804
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{Ficha de país | nom_oficial = ''Republic of Ghana''<br/>República de Ghana | image_bandera = 125px-Flag of Ghana svg.png | image_escut = | image_escut_tamany...».
{{Ficha de país
| nom_oficial = ''Republic of Ghana''<br/>República de Ghana
| image_bandera = 125px-Flag of Ghana svg.png
| image_escut =
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationGhana svg.png
| lema_nacional =''Freedom and Justice'' <br /> ''Llibertat i Justícia''
| himne_nacional =''[[God Bless Our Homeland Ghana]]''
| capital =[[Accra]]
| capital_població =1.970.400 hab. ([[2005]])
| capital_coord. = 5_33_N_0_15_W_ 5° 33′N 0° 15′O
| ciutat_principal =Accra
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma anglés|Anglés]]
| govern =[[República presidencialista]]
| dirigents_títuls = [[President de Ghana|President]] <br /> [[Vicepresident de Ghana|Vicepresident]]
| dirigents_noms =[[John Evans Atta Mills]] <br /> [[John Dramani Mahama]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =declarada
| fundació_dates =del [[Regne Unit]] <br /> [[6 de març]] de [[1957]]
| superfície =239.460
| superfície_lloc =79
| superfície_aigua = 3,5%
| fronteres =2.093 km
| costes =
| població = 21.946.247
| població_any =
| població_lloc = 50
| població_densitat =87
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 54.330.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 74
| PIB_per_càpita= US$ 2.601
| IDH = 0,553
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =135
| IDH_categoria =<font color="#ffcc00">Mig</font>
| moneda = [[Cedi]] ([[ISO 4217|GHC]])
| gentilici = Ghanés, ghanesa
| horari = [[UTC]]
| horari_estiu =
| cctld= [[.gh]]
| còdic_telefònic = 233
| prefix_radiofònic =9GA-9GZ
| còdic_ISO = 288/GHA/GH
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[Commonwealth]]
| nota1 = També se parla: [[idioma ga|ga]], [[twi]], [[ewé]], [[dagbani]] i [[fante]].
}}
'''Ghana''', oficialment '''República de Ghana''', és un país d'[[Àfrica occidental]]. Llimita a l'oest en [[Costa de Marfil]], al nort en [[Burkina Faso]] i a l'est en [[Togo]]. Al sur conta en un litoral que dona al [[golf de Guinea]].
Ghana fon el primer país Subsaharià de l'Àfrica colonial en independisar-se en [[1957]]. El seu territori va resultar de l'unió de la colònia anglesa de [[Costa d'Or (Anglesa)|Costa d'Or ]], l'Imperi d'[[Ashanti]] i la franja britànica de [[Togolàndia]], com a resultat d'un plebiscit organisat per les [[nacions Unides]].
La seua llengua oficial és l'[[idioma anglés|anglés]], en algunes regions també es parla [[idoma ga|ga]], [[twi]], [[ewé]], [[dagbani]] i [[fan-te]].
És membre de les principals organisacions mundials i regionals, com la [[Mancomunitat de nacions]], la [[Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental]] i l'[[Unió Africana]].
== Etimologia ==
La paraula "Ghana" significa 'rei guerrer',<ref name="warriorking">Jackson, John G. ''Introduction to African Civilizations'', 2001. ¨Pág. 201.</ref> d'on ve "Guinea" (a través del francés ''guinoye'') que s'utilisa per a referir-se a la costa d'Àfrica occidental (com en "[[golf de Guinea]]").
== Història ==
=== Els imperis africans ===
La República de Ghana li deu el seu nom a l'[[Imperi de Ghana]] d'Àfrica occidental,<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> el qual fon controlat per [[Sundiata Keita]]en [[1240]] i absorbit a la seua vegada per l'[[Imperi de Malí]]. Des del punt de vista geogràfic, l'antiga Ghana es troba a 500 Km. al nort de l'actual territori ghanés, entre els rius [[Riu Senegal|Senegal]] i [[Riu Níger|Níger]]. No obstant, la Ghana moderna té vínculs ètnics i culturals en l'imperi homònim, puix cap allí migraren les seues poblacions sudàniques, en particular les que habitaven la conca del [[riu Níger]].
=== Presència europea ===
Els [[Imperi portugués|portuguesos]] arribaren en el [[sigle XV]]. Com van trobar tant d'[[or]] entre els rius Ankobra i [[Volta]] van batejar a la regió ''Mina'', que significa lo mateix que en valencià. En [[1481]], el rei [[Joan II de Portugal]] li encarregà a [[Diogo d'Azambuja]] la construcció del Castillo d'[[Elmina]], que fon acabat l'any següent a fi de comerciar en or, [[marfil]] i [[esclaus]].
[[Image:800px-Elmina Castle2.jpg|thumb|220px|left| Castell d'[[Elmina]].]]
En [[1598]] els [[imperi holandés|holandesos]] van construir Komenda i Kormantsi. En [[1637]] s'apropiaren del Castell d'Elmina, i en [[1642]] del Fort Sant Antoni en Axim, [[regió Occidental (Ghana)|Regió Occidental]].
Durant el sigle XVII també arribaren a l'actual territori ghanés [[Anglés (poble)|anglesos]], [[danesos]] i [[suecs]]. En la seua costa, comerciants d'eixes nacionalitats van construir més de 30 forts i castells. No obstant, en el [[sigle XIX]] la majoria d'eixes nacions havien deixat les seues basses.
Quan els holandesos van partir en [[1874]], els anglesos, que eren els únics europeus restants, convertiren la regió en una [[colònia]].<ref>p. 76 ''Rational Choice and British Politics: An Analysis of Rhetoric and Manipulation from Peel to Blair''. MacLean, Iain. 2001.</ref>
En [[1946]] es van vore els primers senyals de la fi de l'época colonial i en [[1951]] es promulgà la primera [[constitució]].
=== Independència ===
Ghana va sorgir en [[1957]] de la fusió de la Gold Coast, l'Imperi d'Ashanti i la part anglesa de Togolàndia.
[[Image:400px-Kwame Nkrumah memorial, Accra.jpg|rigth|thumb| Monument a [[Kwame Nkrumah]] en [[Accra]].]]
El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer a sostindre que només unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[Pensilvània]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en [[1966]].
Després d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució van ser aprovats en [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial|reelegit]].
[[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del 7 de giner de 2009, havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de 2008.
== Organisació polític-administrativa ==
[[Image:489px-Ghana Map.jpg|left|thumb|230px| Mapa polític de Ghana]]
Ghana es dividix en 10 regions, les quals a la seua vegada es dividixen en 130 [[districte]]s.
La major en superfície és la [[Ghana Septentrional|Septentrional]] en uns 70.388 km2, i la menor la del [[Gran Accra]], en 2.593 km2. Les menys poblades són les dos regions frontereres del nort, [[Alta Ghana Occidental|Ghana Occidental]] i [[Ghana Oriental|Oriental]], les quals també són les més seques, puix es troben en el llímit meridional del [[Sahel]]. La zona suroest de tot el territori és la més plujosa, fèrtil i densament poblada.
La regió-regne dels [[Ashanti (regió)|Ashanti]] té una forta identitat que inclou el manteniment d'una monarquia en forts poders simbòlics, culturals i representatius. És la més poblada, per damunt inclús del [[Gran Accra]], on es troba la capital.
Les regions de Ghana són les següents:
{|
|
*[[Ashanti (regió)|Ashanti]]
*[[Brong-Ahafo]]
*[[regió Central (Ghana)|Regió central]]
*[[regió Oriental (Ghana)|Regió Oriental]]
*[[Gran Accra]]
|
*[[regió Nort (Ghana)|Regió Nort]]
*[[Alta Oriental]]
*[[Alta Occidental]]
*[[Volta (regió)|Volta]]
*[[regió Occidental (Ghana)|Regió Occidental]]
|}
== Govern i política ==
[[Image:800px-Supreme Court of Ghana.jpg|thumb|right|250px| Cort Suprema de Ghana.]]
Ghana és una república que forma part de la [[Mancomunitat Britànica de nacions]] (Commonwealth).
El seu Cap d'Estat, actualment [[John Evans Atta Mills]], dispon de poders eixecutius. El vicepresident és [[John Dramani Mahama]].
El [[Parlament de Ghana]] és unicameral i en l'actualitat està dominat per dos chicotets partits revolucionaris, el Nou Partit Patriòtic i el Congrés Nacional Democràtic.
== Economia ==
Encara que es troba ben proveït de recursos naturals, Ghana és un dels països més pobres d'[[Àfrica occidental]] i del món [http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Pa%C3%ADses_por_PIB_(PPA)_per_c%C3%A1pita]. Depén de l'ajuda tècnica i financera internacional. No obstant, és el tercer productor mundial de [[cacau]].<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799_2/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> També l'[[or]], la [[fusta]], els [[diamants]], el [[manganés]] i la [[bauxita]]<ref>[https://cia.gov/cia/publications/factbook/geos/gh.Html The World Factbook]</ref> són importants fonts d'ingressos.
L'economia local gira al voltant de l'agricultura de subsistència, que supon el 40% del [[Producte Brut Intern|PBI]] i utilisa al 60% de la població activa, principalment chicotets propietaris agrícoles.
[[Image:Sunyani Cocoa House.jpg|left|thumb| Casa del Cacau, en [[Sunyani]].]]
Un sector en expansió és el turisme, el qual ha pogut desenrollar-se gràcies a la bellea de les plages en el [[golf de Guinea]] i a l'interés que suscita la vida salvage dels seus [[parc natural|parcs naturals]]. Els visitants van passar de 146.000 en [[1990]] a 442.000 en [[2006]].<ref> [http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799_5/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref>
La [[presa d'Akosombo]] és una important font tant d'electricitat com d'entrades per la seua exportació a atres països, en particular a Togo i a [[Bènin]]. En [[2003]] Ghana va produir 5.400 millons de [[Quilovat-hora|KWh]] d'electricitat. No obstant, els baixos nivells del llac Volta han disminuït la seua productivitat.
L'[[Unió Europea]] és el seu principal soci comercial.
== Geografia ==
[[Image:418px-Ghana BMNG.png|right|230px|thumb| Image satelital de Ghana]]
Ghana se situa en el [[golf de Guinea]], en [[Àfrica Occidental]], alguns graus al nort de la [[llínea de l'Equador]]. La mitat del territori es troba a manco de 152 [[msnm]]. El punt més elevat del territori té 883 m.
El seu litoral de 537 km. consistix principalment en terrenys baixos i arenosos, des dels quals s'estenen planes cobertes d'arbusts, solcades per uns quants rius, la majoria dels quals són navegables per mig de chicotetes embarcacions com [[canoa|canoes]].
En el centre del país, en la frontera en [[Costa de Marfil]], s'estén una franja de selva tropical. Es tracta de la regió d'[[Ashanti]], la major productora nacional de [[cacau]], [[minerals]] i [[fusta]].
El [[llac Volta]] és un gran llac artificial que ocupa el 3,3% del la superfície nacional. S'estén des de la [[presa d'Akosombo]], al suroest de Ghana, fins a la ciutat de [[Yapei]], a més de 500 km. al nort. El llac genera electricitat i proporciona una via de transport cap a l'interior, ademés de ser un recurs potencialment valiós per a l'irrigació agrícola.
=== Clima ===
El clima de la regió és tropical, seguint les masses d'aire provinents del nordest i del sistema equatorial del suroest. La franja costera occidental és relativament seca, el suroest humit, i el nort sec.
Hi ha dos estacions de [[pluja|pluges]] en el sur, la primera de [[maig]] a [[juny]] i la segona d'[[agost]] a [[setembre]]. En el nort, les estacions de pluja tendixen a solapar-se. La precipitació mija anual és de 2.100 mm en el suroest, de 830 mm en la zona costera i de 1.000 mm en el nort.
Les temperatures varien poc, entre 20° C i 30° C.
=== Ecorregions ===
El [[Fondo Mundial per a la Naturalea]] (WWF) dividix el territori de Ghana en les [[Ecorregió|ecorregions]] de [[mosaic de selva i sabana de Guinea]] en el centre i surest del país, [[sabana sudanesa occidental]] en el nort, [[selva guineana oriental]] en el suroest, i [[manglar d'Àfrica central]] en la costa oriental.
== Demografia ==
[[Image:Ghana demography.png|left|thumb| Aument de la població entre [[1961]] i [[2003]].]]
Ghana té 22.931.000 ([[2007]]) d'habitants distribuïts en més de 75 [[ètnia|ètnies]] diferenciables per la llengua local. El principal grup ètnic és el dels negres africans, que representa el 99,8% del total. Les principals tribus són Akan en 44%, Moshi-Dagomba 16%, Ewe 13% i Ga 8%. Els europeus i atres grups representen a penes el 0,2%.
L'[[esperança de vida]] al nàixer és baixa, de 59,1 anys (2007) i la seua població és jove, a causa de la desigualtat entre la [[natalitat]] i la [[mortalitat]]. La seua [[taxa de natalitat]] i de [[Taxa de mortalitat|mortalitat]] són respectivament de 29,8 i de 9,5 per 1.000 habitants.
La llengua oficial és l'anglés, pero a nivell local també es reconeixen les llengües africanes com akan, moshi-dagomba, ewe i Ga.
Els ghanesos són majoritàriament cristians (63%) i musulmans (16%). Un 21% practica religions indígenes africanes.
Se sap que el [[regne Ashanti]] en el [[sigle XIX]] aplegà a tindre 3 millons [http://www.h-net.msu.edu/reviews/showrev.php?id=1202].
== Cultura ==
[[Image:797px-Ewe kente stripes, Ghana.jpg|thumb|210px|right| Franges de teixit kente]].
Les activitats tradicionals més característiques de Ghana són els treballs d'[[orfebreria]] i la colorida [[textileria]], en particular els teixits [[kente]], localment coneguts com ''nwentoma'', els quals són fabricats en una tela composta per una trama de franges intercalades. Els colors utilisats tenen un fort simbolisme.<ref>[http://projectexploration.org/jobaria/AfricanJourney.Html Roba Kente]." African Journey. 25 de setembre del 2007.</ref> La roba dissenyada en ella és molt apreciada com a artesania i conta en un mercat internacional. Les primeres peces conservades daten del [[sigle XII]].
=== Lliteratura ===
La tradició lliterària del nort de Ghana està molt influenciada per l'[[islam]]. La del sur per [[missioner]]s catòlics. Gràcies a l'influència europea diversos grups llingüístics desenrollaren sistemes basats en l'[[alfabet llatí]]. No obstant, la major part de les publicacions ghaneses són en anglés.
Alguns escritors, poetes i acadèmics notables de Ghana són [[Kofi Awoonor]], [[Ama Ata Aidoo]], [[Anton Wilhelm Amo]], [[Anthony Appiah]], [[Ayi Kwei Armah]], [[Quobna Ottobah Cugoano|Ottobah Cugoano]], [[Amma Darko]], [[William Edward Burghardt Du Bois|W.E.B. Du Bois]] i [[J. E. Casely Hayford]].
=== Arquitectura ===
[[Image:800px-Cape Coast Slave Castle.jpg|290px|thumb| Castell de [[Cape Coast]].]] Dins de les construccions tradicionals ghaneses destaquen les [[ashanti]], lo mateix que els forts i castells construïts en la costa pels portuguesos entre Keta i Beyin. Eixos llocs estan en la llista del [[Patrimoni de l'Humanitat]] de l'[[UNESCO]].<ref>[http://whc.unesco.org/en/List Llista del Patrimoni de l'Humanitat]</ref>
=== Gastronomia ===
Plàtano, fesols rojos, cacauets, [[Manihot esculenta|casava]], arròs, tomaca i peix són els ingredients més freqüents de la cuina ghanesa
[[Image:800px-Nyakrom Fish Market.jpg|thumb|left| Lloc de venda de peix en Nyakrom.]]
Alguns components típics són el ''puré'', que és un puré de plàtano en yuca o [[Dioscorea|nyame]]; el ''kenkey'', és dir boles fermentades de farina de dacsa, cuites al vapor i embolicades en fulles de la mateixa planta; i el ''kokonte'' i el ''banku'', que són respectivament pastes de yuca cuita, i de dacsa fermentada.
Eixos ingredients i components solen presentar-se en sopes, les quals es preparen en peix, cabra, corder o gallina.<ref>{{Cita noticia|url= http://www.ghana.co.uk/food/ Ghana.Co.uk|título= Food|fecha=[[4 de decembre]] de [[2008]]}}</ref>
Atres especialitats ghaneses són el ''gari foto'', que té ous, ceba, llangostins, tomaca i all, el ''omo tuo'', que són boles de puré d'arròs en sopa de cacauet. Dos plats a base de plàtano són el 'red-red'', en salsa de fesols, i el ''kelewele'', molt fregit i coent.
Dos salses són la ''agushie'', de puré de llavors en tomaca i all, i la molt coenta ''shet''.
Els llocs de menjars ràpides es criden ''chop bars''.<ref>{{Cita noticia|url= http://www.ghana.co.uk/food/ Ghana.Co.uk|título= Food|fecha=[[4 de decembre]] de [[2008]]}}</ref>
=== Deports ===
La millor participació de [[Ghana en els Jocs Olímpics]] fon en [[Jocs Olímpics de Roma 1960|Roma]] quan va obtindre una medalla de plata. En atres participacions també ha conseguit tres de bronze.
[[Image:Sekondi-Takoradi Stadium 2008.jpg|right|thumb|250px| Estadi de [[Sekondi-Takoradi]].]]
El deport més popular és el [[fútbol]]. La seua [[Selecció de fútbol de Ghana|Selecció Nacional]] ha sigut una de les protagonistes de la [[Copa Africana de nacions]] la final de la qual ha disputat en set ocasions, guanyant-la en [[1963]], [[1965]], [[1978]] i [[1982]]. Ha sigut el seu país organisador en [[1963]], [[1978]], [[2000]] (junt en Nigèria) i [[2008]].
A pesar de ser una de les seleccions de més alt nivell a Àfrica, Ghana no va participar en les [[Copa Mundial de Fútbol|Copes Mundials de Fútbol]] sino fins a la [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|edició de 2006]] disputada en [[Alemanya]], on fon l'equip africà que més llunt arribà ya que només fon eliminada en els octaus de final, al perdre tres gols a zero contra [[Selecció de fútbol de Brasil|Brasil]].
Ha conseguit aixina mateix destacades participacions en mundials de categoria de menors.
== Notes ==
{{listaref}}
== Enllaços externs ==
*[http://www.ghana.gov.gh/ Lloc web del Govern de Ghana]. En anglés.
*[http://www.parliament.gh/ Lloc del Parlament de Ghana]. En anglés.
*[http://www.ghanaculture.gov.gh/ Lloc de la Comissió Nacional de Cultura de Ghana]. En anglés.
*[http://rs6.loc.gov/frd/cs/ghtoc.Html Pàgina sobre Ghana en la Biblioteca del Congrés dels Estats Units]. En anglés
*[http://www.ghanaweb.com/ Informacions generals]. En anglés.
{{Traduït de|es|Ghana}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]
| nom_oficial = ''Republic of Ghana''<br/>República de Ghana
| image_bandera = 125px-Flag of Ghana svg.png
| image_escut =
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = 250px-LocationGhana svg.png
| lema_nacional =''Freedom and Justice'' <br /> ''Llibertat i Justícia''
| himne_nacional =''[[God Bless Our Homeland Ghana]]''
| capital =[[Accra]]
| capital_població =1.970.400 hab. ([[2005]])
| capital_coord. = 5_33_N_0_15_W_ 5° 33′N 0° 15′O
| ciutat_principal =Accra
| festa_nacional=
| idioma_oficial = [[Idioma anglés|Anglés]]
| govern =[[República presidencialista]]
| dirigents_títuls = [[President de Ghana|President]] <br /> [[Vicepresident de Ghana|Vicepresident]]
| dirigents_noms =[[John Evans Atta Mills]] <br /> [[John Dramani Mahama]]
| fundació = [[Independència]]
| fundació_hites =declarada
| fundació_dates =del [[Regne Unit]] <br /> [[6 de març]] de [[1957]]
| superfície =239.460
| superfície_lloc =79
| superfície_aigua = 3,5%
| fronteres =2.093 km
| costes =
| població = 21.946.247
| població_any =
| població_lloc = 50
| població_densitat =87
| PIB_nominal=
| PIB_nominal_any =
| PIB_nominal_lloc =
| PIB_nominal_per_càpita=
| PIB = US$ 54.330.000
| PIB_any = 2005
| PIB_lloc = 74
| PIB_per_càpita= US$ 2.601
| IDH = 0,553
| IDH_any = 2007
| IDH_lloc =135
| IDH_categoria =<font color="#ffcc00">Mig</font>
| moneda = [[Cedi]] ([[ISO 4217|GHC]])
| gentilici = Ghanés, ghanesa
| horari = [[UTC]]
| horari_estiu =
| cctld= [[.gh]]
| còdic_telefònic = 233
| prefix_radiofònic =9GA-9GZ
| còdic_ISO = 288/GHA/GH
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[Commonwealth]]
| nota1 = També se parla: [[idioma ga|ga]], [[twi]], [[ewé]], [[dagbani]] i [[fante]].
}}
'''Ghana''', oficialment '''República de Ghana''', és un país d'[[Àfrica occidental]]. Llimita a l'oest en [[Costa de Marfil]], al nort en [[Burkina Faso]] i a l'est en [[Togo]]. Al sur conta en un litoral que dona al [[golf de Guinea]].
Ghana fon el primer país Subsaharià de l'Àfrica colonial en independisar-se en [[1957]]. El seu territori va resultar de l'unió de la colònia anglesa de [[Costa d'Or (Anglesa)|Costa d'Or ]], l'Imperi d'[[Ashanti]] i la franja britànica de [[Togolàndia]], com a resultat d'un plebiscit organisat per les [[nacions Unides]].
La seua llengua oficial és l'[[idioma anglés|anglés]], en algunes regions també es parla [[idoma ga|ga]], [[twi]], [[ewé]], [[dagbani]] i [[fan-te]].
És membre de les principals organisacions mundials i regionals, com la [[Mancomunitat de nacions]], la [[Comunitat Econòmica d'Estats d'Àfrica Occidental]] i l'[[Unió Africana]].
== Etimologia ==
La paraula "Ghana" significa 'rei guerrer',<ref name="warriorking">Jackson, John G. ''Introduction to African Civilizations'', 2001. ¨Pág. 201.</ref> d'on ve "Guinea" (a través del francés ''guinoye'') que s'utilisa per a referir-se a la costa d'Àfrica occidental (com en "[[golf de Guinea]]").
== Història ==
=== Els imperis africans ===
La República de Ghana li deu el seu nom a l'[[Imperi de Ghana]] d'Àfrica occidental,<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> el qual fon controlat per [[Sundiata Keita]]en [[1240]] i absorbit a la seua vegada per l'[[Imperi de Malí]]. Des del punt de vista geogràfic, l'antiga Ghana es troba a 500 Km. al nort de l'actual territori ghanés, entre els rius [[Riu Senegal|Senegal]] i [[Riu Níger|Níger]]. No obstant, la Ghana moderna té vínculs ètnics i culturals en l'imperi homònim, puix cap allí migraren les seues poblacions sudàniques, en particular les que habitaven la conca del [[riu Níger]].
=== Presència europea ===
Els [[Imperi portugués|portuguesos]] arribaren en el [[sigle XV]]. Com van trobar tant d'[[or]] entre els rius Ankobra i [[Volta]] van batejar a la regió ''Mina'', que significa lo mateix que en valencià. En [[1481]], el rei [[Joan II de Portugal]] li encarregà a [[Diogo d'Azambuja]] la construcció del Castillo d'[[Elmina]], que fon acabat l'any següent a fi de comerciar en or, [[marfil]] i [[esclaus]].
[[Image:800px-Elmina Castle2.jpg|thumb|220px|left| Castell d'[[Elmina]].]]
En [[1598]] els [[imperi holandés|holandesos]] van construir Komenda i Kormantsi. En [[1637]] s'apropiaren del Castell d'Elmina, i en [[1642]] del Fort Sant Antoni en Axim, [[regió Occidental (Ghana)|Regió Occidental]].
Durant el sigle XVII també arribaren a l'actual territori ghanés [[Anglés (poble)|anglesos]], [[danesos]] i [[suecs]]. En la seua costa, comerciants d'eixes nacionalitats van construir més de 30 forts i castells. No obstant, en el [[sigle XIX]] la majoria d'eixes nacions havien deixat les seues basses.
Quan els holandesos van partir en [[1874]], els anglesos, que eren els únics europeus restants, convertiren la regió en una [[colònia]].<ref>p. 76 ''Rational Choice and British Politics: An Analysis of Rhetoric and Manipulation from Peel to Blair''. MacLean, Iain. 2001.</ref>
En [[1946]] es van vore els primers senyals de la fi de l'época colonial i en [[1951]] es promulgà la primera [[constitució]].
=== Independència ===
Ghana va sorgir en [[1957]] de la fusió de la Gold Coast, l'Imperi d'Ashanti i la part anglesa de Togolàndia.
[[Image:400px-Kwame Nkrumah memorial, Accra.jpg|rigth|thumb| Monument a [[Kwame Nkrumah]] en [[Accra]].]]
El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer a sostindre que només unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[Pensilvània]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en [[1966]].
Després d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució van ser aprovats en [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial|reelegit]].
[[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del 7 de giner de 2009, havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de 2008.
== Organisació polític-administrativa ==
[[Image:489px-Ghana Map.jpg|left|thumb|230px| Mapa polític de Ghana]]
Ghana es dividix en 10 regions, les quals a la seua vegada es dividixen en 130 [[districte]]s.
La major en superfície és la [[Ghana Septentrional|Septentrional]] en uns 70.388 km2, i la menor la del [[Gran Accra]], en 2.593 km2. Les menys poblades són les dos regions frontereres del nort, [[Alta Ghana Occidental|Ghana Occidental]] i [[Ghana Oriental|Oriental]], les quals també són les més seques, puix es troben en el llímit meridional del [[Sahel]]. La zona suroest de tot el territori és la més plujosa, fèrtil i densament poblada.
La regió-regne dels [[Ashanti (regió)|Ashanti]] té una forta identitat que inclou el manteniment d'una monarquia en forts poders simbòlics, culturals i representatius. És la més poblada, per damunt inclús del [[Gran Accra]], on es troba la capital.
Les regions de Ghana són les següents:
{|
|
*[[Ashanti (regió)|Ashanti]]
*[[Brong-Ahafo]]
*[[regió Central (Ghana)|Regió central]]
*[[regió Oriental (Ghana)|Regió Oriental]]
*[[Gran Accra]]
|
*[[regió Nort (Ghana)|Regió Nort]]
*[[Alta Oriental]]
*[[Alta Occidental]]
*[[Volta (regió)|Volta]]
*[[regió Occidental (Ghana)|Regió Occidental]]
|}
== Govern i política ==
[[Image:800px-Supreme Court of Ghana.jpg|thumb|right|250px| Cort Suprema de Ghana.]]
Ghana és una república que forma part de la [[Mancomunitat Britànica de nacions]] (Commonwealth).
El seu Cap d'Estat, actualment [[John Evans Atta Mills]], dispon de poders eixecutius. El vicepresident és [[John Dramani Mahama]].
El [[Parlament de Ghana]] és unicameral i en l'actualitat està dominat per dos chicotets partits revolucionaris, el Nou Partit Patriòtic i el Congrés Nacional Democràtic.
== Economia ==
Encara que es troba ben proveït de recursos naturals, Ghana és un dels països més pobres d'[[Àfrica occidental]] i del món [http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Pa%C3%ADses_por_PIB_(PPA)_per_c%C3%A1pita]. Depén de l'ajuda tècnica i financera internacional. No obstant, és el tercer productor mundial de [[cacau]].<ref>[http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799_2/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref> També l'[[or]], la [[fusta]], els [[diamants]], el [[manganés]] i la [[bauxita]]<ref>[https://cia.gov/cia/publications/factbook/geos/gh.Html The World Factbook]</ref> són importants fonts d'ingressos.
L'economia local gira al voltant de l'agricultura de subsistència, que supon el 40% del [[Producte Brut Intern|PBI]] i utilisa al 60% de la població activa, principalment chicotets propietaris agrícoles.
[[Image:Sunyani Cocoa House.jpg|left|thumb| Casa del Cacau, en [[Sunyani]].]]
Un sector en expansió és el turisme, el qual ha pogut desenrollar-se gràcies a la bellea de les plages en el [[golf de Guinea]] i a l'interés que suscita la vida salvage dels seus [[parc natural|parcs naturals]]. Els visitants van passar de 146.000 en [[1990]] a 442.000 en [[2006]].<ref> [http://encarta.msn.com/encyclopedia_761570799_5/Ghana.Html artícul de Ghana en l'Enciclopèdia Encarta en anglés].</ref>
La [[presa d'Akosombo]] és una important font tant d'electricitat com d'entrades per la seua exportació a atres països, en particular a Togo i a [[Bènin]]. En [[2003]] Ghana va produir 5.400 millons de [[Quilovat-hora|KWh]] d'electricitat. No obstant, els baixos nivells del llac Volta han disminuït la seua productivitat.
L'[[Unió Europea]] és el seu principal soci comercial.
== Geografia ==
[[Image:418px-Ghana BMNG.png|right|230px|thumb| Image satelital de Ghana]]
Ghana se situa en el [[golf de Guinea]], en [[Àfrica Occidental]], alguns graus al nort de la [[llínea de l'Equador]]. La mitat del territori es troba a manco de 152 [[msnm]]. El punt més elevat del territori té 883 m.
El seu litoral de 537 km. consistix principalment en terrenys baixos i arenosos, des dels quals s'estenen planes cobertes d'arbusts, solcades per uns quants rius, la majoria dels quals són navegables per mig de chicotetes embarcacions com [[canoa|canoes]].
En el centre del país, en la frontera en [[Costa de Marfil]], s'estén una franja de selva tropical. Es tracta de la regió d'[[Ashanti]], la major productora nacional de [[cacau]], [[minerals]] i [[fusta]].
El [[llac Volta]] és un gran llac artificial que ocupa el 3,3% del la superfície nacional. S'estén des de la [[presa d'Akosombo]], al suroest de Ghana, fins a la ciutat de [[Yapei]], a més de 500 km. al nort. El llac genera electricitat i proporciona una via de transport cap a l'interior, ademés de ser un recurs potencialment valiós per a l'irrigació agrícola.
=== Clima ===
El clima de la regió és tropical, seguint les masses d'aire provinents del nordest i del sistema equatorial del suroest. La franja costera occidental és relativament seca, el suroest humit, i el nort sec.
Hi ha dos estacions de [[pluja|pluges]] en el sur, la primera de [[maig]] a [[juny]] i la segona d'[[agost]] a [[setembre]]. En el nort, les estacions de pluja tendixen a solapar-se. La precipitació mija anual és de 2.100 mm en el suroest, de 830 mm en la zona costera i de 1.000 mm en el nort.
Les temperatures varien poc, entre 20° C i 30° C.
=== Ecorregions ===
El [[Fondo Mundial per a la Naturalea]] (WWF) dividix el territori de Ghana en les [[Ecorregió|ecorregions]] de [[mosaic de selva i sabana de Guinea]] en el centre i surest del país, [[sabana sudanesa occidental]] en el nort, [[selva guineana oriental]] en el suroest, i [[manglar d'Àfrica central]] en la costa oriental.
== Demografia ==
[[Image:Ghana demography.png|left|thumb| Aument de la població entre [[1961]] i [[2003]].]]
Ghana té 22.931.000 ([[2007]]) d'habitants distribuïts en més de 75 [[ètnia|ètnies]] diferenciables per la llengua local. El principal grup ètnic és el dels negres africans, que representa el 99,8% del total. Les principals tribus són Akan en 44%, Moshi-Dagomba 16%, Ewe 13% i Ga 8%. Els europeus i atres grups representen a penes el 0,2%.
L'[[esperança de vida]] al nàixer és baixa, de 59,1 anys (2007) i la seua població és jove, a causa de la desigualtat entre la [[natalitat]] i la [[mortalitat]]. La seua [[taxa de natalitat]] i de [[Taxa de mortalitat|mortalitat]] són respectivament de 29,8 i de 9,5 per 1.000 habitants.
La llengua oficial és l'anglés, pero a nivell local també es reconeixen les llengües africanes com akan, moshi-dagomba, ewe i Ga.
Els ghanesos són majoritàriament cristians (63%) i musulmans (16%). Un 21% practica religions indígenes africanes.
Se sap que el [[regne Ashanti]] en el [[sigle XIX]] aplegà a tindre 3 millons [http://www.h-net.msu.edu/reviews/showrev.php?id=1202].
== Cultura ==
[[Image:797px-Ewe kente stripes, Ghana.jpg|thumb|210px|right| Franges de teixit kente]].
Les activitats tradicionals més característiques de Ghana són els treballs d'[[orfebreria]] i la colorida [[textileria]], en particular els teixits [[kente]], localment coneguts com ''nwentoma'', els quals són fabricats en una tela composta per una trama de franges intercalades. Els colors utilisats tenen un fort simbolisme.<ref>[http://projectexploration.org/jobaria/AfricanJourney.Html Roba Kente]." African Journey. 25 de setembre del 2007.</ref> La roba dissenyada en ella és molt apreciada com a artesania i conta en un mercat internacional. Les primeres peces conservades daten del [[sigle XII]].
=== Lliteratura ===
La tradició lliterària del nort de Ghana està molt influenciada per l'[[islam]]. La del sur per [[missioner]]s catòlics. Gràcies a l'influència europea diversos grups llingüístics desenrollaren sistemes basats en l'[[alfabet llatí]]. No obstant, la major part de les publicacions ghaneses són en anglés.
Alguns escritors, poetes i acadèmics notables de Ghana són [[Kofi Awoonor]], [[Ama Ata Aidoo]], [[Anton Wilhelm Amo]], [[Anthony Appiah]], [[Ayi Kwei Armah]], [[Quobna Ottobah Cugoano|Ottobah Cugoano]], [[Amma Darko]], [[William Edward Burghardt Du Bois|W.E.B. Du Bois]] i [[J. E. Casely Hayford]].
=== Arquitectura ===
[[Image:800px-Cape Coast Slave Castle.jpg|290px|thumb| Castell de [[Cape Coast]].]] Dins de les construccions tradicionals ghaneses destaquen les [[ashanti]], lo mateix que els forts i castells construïts en la costa pels portuguesos entre Keta i Beyin. Eixos llocs estan en la llista del [[Patrimoni de l'Humanitat]] de l'[[UNESCO]].<ref>[http://whc.unesco.org/en/List Llista del Patrimoni de l'Humanitat]</ref>
=== Gastronomia ===
Plàtano, fesols rojos, cacauets, [[Manihot esculenta|casava]], arròs, tomaca i peix són els ingredients més freqüents de la cuina ghanesa
[[Image:800px-Nyakrom Fish Market.jpg|thumb|left| Lloc de venda de peix en Nyakrom.]]
Alguns components típics són el ''puré'', que és un puré de plàtano en yuca o [[Dioscorea|nyame]]; el ''kenkey'', és dir boles fermentades de farina de dacsa, cuites al vapor i embolicades en fulles de la mateixa planta; i el ''kokonte'' i el ''banku'', que són respectivament pastes de yuca cuita, i de dacsa fermentada.
Eixos ingredients i components solen presentar-se en sopes, les quals es preparen en peix, cabra, corder o gallina.<ref>{{Cita noticia|url= http://www.ghana.co.uk/food/ Ghana.Co.uk|título= Food|fecha=[[4 de decembre]] de [[2008]]}}</ref>
Atres especialitats ghaneses són el ''gari foto'', que té ous, ceba, llangostins, tomaca i all, el ''omo tuo'', que són boles de puré d'arròs en sopa de cacauet. Dos plats a base de plàtano són el 'red-red'', en salsa de fesols, i el ''kelewele'', molt fregit i coent.
Dos salses són la ''agushie'', de puré de llavors en tomaca i all, i la molt coenta ''shet''.
Els llocs de menjars ràpides es criden ''chop bars''.<ref>{{Cita noticia|url= http://www.ghana.co.uk/food/ Ghana.Co.uk|título= Food|fecha=[[4 de decembre]] de [[2008]]}}</ref>
=== Deports ===
La millor participació de [[Ghana en els Jocs Olímpics]] fon en [[Jocs Olímpics de Roma 1960|Roma]] quan va obtindre una medalla de plata. En atres participacions també ha conseguit tres de bronze.
[[Image:Sekondi-Takoradi Stadium 2008.jpg|right|thumb|250px| Estadi de [[Sekondi-Takoradi]].]]
El deport més popular és el [[fútbol]]. La seua [[Selecció de fútbol de Ghana|Selecció Nacional]] ha sigut una de les protagonistes de la [[Copa Africana de nacions]] la final de la qual ha disputat en set ocasions, guanyant-la en [[1963]], [[1965]], [[1978]] i [[1982]]. Ha sigut el seu país organisador en [[1963]], [[1978]], [[2000]] (junt en Nigèria) i [[2008]].
A pesar de ser una de les seleccions de més alt nivell a Àfrica, Ghana no va participar en les [[Copa Mundial de Fútbol|Copes Mundials de Fútbol]] sino fins a la [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|edició de 2006]] disputada en [[Alemanya]], on fon l'equip africà que més llunt arribà ya que només fon eliminada en els octaus de final, al perdre tres gols a zero contra [[Selecció de fútbol de Brasil|Brasil]].
Ha conseguit aixina mateix destacades participacions en mundials de categoria de menors.
== Notes ==
{{listaref}}
== Enllaços externs ==
*[http://www.ghana.gov.gh/ Lloc web del Govern de Ghana]. En anglés.
*[http://www.parliament.gh/ Lloc del Parlament de Ghana]. En anglés.
*[http://www.ghanaculture.gov.gh/ Lloc de la Comissió Nacional de Cultura de Ghana]. En anglés.
*[http://rs6.loc.gov/frd/cs/ghtoc.Html Pàgina sobre Ghana en la Biblioteca del Congrés dels Estats Units]. En anglés
*[http://www.ghanaweb.com/ Informacions generals]. En anglés.
{{Traduït de|es|Ghana}}
[[Categoria:Països d'Àfrica]]