Llínea 45: |
Llínea 45: |
| | | |
| == Etimologia == | | == Etimologia == |
− | El terme Astúries, reu el nom de els seus antics pobladors, els Asturs, primitius habitants de les vores del Astura (Esla) fins la denominació romana. El nom d'Astures era no solament als de la Meseta (Cismontans) sino també als del nort (Transmontans). | + | El terme Astúries, reu el nom dels seus antics pobladors, els Asturs, primitius habitants de les vores del Astura (Esla) fins la denominació romana. El nom d'Astures era no solament als de la Meseta (Cismontans) sino també als del nort (Transmontans). |
| | | |
| Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>. | | Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>. |
Llínea 52: |
Llínea 52: |
| | | |
| == Localisació == | | == Localisació == |
− | [[File:Satellite image of Asturies in January 2003.jpg|thumb|right|180px|Astúries des de el espai en [[giner]] de l'any [[2003]]]] | + | [[File:Satellite image of Asturies in January 2003.jpg|thumb|right|180px|Astúries des del espai en [[giner]] de l'any [[2003]]]] |
| Astúries es troba situada en la costa septentrional d'Espanya. Llimita al oest en la província de [[Lugo]] ([[Galícia]]), al est en [[Cantàbria]], al sur en la província de [[Lleó]] (Castella i Lleó) i al nort en el [[mar Cantàbric]]. | | Astúries es troba situada en la costa septentrional d'Espanya. Llimita al oest en la província de [[Lugo]] ([[Galícia]]), al est en [[Cantàbria]], al sur en la província de [[Lleó]] (Castella i Lleó) i al nort en el [[mar Cantàbric]]. |
| | | |
− | Posteriorment a la mort del rei [[Don Pelayo]] (any [[737]]), el territori asturià comprén des de el [[riu Eo]] al [[riu Asón]]. | + | Posteriorment a la mort del rei [[Don Pelayo]] (any [[737]]), el territori asturià comprén des del [[riu Eo]] al [[riu Asón]]. |
| | | |
− | En la majoria dels mapes cartogràfics fets des de el [[sigle XVI]] es veu una Astúries dividida en dos: L'Astúries de Oviedo i l'Astúries de Santillana. Les de Oviedo tenien la seua frontera occidental en el [[riu Eo]] i per la part oriental en el consell de [[Ribadesella]], a on escomençaven les de Santillana. Esta aplegada poc fins més allà de [[Santander]], situant-se la seua frontera oriental en el [[riu Asón]], Per el sur les Asturies llimiten en la [[Cordillera Cantàbrica]]. | + | En la majoria dels mapes cartogràfics fets des del [[sigle XVI]] es veu una Astúries dividida en dos: L'Astúries de Oviedo i l'Astúries de Santillana. Les de Oviedo tenien la seua frontera occidental en el [[riu Eo]] i per la part oriental en el consell de [[Ribadesella]], a on escomençaven les de Santillana. Esta aplegada poc fins més allà de [[Santander]], situant-se la seua frontera oriental en el [[riu Asón]], Per el sur les Asturies llimiten en la [[Cordillera Cantàbrica]]. |
| | | |
| En el mapa cartogràfic editat en l'any [[1700]] per Charles Hubert (primer geógraf del rei d'Espanya) escomença a dir-se'n com Principat d'Astúries, estant dividit encara en la de Oviedo i la de Santillana. En l'any [[1778]] les Astúries de Santillana s'integren definitivament en la Província dels Nou Valls de Cantàbria. | | En el mapa cartogràfic editat en l'any [[1700]] per Charles Hubert (primer geógraf del rei d'Espanya) escomença a dir-se'n com Principat d'Astúries, estant dividit encara en la de Oviedo i la de Santillana. En l'any [[1778]] les Astúries de Santillana s'integren definitivament en la Província dels Nou Valls de Cantàbria. |
Llínea 71: |
Llínea 71: |
| [[File:Santa María del Naranco, Oviedo.jpg|thumb|right|180px|<center>Santa Maria del Naranco, [[Patrimoni de l'Humanitat]]</center>]] | | [[File:Santa María del Naranco, Oviedo.jpg|thumb|right|180px|<center>Santa Maria del Naranco, [[Patrimoni de l'Humanitat]]</center>]] |
| [[File:Oviedo croix Victoire.jpg|thumb|right|180px|Image de la cara anterior de la [[Creu de Victòria]].]] | | [[File:Oviedo croix Victoire.jpg|thumb|right|180px|Image de la cara anterior de la [[Creu de Victòria]].]] |
− | Ocupada per grups humans des de el [[Paleolític Inferior]], durant el superior Astúries es va caracterisar per les pintures rupestres del orient de la Comunitat. En el [[Mesolìtic]] es desenrollà una cultural original, el asturià; a continuació es va introduir l'[[Edat de Bronze]], caracterisada pels megalits i túmuls. Durant l'[[Edat de Ferro]], en raïls en la tradició local del Bronze Final Atlàntic, es va desenrollar un conjunt de comunitats que construirien i habitarien en castros. Estes poblacions evolucionarien localment durant tot el primer milenari ans de la nostra era, fins la aplegada dels romans al Noroest peninsular, que sentirien ad estes gents com part d'una realitat ètnica (els asturs) que no es correspondria en la realitat, ya que difícilment eixes comunitats mantindrien una consciencia clara de pertinença ad una estructura soci-política més allà d'unitats locals, comarcals, estructurades en unitats territorials com valls o conques fluvials. | + | Ocupada per grups humans des del [[Paleolític Inferior]], durant el superior Astúries es va caracterisar per les pintures rupestres del orient de la Comunitat. En el [[Mesolìtic]] es desenrollà una cultural original, el asturià; a continuació es va introduir l'[[Edat de Bronze]], caracterisada pels megalits i túmuls. Durant l'[[Edat de Ferro]], en raïls en la tradició local del Bronze Final Atlàntic, es va desenrollar un conjunt de comunitats que construirien i habitarien en castros. Estes poblacions evolucionarien localment durant tot el primer milenari ans de la nostra era, fins la aplegada dels romans al Noroest peninsular, que sentirien ad estes gents com part d'una realitat ètnica (els asturs) que no es correspondria en la realitat, ya que difícilment eixes comunitats mantindrien una consciencia clara de pertinença ad una estructura soci-política més allà d'unitats locals, comarcals, estructurades en unitats territorials com valls o conques fluvials. |
| | | |
| La conquista romana entre 29 i 19 a.C. va fer entrar ad Astúries en l'Història. Durant eixe periodo romà destaquen les labores mineres realisades per l'[[Antiga Roma|Estat Romà]], en l'or del Occident asturià com centre del esquema territorial en época alt-imperial. L'explotació minera de les riquees auríferes decauria entre els sigles II-III d. C., en favor de les mines romanes de la regió de la Dàcia, conquistada per l'Imperi llavors. El atre esquema complementari d'estos moments serien les explotacions agropecuàries de multitut de viles romanes com les de Veranes (Gijón) o Memorana (Lena), ademés del resorgiment de núcleus urbans fortificats com Gijón. | | La conquista romana entre 29 i 19 a.C. va fer entrar ad Astúries en l'Història. Durant eixe periodo romà destaquen les labores mineres realisades per l'[[Antiga Roma|Estat Romà]], en l'or del Occident asturià com centre del esquema territorial en época alt-imperial. L'explotació minera de les riquees auríferes decauria entre els sigles II-III d. C., en favor de les mines romanes de la regió de la Dàcia, conquistada per l'Imperi llavors. El atre esquema complementari d'estos moments serien les explotacions agropecuàries de multitut de viles romanes com les de Veranes (Gijón) o Memorana (Lena), ademés del resorgiment de núcleus urbans fortificats com Gijón. |