2278
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «197px|dreta '''Al-Ghazali''', també conegut per la versió latinisada del seu nom, '''Algasel''', i entre musulmans com l'iman '''al-…»
[[Archiu:Al-Ghazali.png|197px|dreta]]
'''Al-Ghazali''', també conegut per la versió latinisada del seu nom, '''Algasel''', i entre musulmans com l'iman '''al-Ghazalí''' o '''Hújjat-al-Islam''' (en persa: محمد غزالی; en àrap: ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, ''Ab Hamid Muḥammad ibn Muḥammad al-Gazal ax-Xāfi'ī at-Tusi Ḥujjat al Islam''; Iran, c. 5 de juliol de 1057 - Tus, Iran, 19 de decembre de 1111), va anar un polímata d'orige persa, teòlec sufí, juriste, filòsof i místic, considerat un dels pensadors més importants de la [[filosofia islàmica]], que representa el misticisme més profunt. Pertanyent a l'escola Shafi'i, els seus treballs varen permetre per primera volta que el sunisme acceptara el sufisme com a ortodox. Se li deu igualment l'introducció de la llògica i la silogistica aristotèlica en la jurisprudència i la teologia islàmiques. Va escriure ''[[El resorgiment de les ciències religioses]]'' (Iḥiāʾ ʿulūm al-dīn), que és possiblement la seua obra apologètica més important.
[[Categoria:Teòlecs musulmans]]
[[Categoria:Escritors de Pèrsia]]
[[Categoria:Teòlecs de l'Edat Mija]]
[[Categoria:Místics musulmans]]
[[Categoria:ufís]]
[[Categoria:Escritors en persa]]
'''Al-Ghazali''', també conegut per la versió latinisada del seu nom, '''Algasel''', i entre musulmans com l'iman '''al-Ghazalí''' o '''Hújjat-al-Islam''' (en persa: محمد غزالی; en àrap: ابو حامد محمد بن محمد الغزالي الشافعي الطوسي حجة الإسلام, ''Ab Hamid Muḥammad ibn Muḥammad al-Gazal ax-Xāfi'ī at-Tusi Ḥujjat al Islam''; Iran, c. 5 de juliol de 1057 - Tus, Iran, 19 de decembre de 1111), va anar un polímata d'orige persa, teòlec sufí, juriste, filòsof i místic, considerat un dels pensadors més importants de la [[filosofia islàmica]], que representa el misticisme més profunt. Pertanyent a l'escola Shafi'i, els seus treballs varen permetre per primera volta que el sunisme acceptara el sufisme com a ortodox. Se li deu igualment l'introducció de la llògica i la silogistica aristotèlica en la jurisprudència i la teologia islàmiques. Va escriure ''[[El resorgiment de les ciències religioses]]'' (Iḥiāʾ ʿulūm al-dīn), que és possiblement la seua obra apologètica més important.
[[Categoria:Teòlecs musulmans]]
[[Categoria:Escritors de Pèrsia]]
[[Categoria:Teòlecs de l'Edat Mija]]
[[Categoria:Místics musulmans]]
[[Categoria:ufís]]
[[Categoria:Escritors en persa]]