Canvis

|mapa=[[File:Idioma sueco.PNG|200px]]

|mapa=[[File:Idioma sueco.PNG|200px]]

}}

}}

El '''suec''' (''svenska'') és una [[llengües germàniques|llengua germànica]] del nort d'[[Europa]], parlada per entre 9 i 14 millons de persones. La majoria d'ells són de [[Suècia]], [[Finlàndia]] i en les [[Illes Åland]], aon la llengua és oficial. El suec és una de les llengües nòrdiques, junt en el [[Idioma danés|danés]] i el [[noruec]], subgrup de les llengües germàniques dins de la família de les [[llengües indoeuropees]]. El suec, al igual que el rest de llengües nòrdiques, és una evolució del nòrdic antic, parlat en [[Escandinàvia]] durant l'época [[Vikincs|vikinga]].

El '''suec''' (''svenska'') és una [[llengües germàniques|llengua germànica]] del nort d'[[Europa]], parlada per entre 9 i 14 millons de persones. La majoria d'ells són de [[Suècia]], [[Finlàndia]] i en les [[Illes Åland]], a on la llengua és oficial. El suec és una de les llengües nòrdiques, junt en el [[Idioma danés|danés]] i el [[noruec]], subgrup de les llengües germàniques dins de la família de les [[llengües indoeuropees]]. El suec, al igual que el rest de llengües nòrdiques, és una evolució del nòrdic antic, parlat en [[Escandinàvia]] durant l'época [[Vikincs|vikinga]].

Fins cert punt, és mútuament comprensible en dialectes del noruec parlat, encara que prou manco en el danés. El suec estàndart (rikssvenska) és la llengua nacional que evolucionà a partir dels dialectes del centre de Suècia durant el [[sigle XIX]] i s'establí completament a principis del [[sigle XX]]. Si be en l'actualitat existixen encara varis dialectes rurals, el idioma parlat i escrit és uniforme i estàndart en més del 99% d'habitants adults alfabetisats. Alguns dels dialectes genuïns diferixen considerablement del suec estàndart en gramàtica i vocabulari i no sempre són mútuament comprensibles en el suec (per eixemple, el llenguage del nort de Dalarna). Estos dialectes estan confinats a àrees en poc amovilitat social. Si be no estan en perill de desaparició, les poblacions que parlen estos dialectes s'estan reduint a pesar dels esforços de les autoritats regionals per a preservar el seu us.

Fins cert punt, és mútuament comprensible en dialectes del noruec parlat, encara que prou manco en el danés. El suec estàndart (rikssvenska) és la llengua nacional que evolucionà a partir dels dialectes del centre de Suècia durant el [[sigle XIX]] i s'establí completament a principis del [[sigle XX]]. Si be en l'actualitat existixen encara varis dialectes rurals, el idioma parlat i escrit és uniforme i estàndart en més del 99% d'habitants adults alfabetisats. Alguns dels dialectes genuïns diferixen considerablement del suec estàndart en gramàtica i vocabulari i no sempre són mútuament comprensibles en el suec (per eixemple, el llenguage del nort de Dalarna). Estos dialectes estan confinats a àrees en poca movilitat social. Si be no estan en perill de desaparició, les poblacions que parlen estos dialectes s'estan reduint a pesar dels esforços de les autoritats regionals per a preservar el seu us.

El suec se distinguix per la seua [[Prosòdia|prosòdia]], que diferix considerablement entre varietats. Esta inclou tant qualitats d'accent com de to. La existència de dos tons llingüístics és un fenomen compartit en el idioma noruec estàndart, pero no en el danés. El idioma té nou sons vocals que se distinguixen per sa longitut i qualitats, en lo que se formen 17 fonemes vocals. El suec és també notable per la existència d'un fonema dorso.palatal velar fricatiu sort, un so que es troba en molts dialectes, incloent les formes més prestigioses del idioma estàndart. Encara que similar a atres sons en distintes qualitats labials, fins a ara no s'ha ubicat en atres idiomes; es sembla parcialment a una pronunciació simultànea d'una sh-anglesa i una j-castellana. En l'idioma escrit, este so se representa per combinacions com sk-, skj, stj-, sj- i atres.

El suec se distinguix per la seua [[Prosòdia|prosòdia]], que diferix considerablement entre varietats. Esta inclou tant qualitats d'accent com de to. La existència de dos tons llingüístics és un fenomen compartit en el idioma noruec estàndart, pero no en el danés. El idioma té nou sons vocals que se distinguixen per sa llongitut i qualitats, en lo que se formen 17 fonemes vocals. El suec és també notable per la existència d'un fonema dorso.palatal velar fricatiu sort, un so que es troba en molts dialectes, incloent les formes més prestigioses del idioma estàndart. Encara que similar a atres sons en distintes qualitats labials, fins a ara no s'ha ubicat en atres idiomes; es sembla parcialment a una pronunciació simultànea d'una sh-anglesa i una j-castellana. En l'idioma escrit, este so se representa per combinacions com sk-, skj, stj-, sj- i atres.

== Breu vocabulari ==

== Breu vocabulari ==