Canvis

{{Biografia|

{{Biografia|

| nom = Juan Manuel de Prada Blanco

| nom = Juan Manuel de Prada Blanco

| image =  

| image = [[File:JuanManueldePrada2007.jpg|250px]]

| peu =  

| peu = Juan Manuel de Prada en l'any [[2007]]

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]].

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]].

| ocupació = Periodiste i escritor.  

| ocupació = Periodiste i escritor.  

== Biografia ==

== Biografia ==

Batejat en la localitat viscaïna de Baracaldo com Juan Manuel de Prada Blanco, passà la seua infància i joventut en [[Zamora]], la terra d'orige dels seus pares, a on estos varen tornar quan el futur escritor era molt chiquet. Els seus pares són Pedro de Prada Casas ([[Arquillinos]], [[20 d'agost]] de [[1946]])​ i María del Tránsito Blanco Casado.

Batejat en la localitat [[Viscaya|viscaïna]] de [[Baracaldo]] com Juan Manuel de Prada Blanco, passà la seua infància i joventut en [[Zamora]], la terra d'orige dels seus pares, a on estos varen tornar quan el futur escritor era molt chiquet. Els seus pares són Pedro de Prada Casas ([[Arquillinos]], [[20 d'agost]] de [[1946]])​ i María del Tránsito Blanco Casado.

Als setze anys escriu el seu primer relat, ''El diablo de los destellos de nácar''. En eixe periodo va completar la traducció d'algunes noveles d'estètica ''pulp''. Estudià Dret en l'[[Universitat de Salamanca]] pero mai ha eixercit com a advocat.  

Als setze anys escriu el seu primer relat, ''El diablo de los destellos de nácar''. En eixe periodo va completar la traducció d'algunes noveles d'estètica ''pulp''. Estudià Dret en l'[[Universitat de Salamanca]] pero mai ha eixercit com a advocat.  

En l'any [[1998]], la revista ''The New Yorker'' el va seleccionar com un dels sis escritors menors de trentacinc anys més importants d'[[Europa]], junt als alemans Marcel Beyer i Ingo Schulze, la francesa Marie Darrieussecq, el britànic Lawrence Norfolk i el rus Víktor Pelevin.

En l'any [[1998]], la revista ''The New Yorker'' el va seleccionar com un dels sis escritors menors de trentacinc anys més importants d'[[Europa]], junt als alemans Marcel Beyer i Ingo Schulze, la francesa Marie Darrieussecq, el britànic Lawrence Norfolk i el rus Víktor Pelevin.

Escriu despuix la novela ''Las esquinas del aire'', sobre la figura d'Ana María Martínez Sagi, i la colecció d'ensajos ''Desgarrados'' i excèntrics que junt en ''Las máscaras del héroe'' forma la seua «trilogia del fracàs». De [[2003]] és ''La vida invisible'', que va obtindre el Premi Primavera de Novela i el Nacional de Narrativa; i de [[2007]] ''El séptimo velo'', Premi Biblioteca Breu.

Escriu despuix la novela ''Las esquinas del aire'', sobre la figura d'Ana María Martínez Sagi, i la colecció d'ensajos ''Desgarrados'' i excèntrics que junt en ''Las máscaras del héroe'' forma la seua «trilogia del fracàs». De l'any [[2003]] és ''La vida invisible'', que va obtindre el Premi Primavera de Novela i el Nacional de Narrativa; i de [[2007]] ''El séptimo velo'', Premi Biblioteca Breu.

En [[2009]] publicà ''La nueva tiranía'', colecció d'artículs contra el ''‘Matrix progre’'', i un any despuix ''Nadando contra corriente'', recopilació d'artículs sobre la lliteratura i cine. En [[2012]] va aparéixer ''Me hallará la muerte'', finalista del Premi de la Crítica de [[Castella i Lleó]] a l'any següent. En [[2014]] va publicar ''Morir bajo tu cielo'', a partir d'un guió per a cine malograt, que anava a dirigir [[José Luis Garci]]. De [[2015]] és ''Dinero, demogresca y otros podemonios''. En [[2016]] i [[2019]] publica ''Mirlo blanco, cisne negro'' i ''Lucía en la noche'' respectivament, abdós publicats en l'Editorial Espasa.

En l'any [[2009]] publicà ''La nueva tiranía'', colecció d'artículs contra el ''‘Matrix progre’'', i un any despuix ''Nadando contra corriente'', recopilació d'artículs sobre la lliteratura i cine. En [[2012]] va aparéixer ''Me hallará la muerte'', finalista del Premi de la Crítica de [[Castella i Lleó]] a l'any següent. En l'any [[2014]] va publicar ''Morir bajo tu cielo'', a partir d'un guió per a cine malograt, que anava a dirigir [[José Luis Garci]]. De [[2015]] és ''Dinero, demogresca y otros podemonios''. En els anys [[2016]] i [[2019]] publica ''Mirlo blanco, cisne negro'' i ''Lucía en la noche'' respectivament, abdós publicats en l'Editorial Espasa.

En [[autumne]] de [[2020]] publica una recopilació de les columnes que realisa eixe any en el diari ''[[ABC]]'' relacionades en la crisis del [[coronavirus]]: ''Cartas del sobrino a su diablo'', publicada en "Homo Legens", en les que establix una clara referència en l'obra ''Cartas del diablo a su sobrino'' de C. S. Lewis.

En [[autumne]] de l'any [[2020]] publica una recopilació de les columnes que realisa eixe any en el diari ''[[ABC]]'' relacionades en la crisis del [[coronavirus]]: ''Cartas del sobrino a su diablo'', publicada en "Homo Legens", en les que establix una clara referència en l'obra ''Cartas del diablo a su sobrino'' de C. S. Lewis.

=== Com a periodiste ===

=== Com a periodiste ===