Canvis

Pareix, puix, que el sentit de la paraula comarca ha passat de ser un terme referit a l'àmbit fronterer, o quant menys a un àrea de llímit, a aplicar-se per a referir-se al àrea que rodeja un lloc, mantenint el sentit d'espai llimítrof, al referir-lo a eixe punt -significat que encara se conserva- i, finalment, per a referir-se a un àmbit espacial de escala intermedia entre l'àmbit local i el regional. Esta evolució que ha degut produir-se des del [[sigle XVI]] cap avant s'accelera des de finals del [[Sigle XVIII|XVIII]] i se precisa a lo llarc del [[Sigle XIX|XIX]], quant la [[geografia]] se convertix en un instrument necessari per a modernisar la nació espanyola i se redacten diccionaris ([[Pasqual Madoz Ibáñez|Madoz]]) i llibres de text en els que és necessari descriure els àmbits regionals i les àrees destacades que en ells hi ha.

Pareix, puix, que el sentit de la paraula comarca ha passat de ser un terme referit a l'àmbit fronterer, o quant menys a un àrea de llímit, a aplicar-se per a referir-se al àrea que rodeja un lloc, mantenint el sentit d'espai llimítrof, al referir-lo a eixe punt -significat que encara se conserva- i, finalment, per a referir-se a un àmbit espacial de escala intermedia entre l'àmbit local i el regional. Esta evolució que ha degut produir-se des del [[sigle XVI]] cap avant s'accelera des de finals del [[Sigle XVIII|XVIII]] i se precisa a lo llarc del [[Sigle XIX|XIX]], quant la [[geografia]] se convertix en un instrument necessari per a modernisar la nació espanyola i se redacten diccionaris ([[Pasqual Madoz Ibáñez|Madoz]]) i llibres de text en els que és necessari descriure els àmbits regionals i les àrees destacades que en ells hi ha.

Aplegats al [[sigle XX]], i en este context geogràfic, el dilema de si l'àmbit d'una [[regió]] és una suma de comarques o be la comarca és un espai diferenciat entre atres que no ho son, vingué a resoldre's a favor de l'última hipòtesis considerant la comarca com a un àrea de traços singulars i destacada en un àmbit a on pot haver atres àrees que no s'individualisen. Com els traços que singularisen les comarques corresponen sobre tot a l'història i al mig físic, hi ha [[geògraf]]s que consideren que la comarca és un fet del passat, al mateix títul que les dites regions històriques, de manera que actualment carixen de funcionalitat i de fet, moltes han perdut inclús l'element que els donava sentit o s'han integrat en atres àmbits, al temps que sorgixen atres formes de diferenciació del territori, be siguen degudes a raons econòmiques o urbanes, per lo que hui no procediria parlar de comarques sino d'atre tipo d'espais o unitats espacials. En este sentit se decanten alguns estudis regionals i manuals que o be diferencien els espais singulars en comarques tradicionals i comarques evolucionades o be parlen directament de espais singulars o d'unitats de anàlisis. De fet, no és freqüent trobar este terme definit en els diccionaris de geografia per considerar-lo un concepte de us general, a pesar de que este s'aproxima més al sentit geogràfic que al que li donen els diccionaris del [[Idioma Valencià|valencià]].

Aplegats al [[sigle XX]], i en este context geogràfic, el dilema de si l'àmbit d'una [[regió]] és una suma de comarques o be la comarca és un espai diferenciat entre atres que no ho son, vingué a resoldre's a favor de l'última hipòtesis considerant la comarca com a un àrea de traços singulars i destacada en un àmbit a on pot haver atres àrees que no s'individualisen. Com els traços que singularisen les comarques corresponen sobre tot a l'història i al mig físic, hi ha [[geògraf]]s que consideren que la comarca és un fet del passat, al mateix títul que les dites regions històriques, de manera que actualment carixen de funcionalitat i de fet, moltes han perdut inclús l'element que els donava sentit o s'han integrat en atres àmbits, al temps que sorgixen atres formes de diferenciació del territori, be siguen degudes a raons econòmiques o urbanes, per lo que hui no procediria parlar de comarques sino d'atre tipo d'espais o unitats espacials. En este sentit se decanten alguns estudis regionals i manuals que o be diferencien els espais singulars en comarques tradicionals i comarques evolucionades o be parlen directament de espais singulars o d'unitats d'anàlisis. De fet, no és freqüent trobar este terme definit en els diccionaris de geografia per considerar-lo un concepte de us general, a pesar de que este s'aproxima més al sentit geogràfic que al que li donen els diccionaris del [[Idioma Valencià|valencià]].

En l'últim quart del sigle XX, l'aparició de disfuncionalitats en l'estructura territorial formada per regions històriques, províncies, partits judicials i municipis plantejada en el XIX, i el naiximent de les Comunitats Autònomes, que inicialment busquen establir formes d'organisació territorial pròpia, fa resorgir l'idea de comarca, ara en un sentit més tècnic, com una entitat territorial que agrupa varios municipis i s'articula sobre una capçalera de comarca, de manera que la [[Comunitat Autònoma]] puga descompondre's en una série de comarques. Aixina, associat a este nou sentit de la comarca, se posa en circulació el verp ''comarcalissar'' i el resultat d'aplicar-lo que es la ''comarcalisació''. Tampoc esta idea de comarca ha conseguit impondre's de forma general. Junt a estes interpretacions sobreviu l'idea definida en el Diccionari de l'any [[1780]], la comarca com el territori articulat entorn d'una població que ve a ser la seua capital o centre de servicis, idea que dona lloc a tota una llínea de treballs sobre els centres de mercat com generadors de comarques.

En l'últim quart del sigle XX, l'aparició de disfuncionalitats en l'estructura territorial formada per regions històriques, províncies, partits judicials i municipis plantejada en el XIX, i el naiximent de les Comunitats Autònomes, que inicialment busquen establir formes d'organisació territorial pròpia, fa resorgir l'idea de comarca, ara en un sentit més tècnic, com una entitat territorial que agrupa varios municipis i s'articula sobre una capçalera de comarca, de manera que la [[Comunitat Autònoma]] puga descompondre's en una série de comarques. Aixina, associat a este nou sentit de la comarca, se posa en circulació el verp ''comarcalissar'' i el resultat d'aplicar-lo que es la ''comarcalisació''. Tampoc esta idea de comarca ha conseguit impondre's de forma general. Junt a estes interpretacions sobreviu l'idea definida en el Diccionari de l'any [[1780]], la comarca com el territori articulat entorn d'una població que ve a ser la seua capital o centre de servicis, idea que dona lloc a tota una llínea de treballs sobre els centres de mercat com generadors de comarques.

La majoria de les comarques aixina identificades responen a traços físics i solen dur la paraula [[vall]] (encara que vall és també la denominació d'una forma d'organisació de l'espai), [[pla]] o atra denominació física davant del nom: les, o els, [[Arribes del Duero]] (de ''ad ripa''> la part situada cap a la vora del riu), El [[Vall del Jerte]], [[Les Lores]] (per esta forma de relleu), la [[Terra Chá]] (Terra Plana), atres responen a demarcacions històriques com el [[Condat de Treviño]], La terra de Medina (referit a l'àmbit de la Comunitat de Vila i Terra de Medina del Campo), El [[Camp de Calatrava]] (per [[Orde de Calatrava|l'Orde Militar]] que l'administrava); a una comunitat o a un traç [[etnografia|etnogràfic]]: [[Maragatería]] (de ''mercatores'', millor que de ''maures captos''); al tipo de vegetació o a l'us que se fea d'ella: els [[Montes Torozos]], els [[Monts Universals]]; Els [[Monegres]] (de ''mons niger'',>monte negre, segurament d'[encina]], quant el nom responia a la realitat). En no poques ocasions, les comarques, que responen a un traç físic o històric, tenen una denominació antiga de etimologia difícil de explicar: [[Liébana]] (¿de.... ''lepana o lepania''?, be siga derivat de ''lepor''>deleite, plaer; o bien de ''lepus''>liebre o ¿tal vegada de la deesa ''Levana''?).

La majoria de les comarques aixina identificades responen a traços físics i solen dur la paraula [[vall]] (encara que vall és també la denominació d'una forma d'organisació de l'espai), [[pla]] o atra denominació física davant del nom: les, o els, [[Arribes del Duero]] (de ''ad ripa''> la part situada cap a la vora del riu), El [[Vall del Jerte]], [[Les Lores]] (per esta forma de relleu), la [[Terra Chá]] (Terra Plana), atres responen a demarcacions històriques com el [[Condat de Treviño]], La terra de Medina (referit a l'àmbit de la Comunitat de Vila i Terra de Medina del Campo), El [[Camp de Calatrava]] (per [[Orde de Calatrava|l'Orde Militar]] que l'administrava); a una comunitat o a un traç [[etnografia|etnogràfic]]: [[Maragatería]] (de ''mercatores'', millor que de ''maures captos''); al tipo de vegetació o a l'us que se fea d'ella: els [[Montes Torozos]], els [[Monts Universals]]; Els [[Monegres]] (de ''mons niger'',>monte negre, segurament d'[encina]], quant el nom responia a la realitat). En no poques ocasions, les comarques, que responen a un traç físic o històric, tenen una denominació antiga de etimologia difícil de explicar: [[Liébana]] (¿de.... ''lepana o lepania''?, be siga derivat de ''lepor''>deleite, plaer; o bien de ''lepus''>liebre o ¿tal vegada de la deesa ''Levana''?).

Per lo general, les comarques són més abundants en las àrees de montanya o de relleu, hidrografia o vegetació complexes que en las àrees homogénees, perque en el primer cas hi ha més canvis d'unes àrees a atres i és més evident la diferencia entre espais que en el segon. Açò produïx importants diferencies de tamany entre unes zones i atres, puix, mentres en la montanya podem trobar comarques de a soles algunes decenes de km², com [[Comarca del Besaya|Besaya]] en [[Cantàbria]]; en la planura les comarques tenen centenars o milers de km² com succeïx en les de la regió de [[La Mancha]], en la Mitat Sur de la [[Meseta Central|Meseta]]. També es més fàcil trobar comarques en els espais poc evolucionats o més tradicionals, perque l'evolució i el desenroll del modo de vida urbà fa homogéneu l'espai i anula traços que al desaparéixer deixen sense sentit l'identificació de la comarca.

Per lo general, les comarques són més abundants en las àrees de montanya o de relleu, hidrografia o vegetació complexes que en las àrees homogénees, perque en el primer cas hi ha més canvis d'unes àrees a atres i és més evident la diferencia entre espais que en el segon. Açò produïx importants diferencies de tamany entre unes zones i atres, puix, mentres en la montanya podem trobar comarques d'a soles algunes decenes de km², com [[Comarca del Besaya|Besaya]] en [[Cantàbria]]; en la planura les comarques tenen centenars o milers de km² com succeïx en les de la regió de [[La Mancha]], en la Mitat Sur de la [[Meseta Central|Meseta]]. També es més fàcil trobar comarques en els espais poc evolucionats o més tradicionals, perque l'evolució i el desenroll del modo de vida urbà fa homogéneu l'espai i anula traços que al desaparéixer deixen sense sentit l'identificació de la comarca.

Concretant, la comarca  sol entendre's en [[Espanya]] com un àmbit de referència espacial, que no deu confondre's en les referències administratives. No és condició necessària que estiga poblada, encara que lo normal és l'existència de varios núcleus de població i la presencia d'un d'ells que l'encapçale i puga articular-la. No te llímits precisos perque, en realitat designa l'àrea en torn al element o traç que l'identifica, per açò en els mapes a soles figura el nom sense establir llímits.

Concretant, la comarca  sol entendre's en [[Espanya]] com un àmbit de referència espacial, que no deu confondre's en les referències administratives. No és condició necessària que estiga poblada, encara que lo normal és l'existència de varios núcleus de població i la presencia d'un d'ells que l'encapçale i puga articular-la. No te llímits precisos perque, en realitat designa l'àrea en torn al element o traç que l'identifica, per açò en els mapes a soles figura el nom sense establir llímits.

En Espanya ha segut freqüent establir l'àmbit de les comarques a partir del àrea servida per un núcleu de població que se definira com capçalera de comarca. La base per ad açò han segut els estudis de mercats geogràfics. Aixina, la primera divisió del territori en comarques en caràcter administratiu i recolzament llegal, va ser la establida en [[Catalunya]] en [[1936]], que se recolzava en els estudis de mercat realisats per [[Pau Vila]]. Esta llínea de definir comarques a partir de les àrees de mercat, que entronca teòricament en concepcions de l'espai geogràfic relacionades en les teories de [[August Lösch|Lösch]] i [[Walter Christaller|Christaller]], es troba en Espanya en la realitat de les fires i mercats semanals concedits a les poblacio en els [[fur]]s migevals i que s'han mantengut fins a l'actualitat, estant encara molt vius amijanat del sigle XX i reactivats en els últims anys de la mà del desenroll del mig rural i l'increment de la capacitat de consum en els núcleus del entorn.  

En Espanya ha segut freqüent establir l'àmbit de les comarques a partir del àrea servida per un núcleu de població que se definira com capçalera de comarca. La base per ad açò han segut els estudis de mercats geogràfics. Aixina, la primera divisió del territori en comarques en caràcter administratiu i recolzament llegal, va ser la establida en [[Catalunya]] en [[1936]], que se recolzava en els estudis de mercat realisats per [[Pau Vila]]. Esta llínea de definir comarques a partir de les àrees de mercat, que entronca teòricament en concepcions de l'espai geogràfic relacionades en les teories de [[August Lösch|Lösch]] i [[Walter Christaller|Christaller]], es troba en Espanya en la realitat de les fires i mercats semanals concedits a les poblacio en els [[fur]]s migevals i que s'han mantengut fins a l'actualitat, estant encara molt vius amijanat del sigle XX i reactivats en els últims anys de la mà del desenroll del mig rural i l'increment de la capacitat de consum en els núcleus del entorn.  

Les [[vile]]s, en les seues chicotetes [[pedanies]], definien un àrea de mercat que podia servir de base a la comarca. Atres mecanismes per a definir comarques han segut els referents a la gestió, be fora la prestació de servicis sanitaris, els servicis escolars o les agencies de extensió agrària, o també les agrupacions de municipis en [[mancomunitat]] per a la arreplegada de fems o servicis de aigua i sanejament.

Les [[vile]]s, en les seues chicotetes [[pedanies]], definien un àrea de mercat que podia servir de base a la comarca. Atres mecanismes per a definir comarques han segut els referents a la gestió, be fora la prestació de servicis sanitaris, els servicis escolars o les agencies de extensió agrària, o també les agrupacions de municipis en [[mancomunitat]] per a la arreplegada de fems o servicis d'aigua i sanejament.

En la primera mitat dels anys huitanta del [[sigle XX]], la creació de les [[Comunitat Autònoma|Comunitats Autònomes]] en Espanya desencadena un especial interés per les comarques com formes de organisar i, en el seu cas, articular el territori de la Comunitat, pero, ademés, com una forma de crebantar el pes de les províncies en les Comunitats multiprovincials, lo que inclou un objectiu polític en respecte a les Diputacions Provincials, organisme que resultava complex d'integrar en el nou context d'organisació territorial de l'Estat.  

En la primera mitat dels anys huitanta del [[sigle XX]], la creació de les [[Comunitat Autònoma|Comunitats Autònomes]] en Espanya desencadena un especial interés per les comarques com formes de organisar i, en el seu cas, articular el territori de la Comunitat, pero, ademés, com una forma de crebantar el pes de les províncies en les Comunitats multiprovincials, lo que inclou un objectiu polític en respecte a les Diputacions Provincials, organisme que resultava complex d'integrar en el nou context d'organisació territorial de l'Estat.  

En no pocs casos estes comarques de les Comunitats Autònomes espanyoles s'han establit a partir d'una mancomunitat de servicis, com el sanejament o la arreplegada de fems. Atres vegades ha segut un centre de salut, una oficina de servicis agrícoles, una concentració escolar o be un àrea que se considerava homogénea a efectes de l'ordenació del territori o de la normativa urbanística. Aixina, si la concentració escolar se crea en la vila "X", la agencia de extensió agrària se instalara en la vila "Y" que dista 12 o 15 km de l'anterior, mentres que el centre de salut se situa en atre punt.  

En no pocs casos estes comarques de les Comunitats Autònomes espanyoles s'han establit a partir d'una mancomunitat de servicis, com el sanejament o la arreplegada de fems. Atres vegades ha segut un centre de salut, una oficina de servicis agrícoles, una concentració escolar o be un àrea que se considerava homogénea a efectes de l'ordenació del territori o de la normativa urbanística. Aixina, si la concentració escolar se crea en la vila "X", la agencia de extensió agrària se instalara en la vila "Y" que dista 12 o 15 km de l'anterior, mentres que el centre de salut se situa en atre punt.  

Esta dispersió d'iniciatives per part dels diferents sectors de les distintes administracions, unit a la supervivència de antigues concepcions i, en freqüència, en colisió en les àrees de mercat, ha originat que les comarcalisacions propostes en moltes de les Comunitats Autònomes no siguen reconegudes a tots els efectes i no puguen aplegar a configurar l'espai que se els assigna.

Esta dispersió d'iniciatives per part dels diferents sectors de les distintes administracions, unit a la supervivència d'antigues concepcions i, en freqüència, en colisió en les àrees de mercat, ha originat que les comarcalisacions propostes en moltes de les Comunitats Autònomes no siguen reconegudes a tots els efectes i no puguen aplegar a configurar l'espai que se els assigna.

== Vore també ==

== Vore també ==