78 854
edicions
Canvis
Text reemplaça - ' de el' a ' del'
Els [[dialecte]]s occitans s’agrupen en tres blocs<ref>BEC, P. ''La lléngua occitana''. [[Barcelona]], Edicions 62, [[1977]] (Traducció de l'original francés ''La langue occitane''. [[París]], Presses Universitaires de France, [[1973]] ([[1963]])</ref>: nort-occità, occità meridional i aquità-pirinenc (que correspon aproximadament al gascó).
Els [[dialecte]]s occitans s’agrupen en tres blocs<ref>BEC, P. ''La lléngua occitana''. [[Barcelona]], Edicions 62, [[1977]] (Traducció de l'original francés ''La langue occitane''. [[París]], Presses Universitaires de France, [[1973]] ([[1963]])</ref>: nort-occità, occità meridional i aquità-pirinenc (que correspon aproximadament al gascó).
El principal tret que diferencia el nort-occità és la [[palatalisació]] dels sons ''ca'' i ''ga'' [[llatí|llatins]] en ''cha'' i ''ja'', mentres que l'occità meridional conserva els originals ''ca'' i ''ga'' (nota: ''cha'' es llig en occità com en [[valencià]] ''cha''). Esta diferència entre els dos blocs és la continuació de les característiques de les llengües veïnes, ya que el [[francés]] i el [[francoprovençal]] fan la palatalisació com el nort-occità, mentres que el [[valencià]], el [[català]], i el [[castellà]] no la fan. Per eixemple: llatí: ''cantat'' , oc. merid., val, cat, i cast.: ''canta'', nort-oc: ''chanta'', francès: ''chante''.
El principal tret que diferencia el nort-occità és la [[palatalisació]] dels sons ''ca'' i ''ga'' [[llatí|llatins]] en ''cha'' i ''ja'', mentres que l'occità meridional conserva els originals ''ca'' i ''ga'' (nota: ''cha'' es llig en occità com en [[valencià]] ''cha''). Esta diferència entre els dos blocs és la continuació de les característiques de les llengües veïnes, ya que el [[francés]] i el [[francoprovençal]] fan la palatalisació com el nort-occità, mentres que el [[valencià]], el [[català]], i el [[castellà]] no la fan. Per eixemple: llatí: ''cantat'' , oc. merid., val, cat, i cast.: ''canta'', nort-oc: ''chanta'', francès: ''chante''.
El gascó es diferencia de el restant de l''''occità''' per numeroses senyes. Entre elles citem la transformació de la ''f'' en ''h'' aspirada (gascó: ''hilha'', llenguadocià: ''filha'', val:''filla'') i la pèrdua de la ''n'' intervocàlica (gascó: ''lua'', llenguadocià: ''luna'', val:''lluna'').
El gascó es diferencia del restant de l''''occità''' per numeroses senyes. Entre elles citem la transformació de la ''f'' en ''h'' aspirada (gascó: ''hilha'', llenguadocià: ''filha'', val:''filla'') i la pèrdua de la ''n'' intervocàlica (gascó: ''lua'', llenguadocià: ''luna'', val:''lluna'').
[[Imatge:Languesdoc.svg|thumb|350 px|Geografia supradialectal de l'occità]][[Imatge:Los dialectes de l'occitan.jpg|thumb|350 px|Dialectes de l'Occità, en els seus noms occitans]]L'occità presenta diversos dialectes:
[[Imatge:Languesdoc.svg|thumb|350 px|Geografia supradialectal de l'occità]][[Imatge:Los dialectes de l'occitan.jpg|thumb|350 px|Dialectes de l'Occità, en els seus noms occitans]]L'occità presenta diversos dialectes:
*[[Nort-occità]]
*[[Nort-occità]]