Canvis

[[File:Potsdamer Platz 1945.jpg|thumb|250px|La [[Potsdamer Platz]] despuix de la [[Batalla de Berlin]] en l'any [[1945]]]]

[[File:Potsdamer Platz 1945.jpg|thumb|250px|La [[Potsdamer Platz]] despuix de la [[Batalla de Berlin]] en l'any [[1945]]]]

En l'any [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que  va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada per el mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

En l'any [[1936]] les tropes alemanes entraren en la [[Crisis de Renania|Renania desmilitarisada]], i el Primer Ministre britànic [[Neville Chamberlain]] impulsa la seua [[política de pau]] que  va resultar insuficient. La política de Hitler d'anexionar terres veïnes per a fer-se en ''[[Lebensraum]] '' ('espai vital') que va incloure a Àustria i a Checoslovàquia anexionant-se la part checa i establint un govern porrito en Eslovàquia, va dur l'escomençament de la Segona Guerra Mundial el [[1 de setembre]] de [[1939]], quant [[Invasió de Polonia en 1939|va atacar Polonia]]. Inicialment Alemanya va obtindre èxits militars ràpidament (d'ahí el terme ''[[Blitzkrieg]] '' — 'guerra rellamp') i va conseguir el control sobre els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburc, nort i oest de [[França]] i posteriorment sobre [[Dinamarca]], [[Noruega]], [[Yugoslàvia]] u [[Grècia]] en [[Europa]], i [[Tunísia]] i [[Líbia]] en el nort d'[[Àfrica]]. Ademés tenia com aliats firmes l'Imperi del [[Japó]] (qui fea la seua pròpia invasió per Àsia i Oceania) i Itàlia (que ya havia invadit [[Albània]], [[Etiopia]], controlava Líbia junt en els alemans i atacava [[Malta]] i l'Egipte Britànic. Els seus aliats, més be vassalls, foren el Govern de Vichy (la França Sur controlada pel mariscal Petâin i tots els seus territoris africans i asiàtics: [[Marroc]],[[ Algèria]], [[Síria]]...), [[Finlàndia]], [[Eslovènia]], [[Croàcia]], [[Hongria]], [[Romania]] i [[Bulgària]].

Atres Estats tenien que colaborar en els alemans per a que no hi hagueren represàlies i no foren invadits, aixina que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemans no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren [[Suècia]], [[Andorra]], [[Mónaco]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]], [[San Marí]], [[El Vaticà]] i [[Turquia]]. En l'estiu de [[1941]] un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'[[Unió Soviètica]], trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, un direcció Leningrat, atre a [[Moscou]] i l'atre a [[Ucrània]] i aplegant fins a Stalingrat i els camps petrolífers de Maykop i Grozni. Els alemans foren ajudats  en ingents tropes de [[Finlàndia]], [[Bulgària]], [[Itàlia]], [[Romania]] i [[Hongria]] entre atres.  Finalment, Alemanya fon detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fon derrotada per la RAF. L'[[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en [[1941]] demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions. Els seus fracassos en les campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou i tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) i [[1942]] (aplegar al Mar Caspi per a fer-se en el petròleu), aixina com l'ingrés dels Estats Units (en [[decembre]] de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats pels [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren despuix de la capitulació del règim nazi el [[8 de maig]] de [[1945]].

Atres Estats tenien que colaborar en els alemans per a que no hi hagueren represàlies i no foren invadits, aixina que la seua neutralitat estava clarament manifesta, evidentment al estar rodejats per territoris alemans no els quedaven moltes opcions, estos Estats foren [[Suècia]], [[Andorra]], [[Mónaco]], [[Suïssa]], [[Liechtenstein]], [[San Marí]], [[El Vaticà]] i [[Turquia]]. En l'estiu de [[1941]] un eixercit de més de 3 millons d'hòmens invadiren l'[[Unió Soviètica]], trencant el tractat de no agressió firmat 2 anys abans. Hi hagué 3 eixercits que es dirigiren, un direcció Leningrat, atre a [[Moscou]] i l'atre a [[Ucrània]] i aplegant fins a Stalingrat i els camps petrolífers de Maykop i Grozni. Els alemans foren ajudats  en ingents tropes de [[Finlàndia]], [[Bulgària]], [[Itàlia]], [[Romania]] i [[Hongria]] entre atres.  Finalment, Alemanya fon detinguda en la [[Batalla d'Anglaterra]], durant la qual la [[Luftwaffe]] fon derrotada per la RAF. L'[[Operació Barbarroja|atac a l'Unió Soviètica]] en [[1941]] demostra que l'eixercit nazi era insuficient per a abarcar un territori d'estes dimensions. Els seus fracassos en les campanyes russes de 1941 (aplegar a Moscou i tallar els suministres procedents de [[Siberia]]) i [[1942]] (aplegar al Mar Caspi per a fer-se en el petròleu), aixina com l'ingrés dels Estats Units (en [[decembre]] de 1941) en el conflicte, donaren un gir que dugué a la destrucció del país baix els bombardejos perpetrats pels [[Aliats (Segona Guerra Mundial)|aliats]], que solament es detingueren despuix de la capitulació del règim nazi el [[8 de maig]] de [[1945]].

[[File:Angela Merkel (August 2012) cropped.jpg|thumb|250px|[[Ángela Merkel]], [[Canciller d'Alemanya]]]]

[[File:Angela Merkel (August 2012) cropped.jpg|thumb|250px|[[Ángela Merkel]], [[Canciller d'Alemanya]]]]

El ''[[Bundeskanzler]] '' ([[Canceller]] Federal), actualment [[Angela Merkel]], és el jefe de [[govern]] i eixercix el [[poder eixecutiu]], similar al paper d'un [[Primer Ministre]] en atres [[democràcia]]s [[Parlament|parlamentaries]]. El [[poder llegislatiu]] recau en el parlament compost per el [[Bundestag]] (Dieta Federal) i el [[Bundesrat]] (Consell Federal), que en conjunt formen un únic tipo d'òrgan [[Llegislació|llegislatiu]]. El Bundestag es elegit per mig d'[[Eleccions|eleccions directes]] respectuoses de la representació proporcional. Els membres del Bundesrat representen als governs dels setze estats federals i son membres dels [[gabinet]]s d'esta. Els respectius governs estatals tenen el dret de nomenar i remoure als seus enviats en qualsevol moment.

El ''[[Bundeskanzler]] '' ([[Canceller]] Federal), actualment [[Angela Merkel]], és el jefe de [[govern]] i eixercix el [[poder eixecutiu]], similar al paper d'un [[Primer Ministre]] en atres [[democràcia]]s [[Parlament|parlamentaries]]. El [[poder llegislatiu]] recau en el parlament compost pel [[Bundestag]] (Dieta Federal) i el [[Bundesrat]] (Consell Federal), que en conjunt formen un únic tipo d'òrgan [[Llegislació|llegislatiu]]. El Bundestag es elegit per mig d'[[Eleccions|eleccions directes]] respectuoses de la representació proporcional. Els membres del Bundesrat representen als governs dels setze estats federals i son membres dels [[gabinet]]s d'esta. Els respectius governs estatals tenen el dret de nomenar i remoure als seus enviats en qualsevol moment.

Des de l'any [[1949]], el sistema de partits ha estat dominat per l'[[Unió Demócrata Cristiana]] i el [[Partit Social-demócrata d'Alemanya]], encara que els partits més chicotets, com el [[Freie Demokratische Partei|Partit Democràtic Lliure]] (que ha tengut membres en el Bundestag des de 1949) i l'[[Aliança 90 / Els Verts]] (que ha controlat escans en el Parlament des de [[1983]]) han eixercit també un paper important.<ref>[http://countrystudies.us/germany/159.htm Christian Democratic Union/Christian Social] Union U.S. Library of Congress. Retrieved 2006, 12-07.</ref>

Des de l'any [[1949]], el sistema de partits ha estat dominat per l'[[Unió Demócrata Cristiana]] i el [[Partit Social-demócrata d'Alemanya]], encara que els partits més chicotets, com el [[Freie Demokratische Partei|Partit Democràtic Lliure]] (que ha tengut membres en el Bundestag des de 1949) i l'[[Aliança 90 / Els Verts]] (que ha controlat escans en el Parlament des de [[1983]]) han eixercit també un paper important.<ref>[http://countrystudies.us/germany/159.htm Christian Democratic Union/Christian Social] Union U.S. Library of Congress. Retrieved 2006, 12-07.</ref>

El [[Cap d'Estat]] alemà és el ''[[Bundespräsident]] '' ([[president]]), elegit per la ''[[Bundesversammlung]] '' (convenció federal), una [[institució]] integrada pels membres del Bundestag i un número igual de [[delegat]]s estatals. El segon [[funcionari]] alemà més alt en l'orde de precedència és el [[Bundestagspräsident]] (president del Bundestag), que es elegit per el Bundestag, siguent responsable de supervisar les sessions del cos. El tercer, y més alt oficial de la Jefatura de govern és el [[Canceller]], que es designat pel Bundespräsident despuix d'haver segut elegit pel Bundestag. El Canceller es pot remoure de manera constructiva a través d'una moció de no confiança per part del Bundestag, a on simultàneament s'elegix a un successor.

El [[Cap d'Estat]] alemà és el ''[[Bundespräsident]] '' ([[president]]), elegit per la ''[[Bundesversammlung]] '' (convenció federal), una [[institució]] integrada pels membres del Bundestag i un número igual de [[delegat]]s estatals. El segon [[funcionari]] alemà més alt en l'orde de precedència és el [[Bundestagspräsident]] (president del Bundestag), que es elegit pel Bundestag, siguent responsable de supervisar les sessions del cos. El tercer, y més alt oficial de la Jefatura de govern és el [[Canceller]], que es designat pel Bundespräsident despuix d'haver segut elegit pel Bundestag. El Canceller es pot remoure de manera constructiva a través d'una moció de no confiança per part del Bundestag, a on simultàneament s'elegix a un successor.

=== Estats ===

=== Estats ===