totes les órdens sufís tracen la majoria dels seus preceptes originals de Mahoma a través del seu cosí i gendre Alí, en la notable excepció de l'orde Naqshbandi, que rastreja els seus preceptes originals a Mahoma a través del seu companyer i sogre, Abu Bakr.
Històricament s'ha confòs en una secta de l'[[islam]], quan en realitat és una orde religiosa per a qualsevol denominació islàmica. El sufisme és la ciència d'ihsan (les pràctiques internes), mentres que ''[[fiqh]]'' és la ciència de l'islam (les pràctiques externes) i ''[[aqidah]]'' és la ciència d'iman (la fe)<ref name=BBC>{{cita web|título=Sufism|url=https://www.bbc.co.uk/religion/religions/islam/subdivisions/sufism_1.shtml|obra=BBC|idioma=Inglés|fecha=2009|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.
Històricament s'ha confòs en una secta de l'islam, quan en realitat és una orde religiosa per a qualsevol denominació islàmica. El sufisme és la ciència d'ihsan (les pràctiques internes), mentres que ''[[fiqh]]'' és la ciència de l'islam (les pràctiques externes) i ''[[aqidah]]'' és la ciència d'iman (la fe)<ref name=BBC>{{cita web|título=Sufism|url=https://www.bbc.co.uk/religion/religions/islam/subdivisions/sufism_1.shtml|obra=BBC|idioma=Inglés|fecha=2009|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.
Encara que la marejant majoria dels sufís, tant premoderns com a moderns, eren i són adherents de l'Islam suní, també varen desenrollar certs aspectes de la pràctica sufí dins de l'àmbit de l'islam chií durant el periodo migeval tardà, particularment despuix de la conversió d'Iran a l'islam chií. Les órdens sufís tradicionals durant els primers cinc sigles de l'islam es varen basar en l'islam suní. Encara que els sufís s'oponien al legalisme sec, observaven estrictament la llei islàmica i pertanyien a vàries escoles de jurisprudència i teologia islàmiques<ref>{{cita libro|título=Encyclopaedia of Islam|fecha=2005|editorial=Brill|isbn=9789004139749|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.
Encara que la marejant majoria dels sufís, tant premoderns com a moderns, eren i són adherents de l'Islam suní, també varen desenrollar certs aspectes de la pràctica sufí dins de l'àmbit de l'islam chií durant el periodo migeval tardà, particularment despuix de la conversió d'Iran a l'islam chií. Les órdens sufís tradicionals durant els primers cinc sigles de l'islam es varen basar en l'islam suní. Encara que els sufís s'oponien al legalisme sec, observaven estrictament la llei islàmica i pertanyien a vàries escoles de jurisprudència i teologia islàmiques<ref>{{cita libro|título=Encyclopaedia of Islam|fecha=2005|editorial=Brill|isbn=9789004139749|fechaacceso=6 de abril de 2020}}</ref>.