L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Canvis

Pinyates (edita)

Revisió de 13:18 9 dec 2021

5 bytes eliminats ,  13:18 9 dec 2021
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Archiu:Pinyata.jpg|thumb|250px|Pinyata]]
 
[[Archiu:Pinyata.jpg|thumb|250px|Pinyata]]
   −
Les '''pinyates''' tenen el seu orige en [[China]], a on en [[primavera]], a l'inici de l'any chinenc, es portava a terme una cerimònia en la qual els chinencs elaboraven en paper la figura d'un [[bou]], la cobrien en papers de colors i li penjaven alguns adorns en motius agrícoles.
+
Les Posades són una série de festes populars, que recorden el trayecte de Sant Josep i la Verge María per a aplegar a [[Belén]]. Estes celebracions tenen lloc del 16 al 24 de [[decembre]] i són molt habituals en [[Mèxic]], [[Colòmbia]] i atres països Iberoamericans. En Colòmbia, generalment les famílies es reunixen de 20 o 30 persones a llegir la novena, menjar coses típiques de [[Nadal]], com a [[bunyols]], o natilles, i cantar [[nadalenques]], ademés de divertir-se, i fer jocs variats.
   −
Els colors de la figura simbolisaven les condicions en que es desenrollaria l'any sobre l'agricultura. Es omplien en cinc classes de llavors que caïen quan els mandarins li pegaven a la pinyata en vares de diferents colors. Quan ya estava buida, es cremava i la gent tractava d'obtindre part de les cendres considerant que donava bona sòrt per a tot l'any.
+
El seu orige està en les costums asteques, quan quaranta dies abans de la festa, compraven els mercaders a un esclau fort i el vestien en els atavíos del mateix deu Quetzalcóatl. Abans de vestir-ho, ho purificaven. En la nit, ho engabiaven i ho alimentaven molt be. Eixien en ell per la ciutat i ell anava cantant i ballant per a ser conegut per la seua semblança a Deu. Les dònes i els chiquets li oferien ofrenes.
 +
Nou dies abans de la festa, venien davant ell dos vells molt venerables del temple i s'humiliaven davant ell en una cerimònia en la que li dien: "Senyor, sabràs que d'ací en nou dies se t'acabarà este treball de ballar i cantar perque llavors has de morir". L'esclau devia respondre: "que anara molt en bona hora".
   −
En passar esta costum a [[Europa]], en [[Itàlia]] la varen utilisar per a les festes de [[Quaresma]], donant-li un sentit religiós:
+
Aplegat el dia de la festa, a mijanit, despuix d'honrar-ho en música i incens, ho prenien els sacrificadors i li treen el cor per a oferir-li-ho a la lluna. En els temples feyen eixe dia grans cerimònies. En dites cerimònies, dirigides pels sacerdots, s'incloïen ritos i balls sagrats representant l'arribada de Quetzalcóatl, aixina com ofrenes i sacrificis humans en honor a ell.
   −
La pinyata està feta en una olla de fanc coberta en paper de colors lluents i representa al [[dimoni]], que sol presentar al mal com algo cridaner per a que captive a l'home i caiga en la tentació.
+
L'orige actual de les Posades, es remonta a l'época de la conquista, en l'any [[1587]], el superior del convent de Sant Agustín d'Acolman, Fra Diego de Soria, va obtindre del [[Papa]] Sixto V, un permís que autorisava en la nova Espanya la celebració de les "Misses de Aguinaldos", del 16 al 24 de decembre.
   −
La pinyata clàssica té sèt picos que representen als sèt pecats capitals: soberba, avarícia, luxúria, ira, gula, enveja i gos.
+
En estes Misses, es intercalaven passages i escenes del Nadal, com a recordatori de l'espera del Chiquet i del peregrinar de José i María de Nazaret a Belén per a empadronar-se. Per a fer-les més atractives i amenes, se'ls varen agregar llums de vengala, eixides i nadalenques. Posteriorment, la [[Pinyates|pinyata]] i en terminar, els [[monges]] repartien als assistents fruta i dolços que simbolisaven les gràcies que rebien aquells que acceptaven la doctrina de Jesús.
   −
L'home que li pega a la pinyata representa la fe que deu ser cega, per això du una bena en els [[Ull|ulls]]. En l'ajuda de [[Deu]], es destruïx al mal i aixina es descobrixen els fruts que hi ha dins de la pinyata i es deixen caure les gràcies de Deu.
+
Aixina, els misioners espanyols varen transformar les festes asteques en festes cristianes, per a que serviren com a preparació per a rebre a Jesús en el seu cor el dia de Nadal.
   −
El pal en que se li pega a la pinya representa a la força de la virtut que trenca en els falsos i enganyoses delectacions del món. Les virtuts que cal cultivar per a véncer els pecats capitals són: contra la soberba, la humiltat; contra l'avarícia, la magnanimitat; contra l'ira, la paciència; contra l'enveja, la generositat; contra la luxúria, la castitat; contra la gula, la templança; contra la perea, la diligència.
+
Esta costum, en el temps es va començar a realisar en barris i despuix, varen passar a formar part de la vida familiar. Segons la tradició, una Posada comença en l'oració del Rosario i la vora de les lletanies. Durant la vora, els assistents formen dos files que terminen en 2 o 4 chiquets que duen a la Santíssima Verge i a Sant Josep, cridats "peregrins", que van a Belén. En terminar les lletanies, es dividixen en dos grups: un entra a la casa i un atre demana posada, imitant a Sant Josep i la Santíssima Verge quan varen aplegar a Belén.  
   −
La farcidura de la pinyata és símbol de l'amor de Deu perque en trencar en el mal, s'obtenen els bens anhelats; és símbol d'esperança perque tots veuen cap a dalt, en els ulls posats en el cel que és d'a on vindrà el premi celestial
+
Els peregrins reben acolliment per part del grup que es troba en l'interior. Despuix d'açò, seguixen les alegres nadalenques i termina la festa trencant pinyates i distribuint els "aguinaldos".
−
 
  −
D'Itàlia, la costum de trencar pinyates en Quaresma va aplegar a [[Espanya]] i els espanyols varen organisar una festa el primer dumenge de quaresma. a la que varen cridar "Ball de la pinyata". Trencar la pinyata a l'inici de la Quaresma, simbolisava el desig d'acabar en el mal en la pròpia vida, la conversió del cor per a tornar a Deu i rebre els bens eterns.
  −
 
  −
A principis del [[sigle XVI]], esta tradició era desconeguda en [[Amèrica]]. No obstant, en [[Mèxic]], els indis mayes, que agradaven molt del deport, tenien un joc en el que tractaven de trencar en els ulls embenats un gorc de fanc ompli de [[chocolate]] que es balancejava detinguda d'una corda. Als flares evangelizadors se'ls va ocórrer que serviria de catequesis el donar un sentit religiós al joc del gorc, ensenyant-los el significat religiós de les pinyates i promovent que es trencaren durant el temps de advent com un complement a les festes de les posades i en el mateix sentit de conversió que li donaven els europeus.
  −
 
  −
És usual que una pinyata s'òmpliga en frutes de la temporada decembrina: cacahuates, jícamas, [[taronges]], [[Llima|llimes]], tejocotes, canyes, i en ocasions se li agreguen coses dolces.
  −
 
  −
També existix un atre tipo de pinyates, a les que se'ls crida "de trampa" reblixes en farina, confeti o "aigua florida".
      
Atres tradicions nadalenques són:
 
Atres tradicions nadalenques són:
Llínea 48: Llínea 41:  
|-
 
|-
 
| [[Papa Noel]]
 
| [[Papa Noel]]
−
| [[Posades]]
+
| [[Pinyates]]
 
| [[Roscó de Reixos]]
 
| [[Roscó de Reixos]]
 
| [[Sants Inocents]]
 
| [[Sants Inocents]]
Jose2
Administradors
124 521

edicions

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Especial:MobileDiff/196469»