Canvis

En els països en [[sistema presidencial|sistemes presidencials]], com [[Estats Units]] o [[Chile]], la jefatura de Govern correspon al [[president]] de la República, qui també i simultàneament és és el [[cap d'Estat]]. En general, en estos sistemes de govern no existix una figura que detente una autoritat intermija entre el President i els demés Secretaris o Ministres d'Estat. Excepcionalment hi ha sistemes presidencials que sí contemplen una figura que s'acosta al del Cap de Govern, com el primer ministre del Perú.

En els països en [[sistema presidencial|sistemes presidencials]], com [[Estats Units]] o [[Chile]], la jefatura de Govern correspon al [[president]] de la República, qui també i simultàneament és és el [[cap d'Estat]]. En general, en estos sistemes de govern no existix una figura que detente una autoritat intermija entre el President i els demés Secretaris o Ministres d'Estat. Excepcionalment hi ha sistemes presidencials que sí contemplen una figura que s'acosta al del Cap de Govern, com el primer ministre del Perú.

En canvi, en els [[sistema semipresidencial|sistemes semipresidencials]] com [[França]], les funcions de cap de govern poden estar repartides entre el President i el Primer Ministre. Encara que este repartiment no es basa  en la Constitució, sino en la pràctica política del país. Aixina, quan les forces polítiques afins al President tenen majoria pròpia en el parlament, el Cap d'Estat ho és també de Govern, puix és ell qui determina les orientacions polítiques del govern, i és qui nomena i davant qui responen ''efectivament'' els ministres. Pero quan les forces que recolzen al President estan en minoria parlamentària (cas conegut popularment com a "cohabitació"), el Cap d'Estat dispon d'uns poders efectius notablement disminuïts. Per descontat, el nomenament dels ministres ya no és de la seua incumbència absoluta, i generalment es llimita a designar a els que el Primer Ministre li propon, puix este és qui té la confiança i la majoria parlamentària.  

En canvi, en els [[sistema semipresidencial|sistemes semipresidencials]] com [[França]], les funcions de cap de govern poden estar repartides entre el President i el Primer Ministre. Encara que este repartiment no es basa  en la Constitució, sino en la pràctica política del país. Aixina, quan les forces polítiques afins al President tenen majoria pròpia en el parlament, el Cap d'Estat ho és també de Govern, puix és ell qui determina les orientacions polítiques del govern, i és qui nomena i davant qui responen ''efectivament'' els ministres. Pero quan les forces que recolzen al President estan en minoria parlamentària (cas conegut popularment com a "cohabitació"), el Cap d'Estat dispon d'uns poders efectius notablement disminuïts. Per descontat, el nomenament dels ministres ya no és de la seua incumbència absoluta, i generalment es llimita a designar als que el Primer Ministre li propon, puix este és qui té la confiança i la majoria parlamentària.  

En [[França]], en les 3 oportunitats en que el President va deure cohabitar en un Primer Ministre que no era del seu sector polític ([[1986]]-[[1988]], [[1993]]-[[1995]] i [[1997]]-[[2002]]), els ministres de relacions exteriors i de defensa varen deure contar en l'aprovació efectiva d'abdós caps, d'Estat i de Govern.<ref>Nogueira Alcalá, Humberto, Regímenes Políticos Contemporáneos, Ed. Jurídica, Santiago de Chile, 1993, pp. 370-377.</ref> <ref>Pérez Ayala. Andoni, "Revisiones Constitucionales y Reformas Institucionales en la V República Francesa", Rev. Estudios Políticos 148, Madrid, España, 2010, pp. 123.</ref>

En [[França]], en les 3 oportunitats en que el President va deure cohabitar en un Primer Ministre que no era del seu sector polític ([[1986]]-[[1988]], [[1993]]-[[1995]] i [[1997]]-[[2002]]), els ministres de relacions exteriors i de defensa varen deure contar en l'aprovació efectiva d'abdós caps, d'Estat i de Govern.<ref>Nogueira Alcalá, Humberto, Regímenes Políticos Contemporáneos, Ed. Jurídica, Santiago de Chile, 1993, pp. 370-377.</ref> <ref>Pérez Ayala. Andoni, "Revisiones Constitucionales y Reformas Institucionales en la V República Francesa", Rev. Estudios Políticos 148, Madrid, España, 2010, pp. 123.</ref>