Canvis

=== Llengua estàndart ===

=== Llengua estàndart ===

Encara que utilisem el terme "alemà" per a referir-se al idioma escrit, en el terreny parlat existix una àmplia varietat de dialectes a lo llarc i ample del territori germanoparlant. L'alemà estàndart, conegut com "[[Hochdeutsch]]", no s'originà a partir d'un dialecte concret, sino que es va crear a partir dels diversos dialectes (sobre tot els centrals i surenys) com llengua escrita. Ya des de el [[sigle XV]] esta permetia la comunicació entre els mateixos, pero a l'hora de parlar no existia un patró unificat. La creació d'una pronunciació estàndart es va fer necessària per l'aument en importància del teatre en el [[sigle XIX]] que portà als responsables de les comanyies a trobar una forma de recitar única que fora entesa en tot lo territori. Aixina es creà el "[[Bühnendetusch]]" o "alemà d'escenari", que a la fi es va convertir en la pronunciació ideal de l'idioma alemà, encara que alguns dels seus preceptes com que "-ig" = /ç/; no obedixen a raons llingüístiques sino acústiques.

Encara que utilisem el terme "alemà" per a referir-se al idioma escrit, en el terreny parlat existix una àmplia varietat de dialectes a lo llarc i ample del territori germanoparlant. L'alemà estàndart, conegut com "[[Hochdeutsch]]", no s'originà a partir d'un dialecte concret, sino que es va crear a partir dels diversos dialectes (sobre tot els centrals i surenys) com llengua escrita. Ya des del [[sigle XV]] esta permetia la comunicació entre els mateixos, pero a l'hora de parlar no existia un patró unificat. La creació d'una pronunciació estàndart es va fer necessària per l'aument en importància del teatre en el [[sigle XIX]] que portà als responsables de les comanyies a trobar una forma de recitar única que fora entesa en tot lo territori. Aixina es creà el "[[Bühnendetusch]]" o "alemà d'escenari", que a la fi es va convertir en la pronunciació ideal de l'idioma alemà, encara que alguns dels seus preceptes com que "-ig" = /ç/; no obedixen a raons llingüístiques sino acústiques.

Hui en dia, en la major part de les regions del Nort d'Alemanya, la gent ha abandonat els seus dialectes i parlen coloquialment alemà estandart, sent els casos més extrems la vall del Rhr (lloc a on acodiren immigrants de tota Alemanya a lo llarc del [[sigle XIX]]) i el sur de l'estat de Brandeburc, en la que es diu [[Sajonia]] prussiana, a on el dialecte pràcticament ha desaparegut. Açò no ocorre en el Sur d'Alemanya, Àustria i sobre tot Suïssa on l'alemà estàndart quasi no es parla, soles en ocasions contades, com a l'hora de parlar en algú que no entén el dialecte suís. En certes regions alemanes, sobre tot en algunes grans ciutats, una gran part de la població soles parla la llengua estàndart.

Hui en dia, en la major part de les regions del Nort d'Alemanya, la gent ha abandonat els seus dialectes i parlen coloquialment alemà estandart, sent els casos més extrems la vall del Rhr (lloc a on acodiren immigrants de tota Alemanya a lo llarc del [[sigle XIX]]) i el sur de l'estat de Brandeburc, en la que es diu [[Sajonia]] prussiana, a on el dialecte pràcticament ha desaparegut. Açò no ocorre en el Sur d'Alemanya, Àustria i sobre tot Suïssa on l'alemà estàndart quasi no es parla, soles en ocasions contades, com a l'hora de parlar en algú que no entén el dialecte suís. En certes regions alemanes, sobre tot en algunes grans ciutats, una gran part de la població soles parla la llengua estàndart.