2410
edicions
Canvis
→Situació de les llengües auxiliars
== Situació de les llengües auxiliars ==
== Situació de les llengües auxiliars ==
Per la necessitat de comunicació humana, les llengües auxiliars han existit i seguiran existint.
=== Llengües auxiliars internacionals ===
=== Llengües auxiliars internacionals ===
En l'actualitat el [[idioma anglés|anglés]] és la llengua auxiliar dominant. Açò es deu, principalment, a l'importància econòmica dels [[Estats Units]], que a la seua volta va succeir a la de [[Gran Bretanya]]. Este fet ha provocat controvèrsies. Molts s'oponen al domini de facto de l'anglés per considerar que es tracta d'una forma de colonialisme cultural. En [[Dret Internacional]], cap llengua és reconeguda com a única llengua auxiliar universal, ya que organismes com la [[Organisació de les Nacions Unides|ONU]] reconeixen atres llengües, ademés de l'anglés, com a llengües oficials o de treball.
Dins de les llengües controlades, hi ha casos com el del ''Special English'' que semblen haver conseguit el seu objectiu de ser "fàcils" per a un ampli públic que no és parlant natiu de l'idioma i de ser prou utilisades.
Per un atre costat, les llengües controlades basades en l'anglés deriven el seu èxit de la popularitat de l'anglés com a llengua auxiliar internacional. Propostes d'utilisar un castellà o un francés simplificats, per eixemple, no passen de ser conjectures del mateix nivell que les llengües planificades.
Sobre les llengües planificades, varen gojar de gran popularitat en Europa entre finals del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]]. Esta popularitat no va sobrepassar, no obstant, l'us del [[idioma francés|francés]] com a llengua cultural i diplomàtica o del [[idioma anglés|anglés]] com a llengua dels negocis. Els partidaris d'estes llengües varen ser perseguits en l'auge del [[nacionalisme]] entre guerres, ya que els moviments i organisacions internacionalistes eren condenats pels [[nazis]], com, per eixemple, la [[religió catòlica]], els centres d'ensenyança i cultura de la [[Aliança Francesa]], etc.
Per un atre costat, la situació dominant dels [[Estats Units]] despuix de la [[Segona Guerra Mundial]] va afiançar l'anglés, inclús en el bloc soviètic.
La percepció de quines llengües internacionals poden ser més útils varia segons els països. Aixina, per eixemple, en [[Amèrica]], en els països que no són [[hispanoparlant]]s, com [[Brasil]] o [[Estats Units]], tendix a pensar-se que l'espanyol és més important que el francés, mentres que en [[Àfrica]] sol considerar-se que l'àrap, el francés, l'anglés, el [[Idioma portugués|portugués]] o inclús el [[Idioma swahili|swahili]] poden ser més útils per a un africà que l'espanyol. En [[Europa]] la tendència general en l'actualitat és que s'estudien per lo manco dos llengües estrangeres europees en el [[bachillerat]]. En [[Àsia]] moltes persones pensen que el coneiximent del [[Idioma chinenc|chinenc]] o del [[Idioma japonés|japonés]] pot ser molt útil, etc. També pot variar en un país en el determini de no molts anys. Aixina, en [[Espanya]], despuix de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], moltes persones pensaven que la llengua del futur seria l'alemà perque creïen que la [[Segona Guerra Mundial]] anava a terminar en la victòria de les potències del [[Potències de l'Eix en la Segona Guerra Mundial|Eix]]. Quan va terminar la Segona Guerra Mundial la llengua estrangera més estudiada en Espanya va ser el francés fins a finals dels [[Anys 1960|anys 60]], principis de [[Anys 1970|els 70]], en que la llengua estrangera més estudiada va passar a ser l'anglés. En l'entrada d'Espanya en la [[Unió Europea]] es va plantejar la conveniència d'estudiar, per lo manco, dos llengües estrangeres, etc. En canvi, en atres països, com per eixemple [[Portugal]], el francés i l'anglés són tradicionalment obligatoris en el bachillerat, per lo que no va haver pràcticament cap canvi en la segona mitat del sigle XX, llevat que el llatí va passar a ser optatiu en l'alemà, en l'entrada de Portugal en la [[Unió Europea]].
=== Llengües nacionals i lliteràries ===
=== Llengües nacionals i lliteràries ===
Potser la llengua planificada més exitosa és el [[idioma indonesi]], que sent la llengua oficial de la quarta nació més populosa, és la segona llengua per a la major part d'una població de 230 millons de persones.
L'indonesi, com també se li coneix en forma nativa, és una forma de malay que ha segut normalisada i regulada i ha pres aportes d'atres llengües indonèsies.
En varis països s'han creat idiomes oficials nacionals basats en algun dialecte local. El [[idioma filipí|filipí]], basat en el [[Idioma tagalo|tagalo]], i el [[Idioma italià|italià]], basat en la llengua [[toscana]], són eixemples d'açò. Encara quan estes llengües són moltes voltes normalisades i controlades per alguna acadèmia, se solen considerar llengües naturals i no idiomes artificials.
Les llengües nacionals solen convertir-se en llengües auxiliars entre els pobles d'una nació, be siga que utilisen dialectes de la llengua nacional, llengües relacionades o idiomes pertanyents a atres famílies. D'esta forma, l'espanyol és la principal llengua auxiliar entre els pobles indígenes d'Hispanoamèrica, o entre un gallec i un valencià. Igualment l'italià "nacional" (toscano) és la llengua de comunicació entre un napolità i un piamontés.
Entre les llengües lliteràries, el [[chinenc mandarí]] en China (també llengua nacional) i el [[idioma àrap|àrap]] clàssic o corànic en el món àrap, són les més esteses.
== Bibliografia ==
* Pierre Burney, ''Les Langues internationales'', colección Que sais-je?, Presses Universitaires de France, París, 1962.
[[Categoria:llengües]]
[[Categoria:Interllingüística]]
== El futur de les llengües planificades ==
== El futur de les llengües planificades ==
=== Falta d'unitat ===
=== Falta d'unitat ===